Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Revista de Corresponsals: Impactes de la COVID-19 en el col·lectiu d’arquitectes a França

© Marina Daviu

De quina manera s'han adaptat els despatxos d'arquitectura a la crisi sanitària? A quines dificultats i proves s'han hagut d'afrontar? Quines oportunitats i desafiaments hi ha per als arquitectes post-Covid19?

Com tota epidèmia, l'actual ha rellevat forts buits entre l'organització de la ciutat i la societat que l’ocupa. Com tota epidèmia, certes idees obsoletes envers l'arquitectura i noves idees envers el futur de les ciutats s’acceleren i prenen forma. Qüestions com la ventilació natural, els espais mínims habitables, l’espai públic per a vianants i bicicletes, la ciutat dels 15 minuts, esdevenen una prioritat política per evitar contagis. En un moment marcat per la imposició d'un segon confinament decretat per l'estat francès, és encara d’hora per respondre a tots els dubtes que provoca aquesta crisi sanitària, però no són poques les conseqüències ja visibles per al col·lectiu d’arquitectes.

Estem passant un segon confinament, menys restrictiu, tot i que els comerços, sector de restauració, oci, cultura i esport estan tancats, el govern ha demanat expressament que les activitats relacionades amb la construcció no es parin i amb aquestes els estudis d’arquitectura i altres especialitats associades. En aquest sentit, el segon confinament que estem passant és menys problemàtic per al sector, no només per la continuïtat en la construcció sinó també per la continuïtat del funcionament de l’administració. Així, tots els processos de permisos d’obra i instancies públiques continuen amb un ritme que hauria de ser “normal”. Encara és molt aviat per tal d’avaluar si les conseqüències son més importants. 

Primers impactes, primer confinament : Conseil Régional de l’Ordre des architectes de l’Ile de France, així com altres consells regionals com l’Ordre del Pays de la Loire han publicat, aquest setembre 2020, els primers resultats de l’enquesta realitzada entre el 28 abril i l’ 11 de maig per avaluar l’impacte del primer confinament. L’enquesta consta de més de 900 respostes i porta sobre l’activitat, les obres, els  càrrecs professionals, la tresoreria, els salaris, etc...en definitiva,  la situació general dels arquitectes i dels despatxos d’arquitectura de la regió de Paris durant el confinament. D’una manera general, es constata una baixada d’activitat quasi total en les obres, amb fortes dificultats de reactivació per causa dels subministraments de totes les mesures de protecció imposades per l’estat. Per altra banda, es constata la generalització del teletreball amb més d’un 50% de l’activitat mantinguda i amb períodes de formació intensificats. Més d’un 70% d’arquitectes han cursat una formació gratuïta a distància durant el primer període de confinament. La situació dels treballadors amb contracte no s’ha vist impactada, ja que els dispositius dels ERTOs o les vacances anticipades han permès de mantenir els llocs de treball però d’una manera general, s’espera que les conseqüències es veuran més directament al llarg del pròxim any. 

L’administració ha jugat un paper important pel que fa al bloqueig dels visats i altres procediments com ara el bloqueig  total dels jurats de concursos i altres procediments, immobilitzant i retardant els lliuraments i per conseqüència retardant i allargant el temps del projecte i les facturacions. Des del punt de vista de la comanda privada, les obres inicialment previstes durant la primavera s’han mantingut més que les obres publiques, tot i que no passa el mateix amb les obres de reforma de les copropietats (comunitats de veïns), per les quals les assemblees han estat aplaçades majoritàriament a finals d’any. En conseqüència, les votacions per a la realització d’obres o estudis previs han estat igualment bloquejades durant mesos, afeblint el teixit econòmic lligat a les obres de les comunitats.

Per altra banda, l’informe del consell d’arquitectes d’Europa(CAE) confirma una tendència divergent per als diferents països de la unió europea. El subministrament de materials i les noves mesures sanitàries han representat l’obstacle més important per a l’activació de  la recuperació generalment en tots els països, però la paralització no ha estat la mateixa per a tots.  De manera general l’impacte dels retards en els pagaments (o clarament no-pagaments) per causa de la pèrdua d’intensitat es una conseqüència generalitzada en els despatxos d’arquitectura de tots els països de la Unió Europea.

En la major part dels països, els governs han pres mesures per recolzar les petites i mitjanes empreses o els treballadors independents que troben dificultats econòmiques. Podem remarcar la reducció o aplaçament dels pagaments dels impostos (IVA, seguretat social...), la contribució als assalariats en cas de treball parcial o si l’empresa està sotmesa a una baixada d’ingressos, els préstecs garantits per l’estat i facilitats de crèdit, els fons de solidaritat per les petites i mitjanes empreses i independents i finalment mesures d’adaptació de les licitacions publiques entre altres.

