BCN: El Pla director de la Ciutat de Ciutats
Imatge:
© Jon Tugores
El dimarts 1 d’octubre a les 16 h, l'Agrupació Sènior/a, amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes, organitza una jornada dedicada al model de la ciutat metropolitana del futur, que portarà per títol 'BCN: El Pla director de la Ciutat de Ciutats'.
El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona aviat complirà 50 anys com a referent de l’urbanisme metropolità. Quan assoleixi la seva aprovació definitiva, serà el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) qui definirà el taulell i les regles de joc de l’urbanisme a les ciutats que conformen la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona. Resultat d’un llarg període d’informació, prospecció i preparació, l’Avanç de PDUM va ser aprovat el març de 2019. Quatre anys més tard el pla va ser aprovat inicialment i, fins a finals de 2023, va ser sotmès a informació pública i difós abastament.
El Model de la futura ciutat metropolitana haurà de re-fonamentar constantment el seu equilibri sobre els quatre pilars que el fan possible: la governança, la planificació física, el finançament i la gestió. La planificació física de la metròpoli és una condició necessària per bastir un model metropolità solvent, però no és suficient si ho ha de fer tota sola. En aquesta sessió volem parlar de les quatre potes que fonamentaran el Model metropolità.
Aprofitarem la tarda per apropar-nos a aquests assumptes i a d’altres que hi puguin sorgir, mirant de no encallar-nos en els llocs comuns del paradigma del desenvolupament sostenible -descarbonització, regeneració urbana, reciclatge urbà, economia circular, barreja d’usos, continuïtat dels sistemes, compacitat, proximitat, diversitat, etc- que, en aquesta sessió, considerarem com únic punt de partida possible per ajustar el model del nostre àmbit metropolità al Paradigma sostenibilista.
Farem una primera mirada vivaç i alhora serena sobre el present i el futur de la nostra Ciutat metropolitana. Dividirem la sessió en dues parts: una primera dedicada als aspectes morfològics i fisiològics del sistema metropolità -el què del PDUM-, i una segona part més relacionada amb el govern del pla urbanístic i els seus aspectes socials, polítics, jurídics, econòmics, de gestió i d’autoregulació -el qui i el com del PDUM-.
PROGRAMA DE LA JORNADA:
Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC i Jaume Carné Cabré, president de SÈNIOR/A.
1a PART – EL QUÈ DEL PDUM
- Rosina Vinyes Ballbé, arquitecta UPC. Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge.
- Francesc Muñoz Ramírez, geògraf. Director de l’Observatori de la Urbanització, al Departament de Geografia de la UAB.
Les circumstàncies i els factors metropolitans. 1976 - 2024 – 2076.
- Mireia Peris i Ferrando, arquitecta AMB. Cap del Servei de Redacció del PDUM.
- Javier Ortigosa Marin, enginyer de CCiP. AMB, Equip redactor PDUM.
El què. Les propostes del PDUM
Moderaran el debat Mar Santamaria Varas i Pere Montaña i Josa, arquitectes. Del PGM al PDUM. Del PDUM a finals de segle.
2a PART - EL QUI I EL COM DEL PDUM
Taula rodona
- Paula Salinas Peña, economista. Directora de Ksnet. Professora d’Economia de la UAB.
- Joan Subirats i Humet, economista. Ha estat catedràtic de Ciència Política de la UAB.
- Mercè Conesa i Pagès, advocada. Directora general de Barcelona Global.
- Damià Calvet i Valera, vice-president de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El govern del Model metropolità. Les perspectives de desenvolupament del pla. La concertació de les administracions i dels agents metropolitans. L’encaix econòmic i el finançament.
Moderaran el debat Anna Comella Munmany, advocada i Joan López Redondo, geògraf.
Tancaran la sessió Xavier Mariño Bermúdez, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, i Albert de Pablo, arquitecte i vicepresident de SÈNIOR/A.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Programa de la jornada.
El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona aviat complirà 50 anys com a referent de l’urbanisme metropolità. Quan assoleixi la seva aprovació definitiva, serà el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) qui definirà el taulell i les regles de joc de l’urbanisme a les ciutats que conformen la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona. Resultat d’un llarg període d’informació, prospecció i preparació, l’Avanç de PDUM va ser aprovat el març de 2019. Quatre anys més tard el pla va ser aprovat inicialment i, fins a finals de 2023, va ser sotmès a informació pública i difós abastament.
