Augmenta l’edificació d’habitatges de nova creació
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat en convocatòria als mitjans de comunicació, les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024. S'ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras, i el cap de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen de manera global i per demarcacions territorials.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Creix la superfície visada i se superen els nivells anteriors a la pandèmia
Els primers sis mesos del 2024, el sector de la construcció presenta un creixement positiu en superfície visada a Catalunya tancant el semestre en 2.603.821 m2 visats, un 14,8% més respecte del primer semestre del 2023. D’aquesta manera, es tanca un tercer semestre seguit de creixement positiu arribant a superar així les xifres semestrals anteriors a la pandèmia.
L’habitatge impulsa l’augment de la construcció
L’augment de la superfície visada respon en gran part al creixement d’habitatges de nova creació. Durant el primer semestre del 2024 s’han visat 10.394 habitatges nous a Catalunya, un 40% més que el mateix període de l’any anterior. Es tracta de la xifra semestral més alta en nombre d’habitatges de nova creació visada en els últims deu anys.
En relació a la superfície visada d’habitatge, l’augment és del 27,2% i representa el 76% del total de superfície visada.
En l’àmbit territorial, el comportament és diferent segons la demarcació. Així, les demarcacions que mostren un augment més acusat del nombre d’habitatges són Barcelona (50,4%) amb 7.301 habitatges visats, i Tarragona (70%) amb 913 habitatges. Lleida, amb 400 habitatges visats, creix un 36%, i Comarques Centrals un 12,4% amb 471 habitatges.
Girona, amb 1.247 habitatges visats, es manté molt similar a les xifres del mateix període de l’any passat i Ebre, amb 62 habitatges, baixa un 6%.
Pel que fa a la Demarcació de Barcelona, el nombre d’habitatges de nova creació es concentra fora de Barcelona ciutat, amb 6.028 habitatges de nova creació visats. La ciutat comtal, amb 1.273 habitatges nous, ha experimentat un creixement del 439,4% en relació al primer semestre de l’any anterior, en el qual només es van visar 236 habitatges nous.
En aquest punt, cal remarcar que d’aquests 1.273 habitatges de Barcelona ciutat, més de la meitat (733) corresponen a habitatges de protecció oficial. D’aquests, n’hi ha 12 que s’han planificat seguint la reserva de l’MPGM del 30% de protecció oficial aprovada el 2018.
La rehabilitació pateix un lleuger retrocés
Després de tres semestres de creixement, la superfície de reforma i rehabilitació visada a Catalunya pateix un lleuger descens de l’1% en relació al primer semestre de l’any passat.
Les demarcacions que han concentrat la davallada són Barcelona (-20,7%) i Girona (-13,4%). Per contra, la resta de demarcacions presenten xifres positives: Tarragona (102,9%), Lleida (56,8%), Ebre (54,3%) i Comarques Centrals (7,8%).
Aquestes dades acusen el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Durant el primer semestre del 2024 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 106 expedients corresponents a 1.369 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 49 corresponen a la Demarcació de Barcelona (544 habitatges), 18 a Comarques Centrals (153 habitatges), 16 a Tarragona (334 habitatges), 13 a Girona (328 habitatges), 7 a Lleida (7 habitatges) i 3 a l’Ebre (3 habitatges).
Des de la posada en marxa, l’abril de 2022, de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit al COAC un total de 478 expedients corresponents a 3.742 habitatges.La previsió per al 2026 és poder arribar als 7.700 habitatges rehabilitats -entre Programa 1 i Programa 3.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació.
Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
En relació a les dades globals de rehabilitació a Catalunya, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya farà públiques aquesta setmana les dades de visat de rehabilitació conjuntes dels diferents col·legis professionals.
Anàlisi per temàtiques
1. En relació a la superfície visada, el sector té creixement positiu a pràcticament tot el territori. La Demarcació de Barcelona, amb 1.614.612 m2 visats, creix un 14,4% respecte del primer semestre del 2023. L’augment principal és a la ciutat comtal, amb un 22,3% més de superfície visada. La resta de la Demarcació creix un 12,9%.
