L'arquitecte Josep Lluís Mateo dona el seu fons professional al COAC
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de prop de 200 arquitectes des de la seva creació el 1969, es responsabilitzarà de la classificació i descripció del material d’acord amb les tècniques arxivístiques més adients. Els documents seran conservats a l’Arxiu Històric a Barcelona i estaran disponibles per a la seva consulta i estudi per part dels professionals i la ciutadania.
Així mateix, el Centre Obert d’Arquitectura organitzarà una exposició la tardor del 2025 per mostrar part del material.
Obra multidisciplinar
Va obtenir el títol d’arquitectura l’any 1974 a l’ETSAB i, el 1994, el títol de doctor (cum laude) a la UPC.
Des del 2002 és catedràtic d’Arquitectura i Disseny a l’Escola Politècnica Federal (ETH) a Zurich, on ha dirigit diverses investigacions arquitectòniques que han culminat en l’edició de publicacions com The Four Elements and Architecture: Earth, Water, Air, Fire. Architectural Papers VII (Ed. Actar. Barcelona, 2014).
Del 1981 al 1990 va ser editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme.
Són múltiples les seves obres, entre les quals l’agència de viatges Via Sonic a Barcelona (1975), el centre de formació professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet (1981-1983), la reurbanització del casc antic d’Ullastret (1982-1985), habitatges de protecció oficial a Bilbao (1988), el centre cívic Can Felipa a Barcelona (1984-1991), l’edifici central de Serveis Esportius de la UAB (1987-1993), el complex mulfifuncional Joan Güell a Barcelona (1989-1993), els jutjats de Sant Feliu de Guíxols (1990-1993), la llar de pensionistes i jubilats a Campdevànol (1991-1994), habitatges a Torelló (1992-1995), el complex d’habitatges Les Palmeres a Terrassa (1994-1998), la piscina municipal de Santa Eugènia (1998-2002), el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) (2000-2004), l’hotel AC Fórum a Barcelona (2002-2004), la torre d’oficines per a CZF a Barcelona (2002-2004), intervencions a la Torre Banc Sabadell de Barcelona (2010) o la Filmoteca de Catalunya (2007-2011).
“Torn obert de paraula”, el nou espai a Barcelona per debatre els temes que afecten la Demarcació
Aquest nou fòrum, que neix com una extensió del debat que es duu a terme a les juntes generals, s'estrenarà amb una trobada presencial a la Sala Mirador (a la 8a planta de la seu de Plaça Nova a Barcelona) que estarà moderada, en aquesta ocasió, per l’arquitecta Mónica Bonafonte.
Animem els col·legiats de la Demarcació a participar-hi a fi que es pugui generar un diàleg enriquidor que reculli el màxim d’aportacions i punts de vista.
En aquesta primera sessió, els àmbits temàtics proposats pels grups de representants seran els següents:
- Suport als arquitectes i millora dels serveis
- Governança i organització institucional
- Cultura i reptes de ciutat
- Diversitat professional
També hi haurà l'oportunitat d'introduir qüestions de manera espontània a fi de respondre les inquietuds i necessitats de les persones assistents.
El teu punt de vista pot ser la clau per avançar. T'hi esperem!
Per poder gestionar l'aforament és necessària la inscripció prèvia.
L'edificació a les Comarques Centrals augmenta un 10,5% el 2024
• Tant l’obra nova com la rehabilitació tenen presenten dades positives: s’ha visat un 11,7% més d’obra nova i un 10,3% més de rehabilitació
• Al total de Catalunya, la superfície total visada arriba als 4.714.594 m², amb nivells similars als del 2019 –abans de la pandèmia– i un descens de només l’1,2% respecte al 2023, que va ser un any atípic motivat pel visat de projectes de gran envergadura
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha fet públiques les dades d’edificació corresponents a l’any 2024 al territori. El 2024 es van visar un total de 296.517 m2 a les Comarques Centrals, un 10,5% més que l’any anterior, una xifra positiva que esdevé la segona més alta registrada des de la creació de la Demarcació l’any 2019 (la dada més alta es va registrar el 2022 amb 306.095 m2). La superfície visada a la Demarcació representa un 6,3% del total de superfície visada a Catalunya (4.714.280 m2).
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades també indiquen que s’han tramitat un total de 762 expedients, un 5,8% menys que l’any 2023, fet que assenyala que els expedients actuals tenen més superfície que en anys anteriors i són de major envergadura.
Osona, referent en superfície visada
Osona suma un total de 137.751 m2 de superfície visada, representa el 46,45% del total de la Demarcació, i destaca en aquestes bones xifres gràcies al projecte de construcció de la residència universitària de Vic i d’una nau industrial de grans dimensions. El Bages suma 96.049 m2 (32,39%), l’Anoia 38.100 m2 (12,84%), el Berguedà 15.944 m2 (5,37%), i el Moianès 8.673 m2 (2,92%).
