Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Planta d’una nova Església de Sant Pere a Figueres. c.1940. Autor: Pelayo Martínez Paricio.

La Delegació de l'Alt Empordà del COAC dona a conèixer una documentació inèdita sobre el projecte de reconstrucció de l’església de Sant Pere de Figueres

Imatge: 
© Planta d’una nova Església de Sant Pere a Figueres. c.1940. Autor: Pelayo Martínez Paricio. © Fons Pelayo Martínez Paricio. Arxiu Històric del COAC.
Amb motiu de la festivitat de Sant Pere, la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya dona a conèixer un conjunt de dibuixos i plànols inèdits de les primeres propostes per la reconstrucció de l’església de Sant Pere de Figueres, de l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978), un cop finalitzada la Guerra Civil. Aquest material formarà part de l’exposició Reconstrucció de lesglésia de Sant Pere després de la Guerra Civil, que s’inaugurarà la tardor vinent a la sala d’exposicions de la seu figuerenca del COAC,situada en un dels edificis de la rectoria de l’Església de Sant Pere, des del 2006.
 

Aquesta exposició s’uneix al conjunt d’actes que commemoraran el mil·lenari de l’Església de Sant Pere de Figueres (1020-2020) amb els que es donarà a conèixer la història de l’edifici. Des dels seus orígens amb una primitiva església paleocristiana, passant per la construcció d’un edifici gòtic (s. XIV), una reforma del creuer i de la capçalera, i els diferents saquejos i destruccions, fins a arribar a l’època de la reconstrucció posterior a la Guerra Civil espanyola, que és com la coneixem en l’actualitat. Una església que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. 

La reconstrucció de l’església de Sant Pere
La mostra en la qual està treballant la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, ha comptat amb la col·laboració de l’arquitecte Joan Falgueras Font,que ha investigat el període de la reconstrucció de l’església després de la destrucció que patí, fruit dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939). Com a fet destacable, l’exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquesta documentació forma part del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia a l’Arxiu Històric del COAC. 

Per últim, aquesta mostra es complementarà amb fotografies del mateix Arxiu de l’Església de Sant Pere evidenciant el procés de reconstrucció i els plànols de l’avantprojecte de reconstrucció dels arquitectes barcelonins. 

Les obres de reconstrucció
La reconstrucció s’inicià a finals del 1939 quan Pelayo Martínez començava a treballar com arquitecte a Regiones Devastadas. Va dibuixar uns primers encaixos del que podria ser la nova església de Sant Pere, però Pelayo tenia dubtes sobre l’emplaçament de l’església proposant construir una nova església molt més gran i imponent en una nova ubicació. Finalment, el bisbe Cartañà i el mossèn Pere Xutglà encarregaren un projecte de reconstrucció a tres arquitectes barcelonins: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquests arquitectes optaren per una solució de reconstrucció del temple seguint l’estil gòtic de l’antiga nau i aconseguint un conjunt unificat, sobri i monumental. 

Aquesta exposició és possible gràcies a les empreses que hi donen suport, com Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i  Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.

29/06/2020
Tornar
Hotel Bahía Palace en Palma de Mallorca

SÍNTESIS ARQUITECTÓNICAS | María Sebastián: La construcción turística en las Islas Baleares (1939-2005). Arquitectura, urbanismo y fotografía.

Imatge: 
© Hotel Bahía Palace (Palma), Estudi Rul·lan, c.1955. Procedència: Fons Rul·lan/ASIM

En la última conferencia del ciclo Síntesis Arquitectónicas 2020, la Demarcación de Girona del COAC inicia una colaboración con el Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares (COAIB), puesto que la conferencia tendrá lugar en la sede de Mallorca el jueves 16 de julio, a las 19 horas, y estará abierta a los colegiados de ambas entidades que quieran asistir presencialmente.

