Revista de corresponsales: Construcciones con ladrillo en Córdoba, Argentina: tradición y sostenibilidad
Con la utilización del ladrillo en las primitivas construcciones comienza la historia de las civilizaciones y culturas en el mundo.
Con más de 11.000 años de historia, es uno de los materiales de construcción más antiguos. El ladrillo está unido al desarrollo tecnológico y cultural de la humanidad, y su evolución y perfeccionamiento en las distintas épocas de la historia configura la base para su vigencia.
Las construcciones en ladrillo constituyen uno de los eslabones fundamentales en la historia de la arquitectura. Su origen se ubica en Mesopotamia en el 2.200, a.C. en tiempos de la civilización acadia.Luego se expandió a Egipto y China y más tarde a Europa a través de Grecia y Roma. Excavaciones arqueológicas en la antigua ciudad de Ur demuestran que en 4.000 a. C. sumerios y babilonios secaban ladrillos al sol, y para reforzar muros y murallas recubrían las partes externas con ladrillos cocidos por ser estos más resistentes, que en ocasiones se esmaltaban para conseguir efectos decorativos.
Esta técnica llega a América con los colonizadores en el siglo XVI, y posteriormente con las sucesivas corrientes de inmigrantes europeos en los siglos XIX y XX.
Si bien los métodos de fabricación han evolucionado a lo largo del tiempo, sus componentes y la forma rectangular han experimentado pocos cambios.
Para su producción la arcilla es la materia prima que, mezclada con agua y moldeada pasa a un proceso de secado y cocción. Según la calidad de la materia prima y el tratamiento de elaboración se puede lograr un producto de alto rendimiento con variedad de resistencia mecánica y distintos tipos: ladrillo macizo, ladrillo hueco, etc.
Actualmente se han ganado nuevas propiedades para distintos usos en la construcción que lo hacen ventajoso en comparación a otros sistemas constructivos. Las principales características son: sostenibilidad, durabilidad, resistencia al fuego, acondicionamiento térmico y acústico.
sostenibilidad: La producción del ladrillo puede ser sinónimo de sostenibilidad. La arcilla, un recurso abundante en la naturaleza, es el material principal para su elaboración. Al no tener agregado de productos químicos es ecológico y respetuoso con el medio ambiente.Además, los ladrillos pueden reutilizarse y reciclarse una y otra vez, evitando la generación de escombros, permitiendo devolver el material a la tierra y aportando a un desarrollo circular.
Durabilidad: El proceso de cocción otorga al ladrillo una alta resistencia al paso del tiempo, al impacto y a la humedad. Por ello es uno de los materiales de construcción más duraderos, lo que se evidencia en las numerosas construcciones coloniales que se mantienen hasta hoy en buen estado.En la actualidad, la fabricación industrial ha incrementado aún más sus cualidades.
Resistencia al fuego:Su alto poder de resistencia al fuego es otra característica que distingue al ladrillo, condición que se logra durante el proceso productivo, ya que su cocción alcanza temperaturas de hasta 920 °C. Además, en el caso de incendios, los bloques cerámicos no emiten gases perjudiciales para la salud humana, convirtiéndose en un material seguro y confiable.
Acondicionamiento térmico y acústico: por su elevada masa térmica, construir con ladrillos puede ayudar a reducir las fluctuaciones de temperatura. Asimismo, en zonas que exigen mayor acondicionamiento térmico, existen soluciones que se adosan fácilmente al muro de albañilería como elementos de aislación y terminación interior o exterior.
El ladrillo ha demostrado a través del tiempo que es una solución constructiva de óptimo rendimiento. En la actualidad, cuando la arquitectura tradicional se enfrenta a nuevas tecnologías y materiales innovadores, la eficacia del ladrillo sigue vigente.
Podemos comprobar que por tales características la técnica del ladrillo es uno de los sistemas constructivos más utilizados en el mundo, y principalmente en Latinoamérica como material que representa tanto la tradición como la innovación local. Ejemplo de esto lo encontramos en Córdoba, Argentina, donde existe una cultura constructiva ligada a la calidad de la arcilla que se expresa en el uso extendido de este material para construcciones de distintas tipologías, caracterizando la imagen urbana del lugar.
Bibiana Sciortino, arquitecta, corresponsal del COAC en Córdoba, Argentina, marzo 2024
Bibiana Sciortino, arquitecta. Corresponsal del COAC a Córdoba, Argentina, març 2024
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Revista de corresponsals: On és la cooperativa de crèdit dels Arquitectes Australians?
