Arquitectura sostenible en Argentina
La responsabilidad que asumimos los arquitectos para atender los requerimientos de las personas y el cuidado del medio ambiente y su sostenibilidad es un tema fundamental en la etapa de diseño.
Arquitectos comprometidos con el tema priorizan en sus diseños la calidad de vida de sus usuarios y tienen conciencia del impacto ambiental que causa la arquitectura en relación con el cambio climático y sus consecuencias en el medio ambiente.
A partir de la década de 1970 los científicos advirtieron que muchas de estas acciones producían un impacto sobre la naturaleza, con evidente pérdida de la biodiversidad, y elaboraron teorías para explicar la vulnerabilidad de los sistemas naturales.
En este marco por iniciativa de las Naciones Unidas se desarrollaron sucesivas Cumbres, llamadas Conferencias de la ONU sobre el Medio Ambiente, con el objeto de delinear políticas internacionales para poner freno al deterioro ambiental. Estas cumbres se conocen como Cumbres de la Tierra.
La primera tuvo lugar en Estocolmo en 1972. Allí se establecieron las bases de las primeras políticas medioambientales y la conciencia de que los recursos naturales deben ser preservados.
La utilización del término 'sostenible' comienza a partir del informe de la ONU elaborado en 1987 por diversas naciones reunidas en comisión, encabezadas por la doctora Gro Harlem Brundtland, en ese momento primera ministra de Noruega. Originalmente se denominó "Our Common Future", (“Nuestro futuro común"). En este informe se utilizó por primera vez el término 'Desarrollo Sostenible': "El desarrollo es sostenible cuando satisface las necesidades de la presente generación sin comprometer la capacidad de las futuras generaciones para que satisfagan sus propias exigencias"
Este informe basa el desarrollo sostenible en tres factores: sociedad, economía y medio ambiente, y remarca que el empobrecimiento de la población mundial es una de las principales causas del deterioro ambiental a nivel global.
En 1992 los jefes de estado reunidos en la "Cumbre de la Tierra" en Río de Janeiro se comprometieron a buscar juntos un programa de acción para el siglo XXI (Programa 21), ratificaron el Convenio sobre la Diversidad Biológica y acordar la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (CMNUCC). Los resultados fueron las sucesivas Conferencias de Partes (COP) y el Protocolo de Kyoto sobre el cambio climático, acuerdo internacional firmado en 1997 con el objetivo reducir las emisiones de gases de efecto invernadero y que entró en vigor en 2005.
En las siguientes cumbres de Johannesburgo en 2002 y nuevamente Río de Janeiro en 2012 se produjeron avances en la formalización de acuerdos con el fin de detener el deterioro ambiental y el consecuente cambio climático, aunque los progresos no fueron paralelos con la gravedad del problema ante la poca contribución de algunos de los países más contaminantes. En 2015 se realizó la cumbre en París, donde se estableció un acuerdo que sustituyó el Protocolo de Kyoto llamado Acuerdo de París. En 2017 se hizo en Bonn la 23ª Conferencia de la ONU (COP23) que concluyó con la aprobación de un documento en el que empiezan a concretarse las reglas del Acuerdo de París contra el cambio climático. Cerca de 200 países reafirmaron su compromiso, a pesar de la salida de Estados Unidos.
Hacia una arquitectura sostenible
En la primera cumbre de Río de Janeiro, en 1992, también se realizó una reunión convocada por investigadores, académicos y ONG mundiales para debatir cuál era el estado del conocimiento ambiental en las diferentes disciplinas. Hubo cientos de trabajos de todo el mundo entre los que se encontraban los de arquitectos provenientes de corrientes previas como la arquitectura bio-climática, la solar, la verde, etc.