En esta ocasión, será la arquitecta María Sebastián quien presentará la tesis con la cual se doctoró, que tenía por título La construcción turística en las Islas Baleares (1939-2005). Arquitectura, urbanismo y fotografía, con el objetivo fundamental de realizar el análisis de los proyectos arquitectónicos y urbanísticos turísticos desarrollados entre 1939 y 2005 en las Baleares y su contextualización en un marco global.

Con la conjugación del trabajo archivístico y el de campo, la tesis traza un recorrido historicoartístico por la construcción dedicada al turista en un archipiélago que en menos de un siglo vive un cambio radical en su paisaje. Un proceso a menudo depredador, pero también una oportunidad para la experimentación arquitectónica de la mano de profesionales locales y foráneos. Unas propuestas que, a través de la fotografía, pasan de la intimidad del azulejo del arquitecto a la difusión en revistas especializadas, prensa y todo tipo de materiales publicitarios.

El ciclo Síntesis Arquitectónicas, que promueve el Departamento de Cultura de la Demarcación de Girona del COAC, pretende acercar a la sociedad los trabajos de investigación de varios profesionales mediante la presentación de sus tesis doctorales basadas en temáticas donde la arquitectura es el eje central.

María Sebastián
Arquitecta por la UPC (ETSAB), licenciada en Historia del Arte, Máster en Patrimonio Cultural: Investigación y Gestión y doctora en Historia, Historia del Arte y Geografía por la Universidad de las Islas Baleares (UIB). 

Actualmente es profesora en el Departamento de Ciencias Históricas y Teoría de las Artes (UIB) e imparte clases en el Grado de Historia del Arte y en el Grado de Edificación. 

Sus trabajos se centran en la arquitectura contemporánea, especialmente la vinculada al turismo, y la historia de la fotografía. Es miembro del grupo de investigación Patrimonio audiovisual, mass-media e ilustración (UIB) y ha participado en proyectos de investigación nacionales e internacionales (Universidad de Guanajuato, México). En el año 2017 fue galardonada con la Beca de Investigación Premios Ciudad de Palma (Ayuntamiento de Palma) por su trabajo El paseo marítimo de Palma. Génesis, desarrollo y futuro.

PDF version
Hotel Bahía Palace a Palma de Mallorca

SÍNTESIS ARQUITECTÒNIQUES | María Sebastián: La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005). Arquitectura, urbanisme i fotografia

Imatge: 
© Hotel Bahía Palace (Palma), Estudi Rul·lan, c.1955. Procedència: Fons Rul·lan/ASIM
En la darrera conferència del cicle Síntesis Arquitectòniques 2020, la Demarcació de Girona del COAC inicia una col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), ja que la conferència tindrà lloc a la seu de Mallorca el dijous 16 de juliol, a les 19 hores, i estarà oberta als col·legiats d'ambdues entitats que hi vulguin assistir presencialment.

En aquesta ocasió, serà l’arquitecta María Sebastián qui presentarà la tesi amb la qual es va doctorar, que tenia per títol La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005). Arquitectura, urbanisme i fotografia, amb l'objectiu fonamental de realitzar l’anàlisi dels projectes arquitectònics i urbanístics turístics desenvolupats entre 1939 i 2005 a les Balears i la seva contextualització en un marc global.
 

Amb la conjugació del treball arxivístic i el de camp, la tesi traça un recorregut historicoartístic per la construcció dedicada al turista a un arxipèlag que en menys d’un segle viu un canvi radical en el seu paisatge. Un procés sovint depredador, però també una oportunitat per l’experimentació arquitectònica de la mà de professionals locals i forans. Unes propostes que, a través de la fotografia, passen de la intimitat del taulell de l’arquitecte a la difusió en revistes especialitzades, premsa i tota mena de materials publicitaris. 

X

El cicle Síntesis Arquitectòniques, que promou el Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC, pretén apropar a la societat els treballs d’investigació de diversos professionals mitjançant la presentació de les seves tesis doctorals basades en temàtiques on l’arquitectura és l’eix central. 

María Sebastián
Arquitecta per la UPC (ETSAB), llicenciada en Història de l’Art, Màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió i doctora en Història, Història de l’Art i Geografia per la Universitat de les Illes Balears (UIB). 

