Exposición en los Paises Bajos de Gaudí y la Escuela de Ámsterdam
Introducción
Después de mi último artículo "Ámsterdam se encuentra con Gaudí: un cruce cultural" en que destaqué la conexión cultural entre la arquitectura de Gaudí y la escuela de Ámsterdam a principios del siglo IX, ya comenté que probablemente se haría una exposición sobre este tema en el Museo "Het Schip". Y aquí la tenemos. Comenzó el año pasado y se puede visitar hasta el 31 de marzo.
Historia del interés público en este movimiento.
En el siglo pasado, el interés por la arquitectura de ambos movimientos fue variando a lo largo de los años: a veces mucho y a veces poco. La primera comparación entre Gaudí y la Escuela de Ámsterdam apareció en "The ilustrado London News" 1928 con el titular "Arquitectura modernista en Barcelona y Ámsterdam". En aquellos tiempos las reacciones fueron mayoritariamente positivas con admiración por la artesanía. Con el surgimiento de la Bauhaus y los movimientos funcionales a principios de la década desde 1930, esta admiración pasó a caer en desgracia. Los críticos se empezaron a quejarse diciendo que "se han desaprovechado los materiales preciosos, dinero y tiempo para llevar abominaciones horribles en el mundo". La obra de Gaudí fue calificada como "hyper barroca" y la Sagrada Familia "una cueva de estalactitas y una monstruosa ruina colosal". Hablaban de la escuela de Ámsterdam de "masas de ladrillos horribles". El interés desapareció por completo con la llegada del movimiento moderno como los Congresos de Arquitectura Moderna (CIAM) con miembros como Le Corbusier, Walter Gropius, Josep Sert y Cornelis van Eesti. No fue hasta principios de los 1960 que, gracias a los artículos escritos en el extranjero, se retomó el interés con entusiasmo renovado. a partir de este momento algunas universidades comenzaron a estudiar el trabajo de este movimiento. En la Universidad de Delft, por ejemplo, estudiaron la increíble solución de construcción dentro de la decoración del material de la obra de Gaudí. Empezaron a estudiar y reconstruir el modelo colgando de la Sagrada Familia que Gaudí utilizó, junto con varios arquitectos y consultas del señor Puig Boada, uno de los sucesores de la construcción de la basílica.
Mi historia con Gaudí y la Escuela de Ámsterdam.
Trabajando en este tema, me di cuenta de que en mi juventud en Ámsterdam el estilo de arquitectura del edificio "Het Schip" y "Eigen Haard" ya despertó mi interés. Como hijo de familia artística me gustó la expresión escultórica de esta arquitectura. En el mismo período de los años 70, mi padre, pintor, me llevó varias veces a Barcelona para mostrarme la Rambla, el museo Picasso, Dalí, el Parque Güell y la Sagrada Familia. Fue para mí una experiencia abrumadora y me empecé a interesar por Gaudí. Noté en su obra el equilibrio entre arte y arquitectura. Al final, probablemente es la razón principal por la que empecé a estudiar arquitectura en la universidad de Delft.
Mi visita a la exposición
Cuando visité la exposición en el museo recientemente restaurado, me di cuenta del interés que despertaba entre el público. En el piso superior vi la exposición temporal con el trabajo de Gaudí en una atmósfera de luz tenue. Algunas obras originales, muebles, fotos, retratos y materiales decorados exponen junto con algunos modelos. También es una reconstrucción simple del modelo de cuerda colgando sobre un espejo. El archivo del Colegio de Arquitectos de Cataluña también ha prestado material fotográfico de Gaudí. El piso de abajo tiene una muestra permanente del trabajo de los arquitectos de la Escuela de Ámsterdam. En la muestra hay dibujos y modelos originales de los arquitectos, carpintería, y algunas esculturas y azulejos decorados. También hay varios muebles y artículos del hogar que fueron diseñados junto con el proyecto. En el museo hay una galería de fotos de los arquitectos De Klerk, Kramer, Van Gendt y Van der Mey. En el patio interior hay una exhibición al aire libre de muebles públicos. Y también se puede hacer una visita guiada para visitar el interior de una de las casas originales.