Per municipis, la majoria de superfície visada el 2024 a la Demarcació també es concentra a Vic, que amb 83.238 m2 representa un 28,1% del total de la Demarcació. També és destacable el visat a Manresa, que amb 47.417 m2 engloba el 16% del total de la superfície visada a la Demarcació. Amb menor pes hi ha Igualada (2,9%), Capellades (2%) i Torelló (2%).
Manresa aposta per a la rehabilitació
La rehabilitació també ha crescut un 10,3% respecte l’any 2023 i se situa en 94.950 m2 al conjunt de la Demarcació. Destaquen les dades de Manresa amb una aposta clara per a la rehabilitació d’edificis en què la capital del Bages arriba a la xifra rècord del 15,7% del total de rehabilitació de la demarcació. Les dades són destacables i també s’expliquen per la tramitació dels ajuts dels fons europeus Next Generation. L’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation. Pel que fa als expedients tramitats a l’Oficina des de la seva posada en marxa, les Comarques Centrals engloben el 18% de les sol·licituds per davant de Girona (13%), Tarragona (11%), Lleida (9%) i Ebre (4%), mentre que Barcelona concentra el 45% dels tràmits.
La rehabilitació també creix al Moianès i al Berguedà i es manté estable a Osona i l’Anoia. La majoria d’intervencions de rehabilitació són de visat voluntari i, per tant, hi ha una part d’activitat que no queda recollida en les dades finals. El COAC continua treballant per potenciar la rehabilitació com a eina de renovació i millora dels edificis per avançar en aspectes clau com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, elements fonamentals en el context actual.
Pel que fa a dades globals de rehabilitació, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 7,6% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.248.924 m2).
Més obra nova a Vic
L’obra nova també presenta dades positives. Així, els 196.512 m2 visats d’obra nova de 2024 representen un augment de l’11,7%. Osona i el Moianès experimenten un major increment de superfície visada respecte el 2023 (105.147 m2 i 3.410 m2), que suposen el 53,50% i 17,35% del total de la Demarcació. Vic és el municipi on s’ha visat més obra nova, 69.570 m2, que suposen el 35,4% del total de la Demarcació. Manresa, per la seva part, suma 31.626 m2 (el 16,1% del total de superfície). En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,7% del total d’obra nova visada (3.411.828 m2).
Anàlisi per usos, habitatge i no habitatge
El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 17,7% i amb 936 habitatges de nova creació visats representa la segona millor xifra des de la creació de la Demarcació el 2019. La millor dada va ser el 2022 amb 940 habitatges visats (4 més que el 2024). Per municipis, novament Vic (266) i Manresa (177) concentren el major nombre d’habitatges nous visats a la Demarcació. Del total de 936 habitatges nous visats a la Demarcació, prop del 5% (46) són de protecció oficial, distribuïts en projectes privats que generen habitatge públic a Manresa (32 habitatges), Igualada (12) i Súria (2). En paral·lel, hi ha en marxa les promocions d’habitatges de promoció pública que no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, la xifra d’habitatges de protecció oficial és superior. Quant a la superfície visada, els 211.595 m2 visats a la Demarcació suposen un augment de l’11,2% respecte el 2023 i representen el 6,2% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (3.405.660 m2).
En relació al no habitatge, la superfície augmenta un 11,5%, amb un total de 79.867 m2 visats. Per àmbits, l’hostaleria experimenta una crescuda del 761,1%, que s’explica pel projecte de rehabilitació energètica de l’hotel de Montserrat, l’educació ho fa un 114,4%, amb la residència universitària d’estudiants a Vic i la Clínica d'Odontologia Universitària de Manresa com a obres de referència, i la indústria creix un 73,8% (ampliació de la fàbrica de paper de Capellades i conjunt industrial de Vic). Per contra, el comerç és un dels sectors que baixa en una tendència que s’explica per l’augment continuat del comerç electrònic davant les botigues físiques.
Estabilitat en les dades de l’edificació de Girona gràcies a la creació d’habitatge nou
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació – inclou projectes de reforma i rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
El sector, globalment, es manté a nivells dels darrers anys
Amb un total de 666.679 m², la superfície visada a la Demarcació de Girona ha registrat un decreixement del 12,29% respecte al 2023, tot mantenint uns nivells similars als dels anys 2021 i 2022. És important destacar que l’any passat es van visar alguns projectes puntuals de gran envergadura (superiors als 10.000 m²), que van contribuir a tancar l’exercici amb unes xifres per sobre de la tendència habitual. Sense comptabilitzar aquests 5 grans projectes, que sumen un total de 70.288 m², els resultats se situarien en valors molt propers als d’anys anteriors.
Malgrat aquest descens puntual, la tendència positiva ha estat gradual a Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia. Es tracta de l’única demarcació que ha tingut un creixement sostingut els darrers anys.
