Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Miguel Milá en el COAC en la inauguración de la exposición "Correa&Milá en perspectiva" en 2023

Miguel Milá, proyectista de artefactos

Imatge: 
Miguel Milá en el COAC en la inauguración de la exposición "Correa&Milá en perspectiva" en 2023 © COAC
Conocí a Miguel cuando, en el segundo curso de carrera, junto a Lluís Clotet, comencé a trabajar en el estudio de Federico Correa y Alfonso Milà. Hablo de 1962, hace de ello más de sesenta años. Miguel colaboraba en los proyectos de amueblamiento del estudio. Había comenzado la carrera de Arquitectura pero, agobiado por los repetidos cates de matemáticas superiores y cálculo diferencial, la había abandonado hacía poco. Él aseguraba que fue el día más feliz de su vida, pero Federico le recriminaba que fuese una renuncia perezosa. Aunque Miguel abandonó los estudios, nunca dejó de pensar como un arquitecto, en particular como José Antonio Coderch, maestro admirado por todos nosotros.

Desde un principio, aquel dandy motorizado, algo tartamudo y dotado de la elegancia, la ironía y el humor característicos de su familia, me cayó de maravilla. Ha sido una amistad nuca interrumpida desde entonces.

Recuerdo el desplazamiento a San Sebastián con motivo de la inauguración de una tienda que BD, en colaboración con Peñita Ganchegui, abría en aquella ciudad. En aquellos años, BD había rescatado la producción de la lámpara TMC, que se hallaba descatalogada, y la relación con Miguel era fluida y frecuente. Con él, los arquitectos de Studio Per, nos fuimos a San Sebastián en una furgoneta Volkswagen. Durante el viaje, Miguel nos ofreció un amplio e inolvidable repertorio de rancheras mexicanas. Afición que no le abandonó ya que, hace muy poco, le pregunté al músico Alfonso de Vilallonga cómo había encontrado a Miguel -que ya estaba delicado- en su última visita. Alfonso me dijo que lo había visto animado, que habían cantado bastante.

Varias veces he comentado con compañeros de profesión que los arquitectos tienen una determinada manera de afrontar los proyectos de diseño algo distinta de los puros diseñadores industriales. Si pensamos en los diseños de Aalto, de Jacobsen, de Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… encontramos algo de Milá: un proyectista de artilugios discretos, bellos y convincentes.

Oscar Tusquets Blanca
15 de agosto de 2024
15/08/2024
Tornar
Miguel Milá a la inauguració al COAC de l'exposició "Correa&Milá en perspectiva" el 2023

Miguel Milá, projectista d’artefactes

Imatge: 
Miguel Milá a la inauguració al COAC de l'exposició "Correa&Milá en perspectiva" el 2023 © COAC
Vaig conèixer en Miguel quan, al segon curs de carrera, juntament amb Lluís Clotet, vaig començar a treballar a l’estudi de Federico Correa i Alfonso Milà. Parlo de l’any 1962, fa més de seixanta anys. En Miguel col·laborava en els projectes de mobiliari de l’estudi. Havia començat la carrera d’Arquitectura però, aclaparat pels repetits suspensos de matemàtiques superiors i càlcul diferencial, l’havia abandonat feia poc. Ell assegurava que va ser el dia més feliç de la seva vida, però en Federico li recriminava que fos una renúncia mandrosa. Tot i que en Miguel va abandonar els estudis, mai va deixar de pensar com un arquitecte, en particular com José Antonio Coderch, mestre admirat per tots nosaltres.

Des del principi, aquell dandi motoritzat, una mica tartamut i dotat de l’elegància, la ironia i l’humor característics de la seva família, em va caure de meravella. Ha estat una amistat mai interrompuda des de llavors.

