Propers Actes
Presentació de la re edició del llibre 'Barcelona&...
Presentació de la re edició del...
Taller infantil: Fanalets i cases d'algú
Taller infantil: Fanalets i...
Presentació del Concurs d'idees "Alternatives...
Presentació del Concurs d'...
Jornada sobre Accessibilitat amb motiu del Dia de les...
Jornada sobre Accessibilitat amb...
Exposició: A mà. Joies & Pintura 3. Arquitecte Hereu
A càrrec de Francesc Hereu, Miquel Berga i Quim Español.
La sala d’exposicions La Cova de la Demarcació de Girona del COAC acull, del 12 de desembre de 2024 al 16 de març de 2025, la mostra A mà. Joies i Pintura 4. Arquitecte Hereu.
Aquest acte marca l’inici del nou cicle A mà, una programació expositiva en la qual es mostraran, a la sala La Cova, pintures i obres de diversos formats d’arquitectes reconeguts.
Francesc Hereu Banyoles, 1946. És arquitecte des del 1972.
Des de sempre s’ha interessat pel dibuix i la pintura, que ha practicat amb assiduïtat des de jove, fet que probablement influís en l’elecció de la carrera d’Arquitectura. Com a arquitecte, ha compatibilitzat l’exercici professional amb la creació pictòrica i l’elaboració de joies.
Creu que alguns paràmetres que regeixen l’obra arquitectònica són traslladables a altres disciplines en què la plàstica té un paper cabdal: l’equilibri compositiu, la combinació dels colors, l’encaix volumètric, les textures i contrastos, la llum, etc. Tanmateix, tot ben combinat, pot activar el procés per assolir l’obra d’art.
Així és com activa el procés: treballa el metall que talla i doblega, pica i solda, llima i conforma fins a configurar una joia que brilla a l’ombra, una escultura mínima amb la seva pròpia atmosfera. Ajustada al cos, troba finalment el destí al qual aspirava sense saber-ho.
Les guixades són enèrgiques sobre paper o cartró, amb traços erràtics que, tanmateix, semblen alguna cosa no pas del tot coneguda. Taques de color aparentment fortuïtes cauen sobre les ratlles. D’allò en surt la “imminència d’una revelació” misteriosa que no sap si es manifestarà.
Les pastes de pintura s’escampen sobre la tela: primer un color, blaus i daurats i negres, i contrapunts de verds i liles enraonen amb intensitat en una tempesta colorista increïblement harmònica, i, de sobte, està a punt d’emergir un objecte sorprenent, vagament reconeixible. Potser Kandinski s’hi hauria encantat.