El COAC i l'ACM renoven el conveni de col·laboració per a l'impuls de projectes d'urbanisme i sostenibilitat
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, i la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, han signat la renovació del conveni entre ambdues entitats per a l'impuls i difusió d'iniciatives i projectes relacionats amb l'urbanisme, la sostenibilitat, el medi ambitne i l'habitatge. En la trobada també hi ha participat el secretari general adjunt de l’ACM i director de la Fundació Municipalista d'mpuls Territorial (FMIT) de l'ACM, Sergi Penedès, i el director de l’Escola Sert del COAC, Alberto López.
Fruit del conveni, vehiculat a través de l'FMIT, les entitats faciliten i promouen l'accés d'arquitectes municipals al Postgrau Planificació i Gestió del territori, equipaments i espai públic impartit a l'Escola Sert i que ja compta amb la seva 4a edició.
En aquest sentit, ambdues entitats subvencionen conjuntament el cost del mòdul de pràctiques per a arquitectes -20-30 en funció dels alumnes inscrits- que treballin en ajuntaments o consells comarcals.
Fundació Municipalista d'mpuls Territorial
La FMIT reuneix representants del municipalisme català, del sector acadèmic i d’expertesa i dels col·legis professionals amb la voluntat de ser un òrgan transversal que incorpori totes les visions i estratègies sectorials. De fet, el COAC participa en l'FMIT com a membre del seu Patronat.
Fruit del conveni, vehiculat a través de l'FMIT, les entitats faciliten i promouen l'accés d'arquitectes municipals al Postgrau Planificació i Gestió del territori, equipaments i espai públic impartit a l'Escola Sert i que ja compta amb la seva 4a edició.
En aquest sentit, ambdues entitats subvencionen conjuntament el cost del mòdul de pràctiques per a arquitectes -20-30 en funció dels alumnes inscrits- que treballin en ajuntaments o consells comarcals.
Fundació Municipalista d'mpuls Territorial
La FMIT reuneix representants del municipalisme català, del sector acadèmic i d’expertesa i dels col·legis professionals amb la voluntat de ser un òrgan transversal que incorpori totes les visions i estratègies sectorials. De fet, el COAC participa en l'FMIT com a membre del seu Patronat.
4/09/2024
Participa en la nova convocatòria d'Arquitectura a les Aules, que enguany creix i s'estén a nous territoris
Imatge:
Escola Collserola (Sant Cugat), Co-creació de pati. Arq. Marc Quintana
Per setè any consecutiu, el COAC obre una nova convocatòria d’Arquitectura a les Aules, el programa de tallers d’arquitectura als centres educatius que organitzem cada mes de maig, coincidint amb les Setmanes d’Arquitectura.
Arquitectura a les Aules s'estén a nous territoris
L’èxit del projecte, nascut a Barcelona l'any 2019, ha permès estendre’l a la resta de Demarcacions del COAC. Així, a més de la província de Barcelona i la ciutat de Lleida, enguany engeguem Arquitectura a les Aules a les ciutats de Girona, Manresa, Olot, Reus, Tarragona, Vic i també a Terres de l’Ebre. El programa serà present, per tant, a escoles i instituts d'arreu del territori.
Des que es va iniciar Arquitectura a les Aules, en el marc del programa educatiu ArquiEscola, ja hi han participat més de 34.000 alumnes de més de 300 escoles. Això ha estat possible gràcies a la implicació de més de 300 arquitectes que han ajudat a transmetre les escoles i la ciutadania els valors de l'arquitectura.
Com funciona?
Del 12 al 20 de maig de 2025, oferirem tallers i xerrades perquè l'alumnat dels centres de primària i secundària pugui observar, pensar i actuar seguint el fil de l'arquitectura del seu entorn més immediat.
Els arquitectes o estudiants d’arquitectura que desitgin dur a terme una d'aquestes activitats poden apuntar-se fins a l’1 de novembre de 2024 a través dels següents formularis:
· Província de Barcelona
· Ciutats de Girona i Olot
· Ciutat de Lleida
· Ciutats de Reus i Tarragona
· Terres de l'Ebre
· Ciutats de Vic i Manresa
A principis del 2025, es donaran a conèixer les aliances d'arquitectes i centres educatius, per tal que ambdues parts es posin en contacte i puguin acordar una proposta d’activitat que s’adeqüi a una temàtica d’interès per al centre i al nivell educatiu de l'alumnat.
