¿Has presentado tu Trabajo Final de Estudios o lo harás próximamente? ¡Participa en los Premios AJAC!
La Agrupación de Jóvenes Arquitectos de Cataluña (AJAC) del COAC convocará este año la 14ª edición de los Premios AJAC, que a lo largo de sus 28 años de vida se han consolidado como el reconocimiento de referencia para los jóvenes arquitectos y estudiantes menores de 40 años de Cataluña.
Dentro de estos Premios, se abrirá la convocatoria de los Premios AJAC Trabajo Final de Estudios, que quieren dar visibilidad y reconocimiento al trabajo realizado en el marco de los estudios de Grado o Máster en Arquitectura, con el objetivo de impulsar la carrera de los profesionales más jóvenes.
La participación está abierta a todos los estudiantes de las escuelas de Arquitectura de Cataluña que hayan presentado su proyecto (Trabajo de Fin de Grado, Proyecto de Fin de Carrera o Trabajo de Fin de Máster) en los últimos 2 años. Para participar, es necesario ser COAC Estudiante o, si ya se han finalizado los estudios, presentar copia de la matrícula universitaria.
Los Premios AJAC Trabajo Final de Estudios incluyen 6 categorías:
· Paisaje y urbanismo
· Intervención en el patrimonio
· Impacto social
· Valor medioambiental
· Innovación técnica
· Grado de Arquitectura
Premios
Cada categoría tendrá un máximo de 3 galardonados: 1 ganador y 2 menciones. Uno de los objetivos de la convocatoria es acompañar a los premiados durante la primera etapa de su vida profesional. Por eso, los premios de los ganadores incluirán 1 año de colegiación sin coste (en el caso de los estudios de Grado, como Asociados) y vinculación a la Agrupación sin coste. Además, disfrutarán de un perfil destacado en la Bolsa de Trabajo y sesiones de orientación profesional con el Servicio de Ocupación, así como de una beca para un curso de la Escuela Sert a escoger.
Jurado
El Jurado de los Premios estará formado por un representante de la AJAC, un arquitecto galardonado con el Premio AJAC PFC en anteriores ediciones, un profesor de cada una de las escuelas de Arquitectura de Cataluña (ETSAB, ETSAV, UIC, La Salle, URV y UdG) y, en caso de empate, un miembro de la Junta de Gobierno del COAC.
La fecha límite para presentar propuestas será el 24 de enero de 2025. En los próximos meses se publicarán las bases del concurso.
Has presentat el teu Treball Final d'Estudis o ho faràs properament? Participa en els Premis AJAC!
Dins d'aquests Premis, s'obrirà la convocatòria dels Premis AJAC Treball Final d'Estudis, que volen donar visibilitat i reconeixement al treball realitzat en el marc dels estudis de Grau o Màster en Arquitectura, amb l'objectiu d'impulsar la carrera dels professionals més joves.
La participació està oberta a tots els estudiants de les escoles d'Arquitectura de Catalunya que hagin presentat el seu projecte (Treball de Fi de Grau, Projecte de Fi de Carrera o Treball de Fi de Màster) en els últims 2 anys. Per participar-hi, cal ser COAC Estudiant o bé, si ja s'han finalitzat els estudis, presentar còpia de la matrícula universitària.
Els Premis AJAC Treball Final d'Estudis inclouen 6 categories:
· Paisatge i urbanisme
· Intervenció en el patrimoni
· Impacte social
· Valor mediambiental
· Innovació tècnica
· Grau d'Arquitectura
Premis
Cada categoria tindrà un màxim de 3 guardonats: 1 guanyador i 2 mencions. Un dels objectius de la convocatòria és acompanyar els premiats durant la primera etapa de la seva vida professional. Per això, els premis dels guanyadors inclouran 1 any de col·legiació sense cost (en el cas dels estudis de Grau, com a Associats) i vinculació a l'Agrupació sense cost. A més, gaudiran d'un perfil destacat a la Borsa de Treball i sessions d’orientació professional amb el Servei d’Ocupació, així com d'una beca per a un curs de l’Escola Sert a escollir.
Jurat
El Jurat dels Premis estarà format per un representant de l'AJAC, un arquitecte guardonat amb el Premi AJAC PFC en anteriors edicions, un professor de cadascuna de les escoles d'Arquitectura de Catalunya (ETSAB, ETSAV, UIC, La Salle, URV i UdG ) i, en cas d'empat, un membre de la Junta de Govern del COAC.
La data límit per presentar propostes serà el 24 de gener de 2025. En els propers mesos es publicaran les bases del concurs.