Es en 1998 cuando se publicó el documento An Introduction to Sustainable Architecture donde se sintetizan los principios de la Arquitectura Sostenible.[1]
En 2004 en Argentina el Diccionario de arquitectura precisa las palabras bio-climática, bio-ambiental, solar pasiva, sostenible, ambientalmente consciente, para unificar una línea de pensamiento y define: "... estos adjetivos se integran en construcciones que designan las estrategias y los edificios que son concebidos, se construyen y funcionan de acuerdo con los condicionantes y posibilidades ambientales del lugar (clima, valores ecológicos), sus habitantes y estilos de vida "
El tema continuaba impreciso, y en 2005 se realizó el Primer Seminario Internacional de Arquitectura Sostenible y Bioclimática con el fin de reunir a especialistas iberoamericanos a dirimir el enfoque de cada sub-corriente y encontrar acuerdos, en la ciudad de Montería, Colombia.
El Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET), el principal organismo dedicado a la promoción de la ciencia y la tecnología en Argentina creó en 2013 el área de Hábitat, Ciencias Ambientales y Sostenibilidad, para que de manera progresiva se trabajara en temas ambientales. En esta área se encuadran líneas de investigación tales como: el diseño de nuevos materiales, planeamiento urbano, diseño de viviendas, hábitat y energía, arquitectura bioclimática y sostenible, historia de la arquitectura y diseño ambientalmente consciente.
En 2015 se integra a investigadores de diferentes disciplinas, biólogos, físicos en energías renovables, ingenieros, sociólogos, antropólogos, agrónomos, químicos, historiadores y arquitectos para interactuar y conseguir la primera comisión transversal con base en la sostenibilidad.
Esto muestra la consolidación institucional que va alcanzando esta corriente de pensamiento en la arquitectura, junto al compromiso de los arquitectos en tomar conciencia del impacto ambiental que causa el ejercicio profesional en relación con el cambio climático.
La arquitectura genera un impacto social en la población y son necesarios buenos ejemplos en cada comunidad para mostrar las guías a seguir.
Después de tres décadas de presentar el informe Brundtland no se encuentra una concepción global clara y precisa de la arquitectura sostenible. Es un concepto que todavía tiene los problemas de la visión personal, subjetiva y poco científica, y cada arquitecto lo define de una manera diferente.
A esto se le suman intereses económicos creados alrededor de la arquitectura que están desvirtuando el verdadero concepto de sostenible. Una construcción con certificación de eficiencia energética y aparentemente con materiales y con tecnologías ecológicas, en la práctica no necesariamente es sostenible. La arquitectura verdaderamente sostenible debe conseguir sus fines fundamentalmente con un diseño eficiente, buscando optimizar los recursos naturales y los sistemas de edificación de tal modo que minimicen el impacto ambiental sobre el medio ambiente y sus habitantes.
"La arquitectura sostenible implica un compromiso honesto con el desarrollo humano y la estabilidad social, utilizando estrategias arquitectónicas para optimizar los recursos y materiales; disminuir al máximo el consumo energético, promover la energía renovable, reducir al máximo los residuos y las emisiones, reducir el mantenimiento, (...) y mejorar la calidad de la vida de sus ocupantes ".
(Luís de Garrido)[2]
Actualmente se puede determinar como de sostenible es un proyecto, hay conocimientos científicos y técnicos para construir hábitats sostenibles y autosuficientes. Hay contados arquitectos a nivel internacional que han asumido el reto profesional de crear una eficiente arquitectura sostenible a través de un diseño racional, para ello hay que formarse en diversas disciplinas ecológicas.
Un ejemplo de arquitectura sostenible: Eco-barrio Villa Sol
En Salsipuedes, Córdoba (Argentina), un grupo de arquitectos proyectó y comenzó a construir el primer barrio ecológico de la provincia [3]
El proyecto fue coordinado por las arquitectas Isabel Donato y Marta Sosa, que pusieron en práctica las experiencias aprendidas en la Expo 2000 de Hannover [4], en la planificación del Eco barrio.
En 2005 comenzó la primera etapa del proyecto, que consta de siete hectáreas de las cuales el 50% son destinadas para esparcimiento y micro iniciativas, como por ejemplo un huerto orgánico.