El Model de la futura ciutat metropolitana haurà de re-fonamentar constantment el seu equilibri sobre els quatre pilars que el fan possible: la governança, la planificació física, el finançament i la gestió. La planificació física de la metròpoli és una condició necessària per bastir un model metropolità solvent, però no és suficient si ho ha de fer tota sola. En aquesta sessió volem parlar de les quatre potes que fonamentaran el Model metropolità.
Aprofitarem la tarda per apropar-nos a aquests assumptes i a d’altres que hi puguin sorgir, mirant de no encallar-nos en els llocs comuns del paradigma del desenvolupament sostenible -descarbonització, regeneració urbana, reciclatge urbà, economia circular, barreja d’usos, continuïtat dels sistemes, compacitat, proximitat, diversitat, etc- que, en aquesta sessió, considerarem com únic punt de partida possible per ajustar el model del nostre àmbit metropolità al Paradigma sostenibilista.
Farem una primera mirada vivaç i alhora serena sobre el present i el futur de la nostra Ciutat metropolitana. Dividirem la sessió en dues parts: una primera dedicada als aspectes morfològics i fisiològics del sistema metropolità -el què del PDUM-, i una segona part més relacionada amb el govern del pla urbanístic i els seus aspectes socials, polítics, jurídics, econòmics, de gestió i d’autoregulació -el qui i el com del PDUM-.
PROGRAMA DE LA JORNADA:
Presentació a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC i Jaume Carné Cabré, president de SÈNIOR/A.
1a PART – EL QUÈ DEL PDUM
- Rosina Vinyes Ballbé, arquitecta UPC. Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge.
- Francesc Muñoz Ramírez, geògraf. Director de l’Observatori de la Urbanització, al Departament de Geografia de la UAB.
Les circumstàncies i els factors metropolitans. 1976 - 2024 – 2076.
- Mireia Peris i Ferrando, arquitecta AMB. Cap del Servei de Redacció del PDUM.
- Javier Ortigosa Marin, enginyer de CCiP. AMB, Equip redactor PDUM.
El què. Les propostes del PDUM
Moderaran el debat Mar Santamaria Varas i Pere Montaña i Josa, arquitectes. Del PGM al PDUM. Del PDUM a finals de segle.
2a PART - EL QUI I EL COM DEL PDUM
Taula rodona
- Paula Salinas Peña, economista. Directora de Ksnet. Professora d’Economia de la UAB.
- Joan Subirats i Humet, economista. Ha estat catedràtic de Ciència Política de la UAB.
- Mercè Conesa i Pagès, advocada. Directora general de Barcelona Global.
- Damià Calvet i Valera, vice-president de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El govern del Model metropolità. Les perspectives de desenvolupament del pla. La concertació de les administracions i dels agents metropolitans. L’encaix econòmic i el finançament.
Moderaran el debat Anna Comella Munmany, advocada i Joan López Redondo, geògraf.
Tancaran la sessió Xavier Mariño Bermúdez, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, i Albert de Pablo, arquitecte i vicepresident de SÈNIOR/A.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Programa de la jornada.
Exposició del cicle Mirades: Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El cicle d’exposicions MIRADES és una iniciativa del Centre Obert d’Arquitectura amb la col·laboració de Cosentino City Barcelona per posar de manifest el patrimoni local a través de l’observació dels quatre elements de la natura: l’aigua, la terra, el foc i l’aire. Cadascun dels elements és motiu d’una mostra fotogràfica anual, completant la sèrie en quatre anys.
D’aquesta manera, el proper 19 de setembre a les 19 h, presentem una exposició que ofereix una mirada actual de l’arquitectura del nostre temps. Aquesta exposició global està formada per 6 exposicions de petit format, realitzades des de les 6 demarcacions territorials que conformen el Centre Obert d’Arquitectura -Barcelona, Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona-, les quals posen comú i debaten compromisos de caire global. Iniciarem la sessió amb una xerrada que comptarà amb la participació de Josep Ferrando arquitecte i director del Centre Obert d'Arquitectura (2021-2023) i impulsor del cicle Mirades i dels fotògrafs autors de les imatges: Judith Casas, Mariano Cebolla, Pep Escoda, Anna Mas, Carles Rabadà i Carles Sánchez.
Inscriu-te a l'acte inaugural
Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
En un context de sequera com l’actual, i tenint en compte l’estreta relació que durant molts anys hi ha hagut entre l’arquitectura i l’aigua a casa nostra, aquest ha estat l’element que s’ha escollit per encetar el cicle MIRADES.
“Arquitectura, paisatge i aigua” és una mostra fotogràfica que recull part de les fotografies realitzades per a les 6 exposicions realitzades a les demarcacions del COAC i on podem veure els efectes de la sequera, l’impacte de l’aigua en la configuració del territori o la influència d’aquest element en el patrimoni industrial del cor del nostre país.
