Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Cisjordània i Gaza

Urbanisme Comparat: Cisjordània i Gaza

Imatge: 
Gádor Luque. Front marítim de Gaza
El dimarts 7 de maig a les 19 hores, tindrà lloc la propera sessió del cicle d'Urbanisme Comparat, que organitza l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del COAC (AAUC). La jornada portarà per títol "CISJORDÀNIA I GAZA. Estratègies de supervivència territorial: intervencions urbanístiques / arquitectòniques (2016-2020)". 

Cisjordània i Gaza són part de Palestina, un territori ocupat i segregat. Els projectes realitzats, més enllà de la seva materialització arquitectònica, han de ser entesos en el context brutal i hostil on es troben. Per això, la sessió versarà sobre el context sociopolític i històric, traçant una línia temporal i física que analitza la situació actual enquadrada en la construcció de la narrativa que la va fer possible. Des del desplaçament forçat de la població en un territori limitat, la neteja de les seves traces fins a la situació actual de la franja de Gaza. 

S’explicaran projectes comunitaris, fruit del treball de moltes persones, que tenen en comú la necessitat de supervivència en un territori, reclamant el dret a viure amb dignitat: a Cisjordània: al camp de refugiats de Shu’afat (Jerusalem), Les terrasses verdes com a resiliència (la Terrassa en el Centre de Dones va ser Menció d'Honor FADcitytocity 2018). I a Gaza, Beit Lahia (Beit Hannon, al nord del territori), el projecte Al Nada, 250 habitatges cooperatius i el projecte Green Hopes Gaza de parc i espais comunitaris.

La sessió anirà a càrrec de Gádor Luque, arquitecta per la Universitat d'Alcalá de Henares 2007. Màster en Tecnologia en l'Arquitectura UPC 2013. Postgrau en Arquitectura Social i Resolució de Conflictes en el Territori Escola Sert 2020. Àmplia trajectòria internacional (Països Baixos, Japó, Xina i Palestina). Ha treballat en estudis d'arquitectura com Toyo Ito i col·laborat amb arquitectes com Itziar González Virós. Actualment treballa a LoCa Studio a Barcelona. Entre el 2016 i el 2020 va treballar com a consultora externa de UNRWA i Cooperació Italiana associada a Studioazue; són aquests projectes, de treball comunitari, que exposa en aquesta sessió.

L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.

PDF version
Festa d'Arquitectura de Sant Martí

Festa d'Arquitectura de Sant Martí

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

La Festa d'Arquitectura de Sant Martí, el proper 4 de maig, serà el tret de sortida de les Festes d'Arquitectura 2024.

Vols experimentar l’Oliva Artés MUHBA amb tots els sentits?
La millor manera d’habitar, descobrir i entendre un espai és dibuixant-lo i ballant-lo. Farem d’intèrprets i d’espectadors alhora, conduïts de la mà de l’arquitecte i coreògraf Toni Mira. Sentirem la història de la fàbrica, uns espais viscuts intensament gràcies a l’actuació estratègica de l’equip BAAS Arquitectura, que ha retornat la vida a l’Oliva Artés. L'edifici acull ara el Laboratori Urbà del MUHBA, tot i que encara resta la darrera fase de les obres. 

Programa

10.30 h Trobada de dibuix (Urban Sketchers Barcelona) 
11 h Benvinguda COAC Barcelona (Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació) 
12 h Experiment sensorial i de poètica visual (Toni Mira, arquitecte i coreògraf) 
12 h Taller de dibuix en moviment (Elina Celrà, Cercle Artístic Sant Lluc) 
13 h Taller de moviment (Toni Mira i Anna Serra, ballarina) 

Reviu la Festa d'Arquitectura de Sant Martí 2023


Reserva't la data per a les Festes d'Arquitectura 2024!

4 de maig - MUHBA Oliva Artés, Sant Martí, d’11 a 14h
18 de maig - Plaça Comas, Les Corts, d’11 a 14h
25 de maig - Plaça de la Virreina, Gràcia, d’11 a 14h
26 de maig - COAC Plaça Nova, Ciutat Vella, d’11 a 14h
1 de juny - CAS Sarrià-Jardí Fènix, Sarrià-Sant Gervasi, de 10 a 14h
2 de juny - Ateneu la Bòbila, Nou Barris, d’11 a 14h
8 de juny - Passeig de la Zona Franca, Sants-Montjuïc, d’11 a 14h
9 de juny - Plaça de la Font d’en Fargues, Horta-Guinardó, d’11 a 14h
15 de juny - Plaça del Canòdrom, Sant Andreu, d’11 a 14h
16 de juny - Recinte de l’Escola Industrial, Eixample

PDF version

El COAC distingeix a títol pòstum l'arquitecte Joan Margarit amb la Medalla d'Or

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha distingit amb la Medalla d’Or a títol pòstum l’arquitecte Joan Margarit. La celebració s’ha dut a terme a la seu del COAC a Barcelona en un acte en el qual la família ha recollit el guardó, acompanyada d’amics de l’arquitecte i poeta.