El proceso busca adaptarse al terreno y construir con los materiales propios de la zona como piedra, tierra y arena. A diferencia de las viviendas tradicionales que se construyen sobre la base de un cuadrado, estas se realizan en base a un octógono para aprovechar la luz solar y con techos en forma de cúpula de madera y caña. Estos diseños fueron incorporados al código de edificación de la ciudad de Córdoba.
Esta urbanización ecológica es un proyecto con sentido social, que cuenta con energías alternativas, bio-construcción, plantas fito-depuradoras y huertas orgánicas.
Además, es una comunidad de barrio que provee alimentos, trabajo, cuidado para los niños y ancianos, y el apoyo de un grupo humano solidario. Cabe destacar de este proyecto la investigación y experimentación de principios sostenibles.
Conclusión:
A nivel global la planificación de la arquitectura está inmersa en una inercia reticente a los cambios y le corresponde encontrar respuestas realistas y efectivas de acuerdo con el presente. Esto se debe conseguir a través del uso racional de los medios de que disponemos hoy para generar unas condiciones de vida dignas, a las que todas las personas deben tener acceso sin que ello implique la destrucción irremediable del medio ambiente. Se puede confirmar que la Arquitectura Sostenible es verdaderamente una Arquitectura Eficiente.
Bibiana Sciortino, arquitecta. Corresponsal de Córdoba, Argentina
[1] Escuela de Arquitectura y Planeamiento Urbano, Universidad de Michigan, 1998, EUA.
[2] Exposición Mundial de Arquitectura Sostenible, 2010, Fundación Canal, Madrid
[3] Un estilo de vida diferente, LA NACION, Argentina 11/02/ 2006
[4] Exposición Universal, Hombre, naturaleza y tecnología, orígen de un nuevo mundon, Hannover 2000, Alemania
Programes de desenvolupament urbà i habitatge a la República Dominicana
Els projectes urbans i l'habitatge, camps principals d'actuació del nostre col·lectiu professional, compten amb amplis programes de desenvolupament a l'Amèrica Llatina i el Carib promoguts pels governs nacionals, sent finançats i supervisats per bancs de desenvolupament, principalment el Banc Inter americà de Desenvolupament (BID) i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
La participació d'arquitectes en aquest tipus de desenvolupaments urbans i edilicis, de manera individual o formant part d'equips de treball, és una constant en les etapes preliminars i de definició dels programes esmentats, així com durant la implementació dels projectes específics.
Un camp d'acció internacional que per afinitats culturals i lingüístiques és especial per a aquells despatxos d'arquitectura o professionals individuals que volen iniciar o consolidar les seves actuacions més enllà de les fronteres, tenint en compte que una de les característiques dels programes és permetre la contractació de professionals de països diferents al beneficiari del préstec.
A l'efecte d'identificar reptes i oportunitats professionals, sigui com a consultors individuals o firmes consultores, descriurem per al cas de la República Dominicana el proper préstec que donarà continuïtat als treballs que durant els últims anys s'han desenvolupat a la Ciutat Colonial de Santo Domingo, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i Primada d'Amèrica, en els quals hem pogut participar constatant l'actuació de diversos professionals i empreses espanyoles i catalanes.
El Programa de Foment al Turisme Ciutat Colonial Santo Domingo, va operar entre els anys 2012 a 2017 amb un préstec aportat pel BID de 26 milions d'euros i una contrapartida del govern dominicà de 2.5 milions d'euros, quantitats que actualment s'han executat al 95 %, en la seva pràctica totalitat en projectes de renovació urbana i rehabilitació d'edificis històrics amb valor patrimonial, així com en projectes de mobilitat urbana sostenible, modernització museogràfica, i implementació de recorreguts històric-turístics. La importància de les obres, entre les quals destaquen els projectes de renovació urbana de la Ciutat Ovandina (nucli original de la Ciutat Colonial) i la Rehabilitació del Convent de Sant Francesc i Plaça Espanya, es reflecteixen en la participació del concurs per al projecte de rehabilitació del complex franciscà de destacats despatxos d'arquitectes, entre ells Nieto-Sobejano, Alejandro Aravena, Moneo-Brock i Rafael Moneo, resultant aquests últims guanyadors i redactors del projecte.