La professió d'arquitecte a Austràlia, especialment les petites pràctiques, es troba amb nombrosos reptes, incloent-hi constriccions financeres, recursos limitats per a pràctiques sostenibles, una disminució dels ingressos de la indústria i beneficis desproporcionadament petits en comparació amb la càrrega de treball i les responsabilitats involucrades. Enmig d'aquests desafiaments, l'absència d'una cooperativa de crèdit adaptada per als arquitectes exacerba les dificultats. No obstant això, l'establiment d'una cooperativa de crèdit podria oferir una oportunitat única per als arquitectes per no només abordar les seves necessitats financeres, sinó també contribuir activament a la seva comunitat i la professió en general. Una via potencial és que la cooperativa de crèdit desenvolupi els seus propis projectes, amb tots els beneficis destinats a la comunitat o als arquitectes.
Reptes actuals a la professió d'arquitecte a Austràlia:
- Constriccions financeres: Les petites pràctiques d'arquitectura a Austràlia lluiten per accedir a opcions de finançament assequibles per a projectes, ampliació d'oficines o desenvolupament professional, conduint a un accés limitat al capital i costos de préstec més alts.
- Recursos limitats per a pràctiques sostenibles: Malgrat l'èmfasi creixent en l'arquitectura sostenible, les petites pràctiques manquen de recursos i suport per implementar solucions ecològiques de manera efectiva.
- Disminució dels ingressos de la indústria i marges de benefici: Els ingressos de la indústria dels serveis d'arquitectura han disminuït, portant a marges de benefici més baixos, especialment per a les petites pràctiques.
- Beneficis desproporcionadament petits: Els arquitectes reben una proporció desproporcionadament petita dels beneficis de desenvolupament de construcció en comparació amb altres actors del sector.
El paper d'una cooperativa de crèdit per als arquitectes: Una cooperativa de crèdit adaptada per als arquitectes podria abordar aquests reptes i proporcionar nombrosos avantatges:
- Accés a finançament assequible: Oferta de préstecs amb interessos baixos i termes de pagament flexibles per suportar les necessitats financeres de les petites pràctiques.
- Suport per a pràctiques sostenibles: Priorització del finançament per a projectes sostenibles i oferta de recursos per a iniciatives verdes.
- Plataforma d'advocacia i lobby: Oferir una plataforma per als arquitectes per advocar per una compensació justa i canvis normatius.
Promoció de la pràctica sostenible i l'advocacia: A més, la cooperativa de crèdit podria jugar un paper crucial en la promoció de pràctiques sostenibles dins la professió i la comunitat en general. Prioritzant el finançament per a projectes sostenibles i defensant polítiques ambientalment responsables, la cooperativa de crèdit podria contribuir a un entorn construït més sostenible.
Referència a l'Arquia Bank: L'Arquia Bank, abans conegut com a Caja de Arquitectos, ofereix un exemple d'una institució de crèdit adaptada per als arquitectes. Fundat el 1983 a Espanya, oferia serveis bancaris especialitzats exclusivament per als arquitectes, promocionant el seu desenvolupament professional i interessos (fins que degut a la Crisis Financera Global es van reestructurar com a entitat bancària al 2017).
Donant poder als arquitectes i les comunitats: A més, una cooperativa de crèdit podria donar poder als arquitectes per desenvolupar els seus propis projectes, amb tots els beneficis destinats a la seva comunitat o als mateixos arquitectes. Aquest enfocament no només fomenta la independència financera, sinó que també permet als arquitectes contribuir activament al desenvolupament de la seva comunitat.
Cooperatives de Crèdit existents a Austràlia: Austràlia té una rica història de cooperatives de crèdit en diverses indústries, incloent-hi agricultura, processament de llet i hostaleria. Alguns exemples inclouen:
- Co-operative Bulk Handling (CBH) - Proveeix serveis cooperatius per a la collita de gra a Austràlia Occidental.
- Murray Goulburn Co-operative Co Limited - Una cooperativa de processament de llet amb base a Victoria.
- Dairy Farmers Milk Co-operative Ltd - Una cooperativa involucrada en la ramaderia de llet i el processament de llet.
- Namoi Cotton Co-operative Ltd (NSW) - Una cooperativa de cotó que opera a Nova Gal·les del Sud.
- Independent Liquor Group Dist. Co-operative Ltd - Una cooperativa involucrada en la distribució i venda d'alcohol.
- Chester Hill RSL & Bowling Club Co-operative (NSW) - Una cooperativa que ofereix serveis d'hostaleria.
- Geraldton Fishermen's Co-op Ltd (WA) - Una cooperativa involucrada en la indústria de la pesca, especialment a Austràlia Occidental.
