Suècia: Sessions d'Urbanisme Comparat a Tarragona
Imatge:
© U. Simomsson. Stockholms Stadsmuseum
La demarcació de Tarragona del Col·legi d'arquitectes de Catalunya conjuntament amb L'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del COAC (AAUC) us conviden la una nova sessió d’Urbanisme Comparat, en aquest cas es farà a Tarragona. La conferència estarà dedicada a Suècia, i es farà el pròxim dimecres 11 d'abril a les 19.30h ala Sala d'actes de la demarcació, a càrrec de l'arquitecte Adrià Carbonell.
HABITATGE I CIUTAT: Estat del benestar, urbanisme liberal i desenvolupament sostenible, Estocolm 1965-2015
Si el projecte modern de ciutat europea no es pot deslligar d’un projecte polític d’escala territorial, generalment associat a la construcció d’habitatges estandarditzats com a forma de redistribució de riquesa, l’arribada de la postmodernitat en l’àmbit de l’urbanisme va suposar, paradoxalment, un replegament disciplinar entorn de l’objecte arquitectònic, relegant-ne el component polític a l’àmbit de la mera representació, en un moment en què els processos d’urbanització extensiva requerien d’una mirada transversal, fins i tot regional.
A Suècia, les tesis del funcionalisme i del moviment modern van ser claus en la formalització de l’estat del benestar, proposant un nou model d’urbanitat que seria l’expressió d’un sistema democràtic i econòmic igualitari. En aquesta conferència s’exposarà la relació entre urbanisme, benestar social i societat de consum que es va desenvolupar paral·lelament al projecte polític socialdemòcrata durant les dècades centrals del segle XX, posant de relleu el gran impacte territorial que va tenir la implantació del Miljonprogrammet, el projecte estatal per construir un milió d’habitatges entre els anys 1965 i 1974, i s’analitzarà el procés de liberalització econòmica de les últimes dècades, on les polítiques d’habitatge s’han regit fonamentalment per lleis de mercat, arribant fins als discursos contemporanis sobre ecologia i desenvolupament sostenible.
Adrià Carbonell
El conferenciant és arquitecte resident a Estocolm. Es va graduar el 2005 a Barcelona (URL), i posteriorment va obtenir un Postgrau en escriptura i arquitectura (UPC, 2006) i el Màster Metròpolis en arquitectura i cultura urbana (UPC, 2009). La seva experiència professional inclou col·laboracions amb els estudis de Manuel de Solà-Morales (2006-2008) i Josep Llinàs (2001-2004). Des del 2008, quan va establir oficina pròpia, ha combinat la pràctica de l’arquitectura i l’urbanisme amb la docència i la investigació. Actualment col·labora amb AIX Arkitekter i imparteix classes d’arquitectura i disseny urbà a la Facultat d’arquitectura de la Universitat catòlica de Lovaina. Anteriorment va ser professor a l’Escola d’arquitectura d’Umeå (2013-16) i a l’American University of Sharjah (2012-13). Els seus escrits han estat publicats en diverses revistes i mitjans internacionals, i cinc dels seus treballs han rebut el premi AJAC per a joves arquitectes en la categoria de teoria i crítica..
HABITATGE I CIUTAT: Estat del benestar, urbanisme liberal i desenvolupament sostenible, Estocolm 1965-2015
Si el projecte modern de ciutat europea no es pot deslligar d’un projecte polític d’escala territorial, generalment associat a la construcció d’habitatges estandarditzats com a forma de redistribució de riquesa, l’arribada de la postmodernitat en l’àmbit de l’urbanisme va suposar, paradoxalment, un replegament disciplinar entorn de l’objecte arquitectònic, relegant-ne el component polític a l’àmbit de la mera representació, en un moment en què els processos d’urbanització extensiva requerien d’una mirada transversal, fins i tot regional.
A Suècia, les tesis del funcionalisme i del moviment modern van ser claus en la formalització de l’estat del benestar, proposant un nou model d’urbanitat que seria l’expressió d’un sistema democràtic i econòmic igualitari. En aquesta conferència s’exposarà la relació entre urbanisme, benestar social i societat de consum que es va desenvolupar paral·lelament al projecte polític socialdemòcrata durant les dècades centrals del segle XX, posant de relleu el gran impacte territorial que va tenir la implantació del Miljonprogrammet, el projecte estatal per construir un milió d’habitatges entre els anys 1965 i 1974, i s’analitzarà el procés de liberalització econòmica de les últimes dècades, on les polítiques d’habitatge s’han regit fonamentalment per lleis de mercat, arribant fins als discursos contemporanis sobre ecologia i desenvolupament sostenible.
Adrià Carbonell
El conferenciant és arquitecte resident a Estocolm. Es va graduar el 2005 a Barcelona (URL), i posteriorment va obtenir un Postgrau en escriptura i arquitectura (UPC, 2006) i el Màster Metròpolis en arquitectura i cultura urbana (UPC, 2009). La seva experiència professional inclou col·laboracions amb els estudis de Manuel de Solà-Morales (2006-2008) i Josep Llinàs (2001-2004). Des del 2008, quan va establir oficina pròpia, ha combinat la pràctica de l’arquitectura i l’urbanisme amb la docència i la investigació. Actualment col·labora amb AIX Arkitekter i imparteix classes d’arquitectura i disseny urbà a la Facultat d’arquitectura de la Universitat catòlica de Lovaina. Anteriorment va ser professor a l’Escola d’arquitectura d’Umeå (2013-16) i a l’American University of Sharjah (2012-13). Els seus escrits han estat publicats en diverses revistes i mitjans internacionals, i cinc dels seus treballs han rebut el premi AJAC per a joves arquitectes en la categoria de teoria i crítica..