Des de l'any 2016, de manera prèvia a finalitzar el primer préstec, davant l'èxit obtingut (darrere de la inversió pública esmentada de 28.500.000 d'euros, els promotors privats van executar durant 5 anys projectes per 82 milions d'euros), el banc i ‘ executiu dominicà han començat a preparar el segon préstec, denominat Programa Integral de Desenvolupament Turístic i Urbà de la Ciutat Colonial de Santo Domingo, amb una quantitat prevista de 85 milions d'euros, i una diferència substancial: el primer préstec es va administrar des del Sector Turisme del BID, el segon ho farà des del Sector Habitatge i Desenvolupament Urbà, afavorint d'aquesta manera la millora de solucions urbanes i habitacionals per als residents del centre històric, i intentant evitar la freqüent gentrificació que pateixen els llocs històrics que reben aquest tipus d'actuacions.
El nou préstec, aprovat pel BID i inclòs en la Llei de Pressupostos del 2017 i pendent únicament de l'aprovació del legislatiu dominicà, ha iniciat activitats i convocatòries a professionals de l'arquitectura i l'urbanisme, per tal de preparar els nous projectes (aquestes convocatòries es financen encara amb el primer préstec).
El pla d'execució i d'adquisicions del nou préstec, detalla i especifica els projectes i obres que seran adquirits per l'agència executora mitjançant licitacions, i el pressupost destinat a cada un d'ells, desglossats segons es dediquin a firmes consultores (14 milions d'euros , a 3 dels quals hi poden participar despatxos d'arquitectura), a consultories individuals (7 milions d'euros, dels quals 1 milió per a professionals de l'arquitectura), i a la contractació d'obres (46 milions d'euros), indicant també en quin moment de la vida del préstec (6 anys, des 2018-2023) es realitzaran les licitacions i quin serà el sistema de selecció.
Sota el nom de despatxos d'arquitectura, exercint com a firmes consultores, es preveu contractar especialistes en projectes d'infraestructura urbana, disseny urbà, gerència d'obres, patrimoni, paisatgisme, habitatge, normativa urbanística, projecte i direcció d'obres, principalment sota el mètode de Selecció basada en qualitat i cost (SBCC, un procés competitiu entre firmes prèviament incloses en una llista curta, en el qual es selecciona l'empresa a la qual s'adjudicarà el contracte tenint en compte de manera conjunta la qualitat de la proposta tècnica i el cost dels serveis oferts), encara que també i en menor mesura mitjançant la Selecció Basada en les Qualificacions dels Consultors (SCC, les firmes consultores puntuen informant sobre la seva experiència i competència, posteriorment es confecciona una llista curta amb els millors seleccionats i se sol·licita a l'empresa posicionada en primer lloc que presenti una proposta tècnica conjuntament amb una proposta de preu i se la convidarà després a negociar el contracte, i en cas de no arribar a acord es continua amb la posicionada en segon lloc).
Pel que fa a arquitectes, actuant com a consultors individuals, del milió d'euros previst, únicament la meitat es dedica a professionals no originaris del país beneficiari, en contractes relatius a la implementació i estudi de nova normativa urbana i gestió del sòl a aplicar per l'Ajuntament del Districte Nacional. No és aquest un impediment perquè els arquitectes individuals participin, tenint en compte que els professionals que actuen de manera independent, poden presentar-se de manera conjunta amb els despatxos d'arquitectura, com a personal clau amb una especialització específica, per això no cal formar part del personal contractat del despatx, simplement amb un compromís signat de participació amb l'empresa de consultoria en cas que aquesta guanyi la licitació.
