Las políticas de vivienda social en Bruselas
En Bélgica, la política de vivienda se centra en apoyar el acceso a la propiedad privada en lugar de potenciar la producción de vivienda pública. Sin esta tradición de "ayuda a la piedra", que proviene de más allá del siglo XX, otros modelos de colaboración público-privada para la construcción de vivienda social pública se están llevando a cabo en la capital.
La Región de Bruselas, en pleno crecimiento demográfico, dedica alrededor de un 10% de su presupuesto a políticas de vivienda: ayudas de adquisición (en forma de deducciones de cuotas de inscripción), hipotecas de tarifas reducidas (fondo de Vivienda), bonificaciones de renovación energética y de embellecimiento de fachadas, etc. Además de estas medidas, que apoyan las familias en el mercado de adquisiciones privadas, la Región también revitaliza algunos barrios mediante operaciones de vivienda pública a través de asociaciones público-privadas (PPP). El principio es subvencionar, a través de la empresa pública Citydev, empresas inmobiliarias para la producción de viviendas nuevas o renovadas de alta calidad, que se venden a precios reducidos (un 30% más económicos que a precio libre de mercado).
Suelen ser proyectos complejos que combinan viviendas subvencionadas, áreas económicas, instalaciones comunitarias, tiendas, talleres, escuelas, espacios culturales y otros dentro de una única isla multifuncional para revitalizar una ciudad o un barrio. Para apoyar el desarrollo económico y el empleo en la Región de Bruselas, citydev identifica, a través de estudios y análisis, las necesidades específicas de los diferentes actores económicos en Bruselas, los artesanos en la industria y de los numerosos Pymes y empresas muy pequeñas. Con esta experiencia, los proyectos ofrecen soluciones y servicios adaptados a su perfil: parques industriales, parques científicos, parques para pymes y pequeñas empresas, edificios para empresas, incubadoras, FabLab, etc. El último gran principio de la Región es la creación de viviendas accesibles para todos, que permita que las familias de ingresos medios se conviertan en propietarios de los barrios caracterizados por un déficit en la construcción residencial. Su objetivo es mantener o recuperar los habitantes de la región de Bruselas-Capital.
Estas viviendas son accesibles en determinadas condiciones y están sujetos a determinadas obligaciones. Por un lado, para poder inscribirse en la lista de espera para poder adquirir una vivienda es necesario que los ingresos de la unidad familiar sean por debajo de un umbral definido; umbral que se sitúa por encima del promedio de la Región para favorecer que también las clases medias se en puedan beneficiar. Por otra parte, el comprador adquiere el compromiso de uso de la vivienda como vivienda habitual durante 20 años, transcurridos los cuales la vivienda pasa al mercado libre. Los proyectos integran también espacios públicos y equipamientos de barrio de calidad. Están diseñados para optimizar la convivencia y crear una ciudad de proximidad. Las ventajas no sólo están del lado de los compradores de la vivienda de CityDev. Para los promotores las subvenciones regionales también son una buena ayuda. En efecto, según la asociación inter-environnement bruxelles, no siempre ha sido fácil para Citydev convencer a los socios privados de participar en sus proyectos de vivienda, especialmente en los barrios considerados "complicados" (donde la rentabilidad de la construcción es más difícil de lograr) Pero en los últimos años, esta tendencia se está dando la vuelta gracias a la disminución de los riesgos de la operación. La subvención regional garantiza la rentabilidad de la operación, además Citydev suministra el cliente sin ningún gasto publicitario. Estas viviendas disfrutan también de una reducción del IVA (6% en lugar de la tasa habitual de 21% para las nuevas viviendas). Por otro lado, a menudo estas promociones son combinadas con un porcentaje de vivienda a precio libre, oficinas, actividades productivas, comercios y al mismo tiempo se benefician también de otras inversiones y públicas destinadas a la renovación del espacio público ya la creación de nuevos equipamientos para regenerar el barrio.
Marina Berbel, arquitecta. Corresponsal del COAC en Bruselas, Bélgica. Enero 2019
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Les polítiques d’habitatge social a Brussel·les
A Bèlgica, la política d'habitatge es centra principalment en donar suport a l'accés a la propietat privada en lloc de potenciar la producció d'habitatge públic. No obstant aquesta tradició d'"ajuda a la pedra", que prové de més enllà del segle XX, altres models de col·laboració público-privada per a la construcció de vivenda social pública s’estan duent a terme a la capital.