En el cas de Barcelona ciutat, si ens fixem en la comparativa amb el semestre immediatament anterior, la diferència en la superfície visada és inferior ja que la segona meitat del 2023 la ciutat comtal va tenir un comportament excepcional com a conseqüència del visat de projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell, oficines al 22@, entre d’altres.
2. Menys expedients visats. S’han visat un total de 4.488 expedients, és a dir, un 6,4% menys que els 4.795 registrats el primer semestre del 2023 a Catalunya. En aquest cas, totes les demarcacions han visat menys expedients que fa un any.
3. La rehabilitació disminueix, i s’accentua el poc pes significatiu que té en l’edificació. La intervenció en edificis existents segueix estancada a casa nostra, i tot i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation, no es detecta un impacte positiu en les dades. La superfície visada en rehabilitació a Catalunya el primer semestre d’enguany, amb 662.895 m2, se situa un 1% per sota en relació amb el mateix període de l’any anterior, i representa tan sols el 26% del total de superfície visada.
Territorialment, les demarcacions amb comportament positiu quant a la superfície visada de reforma/rehabilitació han estat Tarragona (102,9%), Lleida (56,8%), Ebre (54,3%) i Comarques Centrals (7,8%). Per contra, han disminuït Barcelona (-20,7%) i Girona (-13,4%).
4. L’obra nova té un comportament positiu a tot el territori i només Ebre presenta una dada negativa. La superfície d’obra nova visada a Catalunya se situa en 1.913.765 m2, amb un creixement del 22% respecte del primer semestre del 2023. La Demarcació de l’Ebre és l’única que presenta un comportament negatiu, motivat també per un primer semestre del 2023 en el qual es va visar molta obra nova a la Demarcació.
Pel que fa a la Demarcació de Barcelona, l’augment té un impacte significatiu a la ciutat comtal, amb un 126,7% més de superfície d’obra nova visada. A la resta de la província, el creixement ha estat del 19%.
Una dada que cal remarcar és que bona part dels projectes de gran envergadura (més de 10.000 m2) corresponen al visat d’obra nova. Així, 32 projectes grans concentren 632.299 m2 de visat d’obra nova.
5. L’habitatge, impuls del creixement de l’edificació. El primer semestre de 2024 s’ha tancat amb 10.394 habitatges de nova creació visats, un 40% per sobre que el mateix període de l’any passat a Catalunya. Si la tendència es manté la resta de l’any, prenent com a mesura la xifra dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya), seria la primera vegada que ens podríem apropar a l’assoliment de nivells òptims.
D’aquests 10.394 habitatges, n’hi ha 7.301 que es concentren a la Demarcació de Barcelona. En el cas de la ciutat comtal, part de l’augment del 439% correspon al visat de grans promocions d’habitatge de protecció oficial promoguts per l’administració pública. Recordem que els habitatges de promoció pública no estan subjectes al visat obligatori i, per tant, el fet que aquest semestre s’hagin visat grans promocions d’aquesta tipologia ha tingut com a conseqüència un impacte important en l’augment percentual.
En el conjunt de Catalunya s’han visat 2.098 habitatges de protecció oficial. D’aquests, 1.549 són a la Demarcació de Barcelona (733 a Barcelona ciutat, 267 a l’àrea metropolitana i 549 a la resta de la província); 385 a Tarragona, 121 a Lleida, 32 a Comarques Centrals i 11 a Girona.
Del total de 2.098 habitatges de protecció oficial, n’hi ha 206 que corresponen a 12 projectes en els quals es combinen els habitatges protegits amb habitatges lliures (407). La majoria d’aquests projectes estan situats a la Demarcació de Barcelona: Montcada i Reixac (49 habitatges protegits), Sabadell (36), Granollers (24), Barcelona (21), Barberà del Vallès (18), Terrassa (14) i Martorell (7). La resta, els trobem a Manresa (32) i Girona (5).
6. El no habitatge presenta un descens. En xifres globals, amb un total de 621.368 m2 visats, la superfície visada a Catalunya cau 11,4% si comparem amb el primer semestre del 2023. Les úniques demarcacions amb comportament positiu són Tarragona (107,6%), Lleida (49,4%) i Comarques Centrals (14,1%)
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència.