L'import corresponent a contractes, 46 milions, es divideix en 15 obres d'import similar, pel que en aquest cas és de poc interès per a contractistes de fora del país beneficiari.
Les licitacions per consultors individuals i firmes consultores es refereixen a les següents obres:
-. Recuperació Integral a Carrers Prioritzats (diverses obres en què s'actua en els serveis d'aigua potable, drenatge pluvial, sanejament, mitja i baixa tensió, paviments i vialitat, mobiliari urbà, il·luminació i paisatgisme)
-. Estudis de Vulnerabilitat d'Immobles (estudi i propostes de millora de l'estat actual dels immobles patrimonials que es troben davant de les obres de recuperació de carrers, per evitar la seva afectació física, tenint en compte que la majoria han estat construïts en els segles XVI i XVII)
-. Estratègia d'Intervenció en Carrers Prioritzats (coordinació i gestió del procés constructiu de les diferents obres que es licitaran per a la recuperació de carrers, simultànies en el temps)
-. Soterrat de Centres Transformadors i Cablejat (obra civil i elèctrica per soterrar les línies de mitjana i baixa tensió, amb nous centres transformadors soterrats)
-. Rehabilitació Antic Convent Sant Francesc i Carrers Adjacents (consisteix en la direcció facultativa i gerència d'obres, així com control patrimonial de les actuacions en el convent franciscà, sobre la base del projecte executiu ja realitzat per Rafael Moneo i Moneo-Brock)
-. Recuperació de la Ribera del Ozama i Parc Lineal (projecte i direcció d'obres del parc, de 2 km de llarg, i situat entre les muralles de la ciutat i el port, incloent paisatgisme, recuperació patrimonial de béns arqueològics, i priorització dels accessos a la Ciutat Colonial a les portes existents a la muralla, així com estacionaments soterrats)
-. Recuperació de Museus (projecte i direcció d'obres d'adequació de la planta física dels museus, incloent el Palau Virreinal Alcàsser de Colom, Palau de la Reial Audiència i dels Governadors, i la Fortalesa de Sant Diumenge)
-. PMUS (direcció i supervisió de la implementació del projecte de mobilitat urbana sostenible)
-. Programa de Millora d'Habitatges i Programa de Recuperació de Façanes (disseny del reglament operatiu, definint tipologies i criteris d'intervenció, execució i supervisió)
-. Recuperació d'Espais Públics Comunitaris i Recuperació de Forts i Ronda de la Muralla (disseny i supervisió de reformes en places existents i el seu entorn)
-. Re-adequació del Mercat Model (direcció d'obres de l'edifici que alberga el vell mercat, que sent de l'època moderna, donat el seu valor arquitectònic i urbà, és un bé protegit)
-. Enfortiment Normatiu de l'Ajuntament (desenvolupament de propostes d'actualització del marc normatiu sobre patrimoni, urbanisme, mobilitat i gestió del sòl)
Per a l'accés a les licitacions en temps i forma s'ha de tenir en compte que la publicació d'avisos d'interès per part de les entitats contractants, en funció de la quantitat prevista de contracte, es realitza únicament en mitjans locals del país beneficiari, publicant les de major quantitat en les pàgines d'accés general internacional. El temps des de la publicació fins a la inscripció en els avisos d'interès i convocatòries sol ser curt, normalment 14 dies de calendari, sent recomanable tenir els antecedents i portafolis ja muntats per aquest tipus de licitacions, realitzant els ajustos necessaris per respondre específicament a cada projecte. S'ha de considerar que Llatinoamèrica i el Carib en els mesos de juliol i agost tenen activitat normal, quan a Europa baixa l'activitat pel període estival, de manera que les publicacions de convocatòries no es redueixen. Hem comprovat que la participació de professionals provinents d'Europa es redueix a causa de la baixa activitat de juliol / agost, havent menys competència per als que es presenten.