Tot i aquestes mesures, l’impacte de la covid en la professió durant el primer període de confinament ha estat conseqüent, amb un 50% de reducció d’activitat en els despatxos d’arquitectura segons l’Unsfa (Union nationale des syndicats français d’architectes). Actualment estem travessant un segon confinament, menys restrictiu que el primer, però l’allau de publicacions i alertes a la premsa de la situació crítica que passen molts despatxos d’arquitectura no es pot obviar.  Les comandes públiques s’han reduït fortament, no solament per a la conjuntura lligada al virus sinó per a la destrucció progressiva de les comandes públiques cap a muntatges de tipus privat com els “partenariat públic privé” (aliances públiques i privades) o les licitacions de tipus “reinventar” (concursos en sol públic de promoció i explotació privada i no remunerada, inèdit fins fa poc a França).  Com diu l’article de Marie Crabié a la revista tema.archi del del 27 de novembre, “l’arquitecte lamenta així la “fallida del poder públic” que fa caure més que mai des de l’inici de la crisi molts despatxos en una situació de precarietat” ,

Més enllà de les conseqüències directes del confinament en l’activitat dels despatxos, aquesta crisi ha obert les portes a reqüestionar la professió de l’arquitecte a llarg terme i qüestionar la idoneïtat  de les pràctiques en l’arquitectura i l’urbanisme de les últimes dècades d’acord amb les necessitats actuals i futures de la societat.  La crisi ha obert el diàleg i ressituat les prioritats d’acció amb les perspectives socials, mediambientals i sanitàries com a punt de partida.  

El primer confinament ha estat una situació inèdita per a la història recent, provocant situacions personals extremes de soledat i aïllament.  Aquesta situació provoca una onada d’accions lligades al comunitarisme, tan desitjat en l’era de les avantguardes. La proximitat amb la família i la possibilitat de retrobar-se amb un mateix durant un període llarg ha estat el terreny de cultiu de noves idees per a construir un futur millor, deixant pensar que des d’aquell moment  es podia fer un  “reset” mundial i repensar com l’home ocuparà un mon de demà millor.

El Pavelló de l’Arsenal ha imaginat des de mitjans d’abril fins a finals de juny un fòrum per invitar els professionals del sector a intercanviar les seves propostes, amb el títol “ et demain on fait quoi?” ( i demà que farem?).  El projecte neix amb l’idea de crear un espai de discussió per als experts en matèria urbana (arquitectes, urbanistes, paisatgistes, associacions, enginyers, promotors immobiliaris, sociòlegs, filòsofs,...) partint del principi que el “demà” seria diferent que l’avui i que la crisi sanitària és reveladora de les funcionalitats equivocades en les ciutats i la manera de projectar-la.  El recull de les 198 contribucions per a pensar la ciutat es conclouen amb un llibre editat per el Pavillon de l’Arsenal que recull la col·lecció d’articles, dibuixos i projectes classificats cronològicament i sense cap filtre,  com a testimoni d’un context molt particular. Qüestions com ara la solidaritat i el desafiament climàtic es conjuguen a les qüestions de proximitat d’espais i de temps.  Qüestions  de la vida metropolitana que havíem oblidat en els últims decennis  amb la mundialització, esborrant totes les distàncies amb l’altre i amb el món.

Mentre el debat públic s’interessa al “món de després” i amb la perspectiva d’un tercer confinament, la qüestió per als despatxos d’arquitectura francesos és com afrontaran la situació, quina resiliència mostraran? La resiliència, definida com “una nova evolució que sorgeix després d’un traumatisme” segons  l’escriptor Boris Cyrulnik, passarà per una reinvenció de la professió, probablement encara més important que la que varen passar els despatxos d’arquitectura catalans durant el decenni passat.  

Com bé explica l’article de tema.archi citat més amunt, per l’arquitecte, les respostes a la crisi han de ser múltiples: concebre edificis reversibles, intemporals, amb principis de construcció simples, capaços d’adaptar-se al canvi de les estacions, climes i crisis. Conciliar la natura amb l’arquitectura, considerar la densitat com a una qualitat en les ciutats o bé reequilibrar qüestions de gènere per concebre junts una arquitectura més humana seran entre d’altres, algunes de les temàtiques de reinvenció necessàries per continuar existint.