Recordo el desplaçament a Sant Sebastià amb motiu de la inauguració d’una botiga que BD, en col·laboració amb Peñita Ganchegui, obria en aquella ciutat. Aquells anys, BD havia rescatat la producció de la làmpada TMC, que es trobava descatalogada, i la relació amb en Miguel era fluïda i freqüent. Amb ell, els arquitectes d'Studio Per, vam anar a Sant Sebastià en una furgoneta Volkswagen. Durant el viatge, en Miguel ens va oferir un ampli i inoblidable repertori de ranxeres mexicanes. Afició que no l’ha abandonat, ja que, fa ben poc, li vaig preguntar al músic Alfonso de Vilallonga com havia trobat en Miguel -que ja estava delicat- en la seva última visita. L’Alfonso em va dir que l’havia vist animat, que havien cantat força.

Diverses vegades he comentat amb companys de professió que els arquitectes tenen una manera determinada d’afrontar els projectes de disseny una mica diferent dels dissenyadors industrials purs. Si pensem en els dissenys d’Aalto, de Jacobsen, d’Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… hi trobem alguna cosa d’en Milá: un projectista d’artefactes discrets, bells i convincents.

Oscar Tusquets Blanca
15 d'agost de 2024
15/08/2024
Tornar

Trobada anual dels i les arquitectes de les Comarques Centrals

Imatge: 
@coac-comarquescentrals
El dia 11 d'octubre serà la trobada anual dels i les arquitectes de les Comarques Centrals, i aquest any a Montserrat, coincidint amb el Mil·lenari de la muntanya.
Us animem a fer la preinscripció a través de l'enllaç que us adjuntem a continuació; ens ajudarà molt a organitzar tots els detalls de l'acte.
Aquests any tindrem el plaer de comptar amb la companya arquitecta Núria Moliner, com a presentadora, i el seu grup musical Intana, que ens oferiran una actuació especial!
No us ho podeu perdre! Feu la pre-inscripció i reserveu la vostra plaça aquí

 

PDF version

9 rutes per descobrir el patrimoni arquitectònic de les comarques gironines

Imatge: 
© Casa Masramon. Olot. José Hevia. Arxiu Històric del COAC

El Centre Obert d’Arquitectura, impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), presenta ‘Rutes d’arquitectura’, un nou espai editorial del web arquitecturacatalana.cat, que es nodreix del seu extens fons documental, i en el qual es poden consultar més de 50 recorreguts per descobrir el patrimoni arquitectònic del nostre país.

D’entre les rutes presentades, nou són propostes que conviden l’usuari a conèixer les comarques gironines a peu, en bicicleta o en cotxe: una visita a l'arquitectura de Rafael Masó a Girona, l’exploració de tres models de ciutat-jardí a Olot del segle XX, la petjada racionalista a Figueres, l’obra de Harnden&Bombelli a Cadaqués, l’habitatge col·lectiu a Girona durant el segle XX, les intervencions urbanes contemporànies a la província de Girona, el llegat de Correa&Milà a Cadaqués, la Vila Olímpica de Banyoles, i les cases i xalets moderns a la Cerdanya i el Ripollès.

Cada ruta se centra en autors específics, àrees geogràfiques concretes i l’evolució de l’arquitectura en determinats territoris, entre d’altres, oferint una visió completa i detallada. A més, gràcies a un mapa interactiu, els usuaris poden consultar els recorreguts i planificar les seves visites de manera còmoda i accessible.

La iniciativa vol convertir-se en una eina de referència a l’hora de planificar rutes d’arquitectura per tal que la ciutadania pugui visitar i veure, de primera mà, l’arquitectura moderna i contemporània del nostre país. Les rutes estaran disponibles també traduïdes al castellà i l’anglès i l’objectiu és arribar a publicar-ne fins a 200 de cara al 2026, any de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura i del Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes que tindrà lloc a Barcelona.