Prestar serveis professionals a l'estranger té particularitats a nivell impositiu, sigui com a professional autònom o com a empresa. La República Dominicana té conveni amb Espanya per evitar la doble imposició, complint amb les obligacions impositives (impost a la renda generada) una sola vegada, normalment al país en el qual es desenvolupen els serveis. En el cas d'un consultor o firma consultora espanyola, que desenvolupa un projecte en la seva base local, més enllà de les visites puntuals al país beneficiari, podria optar per tributar davant la hisenda espanyola; en el cas de desenvolupar una direcció d'obres a la República Dominicana, els tributs generats es bolquen al país beneficiari; encara que l'experiència ens indica que sempre tributem al país beneficiari.
En confeccionar la factura s'indicarà una quantitat corresponent al 28% dels honoraris, per cobrir l'impost a la renda, el qual es descompta automàticament del pagament a realitzar, quantitat que haurà de ser tinguda en compte a l'hora de valorar les propostes econòmiques .
En el cas de l'IVA (ITBIS en Rep. Dominicana) no s'aplica en ser serveis internacionals.
La garantia de cobrament per als treballs fefaentment realitzats és total, no només pel suport institucional del govern en les operacions, també per l'acompanyament, supervisió i auditories del BID.
La responsabilitat professional derivada de l'exercici professional, dependrà de tipus de servei contractat. No és necessària la signatura professional en aquells productes que refereixin a assessoraments o estudis, en canvi sí que es requereix pel que fa a projectes i supervisió d'obres, la qual cosa se soluciona mitjançant associacions o contractes amb professionals o firmes locals, col·legiats i amb exequàtur al CODIA Col·legi Dominicà d'Enginyers i Arquitectes, molts dels quals ja amb experiència en col·laboracions amb firmes estrangeres, en ser la República Dominicana un gran receptor d'inversions externes, especialment en el sector turisme.
Els acords amb socis locals no només són recomanables per temes administratius, també el coneixement dels sistemes constructius i normatives (amb major influència nord-americana que europea) és un punt a tenir en compte; de la mateixa manera, associar-se i assistir de manera conjunta amb col·legues o despatxos que tinguin diferents especialitzacions i experiències que complementin les nostres, amplia les oportunitats d'assolir els contractes, des del moment que els treballs realitzats similars a l’objecte de la consultoria puntuen a favor .
Val la pena sortir fora? Tant si es compta amb un pla d'internacionalització com si no, si es disposa d'un gran despatx o no, els programes de desenvolupament ofereixen les suficients oportunitats i garanties per a convertir-los en rendibles, i no només en aspectes econòmics o professionals.
Alejandro Suárez, arquitecte. Corresponsal del COAC a Santo Domingo, República Dominicana. Maig 2018
UIA 2020 – Río de Janeiro
Quedan 2 años para el próximo Congreso Mundial Internacional de Arquitectos, el mayor evento mundial de arquitectura, que se realizará por primera vez en Brasil, en la ciudad de Río de Janeiro, en 2020, que lleva por título "Todos los mundos. Un solo mundo. Arquitectura 21 ".
El congreso está organizado por el "Instituto de Arquitetos do Brasil" (IAB), organización no gubernamental que representa los arquitectos y urbanistas brasileños. El IAB es miembro fundador de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA), y órgano consultivo de la UNESCO en materia de hábitat y calidad del espacio construido.
Río de Janeiro, ciudad anfitriona del evento, fue la cuna de la arquitectura brasileña moderna en el siglo XX, que se considera un símbolo importante de la cultura del país, donde los principios establecidos por la vanguardia internacional se adaptaron a las condiciones culturales y climáticas, obteniendo reconocimiento internacional.
Para el evento Rio UIA 2020, se propone, a principios de este siglo, honrar los logros arquitectónicos del siglo pasado y prepararse para el siguiente paso: el enfrentamiento de cuestiones y paradigmas contemporáneos.
