El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, clou el Simposi sobre sòl no urbanitzable
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo van obrir la jornada. Seguidament l'arquitecte Esteve Corominas, va recordar i remarcar dos temes que han anat sortint en tot el simposi. Per una banda, va explicar que els usos del sòl no urbanitzable, amb l'entrada de les noves tecnologies, han de poder encabir noves activitats i el món rural ha de poder tenir una nova vida. De l'altra, va fer referència al paisatge, com aquest ha estat transformat amb noves construccions, i que cal endreçar els límits de l'entorn urbà. Corominas és de l'opinió que sobretot cal treballar amb la frontera del sòl urbà i el sòl no urbanitzable. Va parlar que potser calen noves accions en els ajuntaments com formar els tècnics en aquests aspectes i facilitar la intervenció en escala local. Corominas va insisitr en què cal fer un canvi d'escala al paisatge incorporant una nova mirada, i incorporant noves eines i mesures per configurar-lo.
Per la seva banda, Joaquim Nadal, director de l'Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural (ICRPC) i antic conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va remarcar el seu convenciment que "no hi ha i no hi pot haver política de paisatge" sinó que és partidari de fer política territorial. Nadal va exposar que primer s'ha de mirar la globalitat del sòl no urbanitzable i després entrar en el detall, "si no, no entendrem el que ha passat, està passant i què pot passar en un futur". També va remarcar que s'ha de combatre el mite de la naturalització del paisatge i reconèixer la petjada humana al llarg de la història. I va comentar que cal fer una anàlisi històric per detectar els mals del sòl no urbanitzable causats pels factors del creixement demogràfic, els canvis socials i els canvis tecnològics, entre d'altres. Un altre punt que va exposar és la neteja dels elements impropis i que cal donar nous usos a les edificacions existents. Va concloure el seu discurs afirmant que, "si hi ha una sobreprotecció del sòl no urbanitzable, desapareixeran els pagesos i la natura ens semblarà indesitjable (abans ben segat, cuidat i ara abandonat)" i que cal un camí amb marges, ja que caminar per aquests també és útil.
Seguidament, la geògrafa i presidenta del Consell Insular de Menorca entre 1999 i 2008 Joana Barceló, va dedicar la seva intervenció a explicar com la geografia i el paisatge són disciplines que permeten analitzar l'espai. Gran part de l'explicació va estar centrada en el Pla Territorial de Menorca, del qual en va participar en la seva redacció. Aquest tenia les premisses del seu caràcter aïllat, l'activitat agrària que s'hi duia a terme, l'horitzontalitat i l'amenaça pel desenvolupament urbanístic. Es va optar per l'ordenació global, ja que "el sòl no urbanitzable no entén de fronteres" i és un conjunt de complexitat amb tots els seus components (social, econòmic, natural...). Va afirmar que el paisatge és fruit d'una bona ordenació territorial i no n'hi ha prou amb les limitacions edificatòries i d'infraestructures, sinó que s'han de regular els usos en les diferents categories dels diferents sols. Barceló va dir que "si som capaços de fer ciutats més amables, no tan denses, que fan que la gent vulgui marxar de la ciutat, no farem tanta pressió a la natura". En l'elaboració del pla van utilitzar l'estratègia col·lectiva; van entendre l'illa homogèniament donant importància al contingut, no només a les formes i els límits. Es va tenir en compte la capacitat de càrrega del territori i el model de creixement, i van apostar per la qualitat i no la quantitat. Barceló va concloure que calen normes simples, clares i contundents, amb criteris compartits, aplicant-los sense excepció, ja que "la qualitat d'ordenació es visualitza sobretot en el paisatge".