La Regió de Brussel·les, en ple creixement demogràfic, dedica al voltant d’un 10% del seu pressupost a polítiques d’habitatge: ajuts d'adquisició (en forma de deduccions de quotes d'inscripció), hipoteques de tarifes reduïdes (Fons d'Habitatge), bonificacions de renovació energètica i d’embelliment de façanes, etc. A més d'aquestes mesures, que recolzen les famílies en el mercat d'adquisicions privades, la Regió també revitalitza alguns barris mitjançant operacions d'habitatge públic a través d'associacions público-privades (PPP). El principi és subvencionar, a través de l'empresa pública Citydev, empreses immobiliàries per a la producció d'habitatges nous o renovats d'alta qualitat, que es venen a preus reduïts (un 30% més econòmics que a preu lliure de mercat).
Solen ser projectes complexos que combinen habitatges subvencionats, àrees econòmiques, instal·lacions comunitàries, botigues, tallers, escoles , espais culturals i altres dins d'una única illa multifuncional per remaportar o revitalitzar una ciutat o un barri. Per donar suport al desenvolupament econòmic i l'ocupació a la Regió de Brussel·les, citydev identifica, a través d'estudis i anàlisis, les necessitats específiques dels diferents actors econòmics a Brussel·les, dels artesans a la indústria i dels nombrosos Pimes i empreses molt petites. Amb aquesta experiència, els projectes ofereixen solucions i serveis adaptats al seu perfil: parcs industrials, parcs científics, parcs per a pimes i petites empreses, edificis per a empreses, incubadores, FabLab, etc. L’últim gran principi de la Regió es la creació d'habitatges accessibles per a tothom, que permeti que les famílies d'ingressos mitjans es converteixin en propietaris dels barris caracteritzats per un dèficit en la construcció residencial. El seu objectiu és mantenir o recuperar els habitants de la regió de Brussel·les-Capital.
Aquestes habitatges són accessibles en determinades condicions i estan subjectes a determinades obligacions. D’una banda per poder inscriure’s a la llista d’espera per poder adquirir una vivenda cal que els ingressos de la unitat familiar siguin per sota un llindar definit; llindar que es situa per sobre la mitjana de la Regió per afavorir que també les classes mitjanes s’en puguin beneficiar. D’altra banda, el comprador adquireix el compromís d’ús de l’habitatge com a vivenda habitual durant 20 anys, transcorreguts els quals l’habitatge passa al mercat lliure. Els projectes integren també espais públics i equipaments de barri de qualitat. Estan dissenyats per optimitzar la convivència i crear una ciutat de proximitat.
Els avantatges no només estan del costat dels compradors de l'habitatge de CityDev. Per als promotors les subvencions regionals també són una bona ajuda. En efecte, segons l’associació inter-environnement bruxelles, no sempre ha estat fàcil per a Citydev convèncer els socis privats de participar en els seus projectes d'habitatge, especialment als barris considerats "complicats" (on la rendibilitat de la construcció és més difícil d’assolir) Però en els últims anys, aquesta tendència s’està capgirant gràcies a la disminució dels riscs de l’operació. La subvenció regional garanteix la rendibilitat de l'operació, a més Citydev subministra el client sense cap despesa publicitària. Aquests habitatges gaudeixen també d’una reducció de l'IVA (6% enlloc de la taxa habitual del 21% per als nous habitatges). D’altra banda sovint aquestes promocions són combinades amb un percetatge de vivenda a preu lliure, oficines, activitats productives, comerços i alhora es beneficien també d’altres inversios públiques destinades a la renovació de l’espai public i a la creació de nous equipaments per regenerar el barri.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
En llenguatge arquitectònic a Portugal
Probablement serà pel pragmatisme i el realisme de què està imbuïda una part de la cultura, o per la retòrica controlada del projecte lusità, o simplement per la simplicitat de lectura del projecte. Més de quaranta anys després de la Revolució dels Clavells, és possible captar a Portugal els signes tangibles de la realització de les expectatives de renovació de la societat i de l'aparell administratiu, de l'entorn en què opera la professió. El desenvolupament del sector de la construcció i la creació de serveis i infraestructures, que han acompanyat el creixement econòmic i la modernització des de finals dels anys 80, ha recompensat definitivament els esforços realitzats per aquestes disciplines, que han lluitat, dins de la societat civil, amb la intenció de millorar els espais urbans.