Amb la seva màxima distinció, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya reconeix la seva obra, un dels màxims referents de cultura catalana de la segona meitat del segle XX que sempre va connectar l'arquitectura amb l'art a través dels versos.

Poesia i arquitectura, l’essència de la seva obra
La poesia va ser, per a Margarit, una fórmula per reivindicar l’arquitectura i incorporar-la als seus versos, com mostren poemes com ‘Càlcul d’estructures’ i 'Última lliçó' o el llibre ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’ (2019). Ell mateix va presentar aquest poemari en un acte al COAC el 2018, en una conversa amb l’arquitecta Sílvia Farriol i un recital musicat d’alguns dels poemes inclosos al llibre.

L'arquitectura va ser l'altre gran pilar de la seva vida. Catedràtic d'Estructures a l'ETSAB, durant anys va exercir de calculista d'estructures amb Carles Buxadé i va col·laborar en obres de gran prestigi nacional i internacional, com l'Estadi Olímpic de Montjuïc o la Sagrada Família. També compta amb obra pròpia, entre la qual destaquen diversos edificis del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona o el Parc Tecnològic, sense deixar de banda les seves col·laboracions amb arquitectes de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.

La Medalla d’Or a Margarit, una escultura envoltada de simbologia
El guardó que distingeix l’obra de Joan Margarit és una escultura, obra de l’arquitecta i escultora Stella Rahola.

L’artista ha concebut la Medalla com una obra dual per relacionar donant i receptor. D’aquesta manera, ha realitzat dues peces –una per a la família de Joan Margarit i l’altra per al COAC– que agafen la forma de dos anells, símbol de compromís, equitat i afecció. Les peces, realitzades en tub de vidre borosilicat de 225 mm diàmetre i 7 mm de gruix tenen gravats uns versos del poema “Coneixement” de Joan Margarit, un poema que connecta arquitectura i poesia i que parla de l’esforç, del treball manual, de connectar amb allò primigeni.

Precisament per aquest motiu, l’artista escull el vidre borosilicat, un material que no es pot industrialitzar i que demana ser treballat exclusivament de forma manual. De fet, en l’àmbit de l’arquitectura, és un material que utilitzava Frank Lloyd Wright de manera experimental per fer els tancaments dels laboratoris de la Johnson Wax Wisconsin.

Medalles d'Or del COAC
Fins ara, han rebut la Medalla d’Or del COAC els arquitectes José Antonio Coderch (1984), Alejandro de la Sota (1996), Enric Miralles (2002), Francisco Sáenz de Oiza (2005) —tots quatre a títol pòstum—, a més d’Oscar Niemeyer (1990), Oriol Bohigas i l’Ajuntament de Barcelona (la van rebre conjuntament el 2008), Manuel de Solà-Morales (2012, també a títol pòstum) i Rafael Moneo (2018).

 

PDF version
Imatge de la jornada del proper 10 de maig

JORNADA: ¡La EPBD ya está aquí! Retos y oportunidades para los arquitectos

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

El próximo 10 de mayo a las 10 h, el COAC organiza la jornada "¡La EPBD ya está aquí! Retos y oportunidades para los arquitectos" para presentar las novedades y herramientas que propone la nueva versión de la Directiva de Eficiencia Energética de los Edificios (EPBD), aprobada el pasado 12 de marzo.

Durante la sesión, de dos horas, se explicará cómo esta normativa transformará la práctica de la arquitectura y servirá para abrir nuevos campos profesionales para los arquitectos ya que, por ejemplo, en los próximos años 1 de cada 3 arquitectos se dedicará a la rehabilitación. Asimismo, también se hablará del compromiso que debe asumir la profesión para contribuir a la descarbonización del planeta.

Los retos de la EPBD
La sesión se dividirá en tres partes. En la primera, después de una bienvenida institucional, se hará un repaso de las claves de la EPBD desde la perspectiva europea, pero también española, ahora que han empezado a correr los 24 meses que los estados miembros tienen para transponer la directiva a su marco legal.

El segundo tramo de la jornada servirá para situar la EPBD en la práctica profesional. Se presentará el indicador del potencial de cambio global (PCG) como una de las principales herramientas para trabajar el concepto de descarbonización en todo el ciclo de vida del edificio y también se pondrá el foco en la rehabilitación sistemática y a gran escala del parque edificado.

Una mesa redonda servirá para cerrar el acto. Participarán expertos en rehabilitación y descarbonización, y contaremos con la presencia de arquitectos que ya trabajan con los criterios de la EPBD en relación a los materiales y a la rehabilitación.

Consulta el programa de la jornada y los ponentes.

La sesión, que sólo se podrá seguir de forma presencial, está abierta a todo el mundo, pero requiere inscripción previa.

PDF version

Pàgines