Trobades individuals amb el corresponsal del COAC a Colòmbia
Es tracta d'una gran oportunitat per aprofundir en l'exercici de la professió en aquest país, i poder resoldre dubtes i qüestions. Les trobades seran el dijous dia 12 de gener entre les 10 i les 14 h.
L'arquitecte Pau Nuñez, que és a Bogotà des del 2013, s'ha dedicat al desenvolupament d'habitatges, tant des del punt de vista projectual, on el disseny i la sostenibilitat han estat fonamentals, com des del punt de vista urbanístic, arribant a desenvolupar un parell de Plans Parcials. Els seus interessos l'han portat a conèixer i contactar amb tota mena d'empreses constructores i estudis d'arquitectura, tant de Catalunya com de Colòmbia, per conèixer amb profunditat les oportunitats de negoci per tal que les empreses catalanes puguin aportar valor afegit.
Pel que fa a les oportunitats laborals, Colòmbia és un país emergent, centre d’operacions de moltes multinacionals a Amèrica del Sud. La proximitat amb Veneçuela i la seva situació econòmica han fet que moltes empreses vinculades al petroli hagin vingut a instal·lar-se a Colòmbia, generant una demanda d'habitatges d’alt standing, tant a Bogotà com a zones de creixement urbà properes als jaciments petrolífers. A més, l'actual acord de pau i l'amnistia de les FARC probablement animaran també l'economia i la construcció.
D'altra banda, el govern colombià financia la compra de VIS (vivendes d'interès social) i VIP (vivendes d'interès prioritari) a les persones amb menys recursos. En aquest tipus de construcció social és on ara estan dedicant els seus majors esforços les empreses constructores colombianes i espanyoles.
Si voleu reunir-vos amb el nostre corresponsal durant mitja hora, envieu un correu electrònic a internacional@coac.net.
Escassegen els arquitectes! (a Suècia)
Amb aquest títol tan atípic i suggeridor obre el seu últim informe anual l'Associació Sueca d'Arquitectes sobre la situació professional al país Nòrdic. I és que, si l'any passat s'estimava l'índex d'atur en el sector de l'arquitectura d’entorn a l'1%, l'última actualització parla del 0,6%. Segons l'informe, en l'actualitat dos de cada tres empreses de l'àmbit de l'arquitectura, incloent el sector públic, necessiten contractar nou personal, però tenen dificultats en trobar professionals amb el perfil adequat.
Un creixement excepcional
Entre els factors determinants per entendre la situació es troben una conjuntura econòmica favorable, amb un índex de creixement elevat comparat amb d’altres països de l'àmbit europeu i sobretot al fort increment de població que està experimentant tot el país, principalment per un augment dels índexs de natalitat i a una forta arribada d'immigració en els darrers anys. Valgui com a exemple el cas d'Estocolm, segons la cambra de comerç de la ciutat, la capital de Suècia lidera els índexs de creixement de població a nivell europeu. S'estima que en 5 anys s'haurà incrementat al voltant d'un 11%. Així el govern central ha establert com a objectiu construir 700.000 habitatges a tot el país des d'ara i fins a 2025, ja que el creixement no es limita a les principals ciutats, Estocolm, Göteborg i Malmö, es generalitza per a tot el territori suec. De fet, les ofertes d'ocupació demostren que l'administració pública local és un dels sectors que més creixement està experimentant, i per tant que major dèficit de professionals presenta. Amb tot això, i a causa de la necessitat de construcció d'habitatge i equipaments públics com escoles, hospitals, infraestructures, etcètera, s'estima que la manca d'arquitectes representa a data d'avui un fre a les expectatives de creixement, amb implicacions que van més enllà del sector de la construcció.
El Sector de l'Arquitectura a Suècia
El títol d'arquitecte no està protegit, de fet, per a exercir a Suècia no cal estar col·legiat, tot i que l'Associació Sueca d'Arquitectes acredita i convalida en cas de tenir un grau, màster i experiència laboral de com a mínim dos anys, siguin o no en territori suec. L'Associació agrupa professionals dedicats al Planejament, l'Arquitectura del Paisatge, l'Interiorisme i l'Edificació. Aquests últims representen, segons la confederació d'Associacions Professionals Sueques (SAC), tres quartes parts del sector.
