-
Els Arquitectes reclamen compromís i transparència per la...
L’arquitectura i els arquitectes de Brasil, estan passant per un moment delicat ja sigui en l’àmbit privat o públic. Successives lleis han desvirtuat el paper del projecte com a categoria cultural autònoma. És habitual que les obres públiques siguin licitades sense projecte i que contractistes d’obres, a part de necessitar-los per construir, siguin contractats per projectar i dissenyar, això està afectant la qualitat de les obres realitzades amb fons públics. Sembla necessària la revisió d’aquestes lleis per tal de desenredar els processos de concessió de l’obra pública que faciliten l’ocultisme i les propines per tal d’accedir als projectes.
-
L’economia de l’entreteniment a l’Aràbia Saudita
Els ingressos mitjans d’una família de l’Aràbia Saudita són entre 1.500 i 2.000 euros aportats en la majoria de casos únicament per l’home de la casa, ja que la major part de dones no treballen. Amb això es manté una casa, o un pis segons la regió, les despeses familiars (l’educació i la salut són gratuïts), dos cotxes, una persona de servei i, estirant molt el salari, un xofer per a les dones de la casa ja que no poden conduir. Les persones solteres que treballen viuen a casa dels pares fins que es casen, acostumen a disposar de tot el seu salari a no ser que hagin d’aportar a casa un percentatge.
-
Arquitectura catalana a l'Índia. Costa Calsamiglia a...
L’Índia és un dels països més poblats del món. Tot i el baix índex en educació, d'aquí a pocs anys serà un dels països amb més arquitectes (actualment hi ha unes tres-centes escoles d'arquitectura). Aquest és el país de les paradoxes, que també s'ha caracteritzat pel seu proteccionisme, carregant amb elevats aranzels els productes estrangers, un procés de liberalització de l'economia als anys 90 que està ja donant els seus fruits (a ritme hindú...). Amazon ja fa temps que s'hi va implantar i Ikea no trigarà gaire.
-
Com treballar d'arquitecte a la Xina
Una de les consultes més freqüents que rebem els corresponsals del COAC a l'estranger és com es poden obtenir encàrrecs o treballar d’arquitecte al país en qüestió. Des que sóc corresponsal a Xangai, uns quants arquitectes m'han demanat consell en aquest sentit i per això m'he decidit a posar-ho per escrit.
-
Límits, també a París
En l’era de la hiperconnectivitat de la informació de masses immediata i de la magnífica capacitat d’internet per eradicar tot tipus de limitació comunicativa, sembla que el mercat de la construcció està en alça per a l’edificació de murs i límits físics.La paraula “límit” té dos significats que són d’actualitat, però no forçadament convergents. D’un costat, la definició de “límit” físic es: Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. D’altra banda, la definició de “límit” metafísic sembla que no té res a veure: final, o grau més alt d'alguna cosa, que no es pot o no s'ha de superar.
-
Una fira al cor d’Europa: Bau 2017 Munic
Aquest gener es va celebrar la Fira BAU 2017 a Munic, una ciutat situada al cor d’Europa, en un del països que encapçala la Unió Europea i que, a més, presenta una trajectòria del sector de la construcció molt sòlida. La fira ha estat tot un èxit i així ho corroboren les xifres facilitades per Markus Sporer, sotsdirector de la Fira Bau, i Raphaela Kollmann, project manager de la Fira Bau per a Espanya.
-
Holanda i els seus exemples històrics d’habitatge social...
Al diari la Vanguardia del dimarts 27 de desembre del 2016 es va publicar l'article "A la recerca d'idees d'èxit exportables. Comparativa de polítiques d'habitatge". En l'article es presentaven els resultats d'un estudi comparatiu sobre polítiques d'habitatge realitzat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, encapçalat per la catedràtica Pilar Garcia-Almirall. El treball d'investigació es va realitzar per encàrrec del patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Les dades de l'estudi i les conclusions principals van aparèixer en el número 20 de la publicació municipal Qüestions d'Habitatge i va ser presentat a la seu del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Barcelona.
-
Rotterdam: un camp experimental per a l'arquitectura i l...
El 1914 la ciutat de Rotterdam va començar la seva expansió, enderrocant les muralles, i ha arribat als nostres dies amb el port més gran d'Europa i el segon més gran del món. Les perspectives de la ciutat eren molt bones en aquelles dates, fins que el procés natural i lineal de desenvolupament de la ciutat es va interrompre el 14 de maig de 1940 i va canviar la seva història.
-
El bouwmeester de Brussel·les format a Barcelona
“És el moment de passar a l’acció” En aquests termes es va expressar Kristiaan Borret anunciant la seva aparició a l’escena de Brussel·les quan va ser escollit en 2015 per succeir a Olivier Bastin com bouwmeester de la ciutat, el segon de la història de la capital belga. De formació arquitecte (KU Leuven), urbanista (Màster en Urbanisme per la UPC, Barcelona) i diplomat en filosofia(KU Leuven) i ciències polítiques (UCL Louvain-la-Neuve), la seva carrera professional ha estat marcada per la seva capacitat de moure’s entre la teoria i la pràctica, el sector públic i el privat, la política i el disseny, l’arquitectura i l’urbanisme, Flandes i Brussel·les...