Comparando a Gaudí con los arquitectos de la Escuela de Ámsterdam
Ver por primera vez en el mismo museo, el trabajo de Gaudí junto con el de la Escuela de Ámsterdam es muy especial y emocionante. Los arquitectos, que aportaron nuevas ideas y materiales, contaron con el excelente trabajo artesanal en la era de la revolución industrial. El nuevo material de acero se utilizó tanto en la construcción como en la decoración. Destacan las formas más expresivas de Gaudí, que vienen de la tradición catalana de la forja. Debido al clima en Ámsterdam, el acero siempre tuvo que proteger contra la oxidación y por ello el uso fue menos fácil. Las cerámicas están decoradas con motivos vegetales y animales. De Klerk utiliza mayoritariamente ladrillos en las fachadas, Gaudí además utiliza la piedra natural y estuco. Ámsterdam fue siempre una ciudad de barro, madera y ladrillo. La diferencia más obvia es que Gaudí relacionó sus formas con las leyes de la construcción. Las torres de la Sagrada Familia están hechas de piedra con arcos parabólicos. De Klerk utilizó una construcción de madera revestida con azulejos de cerámica para la torre de Het Schip. Esto estaba más cerca de la tradición de construcción holandesa de las torres de las iglesias y la necesidad de una construcción ligera en la fundación de la madera. De Klerk también contaba con presupuestos más bajos para viviendas sociales, ya que Gaudí tenía en su mayoría proyectos para viviendas privadas, iglesias, la catedral y clientes más ricos como Eusebi Güell.
Conclusión
El museo da la oportunidad de ver el trabajo de estos brillantes arquitectos bajo el mismo techo y es una experiencia realmente agradable. Se pueden comparar las obras y diseños que se realizaron hace casi un siglo. La muestra nos permite descubrir las complejas formas orgánicas que utilizaron inspirados en la naturaleza, como conchas, vidrios y esqueletos de aves. Recientemente hay un renovado interés en la arquitectura y el diseño de formas orgánicas que se realizan más fácilmente gracias a los programas de los ordenadores.
A modo de conclusión, creo que ambos trabajaron con la misma fantasía y vocabulario. Michiel de Klerk fue un maestro en vivienda social decorado y Gaudí un maestro en construcción y simbolismo. Ambos tenían como objetivo combinar las artes y la arquitectura y acercarlas a la gente.
La exposición "Gaudí y la Escuela de Ámsterdam" se puede visitar en el museo Het Schip hasta el 31 de marzo de 2019.
Museo Het Schip, Oostzaanstraat 45, 1013WG Ámsterdam www.hetschip.nl
Sandro Asger Sierhuis, arquitecto. Corresponsal de COAC en Ámsterdam, Holanda
Joves arquitectes xinesos més enllà de Wang Shu
Amb la mort de Mao i la fi de la revolució cultural es van restablir les universitats i el país es va anar obrint gradualment a l’estranger. Una primera generació de joves va poder estudiar arquitectura en universitats de dins i fora del país. Aquests joves arquitectes, nascuts principalment a la dècada dels 70 són la primera generació que ha pogut establir la seva pràctica professional fugint del sistema de despatxos estatals. Tot i les dificultats que un arquitecte pot trobar a la Xina per a establir un despatx (escala molt gran dels projectes, gran poder dels despatxos públics d’arquitectura LDI, pressió econòmica dels promotors...etc.) aquests professionals han trobat un país en efervescència edificatòria que també els ha brindat moltes oportunitats.
Quan Wang Shu va guanyar el premi Pritzker d’arquitectura l’any 2012 molts occidentals van desviar la mirada cap a la Xina interessant-se pel què es feia en els despatxos d’aquell país. Tot i això la distància física i cultural fa que sovint els arquitectes del país asiàtic siguin per nosaltres molt desconeguts. En aquest article proposem una pinzellada per conèixer alguns dels despatxos d’arquitectura independents del país.
非常建筑FCJZ STUDIO https://www.fcjz.com/archive/list/type/0_architecture
Zhang Yonghe i la seva parella Lu Lijia van obrir l’any 1993 el que es considera el primer despatx d’arquitectura fora del sistema públic d’empreses de la Xina. Va assentar les bases per la pràctica contemporània d’arquitectura del país i va aplanar el camí a noves generacions de professionals. Fill de l’arquitecte que havia dissenyat el Museu Nacional de la Xina a la plaça Tian An Men, va tenir l’oportunitat d’estudiar arquitectura a Nanjing i cursar el màster d’arquitectura a la universitat de Berkeley. Zhang Yonghe ha donat classes a Harvard GSD i al MIT i també ha estat membre del jurat del premi Pritzker.
Amb una estètica molt personal FCJZ explora els límits de la materialitat sense defugir riscos. Entre les seves obres destaquen els laboratoris de Novartis a Shanghai o el Museu d’Art Jishou.
