Muere Federico Correa, maestro de distintas generaciones de arquitectos
El pasado lunes 19 de octubre murió, a los 96 años, Federico Correa, uno de los arquitectos más importantes de la arquitectura catalana contemporánea y uno de los máximos exponentes de la revisión de la modernidad que se inició con la posguerra española.
Sus inicios profesionales se producen en el estudio de José Antonio Coderch, donde coincidió con Alfonso Milá, quien rápidamente se convirtió en su socio. Al lado de Coderch mueblaron pisos de la Barceloneta, diseñando, por ejemplo, una de las piezas más icónicas de nuestro país: el 'Sillón Barceloneta'. Un homenaje a Mies van der Rohe y un buen resumen de lo que después caracterizó su carrera: el confort, el espíritu lúdico, la ergonomía y la sensualidad.
En 1953, Correa y Milá se establecieron como arquitectos independientes y empezaron a definir la domesticidad de todo un colectivo y una ciudad mediante proyectos como residencias urbanas o las casas de vacaciones de Cadaqués. En el campo de la arquitectura comercial, Correa Milá revolucionaron también el mundo del interiorismo, con intervenciones en tiendas como Olivetti o en restaurantes como el Flash Flash e Il Giardinetto. Unos encargos que combinaron con otros de tipo industrial o residencial, como el puerto de Aiguadolç de Sitges.
Correa Milá, sin embargo, también tuvieron un destacado papel en la reconfiguración de de Barcelona: son los autores de la exitosa reforma de la plaza Reial, de la rehabilitación de la sede de la Diputación de Barcelona o la reforma de la planta noble del Palacio de la Generalitat. Pero su momento álgido llega con la Barcelona olímpica, cuando ganaron el concursos para la definición de la Anella Olímpica de Barcelona y reformaron el Estadio Olímpico, proyectado junto a Vittorio Gregotti.
Correa también ejerció de profesor en la ETSAB entre 1966 y 1990, donde se convirtió en maestro de distintas generacions de arquitectos. Precisamente, la ETSAB acaba de publicar un libro en homenaje a su figura, 'Hablando de color, ante la duda: marrón'.
Su legado, conservado en el Archivo Histórico del COAC
Su trayectoria con Milá constituye un amplio fondo que actualmente se conserva en el Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Cataluña. Son más de 400 obras de entre 1953 y 1995, documentadas a partir de planos, principalmente, pero también dibujos, fotografías y otra información de proyecto que Correa y Milá donaron envvida en mayo de 2006 al COAC.
La conservación del fondo Correa Milá permite recoger la trayectoria profesional de unos arquitectos muy ligados a la Escuela de Barcelona y sumarse así a otros fondos del mismo movimiento depositados en el Archivo del COAC como el de Lluís Nadal, Tous i Fargas o Lluís Cantallops.
Además, buena parte de su obra es consultable en el web arquitecturacatalana.cat, donde se pueden encontrar imágenes, dibujos, esbozos, planos y documentos tanto de sus obras como de su trayectoria profesional.
"Se ha ido un gran arquitecto y profesor, su arquitectura perdura bien en el tiempo porque está planteada desde el respeto al entorno y para dar servicio a la sociedad", afirmó la decana del COAC, Assumpció Puig.
Mor Federico Correa, mestre de diverses generacions d'arquitectes
El passat dilluns 19 d’octubre va morir, als 96 anys, Federico Correa, un dels arquitectes més importants de l’arquitectura catalana contemporània i un dels màxims exponents de la revisió de la modernitat que es va iniciar amb la postguerra espanyola.
Els seus inicis professionals es produeixen a l’estudi de José Antonio Coderch, on va coincidir amb Alfonso Milá, qui ràpidament va convertir-se en el seu soci. Al costat de Coderch van moblar pisos de la Barceloneta, dissenyant, per exemple, una de les peces més icòniques de casa nostra: el ‘Sillón Barceloneta’. Un homenatge a Mies van der Rohe i un bon resum del que després va caracteritzar la seva carrera: el confort, l’esperit lúdic, l’ergonomia i la sensualitat.
El 1953 es van establir com a arquitectes independents i van començar a definir la domesticitat de tot un col·lectiu i una ciutat mitjançant projectes com ara residències urbanes o les cases de vacances de Cadaqués. En el camp de l’arquitectura comercial, Correa Milà van revolucionar també el món de l’interiorisme, amb intervencions en botigues com Olivetti o en restaurants com el Flash Flash i Il Giardinetto. Uns encàrrecs que van combinar amb d’altres de tipus industrial o residencial, com el port d’Aiguadolç a Sitges.
Correa Milà, però, també van tenir un destacat paper en la reconfiguració de Barcelona: són els autors de l’exitosa reforma de la plaça Reial, de la rehabilitació de la seu de la diputació de Barcelona o de la refoma de la planta noble del Palau de la Generalitat. Però el seu moment àlgid arriba amb la Barcelona olímpica, quan van guanyar el concurs per a la definició de l’Anella Olímpica de Barcelona i van reformar l’Estadi Olímpic, que van projectar al costat de Vittorio Gregotti.
Correa també va exercir de professor a l’ETSAB entre el 1966 i el 1990, on es va convertir en mestre de diverses generacions d’arquitectes. Precisament, l’ETSAB acaba de publicar un llibre en homenatge a la seva figura, 'Hablando de color, ante la duda: marrón'.