Les nou rutes que descobreixen el patrimoni arquitectònic de Girona

Rafael Masó a Girona
Aquest recorregut se centra en les obres de l'arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880 – 1935) a Girona, destacant la seva influència en l'arquitectura local durant tres períodes distintius. La proposta inclou edificis com la farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor, així com la farmàcia Masó. Aquesta ruta permet explorar la seva contribució al noucentisme a través d'estructures que fusionen tradició i innovació arquitectònica. 

Olot: Ciutat Jardí - Tres Barris de Baixa Densitat
L’itinerari explora els tres barris de baixa densitat d’Olot, coneguts per la seva planificació urbanística i l’arquitectura residencial, que combinen l'estètica de ciutat jardí amb la funcionalitat contemporània. L'itinerari destaca la integració harmoniosa dels espais verds amb l'entorn urbà, oferint un exemple de desenvolupament sostenible i qualitat de vida.

L'Empremta Racionalista a Figueres
Ruta que posa en relleu l'arquitectura racionalista a Figueres, una ciutat marcada per l'empremta d'aquest estil que prioritza la funcionalitat i la simplicitat. La ruta inclou edificis emblemàtics que reflecteixen els principis del racionalisme, mostrant com aquest moviment va influir en la configuració urbana de la ciutat.

Harnden & Bombelli a Cadaqués
Aquest itinerari destaca el treball dels arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli a Cadaqués, coneguts per les seves intervencions subtils i respectuoses amb l'entorn local. L'itinerari inclou diverses obres que exemplifiquen la seva capacitat per integrar l'arquitectura moderna en el paisatge tradicional de Cadaqués, creant espais harmònics i funcionals. 

Un segle d'habitatge col·lectiu a Girona
Evolució de l'habitatge col·lectiu a Girona al llarg de cent anys, des de principis del segle XX fins a l'actualitat. La ruta destaca diferents exemples de blocs de pisos i conjunts residencials que reflecteixen els canvis socials, econòmics i estilístics que han influït en la construcció d'habitatges col·lectius a la ciutat.

Correa&Milà a Cadaqués: un llegat contemporani
El recorregut examina les obres dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà a Cadaqués, conegudes per la seva modernitat i respecte pel context local. A través d'aquest itinerari, es poden veure exemples de com aquests arquitectes han aconseguit harmonitzar l'arquitectura contemporània amb el paisatge i l'arquitectura tradicional de Cadaqués, contribuint a la identitat visual de la ciutat. 

Intervencions Urbanes Contemporànies al Gironès
Intervencions urbanes contemporànies realitzades a la comarca del Gironès. La ruta inclou diversos projectes que exemplifiquen l'arquitectura moderna i la seva aplicació en la millora dels espais urbans, destacant la funcionalitat, l'estètica i la sostenibilitat en la planificació urbana recent. 

JJ.OO. BCN ’92: Vila Olímpica de Banyoles
Itinerari al voltant de l’estany de Banyoles que transporta al visitant a aquella energia olímpica i permet valorar, amb distància, la correcta integració al conjunt del teixit urbà de Banyoles d’aquelles infraestructures i intervencions urbanes.

Cases i Xalets de Muntanya a l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès
Aquest recorregut explora les cases i xalets de muntanya situats a les comarques de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès. La ruta destaca la diversitat d'estils arquitectònics i la manera com aquests habitatges s'adapten al paisatge muntanyós, oferint una visió de l'arquitectura residencial en zones rurals i naturals. 

Arquitecturacatalana.cat
El web www.arquitecturacatalana.cat és un espai digital dedicat a la difusió de l'arquitectura moderna i contemporània de Catalunya. Promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el portal ofereix un extens catàleg de més de gairebé 5.000 obres, més de 2.000 autors i 200 fotògrafs, divulgades mitjançant més de 42.000 fotografies, plànols i dibuixos. Inclou, també, recursos com mapes interactius, articles de recerca i filtres de cerca avançats que permeten explorar les obres per criteris temporals, tipologia o autoria.

31/07/2024
Tornar

Pages