TECHNAL i el COAC Girona reforcen la col·laboració per promoure l’arquitectura i la formació
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 11 de desembre, el responsable de prescripció de l’empresa TECHNAL, Joan Abadías, juntament amb responsable de projectes, Raimon Ribó, i el president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Marc Riera, han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu principal de promoure l’arquitectura i la millora continua en la professió.
Amb aquesta aliança, l’empresa TECHNAL referma la seva implicació en la programació formativa i en els diversos projectes culturals promoguts per la Demarcació de Girona del COAC, incloent-hi els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, que aquest any celebren la seva 27a edició. Al mateix temps, ofereix diverses iniciatives i recursos destinats a enriquir el coneixement tècnic i creatiu dels membres del col·legi fomentant l’intercanvi d’idees i experiències professionals.
Dins del marc d’aquesta aliança amb TECHNAL, líder mundial en solucions d’alumini innovadores i sostenibles dissenyades per inspirar l’arquitectura contemporània, estan previstes activitats com visites i jornades tècniques, en les quals els experts de l’empresa compartiran les últimes tendències en materials de construcció i solucions innovadores per a projectes arquitectònics.
Amb aquesta aliança, l’empresa TECHNAL referma la seva implicació en la programació formativa i en els diversos projectes culturals promoguts per la Demarcació de Girona del COAC, incloent-hi els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, que aquest any celebren la seva 27a edició. Al mateix temps, ofereix diverses iniciatives i recursos destinats a enriquir el coneixement tècnic i creatiu dels membres del col·legi fomentant l’intercanvi d’idees i experiències professionals.
Dins del marc d’aquesta aliança amb TECHNAL, líder mundial en solucions d’alumini innovadores i sostenibles dissenyades per inspirar l’arquitectura contemporània, estan previstes activitats com visites i jornades tècniques, en les quals els experts de l’empresa compartiran les últimes tendències en materials de construcció i solucions innovadores per a projectes arquitectònics.
Aquesta col·laboració posa de manifest el compromís compartit de les dues entitats amb l'excel·lència, la innovació i el desenvolupament sostenible dins del camp de l'arquitectura i la construcció.
19/12/2024
5 làmpades de Coderch, editades per TUNDS, il·luminen l’espai La Sala del COAC
Imatge:
© TUNDS
Amb motiu de la celebració del 47è Curset de Patrimoni de l’AADIPA, l’espai La Sala del COAC -situat a la 2a planta de la seu de Plaça Nova- acull una mostra temporal de cinc làmpades dissenyades per JA Coderch i produïdes per l’empresa TUNDS.
Les làmpades, cedides temporalment per Rafael Salvador, renebot de Coderch, inclouen models tan emblemàtics com la DISA, la inèdita CISTER i la JUNCO. Aquesta cessió permet un apropament al talent de Coderch en l’àmbit lumínic, caracteritzat per una combinació única d’elegància, funcionalitat i artesania.
Així, la mostra s’inscriu en un diàleg més ampli entre arquitectura i arts plàstiques, ressaltant la capacitat de l’avantguarda catalana per crear nous imaginaris emocionals. Aquest esperit ha quedat palès a l’Espai Coderch-Guinovart-Tàpies que s’ha pogut visitar durant la celebració del Curset de Patrimoni, amb una projecció d’imatges inèdites cedides per les famílies respectives.
Les làmpades estaran exposades fins al 5 de març de 2025.
TUNDS, el respecte i l’herència
L’empresa TUNDS reedita i comercialitza les làmpades dissenyades per JA Coderch. Les peces exemplifiquen la filosofia de l’arquitecte, que perseguia sempre la senzillesa i l’honestedat en les seves creacions.
La cessió temporal de les làmpades ha estat possible gràcies a l’esforç de Rafael Salvador per mantenir viu el llegat del seu oncle a través de la preservació i reedició d’aquests dissenys, que continuen captivant les noves generacions.
Les làmpades, cedides temporalment per Rafael Salvador, renebot de Coderch, inclouen models tan emblemàtics com la DISA, la inèdita CISTER i la JUNCO. Aquesta cessió permet un apropament al talent de Coderch en l’àmbit lumínic, caracteritzat per una combinació única d’elegància, funcionalitat i artesania.
Així, la mostra s’inscriu en un diàleg més ampli entre arquitectura i arts plàstiques, ressaltant la capacitat de l’avantguarda catalana per crear nous imaginaris emocionals. Aquest esperit ha quedat palès a l’Espai Coderch-Guinovart-Tàpies que s’ha pogut visitar durant la celebració del Curset de Patrimoni, amb una projecció d’imatges inèdites cedides per les famílies respectives.
Les làmpades estaran exposades fins al 5 de març de 2025.
TUNDS, el respecte i l’herència
L’empresa TUNDS reedita i comercialitza les làmpades dissenyades per JA Coderch. Les peces exemplifiquen la filosofia de l’arquitecte, que perseguia sempre la senzillesa i l’honestedat en les seves creacions.