Estabilitat en la construcció a la província de Girona
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’anàlisi de l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de Girona referent al primer semestre de l’any 2024.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents – inclou projectes de reforma i gran rehabilitació-. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Estabilitat en la construcció a Girona
Els primers sis mesos del 2024, el sector de la construcció presenta una situació molt semblant al mateix període de l’any passat en superfície total visada, tancant el semestre en 366.660 m2; una xifra que representa el 14,08% de la superfície visada a tot Catalunya (2.604.075 m2).Tot i el lleuger decreixement del 2,51% aquest primer semestre, cal esperar com es comporta el visat en els pròxims mesos per continuar amb la tendència positiva de l’edificació a la província de Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia.
A escala comarcal, el Baix Empordà (115.972 m2), el Gironès (78.114 m2), l’Alt Empordà (56.337 m2) i la Selva (48.979 m2) continuen essent les que més m2 han visat. Cal remarcar el creixement percentual de la Cerdanya, amb un 76,02% de superfície més respecte del mateix període de l’any passat; i el decreixement del 31,88% del Ripollès.
Per municipis, destaca la capital de la província, Girona, amb 46.498 m2 corresponents a 49 expedients; Castell – Platja d’Aro amb 20.579 m2 i 8 expedients; Palamós amb 12.196 m2 i 21 expedients; i Lloret de Mar amb 9.902 m2 i 46 expedients.
Segons la mida, les dades mostren que 33.741 m2 són projectes de més de 10.000 m2, que aquest primer semestre corresponen a dos habitatges plurifamiliars a les comarques del Baix Empordà i el Gironès; 51.031 m2 corresponen a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2; 127.763 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2; i 154.124 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Selva i la Cerdanya és a dir, comarques on s’hi construeixen habitatges unifamiliars destinats, en molts casos, a segones residències.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el primer semestre de 2024 se n’han registrat 1.088, el 6,61% menys respecte el mateix període de l’any passat. Per comarques, el Baix Empordà (284), l’Alt Empordà (244) i la Selva (206) continuen essent les que més expedients tenen.
L’habitatge continua mostrant les millors dades des de la crisi del 2008
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el primer semestre de 2024 és de 1.247, un 0,32% menys que el primer semestre de 2023, i la segona xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008 que va frenar en sec el sector de la construcció (en el 2008 es van visar 6.039 habitatges). Aquest augment d’habitatges, que inclouen els d’obra nova i rehabilitació, ha estat gradual i, especialment els tres darrers semestres, mostra un canvi significatiu segurament afavorit per l’augment de promocions d’habitatges plurifamiliars. En el conjunt de Catalunya, els habitatges de la província de Girona representen l’11,9% del total.
Per comarques, el Baix Empordà, el Gironès, l’Alt Empordà, la Selva i la Garrotxa són les que mostren un major augment. Entre aquestes, cal remarcar el creixement del 103,85% de la Garrotxa superant el llindar dels 100 habitatges, cosa que no passava des d’abans de la crisi de 2008. Quan a les comarques amb menys habitatges visats són el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Cerdanya, tot i que en aquest darrer cas, les xifres mostren un creixement del 47,50% respecte al mateix període de l’any anterior.
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, les xifres mostren que durant el primer semestre de 2024 s’han visat 309.774 m2, l’1,94% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 15,84% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.955.292 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (106.512 m2), el Gironès (63.105 m2), l’Alt Empordà (46.831 m2), i la Selva (39.404 m2). De la resta de comarques, cal destacar la Cerdanya que, malgrat els 15.731 m2 d’habitatge visats, és la que ha augmentat més percentualment (52,21%) respecte al mateix període de l’any passat.
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 53.910 m2; xifra que representa un 16,17% menys que el mateix període de l’any anterior.
La rehabilitació pateix un retrocés destacant el poc impacte dels Fons Next Generation
La superfície de reforma i rehabilitació visada a la província de Girona mostra un decreixement del 13,43% a la Demarcació de Girona amb relació al primer semestre de l’any passat, i se situa en 115.511 m2. Aquesta xifra representa el 17,42% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (662.895 m2).Aquestes dades, com ja avançàvem en informes anteriors, acusen el poc impacte dels programes europeus d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Durant el primer semestre del 2024 s’han tramitat al COAC – dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis- un total de 13 expedients corresponents a 328 habitatges, a la província de Girona, mentre que en el conjunt de Catalunya, s’han tramitat 106 expedients (1.369 habitatges).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (24.599 m2), l’Alt Empordà (22.365 m2), i el Gironès (17.816 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Girona amb 38.794 m2 i 13 expedients; Castell-Platja d’Aro amb 19.865 m2 i 4 expedients; Palamós amb 10.165 m2 i 11 expedients; i Vilablareix amb 8.661 m2 i 4 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Lloret de Mar amb 27; Begur amb 26; L’Escala amb 20; i Calonge i Roses, amb 18.
L’obra nova es manté com la principal activitat en l’edificació a Girona
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, continua la tendència positiva amb un augment del 5,72% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes són 248.173 m2, el 12,9% del total de Catalunya.