El recorregut de l'arquitectura portuguesa d'aquelles dècades es va realitzar amb una sèrie de dificultats, com ara la desconfiança mostrada per les institucions en els anys setanta, i més tard, va ser seduït per formes comercials i efímeres. Es va difondre en els anys vuitanta a les grans ciutats, i va entrar a formar part del debat internacional.
A partir dels anys noranta s'ha vist l'afirmació, tant a nivell institucional com dels mitjans de comunicació, d'un grup d'arquitectes més o menys joves reunits al voltant de l'anomenada "Escola de Porto", que durant més de vint anys ha treballat en l'àmbit nacional i internacional generant un debat de gran interès i rellevància sobre els resultats de les experiències que es remunta al Moviment Modern en una regió perifèrica com Portugal.
Aquesta "Escola de Porto", al costat de l'escola paral·lela de Lisboa, ha generat durant molt temps un dualisme en la forma d'abordar el projecte: el primer, culte i creatiu, representat per la feina transcendent d'Álvaro Siza i un gran grup de arquitectes més joves influenciats pel seu minimalisme; el segon, a l'extrem oposat, representat per l'afirmació d'una arquitectura accessible i popular, vinculada a grans transaccions immobiliàries i nous grups econòmics.
Aquest aspecte dualista, amb el temps s'ha diluït en una dimensió aparentment única, i això ha estat possible gràcies al desenvolupament de les normes i procediments de planificació urbana i la reestructuració de la màquina administrativa a Portugal. Tot aquest procés coincideix amb l'acceleració del procés d'integració europea, amb la modernització del país i l'auge del desenvolupament de la construcció, també impulsats per fons de la Comunitat Europea per a ajust del nivell d'equipament social i cultural. Les regulacions europees, interpretades apropiadament a Portugal, requereixen que cada projecte finançat sigui precedit per una competència, que ofereix oportunitats considerables per als arquitectes.
El fenomen de la globalització, que influeix en les joves generacions, adquireix una connotació particular a Portugal a causa de la condició peculiar de la transmissió de coneixement en els camps acadèmic i professional. La pluralitat d'experiències de l'arquitectura moderna en els últims anys és sens dubte afavorida pels molts canvis que han tingut lloc en els camins formatius que defineixen un horitzó cultural molt més articulat. D'una banda, en el currículum dels joves arquitectes portuguesos apareix cada vegada més una experiència de treball a l'estranger. Per altra banda, no es pot ignorar el paper exercit per Eduardo Souto de Moura en l'última dècada: un "germà gran", involucrat de manera inextricable amb la "família" més gran de l'arquitectura portuguesa amb Távora i Siza, però capaç d'enfrontar-lo des d'una posició independent.
És indiscutible que algunes qualitats, reconegudes com típiques dels arquitectes portuguesos, destaquen en aquesta nova generació global: un alt grau d'abstracció de la composició, un fort control en l'ús de materials i en la simplificació de detalls i, sobretot, una capacitat incomparable per "caracteritzar" els llocs, respectant-los, però sense cap subordinació.
Una generació jove com la de majoria dels països d'avui neix amb Internet, es comunica amb les xarxes socials, viu en diferents contextos i en un país que va passar una greu crisi econòmica. Una generació que lluita diàriament per fer sentir la seva veu i està tractant de construir una identitat a través de les capes de les seves experiències culturals i professionals, però amb la diferència de tenir un "fons" format de mestres en la coherència i l'harmonia que mantenen un llenguatge comú. Les joves generacions portugueses s'estan acostant a una transformació d'aquest llenguatge, la mutació del qual veurem en els propers anys amb l'esperança que mantindrà la seva singularitat.
Alberto Collet, arquitecte. Corresponsal del COAC a Porto, Portugal.
