Suïssa: Referèndum sobre el creixement urbà desordenat
El pròxim diumenge 10 de febrer 2019 el poble suís ha de votar sobre una iniciativa legislativa per inscriure a la constitució una llei que no permeti la creació de noves superfícies construïbles.
Què es considera creixement urbà desordenat? La iniciativa considera que a suïssa des de 1985, hi ha 584 Km² de superfície de territori que han acollit nous edificis, aquest creixement suposa un augment del tràfic de vehicles, noves construccions d'infraestructures viàries i en conseqüència la degradació del sòl i el territori.
Es considera que el conjunt del territori suís, en els últims vint-i-quatre anys ha perdut 850 km² de terres cultivables. El conjunt de les superfícies construïbles ha augmentat el 44% entre el 1985 i el 2009, però la seva població només ha augmentat un 17%, així doncs la superfície construïble ha augmentat més del doble que la població. Evidentment aquestes superfícies engloben la construcció d'edificis d'ús administratiu, equipaments públics, infraestructures, etc., necessàries pel desenvolupament de la població i pel creixement econòmic, però també, a causa de la construcció d’habitatge de baixa densitat, per tant molt afectada per la manera d'utilitzar el territori.
El nivell de creixement urbà desordenat, no es determina únicament mitjançant l'ordenació del territori, sinó a través també del repartiment dels habitants en aquest territori, com més distància entre construccions, més creixement descontrolat, més infraestructures necessàries, més tràfic urbà i en conseqüència, menys densitat urbana. La mobilitat necessària per al funcionament del creixement mitjançant la construcció d'infraestructures viàries i ferroviàries, provoca la construcció de superfícies i reserves naturals així com la fragmentació del territori.
El major dels problemes, és la manca de densitat urbana del territori que implica la constant requalificació de sòl, avui en dia dues terceres parts del parc immobiliari suís en zones construïbles estan ocupades per construccions de molt baixa densitat, amb altures de planta baixa i un pis (PB +1), així doncs el potencial d'utilització de sòl domèstic està incorrectament explotat.
La influència de la construcció fora de les zones construïbles és important, a dia d'avui un 22% de les construccions del país es troben en territoris agrícoles, però tan sols el 48% de la població que les ocupa, es dedica a l'agricultura o ramaderia. Així doncs, el 40% tenen funcions terciàries i la resta a altres funcions, això demostra que la majoria d'edificis fora de zones constructives han estat planificades incorrectament, aquestes construccions solen ser edificis industrials, equipaments hotelers, esportius, infraestructures públiques, acadèmiques, etc., que necessiten gran nombre d'infraestructures de comunicació viària, així com serveis d'aigua, electricitat i telecomunicació, pel seu desenvolupament i funcionament.
Tot i això la iniciativa té la desaprovació del govern i del parlament i queda a l'espera de la ratificació del poble, ja que presenta dos punts difícilment aplicables. La nova llei planteja la compensació de les noves zones construïbles per la desqualificació d'altres zones construïbles existents, forçant així la densificació de la zona construïble i la zona desqualificada obtindria categoria agrícola. El segon punt és la impossibilitat de construir en zones agrícoles, construccions que no van lligades al desenvolupament agrícola, limitant així el creixement de les infraestructures.
Aquest dos últims punts esmentats amb anterioritat, suposen un problema pel creixement industrial i en conseqüència econòmic del conjunt del territori, ja que gran nombre d'infraestructures i serveis, com hospitals, escoles, instituts, centres comercials o universitats estan construïts sobre terrenys no construïbles, ja que són grans consumidors de sòl i es desenvolupen al seu voltant gran nombre d'infraestructures. La ubicació d'aquests, en zones construïbles existents, suposarien una disminució de les superfícies dedicades a l’habitatge i per tant una pressió sobre el mercat immobiliari, fortament especulatiu ja en el conjunt de les zones urbanes del país.
Altres punts difícils d’aplicar són: la percepció de la població sobre el nuclis urbans i si tota la població ha de viure en zones urbanes, si existeix la llibertat a la propietat privada individual i no col·lectiva, si un pot decidir on viure i com vol viure. Quina és la densitat màxima i admissible a les ciutats? Quina alçària màxima han de tenir el edificis? És possible integrar edificis de gran altura en el territori? Quin és la densitat del territori? Com volem ordenar el nostre territori?