En aquest sentit, dels prop de 19 municipis amb major nombre de respostes, la mitjana per obtenir una llicència s’estima en els 8,7 mesos, oscil·lant entre els 2,9 mesos en el cas de Palamós i els 21 mesos a Sant Cugat del Vallès.
Des del COAC fa temps que es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals i els consistoris ja estan prenent mesures correctives al respecte, com el cas de Sabadell o Sant Cugat del Vallès, per exemple, on s’estan posant més recursos humans a fi de poder reduir aquests terminis. Aixi mateix, des del COAC seguim duent a terme reunions amb els diferents ajuntaments a fi de poder fer extensiva la implantació dels Informes d’Idoneïtat Tècnica al territori.
NOTA DE PREMSA
GRÀFICS
Suspensió de llicències al districte de Ciutat Vella de Barcelona
En sessió celebrada el 4 de juliol, la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona ha acordat:
1. Aprovar els epígrafs corresponents a les activitats següents de l'Ordenança municipal d'activitats i d'intervenció integral de l'Administració ambiental (OMAIIA):
· 4776B4 Comerç al detall de productes per al cultiu de cànnabis i productes relacionats
· 4778B6 Comerç al detall de carcasses, fundes i complements de telèfons mòbils
· 9602B2 Saló de manicura i/o pedicura
Aquests epígrafs es creen de nou per a la seva suspensió i els aprova la Comissió de Govern en el mateix acte.
2. Suspendre l'atorgament de llicències, comunicats i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, per a la instal·lació o l’ampliació de les activitats regulades en els epígrafs següents:
· Àmbit 1 i 2 corresponents a tot el districte de Ciutat Vella: els 3 epígrafs anteriorment esmentats.
· Àmbit 2 corresponent a l'àmbit del Pla especial a la Zona ZE-5B “Zona Rambla”: addicionalment als epígrafs esmentats, se suspenen tots els epígrafs contemplats a l'OMAIIAA, en el benentès que urbanísticament hagués estat possible la seva implantació.
S'exclouen de la suspensió:
· Les llicències en tràmit i les activitats que disposin d'informe de compatibilitat del pla d’usos previ favorable o d'informe d’idoneïtat tècnica favorable a la tramitació de qualsevol expedient d’obres.
· Les llicències o comunicacions d’activitats que es puguin presentar vinculades a llicències o comunicats d’obres admesos amb data anterior a la suspensió.
La documentació de l'expedient administratiu de referència restarà exposada al públic electrònicament (cal introduir el número d’expedient "24PL17076" al camp "Cerca de planejament") i presencialment al Departament d'Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia Urbana (contactar amb Atenció en Línia).
Consulteu l'anunci publicat al BOPB.
Visita tècnica guiada al Centre de Control i Operacions d’Aigües de Sabadell
La Intercol·legial Tècnica del Vallès va organitzar, el passat dimecres 3 de juliol, una visita tècnica guiada al Centre de Control i Operacions d'Aigües Sabadell, que és el lloc des d'on es telecontrola, les 24 hores i els 365 dies de l'any, el sistema de subministrament d'aigua de Sabadell, el 'cervell' de la companyia.
El guiatge va anar a càrrec de Lluís Jordan, director general d’Aigües de Sabadell; Lluís Gómez del Moral, cap de Distribució, i Elisabeth Santacruz, directora de Sostenibilitat i Transformació d’Aigües de Sabadell.
La visita va quedar complementada amb un Escape Room educatiu al mateix centre, basat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
‘Som a l’any 2.160 i la Terra es troba en una situació d’emergència climàtica. Un grup de científics ha estat treballant per salvar el planeta i evitar l’extinció. La Missió Planeta és el projecte secret més ambiciós dels últims temps. Es necessita un equip de persones que puguin salvar la Terra...’
El COAC atorga les Medalles COAC 2024
Les Medalles COAC constitueixen la condecoració institucional del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reconèixer la contribució de persones o institucions al progrés de l’arquitectura o del Col·legi. Els reconeixements s’han entregat en el marc de l'Acte Institucional del COAC el passat 3 de juliol, en el qual s'han reconegut als arquitectes que han fet 50 anys de col·legiació i també es van distingir les donacions de fons professionals a l'Arxiu Històric i Biblioteca.
