Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
  • Bolívia

    Bolívia: Com la geografia condiciona l'arquitectura

    Bolívia té al voltant de 10 milions d'habitants, el 60% dels quals viuen en àrees urbanes. La ciutat més poblada és Santa Cruz de la Sierra, seguida per La Paz-El Alto, Cochabamba, Sucre, Potosí i Oruro.

  • Vista cenital d'un barri amb un camp de futbol.

    Retalls Urbans: Espais per a la vida a l'Àrea...

    Que cada espai no sigui només un lloc ... sinó una experiència.Gràcies a la seva dinàmica de creixement econòmic i social, des de fa molts anys els municipis de Bucaramanga, Floridablanca, Girón i Piedecuesta van deixar de ser ciutats petites i aïllades i es van integrar com un gran centre urbà de més d'un milió d'habitants denominat ÀREA METROPOLITANA DE BUCARAMANGA - AMB; motor de desenvolupament i puixança de Santander, un dels departaments més competitius de Colòmbia. 

  • Programes de desenvolupament urbà i habitatge a la República...

    Els projectes urbans i l'habitatge, camps principals d'actuació del nostre col·lectiu professional, compten amb amplis programes de desenvolupament a l'Amèrica Llatina i el Carib promoguts pels governs nacionals, sent finançats i supervisats per bancs de desenvolupament, principalment el Banc Inter americà de Desenvolupament (BID) i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).La participació d'arquitectes en aquest tipus de desenvolupaments urbans i edilicis, de manera individual o formant part d'equips de treball, és una constant en les etapes preliminars i de definició dels programes esmentats, així com durant la implementació dels projectes específics.

  • Rio 2016: I ara què?

    Quan una ciutat és elegida seu olímpica, ciutat que ha de ser exemple de valors de transformació humana, evolució urbanística i de respecte amb el medi ambient, tots els aspectes socials, institucionals i tècnics han d’anar agafats de la mà. És molta la responsabilitat social, com per no pensar i actuar en benefici dels ciutadans.

  • Arquitectura sostenible a l'Argentina

    La responsabilitat que assumim els arquitectes per atendre els requeriments de les persones i tenir cura del medi ambient i la seva sostenibilitat és un tema fonamental en l'etapa de disseny.Arquitectes compromesos amb el tema prioritzen en els seus dissenys la qualitat de vida dels seus usuaris i tenen consciència de l'impacte ambiental que causa l'arquitectura en relació al canvi climàtic i les seves conseqüències en el medi ambient.A partir de la dècada de 1970, els científics van advertir que moltes d'aquestes accions produïen un impacte sobre la naturalesa, amb evident pèrdua de la biodiversitat, i van elaborar teories per explicar la vulnerabilitat dels sistemes naturals.

  • Rio de Janeiro i las Fabelas.

    UIA 2020 – Rio de Janeiro

    Queden 2 anys pel proper Congrés Mundial Internacional d’Arquitectes, el major esdeveniment mundial d’arquitectura, que es realitzarà per primera vegada a Brasil, a la ciutat de Rio de Janeiro, al 2020, que porta per títol “ Tots els mons. Un sol mon. Arquitectura 21”.El congrés està organitzat per “l’Instituto de Arquitetos do Brasil” (IAB), organització no governamental que representa els arquitectes i urbanistes brasilers. L’ IAB és membre fundador de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), i òrgan consultiu de la UNESCO en matèria d'hàbitat i qualitat de l'espai construït.

  • Opcions i procés d’internacionalització de l’arquitecte...

    Aquest petit article vol presentar opcions per internacionalitzar-se segons la meva experiència, tenint en compte que vaig viure i treballar 5 anys a Suècia, un any a Líbia, 5 anys a Aràbia Saudita i estic en procés de moviment a un altre país, malgrat Aràbia Saudita no és tan fàcil de deixar.

  • Treballar d'arquitecte a la Xina (II)

    Internacionalitzar un despatx d’arquitectura a la Xina

  • Com fer ciutat en l’era digital – Catalunya-Holanda

    D’una banda, a Barcelona, la setmana passada teníem el MCW 2018 on s’han presentat els nous reptes que la tecnologia mòbil ens ofereix i de l’altre es celebrava al centre de la ciutat, al Pati Manning, la jornada “Urgent: solucions innovadores en habitatge públic” on van participar com a representant d’Holanda (país d’on sóc corresponsal) la Sra. A. Lagae de l’ajuntament d’Amsterdam.En ciutats contemporànies als reptes que representen l’habitatge i la manca d’habitatge social, se li ha d’afegir la problemàtica d’intentar reinventar els seus nuclis històrics, amenaçats per la pèrdua de pes demogràfic i econòmic.

Pàgines