III Simposi: Diàlegs per l'Escala. La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur

Pregunta | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
Disseny del nou entorn | |||||
Facilitat d’ús | |||||
Utilitat de les gestions que pots realitzar | |||||
Impressió general |
El próximo mes de mayo, vuelve Construmat. ¡Resérvate las...
El próximo mes de mayo, vuelve...
En aquesta edició, la Demarcació de Girona del COAC ha promogut diverses activitats que també estan obertes als arquitectes col·legiats. En concret, el 20 de març, s’ha programat una sortida a Barcelona per visitar la Sagrada Família, el recinte modernista de Sant Pau i el showroom de l’empresa JUNG, patrocinadora principal de la Demarcació. El dia 21 al matí, la sala Rafael Masó acollirà la conferència ‘Ciutats i canvi climàtic. Una proposta de disseny adaptatiu’ a càrrec de l’arquitecta Míriam García. A la tarda, també s’ha organitzat una jornada sobre les sortides professionals dels arquitectes, especialment indicada pels estudiants d’arquitectura, a la sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior de la UdG.
La setmana continuarà amb una visita tècnica a la Masia Els Segalars de Sant Miquel de Campmajor el dimecres 22 de març (de 9.30 a 12.30 h) promoguda per l’Associació Greta i l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona, centrada en la rehabilitació Conscient i com aplicar millores energètiques i de confort compatibles amb la preservació del patrimoni. Aquest mateix dia, a la tarda, la sala Rafael Masó serà l’espai on l’arquitecte Adrià Goula explicarà el seu projecte fotogràfic Cel·la Nòmada, en el qual reflexiona sobre les relacions entre els elements construïts i els fets viscuts.
Finalment, el dijous 23 de març, a partir de les 16 hores, els estudiants del Màster en Arquitectura presentaran l’estat actual dels Treballs Final de Màster, els quals donen resposta a la reutilització d’edificis patrimonials buits o espais públics infrautilitzats del centre de la ciutat de Girona.
Els estudiants d’Arquitectura de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, en aquesta edició han identificat una sèrie d’espais d’oportunitat que ofereix la ciutat i les seves problemàtiques, amb una primera fase d’anàlisi i de coneixement profund del lloc i, posteriorment, cada estudiant ha proposat un tema, un espai i un programa que es concreta en un projecte arquitectònic, urbanístic o paisatgístic.
En aquest projecte, la cel·la s’allibera de tot el seu pes, de la seva opressió, i es converteix en un record lleuger, on desapareixen els murs, la presó, i tota la ciutat… La cel·la viatge amb nosaltres, ens acompanya sempre més, convertida en una memòria travessada per l’aire i la natura. L’ancoratge a uns fets i uns llocs concrets, s’esvaeix a favor d’un dibuix en el paisatge com a únic testimoni que connecta aquells moments del seu avi a la presó Model com a represaliat de la dictadura i una nova sensació de llibertat.
L’accés a la cel·la on havia estat pres el seu avi li permet fer una recerca de les memòries acumulades en aquell lloc i en els records familiars i personals. A través de les traces fixades en l’espai de la cel·la, s’endinsa en les relacions que sorgeixen entre els elements construïts i els fets viscuts, entre els elements físics que ens rodegen i els records que això genera. Un projecte que acaba produint una sèrie de reflexions sobre el mateix espai de la cel·la i de la presó Model en diferents formats (fotografia, collage, frottage, vídeo, dibuix, etc.), juntament amb unes instal·lacions en el paisatge que funcionen com un acte catàrtic respecte d’aquest passat.
Adrià Goula
Adrià Goula Sardà és arquitecte (ETSAB 2000) i des del 2004 es dedica professionalment a la fotografia d’arquitectura. La seva obra, generalment fotogràfica, gira al voltant de la relació entre la construcció humana i la seva ubicació en el món, entre l’artificialitat, la natura i la memòria. A través dels elements arquitectònics, el paisatge, o les traces dipositades en els objectes, genera imatges on la bidimensionalitat i la complexitat en són característiques recurrents. També reflexiona sobre la fotografia com a mitjà en si, amb la intenció d’anar més enllà de la finestra fotogràfica per a crear imatges que trenquin en certa manera amb l’efecte perspectiu intrínsec a la fotografia i que l’alliberin del seu ancoratge en l’aquí i l’ara.
ENTRADA LLIURE