La cessió temporal de les làmpades ha estat possible gràcies a l’esforç de Rafael Salvador per mantenir viu el llegat del seu oncle a través de la preservació i reedició d’aquests dissenys, que continuen captivant les noves generacions.
Presentació de l'Agrupació d'Arquitectes Sènior/a a la Demarcació de l'Ebre
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dimarts 3 de desembre a les 17.30 h tindrà lloc a la seu de la Demarcació de l'Ebre la presentació de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior/a del COAC.
L'Agrupació té per objectiu oferir serveis i defensar els drets dels arquitectes majors de seixanta anys, estiguin en actiu o jubilats. Així, té la voluntat de servir a la societat en general i als arquitectes en concret mitjançant l'acompanyament, l'intercanvi d'experiències i la cultura, per a la millora de la qualitat de vida i la salut.
A continuació, tindrem la presentació del llibre “Antoni Puig Gairalt. Arquitecte i humanista (1888-1935)”, a càrrec de la seva autora i membre de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior Marta Cervelló.
En la mort de Miós Nadal i Casaponsa
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
No recordo exactament quan vaig conèixer la Miós –bé, i a en Joan, perquè formaven un binomi inseparable- però devia ser al curs 1971-72, quan jo estava acabant la carrera i ens començàvem a trobar al Col·legi d’Arquitectes, en el que havia entrat de president l’Ignasi Bosch. Ella havia acabat el 1968, en una promoció molt especial, a la que sempre es va sentir molt lligada i on tenia grans amics. El fet és que vàrem congeniar ràpidament i a l’any següent ja va venir al nostre casament.
La Miós era una dona de caràcter, vitalista, ferma i decidida, una dona valenta i generosa, molt lligada al seu Empordà natal, i tenia un gran esperit crític i un optimisme en la feina que es podia fer per millorar el que no ens agradava. Era de les primeres arquitectes que exercien a Girona, seguint, en certa manera, l’exemple de la seva mare, la Dra. Casaponsa, metgessa pionera a les comarques gironines.
Continuo mirant enrere i recordo amb tendresa la creació del GAP (Gabinet d’Assessorament Popular), que va impulsar per donar suport als creixents moviments ciutadans; la seva llarga batalla en la redacció i posada en marxa del Pla Comarcal de La Bisbal; la lluita per la conservació del paisatge, de les Gavarres, el Cap Norfeu, els aiguamolls de l’Empordà, la Volta de l’Ametller, el Montgrí ... Tot afegit a la seva feina d’arquitecte, molt vinculada a projectes pel Departament d’Ensenyament i altres equipaments i a habitatges de promoció pública.
Eren una família on l’arquitectura es vivia d’una manera total, en el que el pare, la mare i els dos fills eren arquitectes. Les seves cases a La Bisbal i Girona eren – són – una meravella.
Una darrera anècdota significativa que em van explicar els fills al tanatori: fa poc, en una de les freqüents cites hospitalàries, un metge li va preguntar si ella havia sigut arquitecta. No, va respondre enfadada, no en vaig ser, en soc! I quan m’adobeu i pugui tornar a casa, tornaré a fer arquitectures!
Miós, et trobarem molt a faltar.
Carles Bosch Genover
La Miós era una dona de caràcter, vitalista, ferma i decidida, una dona valenta i generosa, molt lligada al seu Empordà natal, i tenia un gran esperit crític i un optimisme en la feina que es podia fer per millorar el que no ens agradava. Era de les primeres arquitectes que exercien a Girona, seguint, en certa manera, l’exemple de la seva mare, la Dra. Casaponsa, metgessa pionera a les comarques gironines.
Continuo mirant enrere i recordo amb tendresa la creació del GAP (Gabinet d’Assessorament Popular), que va impulsar per donar suport als creixents moviments ciutadans; la seva llarga batalla en la redacció i posada en marxa del Pla Comarcal de La Bisbal; la lluita per la conservació del paisatge, de les Gavarres, el Cap Norfeu, els aiguamolls de l’Empordà, la Volta de l’Ametller, el Montgrí ... Tot afegit a la seva feina d’arquitecte, molt vinculada a projectes pel Departament d’Ensenyament i altres equipaments i a habitatges de promoció pública.
Eren una família on l’arquitectura es vivia d’una manera total, en el que el pare, la mare i els dos fills eren arquitectes. Les seves cases a La Bisbal i Girona eren – són – una meravella.
Una darrera anècdota significativa que em van explicar els fills al tanatori: fa poc, en una de les freqüents cites hospitalàries, un metge li va preguntar si ella havia sigut arquitecta. No, va respondre enfadada, no en vaig ser, en soc! I quan m’adobeu i pugui tornar a casa, tornaré a fer arquitectures!
Miós, et trobarem molt a faltar.
Carles Bosch Genover
21/11/2024