Con estos parámetros en mente, inmersos en la actual crisis social, política y económica en Brasil, el pasado mes de octubre de 2017 se celebró la "II Conferencia Nacional de Arquitectura y Urbanismo" en Río, donde se discutió sobre las cuestiones que se tratarán en el futuro congreso y quedaron reflejadas en la "Carta do Rio de Janeiro".
"La ciudad del siglo XXI, convulsiona ante el caos urbano. El crecimiento acelerado de la población hará que la población de la tierra llegue entre los 11 y los 12 mil millones de habitantes en 2050/2060, la mayoría habitarán en megalópolis con gigantescos barrios marginales, servidos por poca o ninguna infraestructura. El cambio climático intensificará a escala planetaria, generando tensiones sociales y geopolíticas, y afectando catastróficamente los más desfavorecidos ".
El tema central del congreso, "Todos los mundos", incluye las diversas formas de pensar, habitar y vivir la ciudad en torno a cuatro ejes de discusión:
1. fragilidades y desigualdades
Los cambios que se producen en la humanidad, a una velocidad sorprendentemente, causarán en las ciudades formas de empleo inadecuado, que requieren de soluciones innovadoras y nos obligan a nuevas formas de actuación.
2. Cambios climáticos, tecnológicos y sociales
Discutir los cambios de todos los mundos, así como los reflejos en Arquitectura y Urbanismo a partir de estas dimensiones.
3. Transitoriedad y flujos
¿Cuáles son las contribuciones de la Arquitectura y el Urbanismo contra las presiones y el impacto en el territorio, causadas por la migración en todas sus magnitudes?
4. Dimensión cultural
Establecimiento de políticas y procesos de acogida en el sentido más amplio de las diferentes identidades culturales, una vez ya tenemos las bases para una vida planetaria, transnacional y transgeográfica.
La idea de la finitud del planeta nos plantea nuevos retos en la búsqueda de la preservación y la sostenibilidad de las condiciones ambientales, señalando que, en la fecha del 27º Congreso Mundial de Arquitectos, estaremos a diez años del plazo de la agenda de la ONU para conseguir una sociedad sin pobreza, sin hambre y con ciudades sostenibles.
O amanhã não está pronto
Há muitos amanhãs possíveis
A escolha é hoje
O amanhã é hoje
El mañana no está listo.
Hay muchos demàs posibles
La elección es hoy
Mañana es hoy.
Carlos Arribas, arquitecto. Corresponsal del COAC en Río de Janeiro, Brasil. Abril 2018
Links:
Carta do Rio http://caubr.gov.br/conferencia-2017/carta-do-rio-2/
Vídeo presentació del congrés UIA 2020 – Rio de Janeiro
https://www.youtube.com/watch?v=TGgAApuBn3Q&feature=youtu.be
Rio 2016: I ara què?
Quan una ciutat és elegida seu olímpica, ciutat que ha de ser exemple de valors de transformació humana, evolució urbanística i de respecte amb el medi ambient, tots els aspectes socials, institucionals i tècnics han d’anar agafats de la mà. És molta la responsabilitat social, com per no pensar i actuar en benefici dels ciutadans.
Quasi dos anys després dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, la major part de les instal·lacions olímpiques estan tancades i deteriorades, espais oberts que havien de transformar-se en grans parcs públics no funcionen, la segona àrea d’oci més gran de la ciutat està tancada i les piscines olímpiques on Phelps hi va nedar, estan abandonades i criant mosquits. La frustrada descontaminació de la Baía de Guanabara, les obres de sanejament i recuperació de les “lagoas” de la Barra da Tijuca i del Jacarepaguá, que s’han quedat a la meitat, la supervivència de només un dels nou projectes ambientals presentats al Pla de Polítiques Públiques, algunes obres de metro aturades, poques línies de VLT (tramvia) executades, carrils bici mal construïts que de tant en tant s’emporten les onades junt amb vides humanes, són algunes de les realitats actuals a la ciutat carioca. Amb aquest trist panorama obrim el present article.