L'informe indica que al voltant del 50% del mercat l'acaparen els estudis d'arquitectura de grans dimensions, amb més de 50 empleats. Despatxos grans com White Arkitekter (més de 900 empleats, repartits en 16 oficines a tot Escandinàvia), Sweco (major consultora europea d'Enginyeria i Arquitectura amb 14.500 empleats repartits per tot el continent), Tengbom (550 empleats i un fort índex de creixement) són alguns exemples destacats. En general la mida és un criteri per als clients que contracten serveis d'Arquitectura, sobretot en el cas de contractació pública. Es considera que les empreses grans tenen capacitat per donar un servei competitiu no només en les quatre branques especificades anteriorment, també per satisfer la demanda de coneixements especialitzats en àrees com el medi ambient i la sostenibilitat, aspectes molt importants en la societat sueca. De fet les grans firmes d’Arquitectura a Suècia es caracteritzen per tenir els seus propis departaments d'investigació i una gran capacitat per mantenir-se al dia amb el desenvolupament de processos i productes relacionats amb digitalització.
Tot això fa que el accedir al Mercat Suec sigui difícil i poc permeable als despatxos de fora de l'àmbit Escandinau sobretot si es tracta d’estructures petites.
Redefinint el rol de l'arquitecte
Recentment l'Associació Sueca d'Arquitectes ha creat una oficina per redefinir el paper de l'arquitecte, la intenció és la d'ampliar el seu camp d'actuació, la de promoure les seves capacitats a un entorn més ampli, i és que en general l'arquitecte Suec està molt especialitzat en una parcel·la específica, i amb molt poca influència en la fase d'obra. Hi ha interès en aprendre d'altres models, a països de la Unió Europea, en què l'arquitecte té atribucions més àmplies, des de l'Associació s'aspira a que l'arquitecte tingui un major control de tot el procés en un projecte des de les fases inicials de definició conceptual fins a la descripció constructiva del mateix i la responsabilitat en l'execució d'Obra. També a promoure una relació més estreta amb el client, amb un diàleg continu que garanteixi que el resultat final es correspongui amb les idees originals de la proposta.
D'alguna manera, i des d'aquesta perspectiva, els arquitectes catalans presentem un perfil molt interessant per als nostres col·legues suecs.
Condicions Laborals
Suècia és un país amb un elevat índex de productivitat laboral, en general es desconfia d'aquells que perllonguen regularment la seva jornada laboral. És molt important la conciliació familiar, i per tant s'ofereixen molt bones condicions pel que fa a horaris. També es promou l'equitat de gènere. Si bé no hi ha un barem preestablert de salaris, i d'acord amb les estadístiques de l'Associació Sueca d'Arquitectes, per a recent titulats està al voltant de l'equivalent a uns 3.000 euros mensuals, o 2.000 en el cas de contractes de pràctiques. Els salaris augmenten conjuntament a la demanda de treball, i la rotació de personal és alta, tant per a empleats públics com privats. Malgrat que darrerament l'Arquitectura sueca s'està Internacionalitzant, i que el nivell d'anglès entre la població és molt elevat, no només es valora molt la capacitat de parlar suec, sinó que el desconeixement de l’idioma pot esdevenir un obstacle per accedir al mercat laboral i pel desenvolupament professional.
En conclusió, si bé s'assumeix que la incertesa a nivell econòmic de l'entorn europeu tindrà també el seu efecte en l'àmbit de Suècia, de moment s'espera que en el futur pròxim continuï l'alta demanda d'arquitectes i la baixa taxa d'atur en el sector.
Joaquim Tarrasó, arquitecte. Corresponsal del COAC a Göteborg, Suècia.
Més informació:
https://www.arkitekt.se/wp-content/uploads/2016/09/SA_Branschrapporten_Webb.pdf
https://www.arkitekt.se/information-for-foreign-architects-looking-for-work-opportunities-in-sweden/
http://www.saco.se/en/omstart/swedish-educational-system/choose-your-education/architecture/
http://www.chamber.se/nyheter/stockholm-vaxer-snabbast-i-europa-2.htm
El Brexit: ¿qué pasará ahora?
Hace casi medio año que Gran Bretaña votó para salir de la UE en un referéndum histórico. ¿Qué puede significar el Brexit para el sector de la arquitectura del Reino Unido y para el del resto de Europa?
El hecho es que aún no nos encontramos del todo en el "post-Brexit"; la fecha prevista para la activación del artículo 50 es el marzo del 2017, y según este artículo, el proceso de negociación con la Unión Europea puede durar hasta 2 años. Por lo tanto, no habrá respuestas definitivas a qué pasará después de este largo periodo de incertidumbre y es aquí donde se plantean muchas preguntas sobre las consecuencias en el sector durante este tiempo de transición.
