Moda entre la funció i la ficció. Per Sybilla Sorondo i Charo Moda
CaixaFòrum Girona
https://caixaforum.org/ca/girona/p/moda-entre-la-funcio-i-la-ficcio_a36750980
Lunes, 15 Noviembre, 2021 - 19:00
Butlletí:
Fumarola de Lluèrnia. Petita història de la llum en l’art, a càrrec de Montse Planella
Imatge:
© Lucio Fontana © Hangar Bicocca
Un any més, la Delegació Garrotxa – Ripollès del COAC participa a Lluèrnia, el festival del foc i la llum. En aquesta ocasió, ho fa a través de la conferència Petita història de la llum en l’art, a càrrec de Montse Planella, que tindrà lloc el 18 de novembre de 2021, a les 19.30 hores, a la seu de la Delegació Garrotxa – Ripollès del COAC.
En aquesta conferència, Planella rastrejarà alguns dels encontres que la llum ha tingut amb l'art al llarg de la seva història; encontres que han conduït, per un costat, a considerar la llum com a un material artístic i, de l'altre, a transformar des de la modernitat els imaginaris sobre les ciutats.
Montserrat Planella Serra
És Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Màster en Història, Art, Arquitectura i Ciutat per l'ETSAB de la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és professora d'Història de l'Art a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot. Ha treballat al Servei de Recerca Educativa i al Servei de Currículum del Departament d'Educació. Ha estat docent d'educació secundària i formadora del professorat en l'àmbit artístic. Ha desenvolupat projectes sobre temàtiques de confluència entre l'educació, l'art i la ciència.
Conferència “La participació comunitària en la preservació del patrimoni de Nova York”, a càrrec de Norma Barbacci
Imatge:
© Norma Barbacci
El dijous 11 de novembre, a les 16 h, tindrà lloc la tercera conferència del cicle MARQ 2021/2022 que organitza l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. En aquesta ocasió, l’arquitecta Norma Barbacci impartirà la conferència “La participació comunitària en la preservació del patrimoni de Nova York” a través de la plataforma Google Meet.
Norma Barbacci
Arquitecte amb més de 30 anys d'experiència en el desenvolupament i gestió de projectes de conservació a Llatinoamèrica, Espanya i Portugal. El 2020 va ocupar la Càtedra Robert A.M Stern Visiting a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Yale. El 2017 va fundar Norma Barbacci Preservation Consultants LLC, una consultora privada especialitzada en la preservació del patrimoni cultural internacional. Entre els anys 2001 i 2017 va ser la directora del Programa del Fons Mundial de Monuments (WMF) on va gestionar una cartera de més de 100 projectes incloent la visualització i implementació de programes integrals de conservació i formació en monuments d'importància mundial com l'Illa de Pasqua a Xile, Teotihuacán i Monte Albán a Mèxic, San Pedro de Andahuaylillas i Chankillo al Perú, i l'aqüeducte de Segòvia i l'Alhambra a Espanya. Abans d'unir-se a WMF, va treballar com a arquitecta de conservació a Beyer Blinder Belle Architects and Planners durant 12 anys, essent la directora de projectes sènior, associada i directora d'estudi.
Barbacci va rebre el seu B.A. en arquitectura el 1983 a la Universitat Carnegie Mellon, Pittsburgh, PA, on va rebre la Medalla de l'Escola AIA i el Certificat Adams Fund for Excellence in the Study of Architecture. Va rebre el seu M.S. in Historic Preservation el 1987 de la Universitat de Colúmbia on va rebre el premi Historic Preservation Thesis per la seva tesi sobre la reutilització adaptativa d'un complex residencial medieval a Civita di Bagnoregio, Itàlia.
SEGUIMENT DE L'ACTE
Segueix la presentació en temps real a través de la plataforma Google Meet.
Taula rodona. PIAM Nucli Antic d’Olot. Àrees d’oportunitat. I ara què?
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La feina feta sobre les àrees d’oportunitat del PIAM del nucli antic d’Olot ha arribat a un punt d’inflexió, la pregunta de què cal fer i la resposta de cap a on s’estan dirigint les accions sobre aquestes àrees. A partir d’aquesta premissa s’ha organitzat a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, el dijous 4 de novembre, a les 19.30 hores, la Taula rodona ‘PIAM Nucli Antic d’Olot. Àrees d’oportunitat. I ara què?’ partint de tres ponències des del punt de vista olotí i de les experiències tècniques en matèria d’habitatge i d’anàlisis, diagnosis i intervencions en teixits de nucli antic d’altres indrets i d’altres escales que acabarà amb un diàleg obert amb els assistents a l’acte.
Per una banda, comptarem amb Jordi Güell Güell, regidor d’Urbanisme i d’Habitatge, el qual presentarà la situació actual de les àrees d’oportunitat del PIAM del nucli antic d’Olot i les accions que s’estan plantejant des del consistori i la seva àrea tècnica partint de la feina feta dels últims anys. D’altra banda, l’arquitecta Estel Jou Pi, sòcia fundadora d’undosarquitectura, explicarà diversos projectes que han desenvolupat i que han servit de punt de partida pel desenvolupament de polítiques d’habitatge en municipis de les comarques gironines, que han actuat per pal·liar la situació d’emergència habitacional en què es troben immersos. Alguns projectes han anat des d’una anàlisi profund de la situació actual fins a propostes més concretes; en d’altres s’ha començat per propostes concretes de mobilització d’immobles concrets; sempre, a través de models no especulatius d’accés a l’habitatge.
Finalment, Núria Colomé Montull, membre fundadora de la cooperativa Celobert arquitectura, enginyeria i urbanisme, que ha treballat en l’Estudi per a la rehabilitació, captació i mobilització d’habitatges i locals al Nucli Antic d’Olot, parlarà de com les polítiques de rehabilitació han de deixar de ser un element gentrificador, per esdevenir una veritable política d’implementació del dret a un habitatge digne i a la salut a partir d’unes premisses sostenibles que, alhora, amb l’arribada de fons a nivell català, estatal i europeu, poden significar un salt quantitatiu en la disposició de recursos econòmics i tècnics que fan necessari dissenyar polítiques municipals de rehabilitació. A la ponència farà un repàs dels punts de partida, aspectes clau de les experiències treballades i com en aquest recorregut veuen necessari enfocar un treball integral de rehabilitació en un entorn vulnerable.