Les cooperatives arreu del món operen sota els següents set principis clau:
- Pertinença voluntària i oberta
- Control democràtic dels membres
- Participació econòmica dels membres
- Autonomia i independència
- Educació, formació i informació
- Cooperació entre cooperatives
- Preocupació per la seva comunitat
Com a conclusió, l'establiment d'una cooperativa de crèdit per als arquitectes a Austràlia té el potencial d'abordar molts dels reptes de la professió. Oferta de finançament assequible, suport per a pràctiques sostenibles, defensa d'una compensació justa i capacitat per desenvolupar els seus propis projectes. Una cooperativa de crèdit podria donar poder als arquitectes i contribuir a un futur més sostenible i equitatiu per a la professió i les comunitats a les quals serveixen.
Victor Alcami, arquitecte. Corresponsal del COAC a Sidney, Austràlia. Abril 2024
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
Revista de corresponsals: Construccions amb maó a Córdoba, Argentina: tradició i sostenibilitat
Amb la utilització del maó a les primitives construccions comença la història de les civilitzacions i cultures al món.
Amb més de 11.000 anys d’història, és un dels materials de construcció més antics. El totxo està unit al desenvolupament tecnològic i cultural de la humanitat, i la seva evolució i perfeccionament a les diferents èpoques de la història configura la base per a la seva vigència.
Les construccions en maó constitueixen una de les baules fonamentals a la història de l'arquitectura. El seu origen se situa a Mesopotàmia al 2.200 a. de C. en temps de la civilització accàdia. Després es va expandir a Egipte i la Xina i més tard a Europa a través de Grècia i Roma. Excavacions arqueològiques a l'antiga ciutat d'Ur demostren que el 4.000 a. de C. sumeris i babilonis assecaven maons al sol, i per reforçar murs i muralles recobrien les parts externes amb maons cuits per ser aquests més resistents, que en ocasions s'esmaltaven per aconseguir efectes decoratius.
Aquesta tècnica arriba a Amèrica amb els colonitzadors al segle XVI, i posteriorment amb els successius corrents d'immigrants europeus als segles XIX i XX.
Tot i que els mètodes de fabricació han evolucionat al llarg del temps, els seus components i la forma rectangular han experimentat pocs canvis.
Per a la seva producció l'argila és la matèria primera que barrejada amb aigua i modelada passa a un procés d'assecatge i cocció. Segons la qualitat de la matèria primera i el tractament d'elaboració es pot aconseguir un producte d'alt rendiment amb varietat de resistència mecànica i diferents tipus: maó massís, maó buit, etc.
Actualment s'han guanyat noves propietats per a diferents usos a la construcció que ho fan avantatjós en comparació a altres sistemes constructius. Les principals característiques són: sostenibilitat, durabilitat, resistència al foc, condicionament tèrmic i acústic.
Sostenibilitat: La producció del maó pot ser sinònim de sostenibilitat. L'argila, un recurs abundant a la natura, és el material principal per a la seva elaboració. Com que no té agregat de productes químics és ecològic i respectuós amb el medi ambient. A més, els maons poden reutilitzar-se i reciclar-se una vegada i una altra, evitant la generació de runes, permetent tornar el material a la terra i aportant a un desenvolupament circular.
Durabilitat: El procés de cocció atorga a la rajola una alta resistència al pas del temps, a l'impacte i a la humitat. Per això és un dels materials de construcció més duradors, cosa que s'evidencia a les nombroses construccions colonials que es mantenen fins avui en bon estat. Actualment, la fabricació industrial ha incrementat encara més les qualitats.
Resistència al foc: El seu alt poder de resistència al foc és una altra característica que distingeix el maó, condició que s'aconsegueix durant el procés productiu, ja que la cocció arriba a temperatures de fins a 920 °C. A més, en el cas d'incendis, els blocs ceràmics no emeten gasos perjudicials per a la salut humana i es converteixen en un material segur i fiable.
Condicionament tèrmic i acústic: per la seva elevada massa tèrmica, construir amb maons pot ajudar a reduir les fluctuacions de temperatura. Així mateix, en zones que exigeixen més condicionament tèrmic, hi ha solucions que s'adossen fàcilment al mur de paleta com a elements d'aïllament i acabament interior o exterior.
El maó ha demostrat a través del temps que és una solució constructiva de rendiment òptim. Actualment, quan l'arquitectura tradicional s'enfronta a noves tecnologies i materials innovadors, l'eficàcia del totxo continua vigent.
Podem comprovar que per aquestes característiques la tècnica del totxo és un dels sistemes constructius més utilitzats al món, i principalment a Llatinoamèrica com a material que representa tant la tradició com la innovació local. Exemple d'això el trobem a Córdoba, Argentina, on hi ha una cultura constructiva lligada a la qualitat de l'argila que s'expressa en l'ús estès d'aquest material per a construccions de diferents tipologies, i caracteritza la imatge urbana del lloc.