Gener 2019
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
El lenguaje arquitectónico en Portugal
Si la evolución y renovación de la arquitectura en Portugal han representado fenómenos emergentes en el panorama de la cultura arquitectónica internacional de los años noventa, es igualmente cierto que, por los temas tratados y por el contenido, están asociados a ciertas figuras. En cada proyecto, se han convertido en verdaderos puntos de referencia para las jóvenes generaciones de arquitectos, y no sólo para ese país. Probablemente será por el pragmatismo y el realismo del que está imbuida una parte de la cultura, o por la retórica controlada del proyecto lusitano, o simplemente por la simplicidad de lectura del proyecto. Más de cuarenta años después de la Revolución de los Claveles, es posible captar en Portugal los signos tangibles de la realización de las expectativas de renovación de la sociedad y del aparato administrativo, del entorno en el que opera la profesión. El desarrollo del sector de la construcción y la creación de servicios e infraestructuras, que han acompañado el crecimiento económico y la modernización desde finales de los años 80, ha recompensado definitivamente los esfuerzos realizados por esas disciplinas, que han luchado, dentro de la sociedad civil, con la intención de mejorar los espacios urbanos.
El recorrido de la arquitectura portuguesa de aquellas décadas se realizó con una serie de dificultades, como por ejemplo la desconfianza mostrada por las instituciones en los años setenta, y más tarde, fue seducido por formas comerciales y efímeras. Se difundió en los años ochenta en las grandes ciudades, y entró a formar parte del debate internacional.
A partir de los años noventa se ha visto la afirmación, tanto a nivel institucional como de los medios de comunicación, de un grupo de arquitectos más o menos jóvenes reunidos en torno a la llamada "Escuela de Oporto", que durante más de veinte años ha trabajado en el ámbito nacional e internacional generando un debate de gran interés y relevancia sobre los resultados de las experiencias que se remonta al movimiento moderno en una región periférica como Portugal.
Esta "Escuela de Oporto", junto a la escuela paralela de Lisboa, ha generado durante mucho tiempo un dualismo en la forma de abordar el proyecto: una primera, culta y creativa, representada por el trabajo trascendente de Álvaro Siza y un gran grupo de arquitectos más jóvenes influenciados por su minimalismo; una segunda, en el extremo opuesto, representada por la afirmación de una arquitectura accesible y popular, vinculada a grandes transacciones inmobiliarias y nuevos grupos económicos.
Este aspecto dualista, con el tiempo, se ha diluido en una dimensión aparentemente única, y esto ha sido posible gracias al desarrollo de las normas y procedimientos de planificación urbana y la reestructuración de la máquina administrativa en Portugal. Todo este proceso coincide con la aceleración del proceso de integración europea, con la modernización del país y el auge del desarrollo de la construcción, también impulsados por fondos de la Comunidad Europea para ajuste del nivel de equipamiento social y cultural. Las regulaciones europeas interpretadas apropiadamente en Portugal requieren que cada proyecto financiado sea precedido por una competencia, que ofrece oportunidades considerables para los arquitectos.
El fenómeno de la globalización, que influye en las jóvenes generaciones, adquiere una connotación particular en Portugal debido a la condición peculiar de la transmisión de conocimiento en los campos académico y profesional. La pluralidad de experiencias de la arquitectura moderna en los últimos años es sin duda favorecida por los muchos cambios que han tenido lugar en los caminos formativos que definen un horizonte cultural mucho más articulado. Por un lado, en el currículo de jóvenes arquitectos portugueses aparece cada vez más una experiencia de trabajo en el extranjero. Por otra parte, no se puede ignorar el papel desempeñado por Eduardo Souto de Moura en la última década: un "hermano mayor", involucrado de manera inextricable con la "familia" más grande de la arquitectura portuense con Távora y Siza, pero capaz de enfrentarlo desde una posición independiente.
Es indiscutible que algunas cualidades, reconocidas como típicas de los arquitectos portugueses, se destacan en esta nueva generación global: un alto grado de abstracción de la composición, un fuerte control en el uso de materiales y en la simplificación de detalles y, sobre todo, una capacidad incomparable para "caracterizar" los lugares, respetándolos, pero sin ninguna subordinación.
Una generación joven, como en la de mayoría de los países de hoy, nace con internet, se comunica con las redes sociales, vive en diferentes contexto. Una generación que lucha diariamente para hacer oír su voz y está tratando de construir una identidad a través de las capas de sus experiencias culturales y profesionales, pero con la diferencia de tener un “fondo” formado de maestros en la coherencia y la armonía que mantienen un lenguaje común. Las jóvenes generaciones portuguesas se están acercando a una transformación de este lenguaje. Veremos su mutación en los próximos años, con la esperanza que mantendrá su singularidad.
Alberto Collet, arquitecto. Corresponsal del COAC en Porto, Portugal
Enero 2019
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català