 

Marina Daviu, arquitecta. Corresponsal del COAC a París, França. Desembre 2020

 

 

 

 

 

PDF version

Tornar

Revista de corresponsals: A Alemanya el BIM és ara

© Lluís Casadevall

El BIM ja no és desconegut, com a mínim n'hem sentit a parlar o hem assistit a xerrades on ens han aclarit de què va el tema. En aquest article no vull parlar sobre què és el BIM sinó exposar com va afectant la realitat del BIM aquí a Munic i en gran part d‘Alemanya.
En l'últim any i mig he estat treballant per projectes que s'estan desenvolupant amb BIM en diferents punts d'Alemanya. És clar que tant les grans empreses com VW o ABB, els projectes públics i els inversos privats, es decanten per tots els avantatges que ofereix la digitalització, el millor control i eficiència que promet BIM.

Crec que pel nostre sector encara hi ha molt camí per recórrer en aquesta "revolució industrial". També al llarg d’aquest any que he estat treballant en diferents projectes veient com també el BIM s'implementava, he observat que no és un camí fàcil i sobretot que per poder fer BIM es necessiten recursos i una estructura que no té la clàssica oficina d'arquitectura. Això no vol dir que no valgui la pena endinsar-se en aquest món com més aviat millor, perquè ja és una realitat i és millor no quedar-se enrere.


A Alemanya estan sorgint moltes iniciatives tant públiques com privades relacionades amb el BIM. Des de fa cinc anys se celebra el congrés BIM World a Munic que és referència a tots els països de parla alemanya. També a Alemanya hi ha un Centre de digitalització de la Construcció que depèn del govern i s'ha encarregat d'establir una agenda per establir BIM en els projectes d'obra civil i pública fins aquest any 2020. També el BIM en els darrers anys a la Fira BAU de Munic ha sigut sempre un dels temes importants que ha tingut el seu espai i cada cop va guanyant més terreny en l'exposició.


El BIM també és un tema que actualment ven molt, però a la vegada dona molta inseguretat i genera problemàtiques en les contractacions. Quan l'arquitecte i l'equip no tenen una sòlida experiència en aquest món acaben assumint responsabilitats i serveis que no estan contemplats en els honoraris. A Alemanya tant els honoraris i els serveis que ofereix l'arquitecte estan estipulats. Ara  està a punt de sortir una actualització del 2021 molt esperada des dels últims anys, ja que l'última versió és del 2013. De totes maneres segurament el tema BIM seguirà sent un tema que ens seguirà ocupant en els anys vinents.
Finalment, tal i com ja han comentat els altres corresponsals d'alemanya, voldria dir que actualment el sector de l'arquitectura per sort ha sigut un dels sectors que està patint menys per la pandèmia. Una cara positiva de la situació és que està empentant no només als arquitectes sinó als promotors i col·laboradors a la digitalització. Això per a alguns suposa una reducció de costos, ampliació de la xarxa de col·laboradors i la facilitació de treballar en projectes en altres regions o inclús a altres països.

Lluís Casadevall, arquitecte. Corresponsal del COAC a Munic, Alemanya. Desembre 2020

PDF version

Tornar

Revista de corresponsales: La pandemia en Alemania: ¿Qué se espera del 2021?

© Guida Maymó

La crisis ocasionada por el coronavirus afecta menos del temido al sector de la construcción en Alemania, que está estable gracias a las medidas de apoyo estatales. Pero ¿que se espera del 2021?

A excepción de algunos despachos pequeños o arquitectos muy enfocados en ferias, showrooms y marketing, el ámbito de la arquitectura en Alemania aguanta bastante bien el bache de la Covidien-19. Naturalmente, este sector también ha contado y cuenta con ayudas estatales: ayudas directas en marzo de entre 4.000 y 15.000 €, Kurzarbeitgeld ≈ ERTE, reducción del pago de impuestos, etc. Según una encuesta realizada por el Colegio de Arquitectos y el Colegio de Ingenieros, a finales de septiembre de 2020 un cuarto de los despachos recibían aún ayudas estatales.

Los proyectos siguen su camino con un ritmo ligeramente más lento (visados, cambios en planes de usos, ...) pero en ningún momento ha habido una pausa en el sector. Las obras siguen su curso y, incluso, el número de visados ​​en agosto era superior al del 2019 al mismo mes. La contratación, sin embargo, sí que ha bajado ligeramente respecto al año anterior.

El teletrabajo también se ha establecido en el sector, pero tampoco se renuncia completamente a la oficina. Y entre mascarillas, máquinas de filtro y ventilación cruzada a 5 ° C, está todo el mundo expectante para ver las consecuencias que resultan del año que pronto dejaremos atrás.

