Propers Actes
ELIAS ROGENT I AMAT, PROTAGONISTA DEL XLVI CURSET DE L'AADIPA
Enguany, es durà a terme del 14 al 17 de desembre, sota el títol Elias Rogent i Amat. Teoria i pràctica arquitectònica a la segona meitat del segle XIX. Aquesta serà la 46a edició que se’n celebrarà.
L’any 2021 es va esdevenir el 2n centenari del naixement de l’arquitecte Elias* Rogent i Amat, i el 2022 el 125è aniversari de la seva mort. Encara que amb retard, es proposa la commemoració d’aquests dos esdeveniments dedicant el Curset d’enguany a aquest arquitecte.
Les seves múltiples facetes personals i professionals (arquitecte, professor, membre de nombrosos jurats, estudiós de l’arquitectura catalana, acadèmic, arqueòleg, organitzador de grans esdeveniments, membre de diferents institucions ciutadanes...) i l’empremta, directa, que va deixar en l’arquitectura catalana de la segona meitat del segle XIX i indirecta, a través dels seus deixebles, a l’arquitectura del primer terç del segle XX, el fan mereixedor de dedicar-li un Curset.
Tot i ser un personatge reconegut, entenem que manca un recull de les seves diferents facetes i una reflexió conjunta sobre les seves aportacions a la societat catalana del seu temps.
Podeu consultar el programa.
Cal inscripció per assistir-hi tant presencialment com en línia. Descompte especial per a les inscripcions cursades abans del 23 de novembre de 2023.
COMITÈ ORGANITZADOR
Jordi Rogent i Albiol, arquitecte director
Dídac Gordillo Bel, arquitecte director
COL·LABORADORS
Miguel Montserrat Darder
Jeancarlo Esteban Caicedo Dinas
Clara de Araújo Oliveira
Carmen Gómez Garcia
Luis Alonso Méndez Chumpitazi
Maria Teresa Pennes Casla
Àlex Gràvalos i Torner, secretari tècnic de l'AADIPA
* Rogent signava Elias amb una “a” molt clara i, havent viscut abans de la normalització fabriana, la família reivindica des de fa temps aquesta “a”, tot i ser conscients de les normatives lingüístiques vigents.
Cicle MARQ 2023/2024. Conferència 'La memòria latent', a càrrec de Jordi Comas
En la seva intervenció, l’arquitecte Jordi Comas presentarà tres intervencions que treballen amb la memòria del lloc: la reforma en escola infantil del seminari de Vic, l’escala-mirador dins el recorregut paisatgístic a la vall del paradís de Manresa i la “ Transformación del Monumento a los caídos y su entorno urbano” a Pamplona.
L’anàlisi d’un passat que corre el risc de desaparèixer es converteix en material sensible per evocar la memòria latent que travessa de manera més o menys explícita els llocs d’interès patrimonial. Les intervencions proposades no pretenen museïtzar el passat sinó introduir una nova capa que dialoga amb l’existent i actua de catalitzador de l’espai, permetent nous usos i noves apropiacions.
Jordi Comas
És arquitecte per l’ETSAB i realitza part dels estudis a la EPFL de Lausanne, on treballa amb l’arquitecte Fonso Boschetti. El 2004 funda amb Anna Pont l’estudi Comas-Pont arquitectes, amb seu a Vic, on treballen la relació dels usuaris amb l’entorn físic i social per proposar noves formes d’habitar que potencien el sentit de pertinença, la representativitat i la sostenibilitat.
Els encàrrecs de l’estudi provenen eminentment de concursos públics guanyats en l’àmbit educatiu, social, sanitari i de paisatge urbà. El seu treball ha obtingut varis reconeixements: Premi anells de Fusta 2023, Premi Mapei a l’economia circular 2022, Premi El temps de les arts 2021, Premi Bienal de Arquitectura Española 2018, Premio Nan a l’eficiència energètica 2018, Architecture Awards Build 2017, Finalistes als Premis Fad, premios CSCAE, 2A Europe Architecture Award, nominats al Premi Mies Van der Rohe 2017 i 1er premi a la “millor solució arquitectònica per a un entorn accessible” en els premis MADA competition a Moscou, entre d’altres.
Síntesis Arquitectòniques. 'L’arquitectura de les primeres centrals nuclears espanyoles', a càrrec de Carlos Gonzalvo
Una cinquena part de l’electricitat que es consumeix a Espanya prové de centrals nuclears. La seva construcció des de la dècada dels seixanta marca el camí d'importants canvis econòmics, polítics i socials. A més, influeixen en la qualitat i la composició d'enclavaments naturals d'alt valor paisatgístic. Aquesta ponència pretén fer llum sobre com aquestes enormes obres d'enginyeria poden contribuir a donar forma al paisatge, explorant les intervencions realitzades pels arquitectes que les van dissenyar, com Antonio Bonet Castellana. També s'abordarà el present d'aquestes centrals, caracteritzat per un procés de desmantellament que proposa el seu enderroc complet per retornar, en última instància, a un idealitzat "estat original" del paisatge.
Carlos Gonzalvo
És doctor arquitecte per la Universitat Rovira i Virgili, amb la tesi “L'arquitectura de les centrals nuclears de primera generació a Espanya (1963-1972)”. Actualment, ocupa una plaça d'investigador post doctoral a la Universitat de Girona, on investiga l'arquitectura realitzada en el context de la Guerra Freda, especialment aquella present a les primeres nuclears.
Els resultats de la seva recerca han estat publicats àmpliament en revistes científiques relacionades amb el món de l'art, el patrimoni, la cultura i l'arquitectura. Alguns dels seus articles més recents són “Cap a una estètica de la destrucció” i “Centrals nuclears i patrimoni”. Com a part de la seva investigació, ha participat en nombrosos tallers i taules rodones organitzades per grups de recerca internacionals, com ara Nuclear Culture i The Nuclear-Water Nexus. Val a dir també que ha participat en diversos projectes relacionats amb la nuclear de Vandellòs. El més conegut és la transformació de l'antiga escola de la colònia Hifrensa en un petit museu dedicat a l'obra de l'arquitecte a l'àmbit de la nuclear.
Acte de Presentació del Decàleg Intercol·legial de Compromisos en l’àmbit de la Discapacitat
Aquest Decàleg vol ser un full de ruta obert que s’incorpori i es desenvolupi progressivament dintre de l’agenda dels col·legis professionals com a eina per avançar cap a una vida professional de plena inclusió, amb una mirada que tingui en compte la perspectiva de gènere i la interseccionalitat.
En el marc de la propera commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre), el 29 de novembre a les 18 h, tindrà lloc a la Sala d’Actes del COAC l’acte de presentació d'aquest Decàleg, que inclourà una taula institucional i la lectura del manifest per part de personalitats del món de l’esport i la comunicació, així com de les adhesions rebudes fins al moment.
Es prega confirmació d'assistència mitjançant un correu electrònic a intercat@icab.cat.