Actualment és professora ajudant al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts (UIB) i imparteix classes al Grau d’Història de l’Art i al Grau d’Edificació. 

Els seus treballs se centren en l’arquitectura contemporània, especialment la vinculada al turisme, i la història de la fotografia. És membre del grup de recerca Patrimoni audiovisual, mass-media i il·lustració (UIB) i ha participat en projectes de recerca nacionals i internacionals (Universidad de Guanajuato, Mèxic). L’any 2017 va ser guardonada amb la Beca d’Investigació Premis Ciutat de Palma (Ajuntament de Palma) pel seu treball El passeig marítim de Palma. Gènesi, desenvolupament i futur.

PDF version
Paisaje de Fuerteventura

SÍNTESIS ARQUITECTÓNICAS | Rocío Narbona: Cartografía operativa para el proyecto de paisaje turístico de Canarias

Imatge: 
Augusto Vallmitjana, 1941. Paisaje de Fuerteventura. Reportaje para Exposición Islas Canarias

La segunda presentación del ciclo Síntesis Arquitectónicas 2020, se realizará en línea el jueves 25 de junio (19 horas). En esta ocasión, la arquitecta Rocío Narbona nos presentará su tesis doctoral titulada Cartografía operativa para el proyecto de paisaje turístico de Canarias. 

En 1941 el fotógrafo Augusto Vallmitjana, fue enviado a Canarias por la delegación de prensa y propaganda del régimen franquista para retratar los aspectos estratégicos de las Islas de cara a un posible desarrollo turístico que despegaría definitivamente a partir de la década de 1960. El reportaje supone el inicio de la investigación, testimonio del grado cero del desarrollo turístico de Canarias; un punto de inflexión en la transformación socioeconómica y territorial. 

Casi ochenta años más tarde, el espacio turístico está delineado a base de contradicciones y recintos que afectan al modelo turístico, al concepto de espacio libre y al papel de la arquitectura que no consigue irradiar las relaciones necesarias para un entendimiento común de los lugares de convivencia entre turistas y residentes. Ante esta situación hermética y homogeneizada se considera urgente tratar el espacio turístico como paisaje turístico, que reconozca e interprete las singularidades propias para negociar con planteamientos interescalares, abstractos y a la vez específicos que desagrupen y reagrupen los argumentos del paisaje hacia una unidad, una cartografía que se entienda como una red abierta en continua transformación. 

Cerrará la quinta edición del ciclo, la arquitecta María Sebastián con la presentación de su tesis titulada  La construcción turística en las Islas Baleares (1939-2005). Arquitectura, urbanismo y fotografía, el jueves 16 de julio (19 horas).


El ciclo Síntesis Arquitectónicas, que promueve la Demarcación de Girona del COAC, pretende acercar a la sociedad los trabajos de investigación de varios profesionales mediante la presentación de sus tesis doctorales basadas en temáticas donde la arquitectura es el eje central.

Rocío Narbona
En 2008 comienzó su actividad profesional en la Segunda Bienal de Arquitectura, Arte y Paisaje de Canarias. Entre 2009 y 2015 colaboró en el estudio Romera y Ruiz Arquitectos, Las Palmas. Desde 2010 ha trabajado con el Observatorio del Paisaje de Canarias en diferentes proyectos de exposiciones y eventos culturales. 

Como investigadora ha participado en el proyecto de investigación “Paisajes inacabados.Identificaciones y acciones compartidas en el espacio turístico limítrofe” y asiste regularmente como conferenciante a congresos y seminarios. Tiene publicados diversos artículos en torno al proyecto de paisaje turístico. 

En la actualidad vive en Berlin donde colabora en el estudio Maske und Suhren Architekten y tiene un puesto como profesora asistente a tiempo parcial en la Brandenburgische Technische Universität Cottbus-Senftenberg en la asignatura de proyectos y ciencias de la edificación. 

 

PDF version

Pages