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (90.603 m2), el Gironès (60.285 m2), l’Alt Empordà (33.701 m2) i la Selva (30.071 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Castell – Platja d’Aro, Palamós, Vilablareix i Calonge són els que tenen més m2 d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Lloret de Mar, Begur, L’Escala, Calonge i Roses són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya.
De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència.
En aquest sentit, segons els resultats de l’enquesta, la mitjana per obtenir una llicència s’estima en els 8,7 mesos de mitjana en el conjunt de Catalunya, mentre que a la província de Girona és de 6,3 mesos.
El COAC atorga les Medalles COAC 2024
Les Medalles COAC constitueixen la condecoració institucional del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reconèixer la contribució de persones o institucions al progrés de l’arquitectura o del Col·legi. Els reconeixements s’han entregat en el marc de l'Acte Institucional del COAC el passat 3 de juliol, en el qual s'han reconegut als arquitectes que han fet 50 anys de col·legiació i també es van distingir les donacions de fons professionals a l'Arxiu Històric i Biblioteca.
Enguany, s'ha atorgat una Medalla a Jordi Ludevid i Anglada "per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura, tant a nivell professional com a nivell institucional, primer com a delegat del Bages Berguedà del COAC (1998-2002) i President de la Comissió Gestora de l'Agrupació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública del COAC (1996-2002), després com a president de la Demarcació de Barcelona (2002-2006), per després, entre 2006 i 2010 assumir el deganat del COAC. Posteriorment va ser vicepresident segon del CSCAE (2007-2009), entre 2010-2017 president del CSCAE. El 2016 va ser elegit president de la Unió Professional espanyola (UP), vicepresident del Consell Europeu de les professions liberals (CEPLIS) i de la Unió Mundial de les Professions Liberales (UMPL), i el 2018 va presidir el Primer Congrés Nacional de Professions d'Espanya. El 2021 publica el llibre “Una ciutat de professions”, una rigorosa investigació de referència sobre el passat, present i futur de les professions al segle XXI”."
S'atorga també una Medalla a Lluís Alonso i Sáinz "per la promoció de l’arquitectura al servei de les persones i contribució a la millora de l’exercici professional amb l’impuls i foment de la millora de la tramitació de llicències urbanístiques, concretament a la ciutat de Manresa. Ha desenvolupat una extensa activitat tant en el camp de l’urbanisme com en el de l’edificació durant les seves etapes com a professional lliberal. Ha exercit diversos càrrecs en societats com Arquitasa, Firmaprofesional, BIMSA, Fundació Privada Catalana per a l’arbitratge tècnic, membre del Consell Municipal de Sostenibilitat de Barcelona (1998-2002), del Consell Municipal de prevenció d’incendis de Barcelona (2005-2007) del Consell General del Paisatge de Catalunya del Departament de Política Territorial i Obres públiques de la Generalitat de Catalunya (2005-2007). Ha estat professor de diversos màsters i postgraus a a Universtitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 1989 al 2002.
Té també una dilatada trajectòria al servei d’administracions públiques, tant de l’Estat com Autonòmica i local, gestionant polítiques públiques en matèria d’Urbanisme, Medi Ambient, Patrimoni, Economia, Hisendes Públiques i Fiscalitat local durant el període 1974-2020. Actualment és Regidor delegat d’Habitatge, Centre Històric i Llicències d’aquest mateix ajuntament.
Se li atorga també per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura a nivell institucional, primer en diferents càrrecs a la demarcació de Barcelona del COAC (1986-1988, com a vocal; 1988-1990, com a tresorer; 1990-1994, com a secretari; 1994-2002, com a president) per després, entre 2002 i 2006 assumir el deganat del COAC
També s'atorga a Antoni Vilanova i Omedas "per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura i la protecció del patrimoni, tant a nivell professional com a nivell institucional com a president de l’Agrupaciód'arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic (AADIPA) (2014-2024)".
Ha rebut també Medalla Jaume Carné i Cabré "per la seva contribució a l’impuls i defensa de l’arquitectura al servei de les persones i per la seva tasca de difusió i apropament de l’arquitectura i l’urbanisme a la ciutadania mitjançant l’ús d’una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient. En la defensa de l’arquitectura per a la millora de la qualitat de vida i salut de les persones, ha estat impulsor de la creació de l’Agrupació Sènior/a del COAC (2023)".
Finalment, també s'ha atorgat Medalla a Lluèrnia Associació Cultural "per fomentar la defensa de l’espai públic i l’apropamenti coneixement de la ciutat i l’arquitectura a les persones, principalment les no arquitectes, promovent la reflexió i el pensament crític a través de la cultura. Lluèrnia, Festival del Foc i de la Llum, se celebra a Olot des del 2011".
Distingir les aportacions al món de l'arquitectura
Des del 2009, el COAC atorga puntualment les Medalles COAC a persones o entitats que han contribuït a la visibilització o progrés de l'arquitectura.
Podeu consultar totes les Medalles COAC atorgades aquí.