Vint-i-dues obres opten als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2020
De les 22 obres seleccionades, 12 pertanyen a la categoria Arquitectures (intervencions arquitectòniques d’edificis de nova planta, reformes i/o rehabilitacions d’edificis existents), 5 corresponen a la d’Interiors (obres de reforma i obra nova on l’accent del nou projecte recau en el tractament de l’espai interior, independentment de la seva escala i tipologia), i les altres 5 són d’Efímers (obres que tenen una durada limitada, com exposicions, muntatges i escenografies). El jurat ha estat format per les arquitectes Maria Rubert de Ventós com a presidenta, i Eileen Joy Liebman i Marta Sequeira com a vocals.
Els premiats es donaran a conèixer el divendres 27 de novembre en un acte que es podrà seguir a través del web www.premisarquitecturagirona.cat, on hi haurà habilitat un accés al canal de YouTube de la Demarcació de Girona del COAC.
Premi de l’Opinió
El mateix dia també es donarà a conèixer el Premi de l’Opinió. Durant més de cinc mesos la ciutadania ha tingut l’oportunitat de votar al portal www.premisarquitecturagirona.cat per una de les 57 obres que s’han presentat en aquesta 23a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona. Aquest procés va acabar el passat dilluns, 14 de setembre.
Relació de projectes seleccionats
ARQUITECTURES
Passen a la fase de seleccionats 12 projectes dels 32 presentats:
Casa grada. Olot
Arnau Estudi d'Arquitectura | Arnau Vergés i Tejero
La darrera casa. Riudaura
Arnau Estudi d'Arquitectura | Arnau Vergés i Tejero, Arquitecte
Bungalove. Sant Feliu de Guíxols
Ricard Turon Estudi d'Arquitectura
Una casa de poble a Masarac
Atheleia Arquitectura | Salvador Tarradas Fossoul, Borja Fernández Rodríguez i Cristina Franco Pérez
Terrasses. Sant Esteve d’en Bas
unparelld'arquitectes | Eduard Callís Freixas i Guillem Moliner Milhau
Can Sau. Olot
unparelld'arquitectes | Eduard Callís Freixas i Guillem Moliner Milhau + Quim Domene
Hotel Can Liret. Palafrugell
Anna Sabrià
Casa 1701. Vilablareix
Nordest Arquitectura | Jordi Riembau Ribot i Miquel Rusca Mestre
Castell de Montsoriu. Arbúcies – Sant Feliu de Buixalleu
Castells i Marqués | Ramon M. Castells Llavanera i Eulàlia Marquès Vidal
Casa 117 a Llagostera
Santi Vila
Rehabilitació del Museu Terracotta. La Bisbal d'Empordà
Escribà-Nadal, arquitectes | Miós Nadal Casaponsa i Joan Escribà Nadal
Rehabilitació d’una casa al barri vell de Girona
Fuses-Viader Arquitectes SLP + Montserrat Nogués | Josep Fuses Comalada i Joan M. Viader Martí + Montserrat Nogués Teixidor
INTERIORS
Passen a la fase de seleccionats 5 projectes dels 10 presentats:
Cafeteria Buttercup. Girona
Anna Sabrià, Jordi Ginabreda i Gerard Formentí
Reforma Sant Daniel. Girona
Taller Sau SLP | Lluís Jordà Sala i Pol Jordà Sala
Casa a Palamós
Mercè Majoral Folch i Andrea Tissino
Prior. Cervià de Ter
Estudi Arquitectura Interior Maite Prats, S.L | Maite Prats, Mariana Colmenero, Guillermo Corsunsky i Anna Grau
Obrador del Rocambolesc. Girona
Callís Marès Arquitectes, SCP | Josep Callís i David Marès
EFÍMERS
Passen a la fase de seleccionats 5 projectes dels 9 presentats:
Cumulonimbus. Olot
ESDAP Catalunya
3a Cara de la lluna. Girona
Pep Admetlla + Isaki Lacuesta
Sota el gel. Girona
LAR Arquitectura i Rehabilitació | Laia de Quintana i Vilà
Hell, Sweet Hell. Olot
SP25 Arquitectura + Atelier4 | David Oliva + Elisenda Planas + Anna Juncà
La porta dels somnis. Girona
Escola d'Art d'Olot | Tutores: Txell Julià i Glòria Busquets Alumnes: 2n CFAS Decoració [Maria Boatella, Pere Compte, Carla Galindo, Judith Gili, Hoanna Giró, Mélani López, Alèxia Martín, Laura Peipoch i Alba Portés]
Més informació: www.premisarquitectura.cat
Organitza:
Conferència "Sant Pere i la reconstrucció de la ciutat en la postguerra", a càrrec de Joan Falgueras
Joan Falgueras ens explicarà com al mateix moment en què s'estudiava el procés de reconstrucció del projecte dels arquitectes Amadeu Llopart, Enric Móra i Josep Maria Segarra, va aflorar en el fons de l'arquitecte figuerenc Pelayo Martínez documentació que s'hi podia relacionar. Sorpreses. Projectes alternatius i alternatives del projecte. S'eixamplarà la mirada cap a la societat del primer franquisme i de l'arquitectura religiosa del segle XX. Descobrirà el debat intel·lectual (arquitectònic i plàstic, però també urbanístic i polític) que es planteja en la postguerra l'obra de reconstrucció i la nova planta de l'espai públic.
