El COAC acull la cloenda del cicle de jornades sobre el PDUM
La jornada de cloenda, organitzada juntament amb el COAC i l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), se celebrarà a la Sala d'Actes de la seu de Plaça Nova i farà una prospectiva general de tot el que s'ha exposat a les sessions anteriors.
INSCRIPCIONS:
Per assistir a la jornada, inscriu-t'hi a través del formulari.
PROGRAMA:
1a part: Presentació de la proposta territorial del PDUM
Presentació de l’acte
Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC
Introducció institucional
Ramon Torra, gerent de l’AMB
Introducció PDUM
Mireia Peris, cap del Servei de Redacció del Pla Director de l’AMB
Territorialització de la proposta PDUM
Isabel Tomé, cap de l’Oficina de Planificació Urbana del SRPD de l’AMB, i Ramon Sisó, cap de l’Oficina de Planificació Territorial del SRPD de l’AMB
Dimensió del PDUM
Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Pausa
2a part: Diferents mirades del PDUM
Moderació a càrrec de Sebastià Jornet
PDUM i ciutat metropolitana
Antonio Font, catedràtic emèrit d’Urbanística a la UPC i Dr. Honoris Causa per la UPV, i Jac Cirera, cap de l’Oficina d’Infraestructura verda i Metabolisme urbà del SRPD del PDU
Habitatge, cohesió social i vulnerabilitat
Mònica Beguer, arquitecta i sòcia fundadora de Territoris XLM, i Alexandra Quesada, cap de l’Oficina de Cohesió Social i Habitatge del SRPD de l’AMB
PDUM i forma urbis
Jorge Perea, arquitecte, professor d'Urbanística a l'ETSAB i soci fundador de JPAM City Makers, i Isabel Tomé, cap de l’Oficina de Planificació Urbana del SRPD de l’AMB
El PDUM, decisiu pel nou i necessari POUMet
Montserrat Hosta, arquitecta-urbanista, i Mercè González, cap de l’Oficina de Regulació Normativa del SRPD de l’AMB
PDUM i la vertebració metropolitana
Miquel Martí, arquitecte i professor d’Urbanística a l’ETSAB, i Javier Ortigosa, cap de l’Oficina de Mobilitat del SRPD del PDU
Cloenda
Sebastià Jornet, president de l'AAUC
Geotècnia per a pèrits. La relació entre el sòl i l'edifici
La guia, eminentment pràctica, pretén ser d'utilitat de cara tant a la redacció de projectes de fonamentacions i contenidors, com de cara a l'execució i direcció de les obres en què interaccionen l'estructura i el terreny. També s'ha redactat pensant en el pèrits i en els coneixements imprescindibles per entendre la relació entre l’edifici i el terreny.
Aquesta guia ha estat fruit del treball coordinat de Consultors d'Estructures i Consultors de Geotècnia en el qual cadascun ha aportat el seu punt de vista: dues visions complementàries de la relació entre l’estructura i el sòl.
Comptarem amb la presència de:
JOSEP BAQUER SISTACH. Arquitecte Tècnic, Llicenciat en Teologia, Consultor d’Estructures.
JUAN JOSÉ ROSAS ALAGUERÓ. Enginyer de Camins especialitzat en geotècnia, associat numerari ACE. Profesor colaborador de la UPC, IEE, CATEB. Director tècnic i administrador de les empreses 2PE Pilotes i Piloedre.
JORGE BLASCO MIGUEL. Arquitecte diplomat en Arquitectura Legal i Forense (DALF V) i Diplomat en Investigació Avançada d’Incendis.
Cal inscripció prèvia.
Més informació sobre la jornada.
Abraçar el canvi - L'urbanisme de Belgrad, entre l’herència del passat i els reptes del futur
Belgrad va ser la capital de l'antiga Iugoslàvia i ara ho és de Sèrbia, un dels estats dels Balcans Occidentals. Assentada a la desembocadura dels rius Sava i Danubi, en una cruïlla geogràfica i per tant històrica, ha estat demolida i reconstruïda moltes vegades, ha canviat de paper de capital a ciutat fronterera i ha acollit diverses cultures, religions i exèrcits, cosa que ha contribuït a la seva identitat urbana. Els visitants solen trobar-la encantadora, vibrant i acollidora, però rarament bella.