Enric Batlle, director del Màster de Paisatge MBLandArch (ETSAB-UPC) va fer la reflexió que "la ciutat vol ser natura i que tenim un camp que vol ser ciutat". Va ensenyar diferents estudis on els espais oberts que estan en diferents sòls (urbà, no urbà), el ciutadà l'utilitza igual. Va explicar que creu que és molt important la connectivitat, però, en canvi, "ens hem dedicat a tallar els sistemes de mobilitat lenta" (vianant i ciclista). Batlle és de l'opinió que s'ha de treballar en totes les escales: des de la territorial al detall, des del satèl·lit a la lupa. Va comentar que cada projecte urbà té l'oportunitat de generar nous espais i límits. També va afirmar que el paisatge verge no existeix i que tenim molts paisatges degradats que es poden recuperar. Ho va exemplificar amb el seu projecte d'abocador del Garraf. Segons ell es fan reglamentacions absurdes, "s'ha de tenir els camps cultivats, no els papers, hem de superar l'habitual subdivisió entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable per avançar cap a unes lleis que regulin les necessitats reals del nostre territori, evitant les extensions urbanes innecessàries i alhora acceptant la implantació d'activitats de lleure en els paisatges agrícoles". Va explicar que els límits habitualment són línies administratives i no reals, i que s'ha de tenir consciència que la vora està entre dos llocs, entre la ciutat i la natura, en contraposició amb la idea tradicional que és en un lloc (ciutat o natura).
Manel Falcó, relator i membre de la Comissió Tècnica del Simposi, va recordar que s'ha volgut fer el simposi des de la diversitat d'òptiques; des de les idees semblants i les confrontades, i tot i que el sòl no urbanitzable dóna per molt, s'ha volgut centrar en dos conceptes: activitats i allò construït i el paisatge. Falcó va exposar que avui en dia el sòl no urbanitzable té molta pressió per les noves activitats, per les edificacions abandonades, etc. i que necessita una altra legislació. I va donar peu a la intervenció del director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, que va fer l'exposició a partir de dos blocs diferenciats.
Agustí Serra va començar fent un resum de l'evolució de la legislació urbanística. Va explicar que estem en un marc regulador d'una complexitat desesperant i que la nova Llei del Territori vol superar aquest fet, fent una gran reflexió. Va confirmar que "els actuals instruments urbanístics són d'una època i en alguns casos estan desajustats i descontextualitzats". També va explicar que el 93,96% del sòl català està classificat com a sòl no urbanitzable on hi ha 489.501 edificacions. També va explicar que la tramitació del sòl no urbanitzable és d'un volum considerable i no disposa d'una regulació coherent. Serra va concloure que el sòl no urbanitzable "ha estat sempre massa residual, sense cap tipus de planificació ni estratègia" i va exposar deu àmbits temàtics principals de la Nova Llei de Territori. Un dels temes que canviarà serà que el sòl no urbanitzable passarà a denominar-se espais oberts, i que la seva regulació serà supramunicipal; incorporant la custòdia de finca amb deures de restitució. En conclusió, va exposar que es busca una nova visió coherent amb el territori.
Després d'aquestes dues intervencions va tenir lloc la taula rodona formada pel mateix Agustí Serra juntament amb Jordi Sargatal, zoòleg; naturalista i ex-director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de la Fundació Territori i Paisatge; Sebastià Jornet, arquitecte i urbanista, professor d'Urbanisme i Ordenació del Territori a la UPC i president de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) del COAC; i Josep Maria Mallarach, geògraf, ambientòleg, doctor en filosofia i professor de la Universitat de Girona.
El Simposi el van cloure el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, i del degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón.
Amb aquesta jornada s'arriba al final dels tres dies on més de trenta professionals (arquitectes, urbanistes, paisatgistes, geògrafs) han posat sobre la taula els dos grans blocs que ha tractat el simposi: les construccions i les activitats, el 7 d'octubre a Figueres, i el paisatge, el 14 d'octubre a Olot. I que ha servit per fer preguntes sobre el futur d'aquesta tipologia de sòl i com ha d'afrontar les transformacions que se li ha d'aplicar amb una nova normativa.
El Simposi de Sòl No Urbanitzable ha estat organitzat per la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, els Ajuntaments de Girona, Figueres i Olot, l'Observatori del Paisatge, i la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot.
El Ayuntamiento de Barcelona respalda la Ley de la Arquitectura promovida por el Parlamento de Catalunya
El pasado miércoles 19 de octubre, coincidiendo con la celebración en el Parlament del debate de totalidad del proyecto de ley de la arquitectura, la Comisión de Ecología, Urbanismo y Movilidad del Ayuntamiento de Barcelona, con el apoyo del Gobierno municipal -BComú y PSC-, CIU, ERC y PP, aprovó una declaración institucional que expresa la voluntad del Ayuntamiento de garantizar la calidad arquitectónica de la ciudad como derecho ciudadano y bien fundamental para garantizar el bienestar y la cohesión social.