马达思班 MADA spam http://www.madaspam.com/
Oficina fundada per Ma Qingyun l’any 1996 a Nova York i traslladada a la Xina tres anys més tard. Qingyun Ma va néixer l’any 1965 a Xi’an, va estudiar arquitectura a la Tsinguhua University de Beijing i va fer el màster a la universitat de Pennsilvània. Ha estat professor visitant a institucions de renom com Harvard, Columbia o ETH Zurich. Els seus treballs s’han exhibit a la biennal de Venècia (2002) i al Centre d’Art Pompidou. L’any 2010 va ser nomenat un dels dissenyadors més influents del món, juntament amb Rem Koolhaas i Zaha Hadid.
Amb seus a Shanghai, Xi’an i Los Angeles, Mada Spam és un dels despatxos amb més rellevància a nivell de disseny de Xina. Amb una mirada interdisciplinària del disseny, que respon el seu nom s.p.a.m. (strategy, planning, architecture and media), destaquen els seus projectes d’infraestructura cultural i comercial.
MAD architecture http://www.i-mad.com
Fundat per Ma Yansong l’any 2004, Mad Architects es defineix com una “oficina d’arquitectura global dedicada al disseny futurista, orgànic, avançat tecnològicament que fa una interpretació contemporània de l’afinitat asiàtica per la natura “. Ma Yansong va estudiar arquitectura a la Beijing University of Civil Engineering and Architecture i va obtenir el màster en arquitectura a la universitat de Yale. Reconegut internacionalment, va ser nomenat “Young Global Leader” pel Fòrum econòmic de Davos l’any 2014.
Entre els seus projectes hi ha obres de planejament urbà, equipaments culturals, residencials, etc. Per exemple, el Zendai Himalayas Center o el Huangshan Mountain Village, l’ Opera House de Harbin o les Absolute Towers, a Mississauga, Canadà.
DESHAUS http://www.deshaus.com
L’Atelier Deshaus va ser fundat a Shanghai l’any 2001 per Liu Yichun i Chen Yifeng. El primer va néixer l’any 1969, i el segon l’any 1972. Ambdós van obtenir el títol de Màster en arquitectura a la universitat de Tongji, Shanghai. Amb premis com l’Archiectural Record China Awards, WA Chinese Architecture Awards, etc. les obres d’Atelier Deshaus han estat exposades a diverses ciutats com Shanghai, Beijing, Hong Kong, Londres, París, Tokio i Viena. Entre els seus projectes destaquen el Long Museum o el Youth Center ambdós a Shanghai.
STANDARD ARCHITECTURE http://www.standardarchitecture.cn/
Fundada per Zhang Ke l’any 2001 a Beijing, Standard Architectue busca respondre a l’especificitat del lloc, mediant entre valors tradicionals i maneres de construir contemporànies. Involucrat en activisme social, que reconeix la importància del disseny per fer de pont entre tradició local i modernitat.
Zhang Ke va estudiar arquitectura a la Tshinghua University de Beijing i posteriorment es va graduar a Harvard, l’any 1998. Guardonat amb la medalla Alvar Alto, entre les seves obres destaquen el microhutong a Beijing o l’edifici Campus de Novartis a Shanghai.
直向建筑VECTOR ARCHITECTS http://www.vectorarchitects.com
Vector Architects va néixer l’any 2008 a Beijing fundada per Dong Gong. La seva filosofia es basa en “lloc, llum i construcció. Dong Gong és professor de disseny a la Tsingghua University i els seus treballs s’han publicat a diverses revistes i diaris internacionals com Casabella, The New York Times, Detail, Domus, etc. Entre els seus treballs destaquen l’“Alila Yangshuo”, el Suzhou Intangible Cultural Heritage Museum, la Capella a la vora del mar etc.
DNA studio http://www.designandarchitecture.net
Design and Architecture office, va ser fundada per Xu Tiantian l’any 2004 a Beijing. Xu Tiantian va estudiar arquitectura a la Tsinghua University de Beijing i el màster en disseny urbà a la Harvard GSD. Ha treballat a diversos despatxos als Estats Units i Països Baixos. L’any 2006 va rebre el WA China Architecture Award i el 2008 el Young Architects Award de The Architectural League New York. Entre els seus projectes destaquen l’Ordos Art Museum o el Songzhuang Art Center de Beijing.
META-PROJECT http://www.meta-project.org
Fundat l’any 2010 per Wang Shuo i Zhang Jing és un despatx de disseny i arquitectura multidisciplinària amb interès especial pels fenòmens socioculturals que genera la transició urbana sense precedents que viuen les ciutats asiàtiques.