Los analistas, según la plataforma alemana "Competition-online", esperan para el 2.021 un estancamiento del sector de la construcción, debido a que los efectos de la coyuntura general llegarán en diferido en el sector de la construcción. Y puede ser que suceda en el ámbito de las oficinas, pero en el ámbito de la vivienda se hace difícil de creer. Desde hace años hay una fuerte demanda de vivienda en las grandes ciudades. Y, de hecho, actualmente, falta personal cualificado en el sector.

Aparte de la incertidumbre por el futuro del sector, la crisis de la pandemia ha puesto de relieve, también en Alemania, problemas existentes que ahora se han amplificado y en los que habrá que trabajar intensivamente en los próximos años. Y la arquitectura y todo el sector de la construcción tienen mucho que decir. El problema de la crisis climática, los precios excesivos en vivienda, la movilidad y el espacio público son algunos de los temas que el Colegio de Arquitectos de Hamburgo ha puesto sobre la mesa en un documento que han elaborado para abrir el debate sobre qué ciudad queremos. ¿Cómo debe ser la movilidad si la gente se va a vivir a las afueras debido a los altos precios en vivienda y la opción al teletrabajo? ¿Cómo debe ser el transporte público si actualmente se prioriza el vehículo privado (coche / bicicleta)? ¿Qué espacio se da a los coches para con las personas dentro de la ciudad? ¿Cierta densidad sí, pero qué mínimos deberían cumplir? Como se puede crear / hacer accesible a la gente más espacio dentro de la ciudad? ¿Qué espacios de la vivienda podrían ser públicos y cuáles deberían mantenerse privados? ¿Como pueden ser los edificios flexibles en uso? ¿Como se pueden reutilizar los edificios de oficinas vacíos? Estas son algunas de las preguntas que se plantean.

A mediados de septiembre de 2020, la presidenta de la Comisión Europea Úrsula von der Leyen explicaba en un discurso la importancia de un cambio en la manera de construir, ya que "nuestros edificios causan un 40% de nuestras emisiones. Deben ser menos caros, malgastar menos y ser más sostenibles. " Así anunciaba la necesidad de crear un organismo europeo promovido por la Unión Europea, que trabaje por una renovación del sector, desde los proyectistas hasta la industria, enfocada a reducir la huella de carbono, hacer viviendas a precios asequibles y, a esto, desde una comisión de expertos que trabajen también para dar un nuevo carácter a los nuevos edificios y ciudades de la sociedad actual. Esta comisión de expertos englobaría artistas, arquitectos, ingenieros, estudiantes, diseñadores ... para, juntos, crear una nueva Bauhaus, "La Bauhaus de la Tierra".

En la misma línea trabaja la arquitecta Jefe en Berlín, Regula Lüscher, que tiene muy claro que hay que la acción política para hacer crecer una nueva industria de la construcción, donde se evite el uso del hormigón y se promueva, en su lugar, el uso de materias primas renovables como la madera. Según ella, "la industria debe evolucionar. En la región hay madera, pero falta el know-how. Debemos tener una industria de la madera 4.0 por Berlín. " Por ello, para que las empresas vean que hay mercado y quieran reorientarse en la madera, crearán un barrio de construcción únicamente de madera en el espacio del actual aeropuerto Tegel, que dejará de funcionar con la finalización de las obras del nuevo aeropuerto Berlín Brandenburg. Además, quieren que sea una ciudad-esponja (Schwammstadt), que absorba el máximo de agua en el suelo y cubiertas, para poder bajar la temperatura en periodos extremadamente cálidos. Paralelamente también se podrá utilizar el agua para la vegetación de las fachadas.

Esperamos pues, que en 2021 nos lleve más iniciativas como estas y que vamos, entre todos y todas, descifrando las oportunidades que nos da este nuevo marco excepcional para crear un nuevo concepto de arquitectura y de ciudad.

 

Guida Maymó Campos, arquitecta. Corresponsal del COAC en Hamburgo, Alemania. noviembre 2020.

 

referencias:

"La ciudad tras el corona", documento Colegio de Arquitectos de Hamburgo

https://www.akhh.de/fileadmin/user_upload/PM_Chancen_f%C3%BCr_die_Nach-Corona-Stadt.pdf

 

"El corona acelera procesos urbanos", artículo de Competition-online

https://www.competitionline.com/de/news/menschen/corona-beschleunigt-stadtentwicklungsprozesse-2830.html?utm_source=newsletter-20200909&utm_campaign=newsletter&utm_medium=email

 

"La Nueva Bauhaus Europea, la iniciativa europea de la Ursula von der Leyen", artículo de Baunetz

https://www.baunetz.de/meldungen/Meldungen-Zu_Ursula_von_der_Leyens_EU-Initiative_7446687.html?wt_mc=nla.2020-10-19.meldungen.cid-7446687