De esta forma, el consistorio respalda la tramitación del actual proyecto de ley de la arquitectura y agradece públicamente a todos los colectivos que día a día contribuyen a la mejora de la calidad arquitectónica de Barcelona.
El proyecto de ley sigue su trámite parlamentario
El miércoles 19 de octubre el pleno del Parlamento de Catalunya ha realizado el debate de totalidad del proyecto de ley de la arquitectura, presentado por el conseller de Territorio y Sostenibilidad, Josep Rull. El proyecto ha llegado al pleno sin ninguna enmienda, ya que el grupo Catalunya Sí que es Pot (CSQP) retiró la que había presentado. El proyecto de ley sigue ahora su curso parlamentario, pasando a ser tratado en Comisión de Territorio, la cual nombrará una ponencia que debatirá el contenido de la futura ley, pudiéndose presentar enmiendas, si procede. Al finalizar este trabajo, el proyecto volverá al Pleno del Parlamento para su aprobación final.
Más información
L’Ajuntament de Barcelona dóna ple suport a la Llei de l’Arquitectura promoguda pel Parlament de Catalunya
El passat dimecres 19 d’octubre, coincidint amb la celebració al parlament del debat a la totalitat del Projecte de llei de l’arquitectura, la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport del Govern municipal -BComú i PSC-, CIU, ERC i PP, va aprovar una declaració institucional que expressa la voluntat de l’Ajuntament de garantir la qualitat arquitectònica de la ciutat com a dret ciutadà i bé fonamental per garantir el benestar i la cohesió social.
D’aquesta forma el consistori recolza la tramitació de l’actual Projecte de llei de l’arquitectura i agraeix públicament a tots els col·lectius que dia a dia contribueixen a la millora de la qualitat arquitectònica de Barcelona.
El Projecte de llei segueix el seu tràmit parlamentari
El dimecres 19 d’octubre el ple del Parlament de Catalunya ha fet el debat de totalitat del Projecte de llei de l'arquitectura, presentat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. El Projecte ha arribat al ple sense cap esmena, ja que el grup Catalunya Sí que es Pot (CSQP) havia retirat la que hi havia presentat. El Projecte de llei segueix ara el seu curs parlamentari, passant a ser tractat en Comissió de Territori, la qual nomenarà una ponència que debatrà el contingut de la futura llei, podent-s’hi presentar esmenes, si s’escau. En finalitzar aquest treball, el Projecte tornarà al Ple del Parlament per a la seva aprovació final.
Més informació sobre el Projecte de llei
Accedeix a la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona
Sigue el proceso de reforma del edificio de la Pia Almoina de Girona con Fragments.cat
En el mes de Julio comenzaron las obras de reforma de la escalera del edificio de la Pia Almoina de Girona, actual sede de la Demarcación de Girona del COAC. Para tener un seguimiento permanente, Fragments, empresa dedicada a los servicios de imagen para la construcción, ha instalado uno de sus equipos que permite seguir la obra en alta resolución con imágenes capturadas cada 5 minutos.
El acceso a este proceso y recopilación de imágenes tiene libre aceso. Sólo se tiene que visitar la página web creada expresamente para este proyecto: www.fragments.cat/coacgirona donde se visualiza la última fotografía que ha hecho la cámara, ubicada en el aparcamiento del edificio.
La Demarcación de Girona convocó el concurso para la adjudicación del proyecto básico y ejecutivo y el estudio de seguridad y salud para la adecuación y mejora de los cierres de la escalera y los espacios relacionados con ella en cuanto a la accesibilidad y la eficiencia ambiental y energética en febrero de 2015, del que resultó ganador el proyecto EIXERA, del equipo encabezado por el arquitecto Xavier Cornejo - XCM ARQUITECTURA.
El proyecto escogido debe solucionar las patologías de los cierres y mejorar la eficiencia ambiental, energética y de accesibilidad de la escala y los espacios que sirve. El proyecto actual es de 1978, obra de los arquitectos Jeroni Moner, Benet Cervera y Arcadi Pla, que permitió adecuar el edificio para acoger la sede de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Catalunya.