Wang Shuo i va estudiar a la Tsinghua University de Beijing i a la Rice University. Ha treballat en diversos despatxos a Nova York, Rotterdam i Beijing. La Zhang Jing va estudiar arquitectura a Tsinghua Universtiy de Beijing i va fer el màster en arquitectura interior a la Rhode Island School of Design. Després de treballar a les oficines de OMA de Rotterdam i Beijing, entre altres, va fundar MetaProject l’any 2010 juntament amb el seu soci Wang Shuo. Entre els seus projectes destaquen el New Youth Commune a Ji Lin o el Beach Exhibit Center a Huludao.
Isabel Cotchà, arquitecta. Corresponsal del COAC a Shanghai, Xina. Abril 2019
La Red de Corresponsales del COAC incorpora dos nuevas corresponsalías
Ahora, siguiendo con esta ampliación, abrimos una nueva corresponsalía en Nueva York (Estados Unidos), que gestionará Víctor Alavedra. Con esta nueva corresponsalía, Estados Unidos pasa a tener tres (las otras dos se encuentran en Miami y San Francisco) . Alavedra, además, se estrena con su primer artículo en la Revista de Corresponsales.
Finalmente, el corresponsal de Santo Domingo (República Dominicana), Alejandro Suárez, también se hará cargo a partir de ahora de la corresponsalía de Montevideo (Uruguay), ya que trabaja medio año en cada país.
La Red de Corresponsales del COAC sigue presente en los 5 continentes, y actualmente en un total de 38 ciudades y 26 paises. Os recordamos que podéis encontrar información de los diferentes corresponsales y la ficha de cada país en la página de la Red de Corresponsales (es necesario estar loginado).
Para cualquier consulta, podéis enviar un correo a internacional@coac.net.
Les bastides de Nova York
Considerada com una de les urbs més transitables del món per als vianants, la ciutat de Nova York sempre bull d'energia i activitat. Els carrers estan alineats amb façanes històriques i aparadors plens de color i els gratacels escampats per tota la ciutat creen una silueta urbana única, recognoscible universalment com la Gran Poma. La construcció d’edificis nous i les obres de reforma dels edificis antics i dels carrers fan que tota la ciutat sembli que estigui permanentment en construcció. El fenomen de les bastides acompanya aquesta imatge i la memòria col·lectiva tant dels novaiorquesos com dels visitants. Aquestes estructures temporals tenen una presència tan permanent que el Departament d'Edificis de Nova York les ha denominat "coberts de vorera" i n’ha cartografiat tots els exemplars dels cinc districtes de la ciutat en una pàgina web. L’any 2017, hi havia al voltant de 7.800 bastides que s’estenien al llarg d’uns 450 quilòmetres, algunes de les quals sense cap signe evident que s’haguessin de desmuntar dins d’un termini breu de temps. No només tapen la llum i redueixen la visibilitat dels aparadors, sinó que també fan mal a la vista als vianants i són una batalla constant per als residents que valoren la seva qualitat de vida. Fetes principalment de fusta i acer, les bastides semblen una relíquia del passat, congelada en el temps, juxtaposada a una tecnologia i uns materials de construcció en constant evolució i avenç.
Aquestes estructures provisionals, però, no sempre han estat omnipresents a la ciutat de Nova York. Hi va haver un moment decisiu que en va condicionar la proliferació: el 1979, un estudiant de Barnard va morir quan, de camí a casa, li va caure al damunt un bloc ceràmic, fet que va desembocar en l’aprovació l'any 1980 de l’Ordenança municipal núm. 10 i posteriorment, l'any 1998, de l’Ordenança municipal núm. 11. La normativa estableix que totes les façanes exteriors d’edificis de més de sis plantes han de passar una inspecció periòdica almenys una vegada cada cinc anys per certificar que es troben en bon estat des del punt de vista de la seguretat. A més de l’augment del nombre de bastides, la situació es complica encara més per la conducta dels propietaris i el temor dels contractistes a demandes per lesions de gravetat. Alguns propietaris que no poden permetre’s el luxe d'arreglar les seves façanes envellides opten per instal·lar-hi bastides provisionals i així evitar que caiguin objectes fins que puguin pagar la reforma.
