-
El Marroc desconegut
Des que vaig arribar al Marroc, l’any 2009, he conegut un país en plena evolució, a un ritme no sempre constant, però amb una voluntat ferma de situar-se com punta de llança a l'Àfrica, i per què no dir-ho, recuperar part del protagonisme que va tenir a inicis del segle XX, en gran mesura aprofitant la seva posició geogràfica estratègica.
-
Suïssa: Canvi de paradigma en la Política d’Ordenació del...
Cinc anys han passat des de l'acceptació, per mitjà d'un dels molts referèndums que impulsa la societat civil i política suïssa, per a la revisió federal de l'Ordenació del Territori.Per entendre aquesta llei major i capital per al futur desenvolupament del conjunt del territori confederat helvètic, cal conèixer els antecedents i l'estructura política i territorial del país.
-
L'economia circular a Brussel·les
La transformació del sector de la construcció. Reptes i nous models de futur
-
El sentit de la identitat a l'arquitectura portuguesa
Quan parlem de la modernitat en arquitectura oblidem l'aspecte de la identitat a través de l'expressió d'una nació i d'un lloc que sovint semblen estar absents en la major part de l'arquitectura contemporània europea. Portugal ofereix una realitat diferent que es pot conèixer a través de les contribucions substancials al disseny arquitectònic modern i contemporani.
-
Amsterdam troba a Gaudí: Una croada cultural
Una de les coses que més poden cridar l'atenció durant la visita a Amsterdam és que molts edificis són de maó. Aquesta manera de construir és típica d'un estil arquitectònic que es coneix com l'Escola d'Amsterdam: un moviment que es va desenvolupar entre 1910 i 1930 i en el qual van participar arquitectes holandesos tan llegendaris com Michel de Klerk. A continuació, us animem a descobrir què hi ha més enllà d'aquestes sòbries façanes de maó: L'Escola d'Amsterdam
-
La nova ciutat de Milà: Regeneració urbana post-expo
La història de les exposicions universals comença el 1851 quan l'Imperi Britànic estava en ple apogeu i va decidir organitzar una Expo que mostrés el seu poder industrial. Des de llavors el BIE (organisme internacional que supervisa l'Expo), ha reconegut 34 exposicions universals. Entre aquestes no apareix la de Roma el 1942, cancel·lada a causa de la Segona Guerra Mundial. Les primeres 22 exposicions, que es van celebrar fins a 1933, es defineixen com exposicions històriques.
-
Cooperació cultural internacional des d'Austràlia
L'arquitectura representa i formula uns valors culturals inequívocs a cada país; tant a través del medi ambient construït, la imatge de ciutat i urbana que es genera, com a través del missatge de la projecció de futur i de l'imaginari col·lectiu tant de valors passats i establerts, com de futurs precedents a implementar. La projecció internacional d'aquests valors és percebuda d'una manera o altra en conjunt amb el branding o marca cultural que cada regió porta associada a nivell mundial.
-
L'arquiPia. Arquitectura atenta al context i a la...
Una de les coses que més m'agrada de la zona on visc a Torí és que cada dia quan surto de casa passo per l'edifici de la Facultat de Biotecnologia, un dels edificis més notables de l'arquitectura torinesa dels últims anys, projecte de l'arquitecte més interessant que té la ciutat en l'actualitat: Luciano Pia.
-
Llocs de cultura i processos participatius a Sarajevo
Aquest octubre, Sarajevo ha acollit el congrés internacional “Importance of the Place” focalitzat sobre el tema “ciutats i paisatges culturals: entre el reconeixement, la preservació i l'ús”. El congrés es centra principalment en llocs històrics antics i la seva preservació. Es per això que hi destaca, com un rara avis, l’exposició “Domovi Kulture” (centres culturals), de l’arquitecta Lejla Kresevljakovic, inaugurada en el marc del mateix congrés. És el resultat d’una investigació sobre els edificis projectats i construïts com centres culturals de l’època socialista, i que avui en dia han quedat principalment en desús.