A la majoria d’arquitectes, entenc que tant a Catalunya com al Brasil, ens apassiona treballar en la millora dels espais públics, en l’evolució del confort en les edificacions i en la connexió eficaç de les infraestructures urbanes. M’atreviria a dir que ho tenim a l’ADN professional. Què passa llavors quan, en un cas concret, aquests valors no acaben de materialitzar-se en una millora dels equipaments per als ciutadans? On rau l’error? Serà que els arquitectes no hem analitzat bé el present urbà i les necessitats de futur? O la negligència rau en altres mans més administratives?
M’és inevitable pensar en el cas de Barcelona ’92. Què va passar per a que una ciutat poc coneguda arreu del món, acabés sent referència internacional, tot i la seva “petita” dimensió? Què va fer que hi hagués un “abans” i un “després”? Tot va encaixar! Des d’una gran entesa institucional, a una gran actuació urbanística i a una gran inversió econòmica (com passa a totes les seus olímpiques, entesa com una “inversió de futur”). Actuacions com els 35 km d’anells viaris, reduint el trànsit intern quan, abans, els carrers València i Aragó semblaven carreteres, i la rehabilitació de la Ronda Litoral amb platges inèdites on abans hi havia tren i indústries, són clars exemples d’aquesta transformació. Però jo crec que, a més, un dels punts forts d’aquest èxit va ser la gran excitació i participació ciutadana. Quan tot un poble està impregnat d’aquesta energia constructiva, no hi ha obstacle que l’aturi.
Si realment és aquí on rau un dels pilars de l’èxit per a que una ciutat és regeneri constructivament, ens adonem que al Brasil s’hagués hagut d’invertir en projectes i actuacions socials, i fer una anàlisi exhaustiva dels teixits urbans i les seves identitats, abans d’actuar. És evident que als Jocs Olímpics de Rio també hi va haver molta excitació i participació ciutadana, però alguna peça ens falta. Potser aquesta peça té caràcter administratiu amb un excés d’idees utòpiques generades per estudis europeus aplicades a una realitat en que l’immediat té preferència sobre el perdurable. L’exemple de l’Arena do Futuro, construïda amb estructures prefabricades, que hauria de transformar-se en quatre escoles per a barris pobres i que encara no s’ha transformat, ens pot donar pistes de quines peces ens hem deixat pel camí.
Hem d’entendre que, com a arquitectes catalans, la nostra actuació al Brasil ha d’adaptar-se a una realitat social molt més complexa que la nostra. Projectes que a Europa funcionen a la perfecció, al Brasil es queden orfes, per falta de gestió i planificació. Hem d’aguditzar els nostres sentits professionals, entenent la situació i oferint solucions més socials que tècniques. Davant l’evidència de que les classes riques i les pobres estan cada cop més desconnectades, sempre serà positiu que la nostra actuació ajudi a disminuir aquesta distància, encara que sigui amb un petit gest arquitectònic, com la supressió de barreres tant arquitectòniques com urbanístiques.
No puc amagar que la realitat brasilera és difícil, amb tots els seus problemes socials, polítics i econòmics, però el caràcter positiu i alegre dels brasilers, em fa sommiar en que algun dia aquest país evolucionarà socialment amb menys diferències entre classes socials i amb partits polítics valents que no els faci por invertir sàviament en benefici de tots els ciutadans i no d’una minoria.
Al 2020, tots els brasilers i els que vivim aquí, a Brasil, tenim una altra oportunitat amb la nominació de Rio de Janeiro com a Capital Mundial de l’Arquitectura pel Consell de la Unió Internacional dels Arquitectes (UIA), tal i com anunciava ja el nostre corresponsal del COAC, Carlos Arribas. Què hem de fer per tal que hi hagi un “abans” i un “després”? Que els errors serveixin per aprendre i que les responsabilitats siguin aplicades amb valors de respecte, coneixement i evolució tant urbana, ambiental com humana.
Pau Iglesias, arquitecte. Corresponsal del COAC a Passo Fundo, Brasil