Tots els tallers se celebraran durant les dates de les Setmanes d'Arquitectura i tindran una durada de dues hores dins l'horari lectiu. Durant el primer trimestre del 2025, el COAC oferirà formació als arquitectes que s'hagin inscrit i no l'hagin rebut en edicions anteriors.
Treballes a una escola o institut i hi estàs interessat?
Els centres educatius que desitgin participar-hi poden fer la sol·licitud a través dels mateixos formularis:
· Província de Barcelona
· Ciutats de Girona i Olot
· Ciutat de Lleida
· Ciutats de Reus i Tarragona
· Terres de l'Ebre
· Ciutats de Vic i Manresa
Resolució de dubtes
Per a qualsevol dubre en relació amb la participació a Arquitectura a les Aules, es pot enviar un correu a arquiescola@coac.cat (Barcelona); comarquescentrals@coac.net (Manresa i Vic); secr.tor@coac.net (Ebre); esert.gir@coac.cat (Girona i Olot); for.lle@coac.net (Lleida), i comunicacio.tar@coac.net (Tarragona i Reus).
Set anys apropant l’arquitectura a infants i joves
El projecte ha anat creixent any a any, de manera que l'edició del 2024 ha tingut la participació més alta a Barcelona: més de 100 escoles amb 365 tallers i gairebé 10.000 alumnes. A més, s'han celebrat els primers 14 tallers a la ciutat de Lleida.
Recordem també que l'any 2020 la COVID-19 va obligar a reconvertir els tallers en propostes en línia, que han quedat disponibles a través del web Aprendre des de Casa i al canal YouTube del COAC. Les imatges i descripcions dels tallers celebrats al llarg de tots aquests anys es poden veure a Arquitectura a les Aules 5.0.
Arquitectura a les Aules s'estén a nous territoris
L’èxit del projecte, nascut a Barcelona l'any 2019, ha permès estendre’l a la resta de Demarcacions del COAC. Així, a més de la província de Barcelona i la ciutat de Lleida, enguany engeguem Arquitectura a les Aules a les ciutats de Girona, Manresa, Olot, Reus, Tarragona, Vic i també a Terres de l’Ebre. El programa serà present, per tant, a escoles i instituts d'arreu del territori.
Des que es va iniciar Arquitectura a les Aules, en el marc del programa educatiu ArquiEscola, ja hi han participat més de 34.000 alumnes de més de 300 escoles. Això ha estat possible gràcies a la implicació de més de 300 arquitectes que han ajudat a transmetre les escoles i la ciutadania els valors de l'arquitectura.
Com funciona?
Del 12 al 20 de maig de 2025, oferirem tallers i xerrades perquè l'alumnat dels centres de primària i secundària pugui observar, pensar i actuar seguint el fil de l'arquitectura del seu entorn més immediat.
Els arquitectes o estudiants d’arquitectura que desitgin dur a terme una d'aquestes activitats poden apuntar-se fins a l’1 de novembre de 2024 a través dels següents formularis:
· Província de Barcelona
· Ciutats de Girona i Olot
· Ciutat de Lleida
· Ciutats de Reus i Tarragona
· Terres de l'Ebre
· Ciutats de Vic i Manresa
A principis del 2025, es donaran a conèixer les aliances d'arquitectes i centres educatius, per tal que ambdues parts es posin en contacte i puguin acordar una proposta d’activitat que s’adeqüi a una temàtica d’interès per al centre i al nivell educatiu de l'alumnat.
Tots els tallers se celebraran durant les dates de les Setmanes d'Arquitectura i tindran una durada de dues hores dins l'horari lectiu. Durant el primer trimestre del 2025, el COAC oferirà formació als arquitectes que s'hagin inscrit i no l'hagin rebut en edicions anteriors.
Treballes a una escola o institut i hi estàs interessat?
Els centres educatius que desitgin participar-hi poden fer la sol·licitud a través dels mateixos formularis:
· Província de Barcelona
· Ciutats de Girona i Olot
· Ciutat de Lleida
· Ciutats de Reus i Tarragona
· Terres de l'Ebre
· Ciutats de Vic i Manresa
Resolució de dubtes
Per a qualsevol dubre en relació amb la participació a Arquitectura a les Aules, es pot enviar un correu a arquiescola@coac.cat (Barcelona); comarquescentrals@coac.net (Manresa i Vic); secr.tor@coac.net (Ebre); esert.gir@coac.cat (Girona i Olot); for.lle@coac.net (Lleida), i comunicacio.tar@coac.net (Tarragona i Reus).