Enguany, s'ha atorgat una Medalla a Jordi Ludevid i Anglada "per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura, tant a nivell professional com a nivell institucional, primer com a delegat del Bages Berguedà del COAC (1998-2002) i President de la Comissió Gestora de l'Agrupació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública del COAC (1996-2002), després com a president de la Demarcació de Barcelona (2002-2006), per després, entre 2006 i 2010 assumir el deganat del COAC. Posteriorment va ser vicepresident segon del CSCAE (2007-2009), entre 2010-2017 president del CSCAE. El 2016 va ser elegit president de la Unió Professional espanyola (UP), vicepresident del Consell Europeu de les professions liberals (CEPLIS) i de la Unió Mundial de les Professions Liberales (UMPL), i el 2018 va presidir el Primer Congrés Nacional de Professions d'Espanya. El 2021 publica el llibre “Una ciutat de professions”, una rigorosa investigació de referència sobre el passat, present i futur de les professions al segle XXI”."
S'atorga també una Medalla a Lluís Alonso i Sáinz "per la promoció de l’arquitectura al servei de les persones i contribució a la millora de l’exercici professional amb l’impuls i foment de la millora de la tramitació de llicències urbanístiques, concretament a la ciutat de Manresa. Ha desenvolupat una extensa activitat tant en el camp de l’urbanisme com en el de l’edificació durant les seves etapes com a professional lliberal. Ha exercit diversos càrrecs en societats com Arquitasa, Firmaprofesional, BIMSA, Fundació Privada Catalana per a l’arbitratge tècnic, membre del Consell Municipal de Sostenibilitat de Barcelona (1998-2002), del Consell Municipal de prevenció d’incendis de Barcelona (2005-2007) del Consell General del Paisatge de Catalunya del Departament de Política Territorial i Obres públiques de la Generalitat de Catalunya (2005-2007). Ha estat professor de diversos màsters i postgraus a a Universtitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 1989 al 2002.
Té també una dilatada trajectòria al servei d’administracions públiques, tant de l’Estat com Autonòmica i local, gestionant polítiques públiques en matèria d’Urbanisme, Medi Ambient, Patrimoni, Economia, Hisendes Públiques i Fiscalitat local durant el període 1974-2020. Actualment és Regidor delegat d’Habitatge, Centre Històric i Llicències d’aquest mateix ajuntament.
Se li atorga també per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura a nivell institucional, primer en diferents càrrecs a la demarcació de Barcelona del COAC (1986-1988, com a vocal; 1988-1990, com a tresorer; 1990-1994, com a secretari; 1994-2002, com a president) per després, entre 2002 i 2006 assumir el deganat del COAC
També s'atorga a Antoni Vilanova i Omedas "per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura i la protecció del patrimoni, tant a nivell professional com a nivell institucional com a president de l’Agrupaciód'arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic (AADIPA) (2014-2024)".
Ha rebut també Medalla Jaume Carné i Cabré "per la seva contribució a l’impuls i defensa de l’arquitectura al servei de les persones i per la seva tasca de difusió i apropament de l’arquitectura i l’urbanisme a la ciutadania mitjançant l’ús d’una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient. En la defensa de l’arquitectura per a la millora de la qualitat de vida i salut de les persones, ha estat impulsor de la creació de l’Agrupació Sènior/a del COAC (2023)".
Finalment, també s'ha atorgat Medalla a Lluèrnia Associació Cultural "per fomentar la defensa de l’espai públic i l’apropamenti coneixement de la ciutat i l’arquitectura a les persones, principalment les no arquitectes, promovent la reflexió i el pensament crític a través de la cultura. Lluèrnia, Festival del Foc i de la Llum, se celebra a Olot des del 2011".
Distingir les aportacions al món de l'arquitectura
Des del 2009, el COAC atorga puntualment les Medalles COAC a persones o entitats que han contribuït a la visibilització o progrés de l'arquitectura.
Podeu consultar totes les Medalles COAC atorgades aquí.