Bibiana Sciortino, arquitecta. Corresponsal del COAC a Córdoba, Argentina, març 2024
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Revista de corresponsales: EL CAMINO HACIA LA DESCARBONIZACIÓN DE LA ARQUITECTURA EN COLOMBIA
En Colombia, al igual que en otros países, la descarbonización en la arquitectura ha cobrado importancia como respuesta a la urgencia de abordar el cambio climático y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero. Aunque las iniciativas y políticas específicas (Ley 2099 de 2019 transición energética) pueden evolucionar, aquí hay algunas tendencias y acciones que pueden estar influyendo en la descarbonización de la arquitectura en Colombia:
1. Regulaciones y políticas: El gobierno colombiano puede implementar regulaciones y políticas que fomenten la sostenibilidad en la construcción. Estas políticas pueden incluir estándares de eficiencia energética, requisitos para el uso de materiales sostenibles y la promoción de energías renovables en los proyectos de construcción. Además, el Ministerio de Vivienda, Ciudad y Territorio de Colombia ha desarrollado una serie de programas y proyectos para promover la descarbonización de la arquitectura. Estos programas incluyen el Programa de Arquitectura Sostenible (PAS), que brinda asistencia técnica a los constructores para implementar prácticas de construcción sostenibles.
2. Certificaciones sostenibles: La adopción de certificaciones sostenibles, como LEED o el Sistema de Evaluación de Sostenibilidad de Viviendas (Ces) en Colombia, puede ser una estrategia para fomentar la descarbonización en la arquitectura. Estas certificaciones reconocen y promueven prácticas sostenibles en el diseño y la construcción de edificaciones.
3. Colaboración entre sectores: La colaboración entre el gobierno, el sector privado, las instituciones académicas y la sociedad civil es fundamental para impulsar la descarbonización en la arquitectura. Esto podría incluir la promoción de investigación y desarrollo en tecnologías sostenibles, así como la sensibilización y educación sobre prácticas arquitectónicas sostenibles.
4. Energías renovables: Colombia tiene un gran potencial para aprovechar fuentes de energía renovable, como la energía solar, energía eólica y la hidroeléctrica. La integración de tecnologías de energías renovables en el diseño arquitectónico puede contribuir significativamente a la descarbonización.
5. Innovación en materiales de construcción: La búsqueda y adopción de materiales de construcción con bajas emisiones de carbono y opciones sostenibles es esencial. Esto podría incluir el uso de materiales locales, reciclados o de bajo impacto ambiental. El uso de materiales de construcción sostenibles: Los materiales de construcción sostenibles, como la madera, el bambú y los materiales reciclados, producen menos emisiones de GEI que los materiales de construcción convencionales.
6. Educación y capacitación: La formación de arquitectos, ingenieros y profesionales de la construcción en prácticas sostenibles y técnicas de diseño eficientes desde el punto de vista energético es crucial para avanzar en la descarbonización. Las universidades ya están implementado asignaturas o espacios de aprendizaje para crear una mayor conciencia y sobre todo profesionales con la información suficiente para afrontar estos nuevos retos.
Es importante tener en cuenta que la situación puede cambiar con el tiempo, y nuevas políticas y proyectos pueden surgir para abordar específicamente la descarbonización de la arquitectura en Colombia. La participación de todos los actores involucrados es clave para lograr avances significativos en este ámbito.
La descarbonización es un desafío urgente para Colombia. Sin embargo, también es una oportunidad para crear un futuro más sostenible, resiliente y próspero. Para alcanzar las metas de descarbonización, se requiere un esfuerzo conjunto del gobierno, el sector privado, la academia, la sociedad civil y los ciudadanos.
- Implementar un plan de acción nacional para la descarbonización con metas ambiciosas y plazos específicos.
- Crear un fondo nacional para la descarbonización para financiar proyectos en todos los sectores.
- Fortalecer la educación y la capacitación en temas de cambio climático y descarbonización.
- Promover la participación de la sociedad civil en el proceso de descarbonización.
La descarbonización no es una opción, es una necesidad. Colombia tiene el potencial para ser un líder en la lucha contra el cambio climático y la construcción de un futuro sostenible.
Rodolfo Torres Puyana. Arquitecto. Corresponsal del COAC en Bucaramanga, Colombia. Febrero 2024.
Con la colaboración de: Sergio A. Tapias Uribe Arquitecto, Decano Facultad de Arquitectura U. Santo Tomas - Colombia.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català