Aquesta normativa municipal ha comportat conseqüències urbanístiques no intencionades que es perceben majoritàriament com a negatives. De vegades, les bastides sobresurten de la vorera i els vianants han de ser redirigits per un recorregut delimitat amb tanques o bé fer una volta més llarga. També afecten el flux natural del trànsit i fan que les voreres siguin més estretes i concorregudes. Quan s’instal·len davant d'edificis residencials o en zones més abandonades, atrauen grans quantitats d'escombraries i activitats tèrboles. De vegades, les bastides són tan velles que, irònicament, generen situacions d’inseguretat.
Si es vol lluitar per l'eliminació de les bastides, com han fet molts residents de la ciutat, es pot intentar allargar el requisit d'inspecció de les façanes o bé establir un termini d’entre tres i sis mesos perquè els propietaris en finalitzin la reparació. Tanmateix, canviar les polítiques sovint és feixuc i demana temps. Una altra manera de millorar l'experiència de les voreres consisteix a encarar les normatives existents revolucionant de cap a peus la imatge de les bastides. El 2010, una empresa anomenada Urban Umbrella va guanyar el concurs de millora del paisatge de les bastides de la ciutat. En lloc de representar el sector dels promotors immobiliaris i els contractistes, Urban Umbrella representa els propietaris interessats a fer que el seu entorn sigui més agradable i còmode per als transeünts i els residents. Aquesta empresa dissenya una estructura semblant a un paraigua que recorda les voltes de l'època gòtica, en què es mostraven els nervis de descàrrega a mode de ventall. També utilitza acer reciclat i panells plàstics translúcids que es poden personalitzar amb diferents combinacions de colors. Aquestes estructures temporals s’han pogut veure davant de l'AC Hotel, a Times Square, o al Haymarket Building, a West 29th Street, per esmentar-ne algunes. Amb les seves característiques inconfusibles i llums LED incorporats, l'experiència de caminar a través d’aquestes bastides esdevé molt més agradable i inoblidable. Semblen més instal·lacions d'art urbà que objectes creats per necessitat. Com a arquitectes i dissenyadors, ens esforcem per aportar solucions creatives que millorin les experiències de la ciutat o dels interiors dels edificis. Potser si treballem amb limitacions i admetem la impermanència de certes estructures, podrem aconseguir resultats més interessants. A més, l'avenç en la construcció no només s'ha de limitar a l'acte de construir, sinó també al manteniment i la demolició. A mesura que els altíssims gratacels van ocupant la ciutat, les solucions de manteniment i reparació són irremeiablement cada vegada més complexes i problemàtiques. Per tant, és important tenir en compte el que poden fer els arquitectes i els dissenys abans que Manhattan es converteixi en una ciutat gàbia.
Víctor Alaverda, arquitecte. Corresponsal del COAC a Nova York (Estats Units)
Citations
Anuta, Joe. "New map shows scaffolding darkening 270 miles of NYC sidewalks." Crain's New York Business. 11 Apr. 2018. 10 Feb. 2019 <https://www.crainsnewyork.com/article/20180411/REAL_ESTATE/180419954/new....
"Façade Safety Report." NYC. Workers' Compensation Board. 10 Feb. 2019 <https://www1.nyc.gov/site/buildings/about/facade-safety-report.page>.
Geberer, Raanan. "Keeping Facades Safe - Understanding Local Law 11." The New York Cooperator, The Co-op & Condo Monthly. Mar. 2011. The Cooperator New York. 10 Feb. 2019 <https://cooperator.com/article/understanding-local-law-11/full>.
Hu, Winnie. "New York Has 280 Miles of Scaffolding, and a Map to Navigate It." The New York Times. 02 May 2017. The New York Times. 10 Feb. 2019 <https://www.nytimes.com/2017/05/02/nyregion/new-york-has-280-miles-of-sc....
Lancaster , Patricia J. “Local Law 11 of 1998 .” Https://www1.Nyc.gov/Assets/Buildings/local_laws/locallaw_1998_package.Pdf, NYC Buildings Safety Service Integrity , 23 June 2004, NYC.gov/buildings.
Nonko, Emily. "NYC scaffolding is getting an upgrade." Curbed NY. 13 Sept. 2017. Curbed NY. 10 Feb. 2019 <https://ny.curbed.com/2017/9/13/16301192/nyc-scaffolding-urban-umbrella>.
"Project Photos | Urban Umbrella." Home | Urban Umbrella. 10 Feb. 2019 <https://www.urbanumbrella.com/project-photos>.
Pally, Mitchell. "A law you've never heard of is slowing our state's progress." Herald Community Newspapers. 01 Nov. 2018. 10 Feb. 2019 <http://www.liherald.com/lynbrook/stories/a-law-youve-never-heard-of-is-s....