Un dels temes de conversa més comuns en parlar sobre les diferències entre exercir com a arquitecte a Alemanya en comparació amb altres països com Espanya (encara que també existeixen diferències similars amb Croàcia o Itàlia), és el tema de l'especialització i diversificació dels professionals involucrats en un projecte, especialment des del punt de vista del visat i la tramitació de la llicència d'obres.

Així com a Espanya és comú que per a projectes no massa complexos l'arquitecte s'encarregui al mateix temps del càlcul d'estructures, del dimensionament de la xarxa de proveïment i de sanejament, eficiència energètica, protecció contra incendis, etc. A Alemanya, per a cada subespecialització no vinculada directament amb el disseny projectual de l'edifici es requereix la contractació dels serveis d'un especialista acreditat per a calcular i dimensionar cadascun d'aquests aspectes. D'aquesta manera existeixen llistes en els col·legis d'arquitectes i/o en els col·legis d'enginyers en les quals figuren els especialistes acreditats per a emetre càlculs i certificats d'aquest tipus. Alhora d'entregar la documentació per al llicència d'obra, es requereix que l'especialista certifiqui la seva adhesió a una d'aquestes llistes. L'anteriorment descrit implica que per a construir un edifici fins i tot si es tracta d'una obra poc complexa, es necessiten, com a mínim, un especialista adherit a la corresponent llista del col·legi d'enginyers per a l'estructura, un altre per a l'acústica (en edificis plurifamiliars), un altre per a l'eficiència energètica i finalment un per a la protecció contra incendis (per a edificis poc complexos aquesta última funció sí que la pot exercir el mateix arquitecte).

Però l'especialització no acaba aquí. L'arquitecte no només no pot (tret que s'hagi tret la corresponent especialització) calcular determinats aspectes tècnics de l'edifici, sinó que existeixen diferents graus d'especialització dins de cada branca que permeten el càlcul o l'emissió de certificats per a determinades tipologies d'edificis, que venen a diferenciar-se en funció de la seva complexitat. Així doncs un estructurista pot tenir l'acreditació per a calcular xalets unifamiliars, però no per a edificis plurifamiliars més complexos; el mateix ocorre amb la protecció contra incendis, on existeixen fins a tres categories diferents (amb les corresponents llistes d'especialistes) en funció de la complexitat del projecte.

Tota aquesta diversificació té conseqüències pel que fa a la manera de treballar, especialment quan un alemany vol treballar a Espanya o viceversa. En general a Alemanya la manera polifacètica de treballar dels arquitectes provinents de països sense tanta subespecialització està ben vista, perquè suggereix una visió més global de l'arquitectura que permet treballar el projecte d'una manera més autònoma sense haver d'aparaular constantment canvis amb el corresponent especialista. En aquest sentit l'ha de portar pitjor l'arquitecte alemany que es proposa construir un xalet a Espanya i es troba amb tota una sèrie de competències que no pot ni sap manejar en solitari.

D'altra banda no es pot subestimar la influència que té la subespecialització en la mateixa economia del món de la construcció: formacions per a especialitzar-se, taxes de pertinença a determinades llistes, etc. sumat al mateix fet de tenir un projecte els honoraris del qual acaben molt més disseminats que si una sola persona s'ocupés de la majoria de càlculs i certificacions. Al cap i a la fi tot acaba autoregulant-se, ja que com que l'arquitecte no ha d'ocupar-se de determinats aspectes pot acceptar més encàrrecs centrant-se només en la part projectual.

En definitiva i de cara a col·legiats que vulguin fer el pas de venir a Alemanya, és aconsellable que a l'hora de fer una entrevista de treball es posi molt d‘èmfasi en la diversificació que té l'experiència que es porta des d'Espanya, atès que permet una integració i previsió d'aspectes tècnics que altres aspirants alemanys amb molta probabilitat no tinguin.

Carlos Vidal Wagner, arquitecte. Corresponsal del COAC a Frankfurt, Alemanya. Novembre 2020