Mentre l’imaginari col·lectiu entén que la preservació del territori és necessària i que l’ única solució és la densitat, a dia d’avui encara costa fer entendre als propietaris que el seus barris de cases, la ciutat-jardí, esdevindran amb la llei, un barri de ciutat amb forta densitat o que qui decideix viure en zones agrícoles sense dedicar-se a l’agricultura haurà de viure en zones urbanes i ciutats.
Gabriel Sibils, arquitecte. Corresponsal del COAC a Lausana, Suïssa. Febrer 2019
Las políticas de vivienda social en Bruselas
En Bélgica, la política de vivienda se centra en apoyar el acceso a la propiedad privada en lugar de potenciar la producción de vivienda pública. Sin esta tradición de "ayuda a la piedra", que proviene de más allá del siglo XX, otros modelos de colaboración público-privada para la construcción de vivienda social pública se están llevando a cabo en la capital.
La Región de Bruselas, en pleno crecimiento demográfico, dedica alrededor de un 10% de su presupuesto a políticas de vivienda: ayudas de adquisición (en forma de deducciones de cuotas de inscripción), hipotecas de tarifas reducidas (fondo de Vivienda), bonificaciones de renovación energética y de embellecimiento de fachadas, etc. Además de estas medidas, que apoyan las familias en el mercado de adquisiciones privadas, la Región también revitaliza algunos barrios mediante operaciones de vivienda pública a través de asociaciones público-privadas (PPP). El principio es subvencionar, a través de la empresa pública Citydev, empresas inmobiliarias para la producción de viviendas nuevas o renovadas de alta calidad, que se venden a precios reducidos (un 30% más económicos que a precio libre de mercado).
Suelen ser proyectos complejos que combinan viviendas subvencionadas, áreas económicas, instalaciones comunitarias, tiendas, talleres, escuelas, espacios culturales y otros dentro de una única isla multifuncional para revitalizar una ciudad o un barrio. Para apoyar el desarrollo económico y el empleo en la Región de Bruselas, citydev identifica, a través de estudios y análisis, las necesidades específicas de los diferentes actores económicos en Bruselas, los artesanos en la industria y de los numerosos Pymes y empresas muy pequeñas. Con esta experiencia, los proyectos ofrecen soluciones y servicios adaptados a su perfil: parques industriales, parques científicos, parques para pymes y pequeñas empresas, edificios para empresas, incubadoras, FabLab, etc. El último gran principio de la Región es la creación de viviendas accesibles para todos, que permita que las familias de ingresos medios se conviertan en propietarios de los barrios caracterizados por un déficit en la construcción residencial. Su objetivo es mantener o recuperar los habitantes de la región de Bruselas-Capital.
Estas viviendas son accesibles en determinadas condiciones y están sujetos a determinadas obligaciones. Por un lado, para poder inscribirse en la lista de espera para poder adquirir una vivienda es necesario que los ingresos de la unidad familiar sean por debajo de un umbral definido; umbral que se sitúa por encima del promedio de la Región para favorecer que también las clases medias se en puedan beneficiar. Por otra parte, el comprador adquiere el compromiso de uso de la vivienda como vivienda habitual durante 20 años, transcurridos los cuales la vivienda pasa al mercado libre. Los proyectos integran también espacios públicos y equipamientos de barrio de calidad. Están diseñados para optimizar la convivencia y crear una ciudad de proximidad. Las ventajas no sólo están del lado de los compradores de la vivienda de CityDev. Para los promotores las subvenciones regionales también son una buena ayuda. En efecto, según la asociación inter-environnement bruxelles, no siempre ha sido fácil para Citydev convencer a los socios privados de participar en sus proyectos de vivienda, especialmente en los barrios considerados "complicados" (donde la rentabilidad de la construcción es más difícil de lograr) Pero en los últimos años, esta tendencia se está dando la vuelta gracias a la disminución de los riesgos de la operación. La subvención regional garantiza la rentabilidad de la operación, además Citydev suministra el cliente sin ningún gasto publicitario. Estas viviendas disfrutan también de una reducción del IVA (6% en lugar de la tasa habitual de 21% para las nuevas viviendas). Por otro lado, a menudo estas promociones son combinadas con un porcentaje de vivienda a precio libre, oficinas, actividades productivas, comercios y al mismo tiempo se benefician también de otras inversiones y públicas destinadas a la renovación del espacio público ya la creación de nuevos equipamientos para regenerar el barrio.
Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC en Bruselas, Bélgica. Enero 2019
Les polítiques d’habitatge social a Brussel·les
A Bèlgica, la política d'habitatge es centra principalment en donar suport a l'accés a la propietat privada en lloc de potenciar la producció d'habitatge públic. No obstant aquesta tradició d'"ajuda a la pedra", que prové de més enllà del segle XX, altres models de col·laboració público-privada per a la construcció de vivenda social pública s’estan duent a terme a la capital.
La Regió de Brussel·les, en ple creixement demogràfic, dedica al voltant d’un 10% del seu pressupost a polítiques d’habitatge: ajuts d'adquisició (en forma de deduccions de quotes d'inscripció), hipoteques de tarifes reduïdes (Fons d'Habitatge), bonificacions de renovació energètica i d’embelliment de façanes, etc. A més d'aquestes mesures, que recolzen les famílies en el mercat d'adquisicions privades, la Regió també revitalitza alguns barris mitjançant operacions d'habitatge públic a través d'associacions público-privades (PPP). El principi és subvencionar, a través de l'empresa pública Citydev, empreses immobiliàries per a la producció d'habitatges nous o renovats d'alta qualitat, que es venen a preus reduïts (un 30% més econòmics que a preu lliure de mercat).
Solen ser projectes complexos que combinen habitatges subvencionats, àrees econòmiques, instal·lacions comunitàries, botigues, tallers, escoles , espais culturals i altres dins d'una única illa multifuncional per remaportar o revitalitzar una ciutat o un barri. Per donar suport al desenvolupament econòmic i l'ocupació a la Regió de Brussel·les, citydev identifica, a través d'estudis i anàlisis, les necessitats específiques dels diferents actors econòmics a Brussel·les, dels artesans a la indústria i dels nombrosos Pimes i empreses molt petites. Amb aquesta experiència, els projectes ofereixen solucions i serveis adaptats al seu perfil: parcs industrials, parcs científics, parcs per a pimes i petites empreses, edificis per a empreses, incubadores, FabLab, etc. L’últim gran principi de la Regió es la creació d'habitatges accessibles per a tothom, que permeti que les famílies d'ingressos mitjans es converteixin en propietaris dels barris caracteritzats per un dèficit en la construcció residencial. El seu objectiu és mantenir o recuperar els habitants de la regió de Brussel·les-Capital.
Aquestes habitatges són accessibles en determinades condicions i estan subjectes a determinades obligacions. D’una banda per poder inscriure’s a la llista d’espera per poder adquirir una vivenda cal que els ingressos de la unitat familiar siguin per sota un llindar definit; llindar que es situa per sobre la mitjana de la Regió per afavorir que també les classes mitjanes s’en puguin beneficiar. D’altra banda, el comprador adquireix el compromís d’ús de l’habitatge com a vivenda habitual durant 20 anys, transcorreguts els quals l’habitatge passa al mercat lliure. Els projectes integren també espais públics i equipaments de barri de qualitat. Estan dissenyats per optimitzar la convivència i crear una ciutat de proximitat.
Els avantatges no només estan del costat dels compradors de l'habitatge de CityDev. Per als promotors les subvencions regionals també són una bona ajuda. En efecte, segons l’associació inter-environnement bruxelles, no sempre ha estat fàcil per a Citydev convèncer els socis privats de participar en els seus projectes d'habitatge, especialment als barris considerats "complicats" (on la rendibilitat de la construcció és més difícil d’assolir) Però en els últims anys, aquesta tendència s’està capgirant gràcies a la disminució dels riscs de l’operació. La subvenció regional garanteix la rendibilitat de l'operació, a més Citydev subministra el client sense cap despesa publicitària. Aquests habitatges gaudeixen també d’una reducció de l'IVA (6% enlloc de la taxa habitual del 21% per als nous habitatges). D’altra banda sovint aquestes promocions són combinades amb un percetatge de vivenda a preu lliure, oficines, activitats productives, comerços i alhora es beneficien també d’altres inversios públiques destinades a la renovació de l’espai public i a la creació de nous equipaments per regenerar el barri.