La ciutat ha evolucionat al voltant de tres nuclis urbans diferents, abastant el nucli verd i natural: la Fortalesa de Belgrad, amb capes des del Neolític; el nucli antic de Zemun, amb la Torre del Mil·lenni hongarès; i el Nou Belgrad, reconegut per la comunitat arquitectònica mundial com el pròsper patrimoni d’arquitectura moderna (MoMA, 2018). La varietat de tipologies urbanes i arquitectòniques la converteix en una destinació apassionant per a les escoles d’arquitectura i planificació urbana. Per la seva ubicació als límits de la UE, els seus recursos de sòl natural i sense construir, llargues riberes i densitats encara baixes, Belgrad s’ha convertit en un lloc atractiu per als promotors internacionals.
El “canvi” constant marca les ciutats contemporànies, i exigeix resiliència per part tant de les Institucions com dels planificadors urbans. La llarga tradició urbanística belgradina constitueix una bona base i un marc estricte per planificar la ciutat que s’enfronta a freqüents transicions econòmiques, polítiques i, recentment, climàtiques. Per això, les qüestions professionals comunes suposen avui més que mai un repte: equilibrar el nou desenvolupament i la identitat de la ciutat, la construcció massiva i el medi ambient saludable, i protegir activament el valuós patrimoni històric i natural.
Zaklina Gligorijevic es va llicenciar i doctorar en Urbanisme per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Belgrad i va cursar un programa de postgrau SPURS al MIT, amb beca Humphrey. Va començar la seva carrera professional com a primera dona arquitecta al Centre de Planificació del Desenvolupament Urbà de Belgrad, del qual va arribar a ser Directora el 2002. Ha treballat a l’Oficina de l’Arquitecte Municipal, on va dirigir el Departament de Planificació General i Espacial de l’Institut de Planificació Urbana de Belgrad i va ocupar el càrrec de Directora General entre 2008-2012. Ha participat activament en diversos comitès de planificació urbana fins al 2013.
Ha signat diversos concursos de disseny urbà, projectes, estudis i plans, entre ells el Pla General de Belgrad el 2009, l’Estratègia de Desenvolupament de la Ciutat de Belgrad el 2011 i 2016, i ha participat en el desenvolupament d’estratègies nacionals d’habitatge i arquitectura. Ha organitzat conferències nacionals i internacionals, exposicions i reunions amb les ciutats de Barcelona i Viena (2009-2012), en el marc d’ISOCARP (2005-2014), i ha representat habitualment la ciutat de Belgrad i la professió urbanística en esdeveniments internacionals. Com a consultora urbana sènior, ha participat en projectes regionals i nacionals amb el GBM (Grup Banc Mundial), ONU-Hàbitat, UNOPS i projectes de l’IPA, i és planificadora llicenciada, actualment com a cap d’equip de projecte en part del programa Ciutats verdes, habitables i resilients del GBM a Sèrbia.
La sessió és oberta, però cal inscripció prèvia.
Síntesis Arquitectòniques 2023. Cap a una arquitectura resilient, de Fèlix Breton
“Cap a una arquitectura resilient” exposa un ventall d’obres arquitectòniques, on s’avalua com es generen sistemes socioespacials resilients a través de la planificació de la indeterminació espacial i la interrelació proactiva dels agents interessats: arquitectes, comunitats i Administració local. En una època dominada per la incertesa, l’emergència climàtica i la inestabilitat política, social i tecnològica, la resiliència s’ha convertit en un objectiu important per les àrees urbanes. En aquest sentit, els espais indeterminats permeten l’evolució espacial i el canvi d’ús amb facilitat al llarg del temps; d’aquesta manera, ofereixen llibertat d’apropiació als habitants, ajuden a anticipar l’obsolescència dels edificis mitjançant la substitució de les capes arquitectòniques i contribueixen al desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i ambiental.
Fèlix Breton
Arquitecte i doctor amb menció internacional per la Universitat de Girona. El seu Treball Final de Màster va participar en els Eventi Collateralli de la Biennal d'Arquitectura de Venècia de 2018 al Pavelló de Catalunya en l'exposició 'RCR. Somni i Natura'. El 2020, va realitzar una estada com a investigador visitant a l’Escola d’Arts, Disseny i Arquitectura d’Aalto University (Finlàndia). Ha col·laborat en diverses ocasions com a professor convidat a l'assignatura 'Utopia i avantguarda' del grau en Estudis d’Arquitectura de la UdG.