Set anys apropant l’arquitectura a infants i joves
El projecte ha anat creixent any a any, de manera que l'edició del 2024 ha tingut la participació més alta a Barcelona: més de 100 escoles amb 365 tallers i gairebé 10.000 alumnes. A més, s'han celebrat els primers 14 tallers a la ciutat de Lleida.
Recordem també que l'any 2020 la COVID-19 va obligar a reconvertir els tallers en propostes en línia, que han quedat disponibles a través del web Aprendre des de Casa i al canal YouTube del COAC. Les imatges i descripcions dels tallers celebrats al llarg de tots aquests anys es poden veure a Arquitectura a les Aules 5.0.
3/09/2024
Miguel Milá, proyectista de artefactos
Imatge:
Miguel Milá en el COAC en la inauguración de la exposición "Correa&Milá en perspectiva" en 2023 © COAC
Conocí a Miguel cuando, en el segundo curso de carrera, junto a Lluís Clotet, comencé a trabajar en el estudio de Federico Correa y Alfonso Milà. Hablo de 1962, hace de ello más de sesenta años. Miguel colaboraba en los proyectos de amueblamiento del estudio. Había comenzado la carrera de Arquitectura pero, agobiado por los repetidos cates de matemáticas superiores y cálculo diferencial, la había abandonado hacía poco. Él aseguraba que fue el día más feliz de su vida, pero Federico le recriminaba que fuese una renuncia perezosa. Aunque Miguel abandonó los estudios, nunca dejó de pensar como un arquitecto, en particular como José Antonio Coderch, maestro admirado por todos nosotros.
Desde un principio, aquel dandy motorizado, algo tartamudo y dotado de la elegancia, la ironía y el humor característicos de su familia, me cayó de maravilla. Ha sido una amistad nuca interrumpida desde entonces.
Recuerdo el desplazamiento a San Sebastián con motivo de la inauguración de una tienda que BD, en colaboración con Peñita Ganchegui, abría en aquella ciudad. En aquellos años, BD había rescatado la producción de la lámpara TMC, que se hallaba descatalogada, y la relación con Miguel era fluida y frecuente. Con él, los arquitectos de Studio Per, nos fuimos a San Sebastián en una furgoneta Volkswagen. Durante el viaje, Miguel nos ofreció un amplio e inolvidable repertorio de rancheras mexicanas. Afición que no le abandonó ya que, hace muy poco, le pregunté al músico Alfonso de Vilallonga cómo había encontrado a Miguel -que ya estaba delicado- en su última visita. Alfonso me dijo que lo había visto animado, que habían cantado bastante.
Varias veces he comentado con compañeros de profesión que los arquitectos tienen una determinada manera de afrontar los proyectos de diseño algo distinta de los puros diseñadores industriales. Si pensamos en los diseños de Aalto, de Jacobsen, de Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… encontramos algo de Milá: un proyectista de artilugios discretos, bellos y convincentes.
Oscar Tusquets Blanca
15 de agosto de 2024
Desde un principio, aquel dandy motorizado, algo tartamudo y dotado de la elegancia, la ironía y el humor característicos de su familia, me cayó de maravilla. Ha sido una amistad nuca interrumpida desde entonces.
Recuerdo el desplazamiento a San Sebastián con motivo de la inauguración de una tienda que BD, en colaboración con Peñita Ganchegui, abría en aquella ciudad. En aquellos años, BD había rescatado la producción de la lámpara TMC, que se hallaba descatalogada, y la relación con Miguel era fluida y frecuente. Con él, los arquitectos de Studio Per, nos fuimos a San Sebastián en una furgoneta Volkswagen. Durante el viaje, Miguel nos ofreció un amplio e inolvidable repertorio de rancheras mexicanas. Afición que no le abandonó ya que, hace muy poco, le pregunté al músico Alfonso de Vilallonga cómo había encontrado a Miguel -que ya estaba delicado- en su última visita. Alfonso me dijo que lo había visto animado, que habían cantado bastante.