El seu llegat, conservat a l’Arxiu Històric del COAC
La seva trajectòria amb Milá constitueix un ampli fons que actualment es conserva a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Són més de 400 obres d'entre 1953 i 1995 documentades a partir de plànols, principalment, però també dibuixos, fotografies i altra informació projectual que Correa i Milá van donar en vida el maig de l’any 2006 al COAC.
La conservació del fons Correa Milá permet recollir la trajectòria professional d’uns arquitectes molt lligats a l’escola de Barcelona i sumar-se a d’altres fons del mateix moviment dipositats a l’Arxiu del COAC com el de Lluís Nadal, Tous i Fargas o Lluís Cantallops.
Així mateix, bona part de la seva obra és consultable al web arquitecturacatalana.cat, on s’hi poden trobar imatges, dibuixos, esbossos, plànols i documentació tant de les seves obres com de la seva trajectòria professional.
"Ha marxat un gran arquitecte i professor, la seva arquitectura perdura bé en el temps perquè està plantejada des del respecte a l'entorn i per donar servei a la societat", va afirmar la degana del COAC, Assumpció Puig.
Development of the National Urban Renewal Programme, with the involvement of the COAC
This kicks off the process of developing the PNRU, which aspires to provide a frame of reference for agreements on urban renewal policies over the coming years, including aspects such as sustainability, energy efficiency, mobility associated with new technologies, and new governance instruments.
The document is intended to address the needs of the ageing Catalan residential stock, 70% of which is now more than 40 years old, and the urban areas that, despite being magnets for innovation and opportunities, are also beleaguered with social and economic inequalities and environmental imbalances. Added to this are the changes stemming from new economic models and climate change.
The answer to these new changes must therefore entail the rehabilitation, renewal and improvement of the existing fabric in line with sustainability criteria while putting a premium on people's quality of life, something that the COVID-19 pandemic has brought into sharp focus.
A multi-sector approach
In order to stimulate the renewal of this urban fabric, in 2019 the Catalan public administration earmarked a total of 50.6 million euros in the form of grants and investments to facilitate the renovation of 29,016 homes, as well as opening a line of credit with the Catalan Institute of Finance to the tune of 100 million euros for renovation costs.
However, according to data from the COAC, building renovation in Catalonia is still very incidental in overall terms. The building renovation projects approved in Catalonia account for just 26% of the total approved building area, and most of them are non-residential projects.
In view of this situation, and as stated by the Dean of the COAC at the meeting of the Strategic Council of the PNRU, "there is a need to address this situation more strategically, allowing the sector to play a greater role in the country's economic recovery and to respond to the challenges and commitments with the Urban Agenda, especially our response to climate change, prioritizing urban renewal projects with policies and instruments that make this possible".
Thus the PNRU, which is expected to see the light of day in the spring of 2021, aims to address the renovation of buildings from different angles, ranging from the connectivity of communities to new types of housing, accessibility, energy improvement and the incorporation of new building materials. The integration of all these perspectives would not only improve residents' quality of life but also help to redirect the construction sector, which has traditionally focused more on new build projects.
Strategic Council of the PNRU
The Strategic Council of the PNRU comprises: Govern de la Generalitat (Departaments de Territori i Sostenibilitat, Cultura, Salut i Vicepresidència i Economia i Hisenda), Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Associació de Promotors de Catalunya, Associació Catalana de Municipis (ACM), Associació de Micropobles de Catalunya, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d'Administradors de Finques, Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials, Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya, Gremi de Constructors d'Obres, Institut Català de l'Energia and Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.
Mor l'arquitecte Juan Briz
En la seva activitat professional va contemplar l'obra nova, les instal·lacions i l'assessorament tècnic, intervenint en un total de 18 obres seleccionades per als premis FAD d'arquitectura.
Inicialment, va treballar associat amb Gerardo García Ventosa i, posteriorment, des de 1986 fins a la seva jubilació, amb Joan LL. Fumadó.
La seva tasca docent la va desenvolupar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i a l'Escola d’Enginyeria i Arquitectura La Salle de Barcelona, en l’àmbit de les instal·lacions i condicionament i serveis de l’edifici. Gaudia ensenyant i sempre ho feia des d’un coneixement profund i una visió transversal de l’arquitectura. Una part del seu coneixement i experiència ens ha quedat recollida en els cursos de postgrau que va dirigir, en diversos articles, monografies i els llibres que va publicar, com són: "Projectes d'urbanització", "Les instal·lacions de combustibles en el projecte executiu" i "Les instal·lacions d'electricitat al projecte executiu", aquests dos últims, editats pel COAC.
La seva relació amb el COAC va ser a través de l’Oficina Consultora Tècnica de la qual ell en va ser director.
Va destacar per la seva gran capacitat de treball, els seus amplíssims coneixements i la seva pedagogia que aplicava amb flexibilitat i modèstia, donat el seu caràcter dialogant i empàtic.
Quan li va correspondre integrar-se en equips pluridisciplinaris encarregats de desenvolupar projectes complexos, sempre va saber aportar la seva visió global de l'arquitectura que afavoria les solucions consensuades i optimitzades.
El Juan estava plenament convençut que el coneixement era per ser compartit i així actuava en conseqüència. Amb la seva exigència, energia, racionalitat i sensibilitat traspuava el seu amor per la docència.
Juan, tots et trobarem a faltar.
Joan Lluís Fumadó i Francesc Labastida