Mor Oriol Bohigas, l’arquitecte de la modernitat catalana
De la mà de Josep Martorell i David Mackay, amb qui va formar el despatx MBM, van desenvolupar projectes com l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972) i l’Escola Costa i Llobera (1976), l'illa de cases Pallars (1955-1959) i Habitatges Meridiana (1959-1965) o el projecte urbanístic de la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1985-1992).
Al llarg de la seva vida, Bohigas va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d'Or del COAC (2007); la Medalla d'Or del CSCAE (1990); la Creu de Sant Jordi (1991); el Premi Nacional d'Arquitectura del Ministeri d'Habitatge (2006); el Premi Nacional de Cultura (2011); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2013) o la Medalla d’Or de Barcelona (2018). A més, les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual va ser impulsor.
Un referent més enllà de l’arquitectura
Però l’aportació de Bohigas va més enllà de l’arquitectura, ja que també va dedicar part de la seva carrera a la docència i la política. Va dirigir l’Escola Tècnica superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual també va ser professor, entre 1977 i 1980. També va ser delegat de Serveis i conseller urbanístic a l’Ajuntament de Barcelona, així com regidor de Cultura.
El seu llegat, a l’Arxiu Històric
Bohigas va ser també l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d’MBM i que permet explicar com la investigació arquitectònica i la capacitat per afrontar grans projectes els va portar a convertir-se en un despatx de referència.
La seva obra també es pot consultar al portal arquitecturacatalana.cat
El COAC, distingit amb la Creu de Sant Jordi 2021
El Govern ha aprovat avui dimarts 30 de novembre atorgar la Creu de Sant Jordi a 20 persones i 10 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre les entitats que reben la Creu de Sant Jordi hi ha el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
D’aquesta manera, la Generalitat reconeix el COAC “pel recorregut de 90 anys d’història i per la tasca de situar els valors de l’arquitectura i la professió a la societat, a través de la defensa i la projecció del col·lectiu vinculat a l’arquitectura de Catalunya. Per ser un referent per als col·legis professionals d’arreu i haver impulsat l’Arxiu Històric del Col·legi, de més de 50 anys de trajectòria, i la seva biblioteca, la segona d’Europa en nombre de volums sobre arquitectura, amb més de 180.000 referències. Per la labor de custòdia acurada i la difusió d’aquest material de projectes tècnics, urbanístics i fotogràfics, clau per a arquitectes i historiadors i que prestigia l’arquitectura catalana”.
L’arquitectura és cultura
La Creu de Sant Jordi reforça encara més la tasca del COAC duta a terme al llarg dels anys al servei de la cultura arquitectònica. Així, la distinció se suma al Premi Nacional de Cultura rebut el 2019 com a reconeixement pel paper de l’arquitectura en la societat, especialment en la seva dimensió cultural.
Sota aquesta mateixa premissa que l’arquitectura és cultura, enguany el COAC ha engegat el Centre Obert d’Arquitectura, un nou interlocutor cultural concebut com a espai de coneixement i cultura arquitectònics per estimular els vincles de l’arquitectura amb la societat, fomentar la recerca i potenciar el seu paper innovador i internacional.
La degana del COAC, Assumpció Puig, ha destacat que “distincions com aquesta donen raó de ser a l’acció cultural duta a terme al llarg de la nostra història” i ha subratllat que “seguirem apostant pel valor cultural de l’arquitectura i el seu paper transformador de les ciutats, amb l’impuls i repte que tenim per davant per intensificar l’arquitectura de casa nostra com a referent internacional”, en una clara referència a la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona l’any 2026.
Un dels màxims reconeixements de la Generalitat
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Premis INTEGRA XXI: reconeixement al COAC Lleida
El 19 de novembre va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis “Inserció sociolaboral síndrome de Down INTEGRA XXI”.
L’entitat Down Lleida va fer un reconeixement al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Lleida. El president Víctor Pérez-Pallarès i Luque i la secretària de la Junta de la Demarcació Sonia Urbina i Sampedro van agrair el guardó a l’entitat van destacar la gran tasca que fan. A més a més, van felicitar al nostre company Eloi Net per la feina feta.
Durant la vetllada, també és va fer la presentació del calendari solidari 2022 de l’entitat.
En aquest enllaç podreu veure l’acte del passat divendres.
El COAC col·labora en el concurs d’idees per al projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic
Soste Cívic, amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes, ha resolt el concurs d'idees iniciat el passat mes d’octubre per elegir l’equip d’arquitectes que elaboraran el projecte arquitectònic de Can 70, el primer habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic de Catalunya.
L’equip guanyador ha estat Peris+Toral Arquitectes. El jurat del concurs ha destacat la seva proposta tipològica arriscada, alhora que racional, que dona resposta a tots els requeriments de les bases aportant el màxim de superfície d’ús i de sensació espaial.
El concurs, pas a pas
El COAC ha posat a disposició de Sostre Cívic la seva Borsa de Jurats, per mitjà de la qual el jurat del concurs ha comptat amb la participació de l'arquitecta Neus Lacomba, autora del projecte de 96 Habitatges per a la Tercera Edat Reina Amàlia, guardonat a la Mostra d’Arquitectura Catalana de Barcelona.
Aquest concurs d’idees forma part d’un nou protocol per a l’elecció dels equips d’arquitectura de Sostre Cívic, creat que amb l’objectiu d’aportar transparència, equitat i solvència en la contractació dels nostres proveïdors.
El procés de concurs es va engegar amb la selecció de tres equips d’arquitectura entre les 49 empreses acreditades a la Borsa de proveïdors de Sostre Cívic. Aquesta selecció es va dur a terme a partir d’una sèrie de criteris que s’apliquen automàticament a la Borsa, i que estan principalment relacionats amb l’experiència en arquitectura residencial per a gent gran. Els tres equips seleccionats, Peris+Toral, Pau Vidal i BTA-Marc Trepat, han estat els participants al concurs d’idees fallat el passat 10 de novembre.
Juntament amb l’arquitecta Neus Lacomba, el jurat ha comptat amb la participació d’arquitectes membres de l’equip tècnic i del Consell Rector de la cooperativa, i de dues de les sòcies-usuàries del projecte de Can 70.
Una proposta de baix impacte que aprofita l’espai
Del projecte de Peris-Toral, el jurat ha valorat la seva resposta a l’entorn urbà en el tractament de les façanes, i sobretot dels testers, així com el plantejament tipològic i d’agrupació dels habitatges. En aquest sentit va destacar l’aprofitament espaial i de la superfície efectiva per la socialització al voltant del nucli de comunicació en totes les plantes.
Can 70
El projecte de Can 70 va néixer el 2015, quan un grup de socis i sòcies d'entre 55 i 70 anys va unir-se amb l’objectiu d’engegar un projecte d’habitatge cooperatiu sènior a Barcelona. Set anys després, el maig de 2021, l’Ajuntament de Barcelona va assignar 12 solars i edificis municipals a rehabilitar perquè diferents entitats d’habitatge social i cooperatives d’habitatge impulsin la construcció de més de 370 pisos. Dos d’aquests solars seran per fer realitat el projecte de Can 70.
Un cop s’hagi formalitat la cessió del sòl i concretat el projecte, es preveu que les obres puguin començar a finals de 2022. Can 70 es convertirà així en el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer sobre sòl públic de Catalunya i l’estat.