Varias veces he comentado con compañeros de profesión que los arquitectos tienen una determinada manera de afrontar los proyectos de diseño algo distinta de los puros diseñadores industriales. Si pensamos en los diseños de Aalto, de Jacobsen, de Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… encontramos algo de Milá: un proyectista de artilugios discretos, bellos y convincentes.
Oscar Tusquets Blanca
15 de agosto de 2024
15/08/2024
Miguel Milá, projectista d’artefactes
Imatge:
Miguel Milá a la inauguració al COAC de l'exposició "Correa&Milá en perspectiva" el 2023 © COAC
Vaig conèixer en Miguel quan, al segon curs de carrera, juntament amb Lluís Clotet, vaig començar a treballar a l’estudi de Federico Correa i Alfonso Milà. Parlo de l’any 1962, fa més de seixanta anys. En Miguel col·laborava en els projectes de mobiliari de l’estudi. Havia començat la carrera d’Arquitectura però, aclaparat pels repetits suspensos de matemàtiques superiors i càlcul diferencial, l’havia abandonat feia poc. Ell assegurava que va ser el dia més feliç de la seva vida, però en Federico li recriminava que fos una renúncia mandrosa. Tot i que en Miguel va abandonar els estudis, mai va deixar de pensar com un arquitecte, en particular com José Antonio Coderch, mestre admirat per tots nosaltres.
Des del principi, aquell dandi motoritzat, una mica tartamut i dotat de l’elegància, la ironia i l’humor característics de la seva família, em va caure de meravella. Ha estat una amistat mai interrompuda des de llavors.
Recordo el desplaçament a Sant Sebastià amb motiu de la inauguració d’una botiga que BD, en col·laboració amb Peñita Ganchegui, obria en aquella ciutat. Aquells anys, BD havia rescatat la producció de la làmpada TMC, que es trobava descatalogada, i la relació amb en Miguel era fluïda i freqüent. Amb ell, els arquitectes d'Studio Per, vam anar a Sant Sebastià en una furgoneta Volkswagen. Durant el viatge, en Miguel ens va oferir un ampli i inoblidable repertori de ranxeres mexicanes. Afició que no l’ha abandonat, ja que, fa ben poc, li vaig preguntar al músic Alfonso de Vilallonga com havia trobat en Miguel -que ja estava delicat- en la seva última visita. L’Alfonso em va dir que l’havia vist animat, que havien cantat força.
Diverses vegades he comentat amb companys de professió que els arquitectes tenen una manera determinada d’afrontar els projectes de disseny una mica diferent dels dissenyadors industrials purs. Si pensem en els dissenys d’Aalto, de Jacobsen, d’Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… hi trobem alguna cosa d’en Milá: un projectista d’artefactes discrets, bells i convincents.
Oscar Tusquets Blanca
15 d'agost de 2024
Des del principi, aquell dandi motoritzat, una mica tartamut i dotat de l’elegància, la ironia i l’humor característics de la seva família, em va caure de meravella. Ha estat una amistat mai interrompuda des de llavors.
Recordo el desplaçament a Sant Sebastià amb motiu de la inauguració d’una botiga que BD, en col·laboració amb Peñita Ganchegui, obria en aquella ciutat. Aquells anys, BD havia rescatat la producció de la làmpada TMC, que es trobava descatalogada, i la relació amb en Miguel era fluïda i freqüent. Amb ell, els arquitectes d'Studio Per, vam anar a Sant Sebastià en una furgoneta Volkswagen. Durant el viatge, en Miguel ens va oferir un ampli i inoblidable repertori de ranxeres mexicanes. Afició que no l’ha abandonat, ja que, fa ben poc, li vaig preguntar al músic Alfonso de Vilallonga com havia trobat en Miguel -que ja estava delicat- en la seva última visita. L’Alfonso em va dir que l’havia vist animat, que havien cantat força.
Diverses vegades he comentat amb companys de professió que els arquitectes tenen una manera determinada d’afrontar els projectes de disseny una mica diferent dels dissenyadors industrials purs. Si pensem en els dissenys d’Aalto, de Jacobsen, d’Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… hi trobem alguna cosa d’en Milá: un projectista d’artefactes discrets, bells i convincents.
Oscar Tusquets Blanca
15 d'agost de 2024
15/08/2024