Exposicions del cicle dedicades a l'Aigua
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla (Tortosa, 28.09 – 31.12)
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas (Manresa, 1.12 – 16.12; Vic, 11.01 – 26.01)
L’aigua i la mar, de Pep Escoda (Tarragona, 22.01 – 15.03)
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabada (Lleida, 1.02 - 15.03)
Paisatges íntims, de Carles Sánchez (Girona, 22.02 - 21.04)
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d’Anna Mas (7.03 – 24.04)
D’aquesta manera, el proper 19 de setembre a les 19 h, presentem una exposició que ofereix una mirada actual de l’arquitectura del nostre temps. Aquesta exposició global està formada per 6 exposicions de petit format, realitzades des de les 6 demarcacions territorials que conformen el Centre Obert d’Arquitectura -Barcelona, Comarques Centrals, Ebre, Girona, Lleida i Tarragona-, les quals posen comú i debaten compromisos de caire global. Iniciarem la sessió amb una xerrada que comptarà amb la participació de Josep Ferrando arquitecte i director del Centre Obert d'Arquitectura (2021-2023) i impulsor del cicle Mirades i dels fotògrafs autors de les imatges: Judith Casas, Mariano Cebolla, Pep Escoda, Anna Mas, Carles Rabadà i Carles Sánchez.
Inscriu-te a l'acte inaugural
Arquitectura, paisatge i aigua. Mostra fotogràfica
En un context de sequera com l’actual, i tenint en compte l’estreta relació que durant molts anys hi ha hagut entre l’arquitectura i l’aigua a casa nostra, aquest ha estat l’element que s’ha escollit per encetar el cicle MIRADES.
“Arquitectura, paisatge i aigua” és una mostra fotogràfica que recull part de les fotografies realitzades per a les 6 exposicions realitzades a les demarcacions del COAC i on podem veure els efectes de la sequera, l’impacte de l’aigua en la configuració del territori o la influència d’aquest element en el patrimoni industrial del cor del nostre país.
Exposicions del cicle dedicades a l'Aigua
L’aigua com a modeladora del territori, de Mariano Cebolla (Tortosa, 28.09 – 31.12)
Indústries fluvials. L’aigua com a energia, de Judith Casas (Manresa, 1.12 – 16.12; Vic, 11.01 – 26.01)
L’aigua i la mar, de Pep Escoda (Tarragona, 22.01 – 15.03)
La sequera - mancança d'aigua. Fotos aèries, de Carles Rabada (Lleida, 1.02 - 15.03)
Paisatges íntims, de Carles Sánchez (Girona, 22.02 - 21.04)
Patrimoni de l’arquitectura de l’aigua a Barcelona, d’Anna Mas (7.03 – 24.04)
Catalunya inter-operable. L’oportunitat del canvi de tota la xarxa catalana a ample ferroviari estàndard
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dilluns 30 de setembre a les 18.30 h celebrem una nova sessió del cicle "Vectors de futur", organitzada pel COAC, FemVallès i el Col·legi d'Enginyers Industrials, juntament amb FERRMED i la Fundació Bosch i Cardellach. La jornada tindrà lloc a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials.
CATALUNYA INTER-OPERABLE
L’oportunitat del canvi de tota la xarxa catalana a ample ferroviari estàndard
L'ample ferroviari ibèric suposa un obstacle de relació amb Europa. Una doble xarxa no és viable i l’anomenat “tercer fil” no resol adequadament el problema. Es proposa, per tant, unificar la xarxa i es preveu que no seria tan complex ni costós, amb uns resultats d’enfortiment de la xarxa que seria inter-operable i molt més robusta, tal com demana la Unió Europea.
PROGRAMA
· Benvinguda a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Narcís Armengol, degà del Col·legi Enginyers Industrials, i Antoni Abad, president de FemVallès.
· Ponència a càrrec de Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
· Debat amb els membres de la fila zero i el públic
La fila zero comptarà amb la participació d'Alicia Casart, Cambra de Comerç del Vallès Oriental; Jorge Laguna, Corredor Mediterrani; Ignasi Ragàs, Col·legi d'Economistes de Catalunya; Anna Sánchez, Corredor Mediterrani, i Carles Viader, INESCO.
VÍDEO DE LA JORNADA
VECTORS DE FUTUR
L'objectiu del cicle, iniciat l'any 2023, és debatre temes estratègics, àrees de desenvolupament i oportunitats de millora infraestructural, econòmica i de governança en el context territorial català.