 

"La construcción espera todavía un golpe de Covidien", artículo de competition-online

https://www.competitionline.com/de/news/markt/bau-wartet-weiter-auf-corona-delle-2905.html?utm_source=newsletter-20201023&utm_campaign=newsletter&utm_medium=email

 

"Como les va a los despachos en la crisis"

https://www.competitionline.com/de/news/markt/wie-es-planungsbueros-in-der-krise-ergeht-2911.html

 

 

 

 

  

 

PDF version

Tornar
Revista de corresponsals: La subespecialització alemanya vs. el multitalent estranger

Revista de corresponsales: La subespecialización alemana vs. el multitalento extranjero

© Pexels

Uno de los temas de conversación más comunes al hablar sobre las diferencias entre ejercer como arquitecto en Alemania en comparación con otros países como España (aunque también existen diferencias similares con Croacia o Italia), es el tema de la especialización y diversificación de los profesionales involucrados en un proyecto, especialmente desde el punto de vista del visado y la tramitación de la licencia de obras.

Así como en España es común que para proyectos no demasiado complejos el arquitecto se encargue al mismo tiempo del cálculo de estructuras, del dimensionado de la red de abastecimiento y de saneamiento, eficiencia energética, protección contra incendios, etc.

en Alemania para cada subespecialidad no vinculada directamente con el diseño proyectual del edificio se requiere la contratación de los servicios de un especialista acreditado para calcular y dimensionar cada uno de estos aspectos. De esta manera existen listas en los colegios de arquitectos y/o en los colegios de ingenieros en las que figuran los especialistas acreditados para emitir cálculos y certificados de este tipo. A la hora de entregar la documentación para el visado/licencia de obra, se requiere que el especialista certifique su adhesión a una de estas listas. Lo anteriormente descrito implica que para construir un edificio incluso si se trata de una obra poco compleja, se necesitarán, como mínimo, un especialista adherido a la correspondiente lista del colegio de ingenieros para la estructura, otro para la acústica (en edificios plurifamiliares), otro para la eficiencia energética y por último uno para la protección contra incendios (para edificios poco complejos esta función sí la puede ejercer el propio arquitecto).

 

Pero la especialización no acaba allí. No solo no puede el arquitecto (a no ser que se haya sacado la correspondiente especialización) calcular determinados aspectos técnicos del edificio, sino que existen diferentes grados de especialización dentro de cada rama que permiten el cálculo o la emisión de certificados para determinadas tipologías de edificios, que vienen a diferenciarse en función de su complejidad. Así pues un estructurista puede tener la acreditación para calcular chalets unifamiliares pero no para edificios plurifamiliares más complejos; lo mismo ocurre con la protección contra incendios, donde existen hasta tres categorías diferentes (con su lista de especialistas correspondiente) en función de la complejidad del proyecto.

 

Toda esta diversificación tiene consecuencias en cuanto a la manera de trabajar, especialmente cuando un alemán quiere trabajar en España o viceversa. Por lo general en Alemania la manera polifacética de trabajar de los arquitectos provenientes de países sin tanta subespecialización está bien vista, pues sugiere una visión más global de la arquitectura que permite trabajar el proyecto de una manera más autónoma sin tener que apalabrar constantemente cambios con el correspondiente especialista. En este sentido lo debe llevar peor el arquitecto alemán que se propone construir un chalet en España y se encuentra con toda una serie de competencias que no puede ni sabe manejar en solitario.


Por otro lado no se puede subestimar la influencia que tiene la subespecialización en la propia economía del mundo de la construcción: formaciones para especializarse, tasas de pertenencia a determinadas listas, etc. sumado al propio hecho de tener un proyecto cuyos honorarios acaban mucho más diseminados que si una sola persona se ocupara de la mayoría de cálculos y certificaciones. Al fin y al cabo todo acaba auto-regulándose, pues al no tener que ocuparse el arquitecto de determinados aspectos puede aceptar más encargos centrándose solo en la parte proyectual.


En definitiva y de cara a colegiados que quieran dar el paso a Alemania, es aconsejable que a la hora de hacer una entrevista de trabajo se haga precisamente hincapié en la diversificación que tiene la experiencia que se trae desde España, dado que permite una integración y previsión de aspectos técnicos que otros aspirantes alemanes con mucha probabilidad no tengan. 

 

Carlos Vidal Wagner, arquitecto. Corresponsal del COAC en Frankfurt, Alemania. Noviembre 2020

PDF version

Tornar

Pages