En llenguatge arquitectònic a Portugal
Probablement serà pel pragmatisme i el realisme de què està imbuïda una part de la cultura, o per la retòrica controlada del projecte lusità, o simplement per la simplicitat de lectura del projecte. Més de quaranta anys després de la Revolució dels Clavells, és possible captar a Portugal els signes tangibles de la realització de les expectatives de renovació de la societat i de l'aparell administratiu, de l'entorn en què opera la professió. El desenvolupament del sector de la construcció i la creació de serveis i infraestructures, que han acompanyat el creixement econòmic i la modernització des de finals dels anys 80, ha recompensat definitivament els esforços realitzats per aquestes disciplines, que han lluitat, dins de la societat civil, amb la intenció de millorar els espais urbans.
El recorregut de l'arquitectura portuguesa d'aquelles dècades es va realitzar amb una sèrie de dificultats, com ara la desconfiança mostrada per les institucions en els anys setanta, i més tard, va ser seduït per formes comercials i efímeres. Es va difondre en els anys vuitanta a les grans ciutats, i va entrar a formar part del debat internacional.
A partir dels anys noranta s'ha vist l'afirmació, tant a nivell institucional com dels mitjans de comunicació, d'un grup d'arquitectes més o menys joves reunits al voltant de l'anomenada "Escola de Porto", que durant més de vint anys ha treballat en l'àmbit nacional i internacional generant un debat de gran interès i rellevància sobre els resultats de les experiències que es remunta al Moviment Modern en una regió perifèrica com Portugal.
Aquesta "Escola de Porto", al costat de l'escola paral·lela de Lisboa, ha generat durant molt temps un dualisme en la forma d'abordar el projecte: el primer, culte i creatiu, representat per la feina transcendent d'Álvaro Siza i un gran grup de arquitectes més joves influenciats pel seu minimalisme; el segon, a l'extrem oposat, representat per l'afirmació d'una arquitectura accessible i popular, vinculada a grans transaccions immobiliàries i nous grups econòmics.
Aquest aspecte dualista, amb el temps s'ha diluït en una dimensió aparentment única, i això ha estat possible gràcies al desenvolupament de les normes i procediments de planificació urbana i la reestructuració de la màquina administrativa a Portugal. Tot aquest procés coincideix amb l'acceleració del procés d'integració europea, amb la modernització del país i l'auge del desenvolupament de la construcció, també impulsats per fons de la Comunitat Europea per a ajust del nivell d'equipament social i cultural. Les regulacions europees, interpretades apropiadament a Portugal, requereixen que cada projecte finançat sigui precedit per una competència, que ofereix oportunitats considerables per als arquitectes.
El fenomen de la globalització, que influeix en les joves generacions, adquireix una connotació particular a Portugal a causa de la condició peculiar de la transmissió de coneixement en els camps acadèmic i professional. La pluralitat d'experiències de l'arquitectura moderna en els últims anys és sens dubte afavorida pels molts canvis que han tingut lloc en els camins formatius que defineixen un horitzó cultural molt més articulat. D'una banda, en el currículum dels joves arquitectes portuguesos apareix cada vegada més una experiència de treball a l'estranger. Per altra banda, no es pot ignorar el paper exercit per Eduardo Souto de Moura en l'última dècada: un "germà gran", involucrat de manera inextricable amb la "família" més gran de l'arquitectura portuguesa amb Távora i Siza, però capaç d'enfrontar-lo des d'una posició independent.
És indiscutible que algunes qualitats, reconegudes com típiques dels arquitectes portuguesos, destaquen en aquesta nova generació global: un alt grau d'abstracció de la composició, un fort control en l'ús de materials i en la simplificació de detalls i, sobretot, una capacitat incomparable per "caracteritzar" els llocs, respectant-los, però sense cap subordinació.
Una generació jove com la de majoria dels països d'avui neix amb Internet, es comunica amb les xarxes socials, viu en diferents contextos i en un país que va passar una greu crisi econòmica. Una generació que lluita diàriament per fer sentir la seva veu i està tractant de construir una identitat a través de les capes de les seves experiències culturals i professionals, però amb la diferència de tenir un "fons" format de mestres en la coherència i l'harmonia que mantenen un llenguatge comú. Les joves generacions portugueses s'estan acostant a una transformació d'aquest llenguatge, la mutació del qual veurem en els propers anys amb l'esperança que mantindrà la seva singularitat.
Alberto Collet, arquitecte. Corresponsal del COAC a Porto, Portugal.
Gener 2019