Podeu recuperar els vídeos de les sessions celebrades fins ara:
· Transcendint l'Àrea Metropolitana. 3r túnel de Rodalies pel litoral
· Catalunya ferroviària. Regionals en alta velocitat i model de país
· Descentralització de Barcelona i govern metropolità
CATALUNYA INTER-OPERABLE
L’oportunitat del canvi de tota la xarxa catalana a ample ferroviari estàndard
L'ample ferroviari ibèric suposa un obstacle de relació amb Europa. Una doble xarxa no és viable i l’anomenat “tercer fil” no resol adequadament el problema. Es proposa, per tant, unificar la xarxa i es preveu que no seria tan complex ni costós, amb uns resultats d’enfortiment de la xarxa que seria inter-operable i molt més robusta, tal com demana la Unió Europea.
PROGRAMA
· Benvinguda a càrrec de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Narcís Armengol, degà del Col·legi Enginyers Industrials, i Antoni Abad, president de FemVallès.
· Ponència a càrrec de Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
· Debat amb els membres de la fila zero i el públic
La fila zero comptarà amb la participació d'Alicia Casart, Cambra de Comerç del Vallès Oriental; Jorge Laguna, Corredor Mediterrani; Ignasi Ragàs, Col·legi d'Economistes de Catalunya; Anna Sánchez, Corredor Mediterrani, i Carles Viader, INESCO.
VÍDEO DE LA JORNADA
VECTORS DE FUTUR
L'objectiu del cicle, iniciat l'any 2023, és debatre temes estratègics, àrees de desenvolupament i oportunitats de millora infraestructural, econòmica i de governança en el context territorial català.
Podeu recuperar els vídeos de les sessions celebrades fins ara:
· Transcendint l'Àrea Metropolitana. 3r túnel de Rodalies pel litoral
· Catalunya ferroviària. Regionals en alta velocitat i model de país
· Descentralització de Barcelona i govern metropolità
Organitza:
Coorganitza:
Exposició: Habitatge i vulnerabilitat. Des del Raval i el sud-oest del Besòs
El proper 30 de setembre a les 18.30 h inaugurem l'exposició "Habitatge i vulnerabilitat. Des del Raval i el sud-est del Besòs", que recull el recorregut empíric, el material gràfic i la discussió de la recerca doctoral de la comissària, Sara Vima, en el marc d’un projecte de recerca per a la cooperació local finançat pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’exposició es centra en l’habitatge existent i els seus espais privats i col·lectius a través de dos barris contraposats, que representen moments diferents en la història residencial i sociourbana de Barcelona i que s’apropen a través del concepte de vulnerabilitat.
Dos dels àmbits més desafavorits de la ciutat, el barri del Raval i el sector del Sud-oest del Besòs, ofereixen claus per discutir el paper de l’espai en la qüestió de l’habitatge, les desigualtats i la vulnerabilitat.
La mostra aporta una mirada espacial sobre l’habitabilitat que parteix de la proximitat d’elements quotidians i d’espais residencials a petita escala. La seva contextualització a escala intermèdia, en petits sectors urbans, permet observar i localitzar microdesigualtats que són coherents amb vectors no espacials de vulnerabilitat com la propietat i la tinença, entre d’altres.
La mirada i els mètodes d’anàlisi de l’habitatge busquen traçar ponts entre els estudis geogràfics i arquitectònics, i aporten reflexions crítiques sobre les limitacions i oportunitats de les intervencions de rehabilitació promogudes per les polítiques públiques.
L’exposició es centra en l’habitatge existent i els seus espais privats i col·lectius a través de dos barris contraposats, que representen moments diferents en la història residencial i sociourbana de Barcelona i que s’apropen a través del concepte de vulnerabilitat.
Dos dels àmbits més desafavorits de la ciutat, el barri del Raval i el sector del Sud-oest del Besòs, ofereixen claus per discutir el paper de l’espai en la qüestió de l’habitatge, les desigualtats i la vulnerabilitat.
La mostra aporta una mirada espacial sobre l’habitabilitat que parteix de la proximitat d’elements quotidians i d’espais residencials a petita escala. La seva contextualització a escala intermèdia, en petits sectors urbans, permet observar i localitzar microdesigualtats que són coherents amb vectors no espacials de vulnerabilitat com la propietat i la tinença, entre d’altres.
La mirada i els mètodes d’anàlisi de l’habitatge busquen traçar ponts entre els estudis geogràfics i arquitectònics, i aporten reflexions crítiques sobre les limitacions i oportunitats de les intervencions de rehabilitació promogudes per les polítiques públiques.