De tota manera, cal estar atents a l’evolució de les dades durant el 2025 per veure el comportament de l’edificació a la província de Girona i si aquest visibilitza el pronòstic d’Euroconstruct del 3,5% a l’Estat Espanyol.
Amb relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Girona representa el 14,14% (4.714.594 m2) del total de superfície visada.
Els projectes de menys de 500 m2 són els més nombrosos
Segons la mida dels projectes, les dades mostren que 277.478 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges unifamiliars.
Un total de 258.813 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2; 96.646 m2 corresponen a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2, i 33.741 m2 a aquells de més de 10.000 m2, que el 2024 corresponen a dos edificis d’habitatges plurifamiliars, un a Castell-Platja d’Aro i l’altre, a Girona.
L’habitatge mostra la segona millor xifra des del 2008, malgrat quedar lluny de les xifres òptimes
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el 2024 és de 2.076, la segona xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008, malgrat tenir un decreixement del 12,96%, respecte de 2023. Però si ho comparem envers l’any 2022, el creixement és del 26,05%, i del 22,55% respecte a 2021. Amb relació al conjunt de Catalunya, els habitatges de la Demarcació de Girona representen l’11,91% (17.429).
Tot i aquestes dades, es continua lluny de les xifres òptimes que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considerava necessàries per al període 2020-2024 de 25.000 habitatges anuals (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
D’aquests 2.076 habitatges visats, només 12 són de protecció oficial, una dada que contrasta amb l’anunci de la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges nous de protecció oficial a Catalunya els pròxims cinc anys, en el marc del nou programa de l’habitatge.
Per aprofundir en aquesta qüestió, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Demarcació de Girona del COAC organitzen la presentació de l’estudi “L’habitatge protegit a Catalunya: un descoratjador viatge de 20 anys”; un treball que analitza l’evolució, els reptes i les oportunitats de l’habitatge protegit al nostre territori. La jornada, oberta al públic, tindrà lloc aquest dijous 16 de gener, i esdevindrà un espai de debat i la reflexió sobre les polítiques d’habitatge.
Pel que fa a la superfície visada d’habitatge a la Demarcació de Girona ha tingut una baixada del 5,33% respecte 2023, i tanca l’any amb 544.793 m2 visats. Aquesta xifra representa el 15,98% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (3.407.155 m2).
Quant al no habitatge, s’ha visat un total de 112.664 m2 en el conjunt de la Demarcació de Girona.
La rehabilitació cau lleugerament i continua sense mostrar els Fons Next Generation
El 2024 s’han visat 235.995 m² de rehabilitació, amb un lleuger descens del 2,74% respecte a l’any anterior. Aquesta dada reflecteix l’estancament dels darrers anys i el poc pes relatiu d’aquesta activitat en la superfície total visada a la Demarcació, que enguany representa el 36%. Aquest percentatge es manté en la línia de la tendència registrada des del 2015, amb valors situats entre el 30% i el 40%. Cal tenir en compte, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
Pel que fa a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation continua essent molt baix. El 2024 s’han tramitat al COAC, dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, un total de 232 expedients corresponents a 3.555 habitatges. D’aquests, 30 corresponen a Girona amb 688 habitatges.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 603 expedients del programa 3 corresponents a 5.923 habitatges, dels quals un 13% corresponen a Girona. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
L’obra nova cau per primera vegada des del 2020, l’any de la pandèmia, tot i que se situa en xifres similars a les de 2021 i 2022
Durant el 2024 s’han visat 421.463 m2 d’obra nova, un 16,16% menys que l’any anterior. Aquesta dada negativa es deu sobretot pel visat dels cinc projectes de gran envergadura que han distorsionat la gràfica que mostrava un comportament estable en els darrers anys.
Tot i la dada negativa, l’obra nova continua representant el gran pes de la construcció de la província, concretament el 64%.
Del total de Catalunya (3.411.828 m2), la Demarcació de Girona representa el 12,35%.
Comportament comarcal
Pel que fa a la superfície visada, el conjunt de les comarques gironines registra un descens global. A l’Alt Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa i el Gironès, aquesta disminució és més moderada, mentre que la resta, amb l’excepció del Baix Empordà, que es manté, experimenten una caiguda més pronunciada.
Pel que fa a la construcció d’habitatges nous, el 2024 destaca el Gironès, que continua estable, i la Garrotxa, que ha registrat un creixement puntual del 50%, tot i que aquest increment es tradueix en només 55 habitatges. Malgrat aquests resultats positius, el comportament general ha estat desfavorable, tot i concentrar-se l’activitat principalment al Baix Empordà, el Gironès i la Selva.
Quant a la rehabilitació, el 2024 destaca pel dinamisme positiu de la Cerdanya i el Gironès. Així mateix, sobresurt la rellevància de la rehabilitació respecte a l’obra nova al Ripollès, amb una tendència sostinguda durant l’última dècada.