Finalment, més enllà de la ciència, en el terreny de la passió que la impulsa, ens explicarà com de tot això n'ha acabat sortint una glossa imaginada d'un Sant Pere desitjat, més clar i lluminós, menys expiatori, d'un temple inèdit amb la joia de viure que portava a dins l'autor que finalment no en va ser.
Accés a la conferència
A causa de la situació generada per la Covid-19, la capacitat de la sala està limitada a 40 persones. Per això, cal que ompliu aquest formulari per poder assistir a l'acte. També podeu fer-ho trucant als telèfons 972 412 727 – ext. 18109 o al 972 505 033 – ext. 18116 (laborables, de 9 a 15 h). En el cas que no pugueu assistir a l'acte, us demanarem que ens informeu, tan aviat com us sigui possible, per tal d'alliberar la plaça i que una altra persona s'hi pugui inscriure.
Important > El dia de la conferència, hi haurà control de temperatura i us demanaran les dades per comprovar que us heu inscrit prèviament.
Prorrogada l'exposició "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil", a Figueres
La mostra Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil dóna a conèixer el procés de reconstrucció a través dels plànols de l'avantprojecte dels arquitectes barcelonins Amadeu Llopart, Enric Mora i Josep Maria Segarra. Aquesta ha comptat amb la col·laboració de l'arquitecte Joan Falgueras, que ha investigat el període de la reconstrucció de l'església després de la destrucció que patí, fruit dels espolis i incendis de la Guerra Civil (1936-1939).
Com a fet destacable, l'exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l'arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes barcelonins.
La documentació de l'església, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, procedeix, per una banda, de l'Arxiu de l'Església de Sant Pere, i de l'altra, del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia l'Arxiu Històric del COAC, a Girona.
Aforament limitat.
Catàleg "Reconstrucció de l'església de Sant Pere després de la Guerra Civil".
Nieto Sobejano Arquitectos presentan el Museo Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols
Este jueves 23 de julio (20 h), los arquitectos Fuensanta Nieto y Enrique Sobejano – Nieto-Sobejano, presentarán el proyecto arquitectónico del Museo Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. El acto también incluye la presentación de la exposición virtual 2020 Josep Amat en diálogo con los impresionistas por parte de Pilar Giró, comisaria de la muestra.
La presentación, que contará con el alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas; con la consejera de Cultura, M. Àngela Vilallonga; con un representante de la Diputación de Girona; y con Guillermo Cervera, representando de la Colección Thyssen, se podrá seguir por streaming a través de www.guixols.cat.
Reforma y ampliación del Monasterio de Sant Feliu de Guíxols para acoger el Museo Carmen Thyssen
El marzo pasado se hizo público el veredicto del jurado que ha decidido el equipo de arquitectos que tiene la misión de redactar el Proyecto Básico y Ejecutivo de Reforma y Ampliación del Monasterio de Sant Feliu de Guíxols para ubicar el Museo Carmen Thyssen. Se trata del despatcho Nieto Sobejano Arquitectos, con sede en Madrid, que ha presentado la propuesta que llevaba por lema 190418. El jurado estaba integrado por dos arquitectos no-participantes en el concurso público, Rafael Roldán y Jaume Valor; y por Magda Gassó, jefa de Museos de la Generalitat de Cataluña.
El proyecto estará ubicado en el monasterio de la ciudad, un complejo arquitectónico patrimonial del siglo XIII. En relación con los museos existentes de la colección Carmen Thyssen en Madrid, Málaga y Andorra, el nuevo proyecto albergará la colección de pintura catalana de los siglos XIX y XX, en un programa de usos planteado como un centro artístico y cultural en estrecha relación con los jardines que lo rodean.
El proyecto surge del deseo de conectar la arquitectura con el paisaje a través de un jardín elevado, bajo el cual se desarrolla el nuevo coro del museo: un espacio multifuncional desde el cual se puede acceder al edificio histórico, así como al jardín exterior. La nueva ampliación evoca la historia y la tipología arquitectónica del claustro del monasterio que nunca llegó a realizarse. El espacio flexible resultante permitirá varios tipos de exposición: pintura, escultura, actuaciones e instalaciones artísticas. El edificio histórico será restaurado y rehabilitado con el máximo respeto por su arquitectura original. El nuevo Museo Carmen Thyssen coexistirá con la larga y heterogénea historia del monasterio de Sant Feliu de Guíxols, consciente del papel de la arquitectura contemporánea en su relación con la ciudad, el paisaje y la historia.
Nieto-Sobejano Arquitectos
La obra de Nieto Sobejano ha sido publicada en numerosas revistas y libros internacionales y ha sido expuesta, entre otros, en la Bienal de Venecia, el Museum of Modern Art (MoMA) de Nueva York, el Kunsthaus de Graz y en la Fundación MAST de Bolònia. Han recibido el premio Nacional de Conservación y Restauración de Bienes Culturales del Ministerio de Cultura (2007), el premio Nike de la Bund Deutscher Architekten (2010), el premio Aga khan de Arquitectura (2010), el premio Piranesi Prix de Rome (2011), el premio Museo Europeo del Año (2012), el premio Hannes Meyer (2012), Miembros Honorarios del American Institute of Architects (AIA), La Medalla Alvar AAlto (2015) y la Medalla de Oro al Mérito a las Bellas artes (2017).