-
Refugees welcome – el creixement urbanístic imminent a Alemanya
En els últims 5 anys, la crisi econòmica i els conflictes armats propers a Europa han fet de les grans ciutats alemanyes ciutats doblement d’acollida. Coneixedors dels resultats d’onades migratòries passades, els arquitectes i urbanistes alemanys s’enfronten al repte d’acollir i fer ciutat en temps rècord.
-
Memorial Coluna Prestes: Niemeyer a la ciutat de Palmas, Brasil
Aquest escrit és un homenatge a l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, que va tenir una excel·lent relació amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.L'obra d'Oscar Niemeyer a l'estat de Tocantins no és massa coneguda, potser perquè està situada en una ciutat llunyana dels centres de producció de cultura i creació més recent. La ciutat té només 27 anys i va ser fundada per ser capital d'un estat (província) nou, creat a partir de la divisió d'un estat molt gran.
-
BIA-AR. Biennal Internacional d'Arquitectura d'...
Durant els darrers mesos ha estat oberta la convocatòria a la Biennal Internacional d'Arquitectura d'Argentina 2016. Convocada per FADEA, Federación Argentina de Entidades de Arquitectos, la Biennal és un espai de trobada, exposició i diàleg per intercanviar idees i experiències relacionades amb l’arquitectura, la ciutat i el paisatge.
-
Urbanisme versus Costa Rica
El lema nacional de Costa Rica "pura vida" expressa un objectiu i un sentiment. Hi ha la mateixa coherència entre l’objectiu de "pura vida" i el resultat de les seves ciutats? Actualment, i en especial les que formen la Gran Àrea Metropolitana GAM, la resposta és "no".
-
Un català a Bogotà
Em ve al cap la cançó de Sting ‘Englishman in New York’ quan penso enrere sobre les meves experiències, a l’hora de pensar sobre què escriure en aquest article. No perquè sigui un gentleman ni tampoc és que siguem a Nova York, però la sensació és la mateixa: la soledat i aïllament, professionalment parlant. No perquè no ho hagi intentat ni tingui recursos, coneixements, familiars i coneguts, sinó per la pròpia inèrcia de la ciutat, la cultura de la gent i el savoir faire autòcton.
-
Grans projectes urbans a Montevideo i el seu potencial per a...
Montevideo experimenta processos de transformació urbana associats a escenaris de fragmentació i segregació socioterritorial com moltes altres ciutats llatinoamericanes. Aquest procés s’expressa fonamentalment per la concentració de la població d’ingressos alts a la costa est, i l’expulsió de la població de menors ingressos a la perifèria. Els barris s’homogeneïtzen en les seves característiques socioeconòmiques, i disminueixen les oportunitats de mobilitat social per als habitants de la perifèria.
-
Jaspau Architecture, comparativa d'arquitectura "...
ExtracteHi ha alguna relació entre l’arquitectura Catalana i l’arquitectura Australiana? Un ràpid cop d’ull revelaria fàcilment les influències de l’Arquitectura Moderna en arquitectes com Harry Seidler en una part del món i el grup GATPAC tot i que aquesta seria una resposta raonable, l’arquitectura Moderna pertany a una etapa del segle XX i per tant, no donaria resposta a la resta de la història. Una anàlisi en més profunditat sobre les similituds entre l’arquitectura Australiana i la Catalana revela una anterior atracció compartida per la cultura i les arts Japoneses - a Europa, un fenomen anomenat Japonisme - que pertany al període del segle XIX.
-
La transformació de l’autopista Bonaventure en bulevard urbà a...
Un dels projectes urbans més importants i de més envergadura que la ciutat de Montreal, a Canadà, executa actualment és la transformació de l’entrada sud a la ciutat, o el que és el mateix, la transformació de l’autopista Bonaventure en un bulevard urbà en el seu tram d’arribada a la ciutat [1]. Aquesta artèria és utilitzada diàriament per 250.000 treballadors i visitants.
-
El valor de la intervenció arquitectònica es mostra a Venècia
La present edició de la Biennal de Venècia intenta investigar nous punts de vista, tal como ja evidencia la imatge del manifest: una representació de l’arqueòloga alemanya Maria Reiche damunt d’una escala per tal d'estudiar les Línies de Nazca. A nivell de terra la grava es distribuïa de forma aleatòria, però des de dalt de l’escala es configurava un ocell, un jaguar, un arbre o una flor.