Seguramente la incertidumbre económica es de momento la mayor amenaza para todas las partes, y ante esta situación, parece que muchos de los proyectos y de las inversiones previstas o nuevas se podrían congelar, pudiendo afectar negativamente al sector. Esta situación podría verse o no agravada en función de las negociaciones del Brexit.
No obstante, cabe destacar que, en este momento, siguen existiendo oportunidades para las inversiones extranjeras dado el bajo valor de la libra actual. Además, la inercia del fuerte crecimiento de los años anteriores y de los proyectos que ya están en marcha, mantienen un elevado nivel de actividad en el sector. El valor añadido bruto anual producido por el sector creció a un promedio de más del 15% entre los años 2010 y 2014, pasando de producir 2.640 millones a 4.330 millones de libras anuales. Hay que tener presente también, a la hora de estimar el próximo nivel de actividad del sector, la alta demanda de nuevas viviendas. Particularmente, en el ámbito metropolitano de Londres, la emergencia habitacional ha dado lugar a iniciativas como "Homes for Londoners", del actual alcalde Sadiq Khan, que reclama la construcción de 50.000 viviendas nuevas cada año.
Otra forma de intentar entender cómo huele la profesión el impacto de la situación actual, posterior al referéndum del Brexit y previo a su ejecución, es la encuesta mensual que hace el RIBA (la organización profesional para arquitectos del Reino Unido) a sus afiliados sobre las expectativas laborales en los próximos meses. Los gráficos muestran un largo y consistente periodo de optimismo, que comienza al inicio de 2013 y que sólo se ve interrumpido por una abrupta bajada de las expectativas laborales en Junio de 2016, coincidiendo con el referéndum, llegando a valores negativos. No obstante, los datos de los últimos meses, y en particular las de octubre, revelan un considerable incremento de la confianza de los despachos de arquitectura en el futuro inmediato. Sin embargo, es difícil saber si esta confianza se verá consolidada siguiendo la inercia de los años precedentes o se verá mermada drásticamente cada vez que alguna noticia sobre el Brexit haga temblar los mercados.
En este contexto, ya es sabido que el sector de la arquitectura del Reino Unido y de toda Europa tendrá que afrontar varios retos, que podrían encontrar soluciones más o menos interesantes en función de la voluntad política de los diversos actores participantes en las negociaciones del Brexit, así como de las políticas internas que puedan desarrollar los diferentes niveles de administración local. En un informe reciente, el RIBA ha puesto de relieve algunos de estos retos, sintetizados a continuación y destacando los más relevantes:
I.Mantener la fuerza del sector de la arquitectura del Reino Unido:
En el contexto de inestabilidad económica mencionado anteriormente, el sector pide al gobierno del Reino Unido y el Banco de Inglaterra que aporten seguridad para los inversores, sobre todo para las inversiones nacionales relacionadas con infraestructuras y vivienda debido a la falta de financiación de la Unión Europea. El gobierno también debería potenciar la apertura de mercados locales y en el extranjero, asegurando la facilidad al acceso de la financiación para promotores e industria del sector, pero especialmente a las PYME.
II.Mantener el reconocimiento de las cualificaciones profesionales:
En las últimas décadas, el sector profesional del Reino Unido ha sido capaz de captar talento de todo el mundo, fomentando así la innovación y la captación de clientes a nivel mundial y aportando diferentes perspectivas culturales y una gran diversidad lingüística. En este sentido, alrededor de 500 arquitectos de la Unión Europea se registran cada año en la ARB, el Registro Oficial de Arquitectos del Reino Unido. Así pues, no es de extrañar que, tras el resultado del referéndum, muchos despachos de arquitectura británicos ya hayan mostrado su preocupación por los posibles problemas de personal, y cómo esto podría tener un impacto en su capacidad para contratar y retener el talento europeo. Es por ello que el sector reclama mantener el reconocimiento de la cualificación profesional de los arquitectos europeos en el Reino Unido, y propone buscar reconocimientos mutuos también en otros mercados.
III.Mantener un sector cualificado e innovador:
El incremento de inmigración de la Unión Europea ha jugado un rol muy importante para llenar ciertos vacíos en el mercado británico ya que más de 1 de cada 5 trabajadores en el sector de la construcción provienen del extranjero. El organismo que regula el sector de la construcción, el Chartered Institute of Building, estima que el sector necesitará 224.000 nuevos trabajadores para el año 2019. Si la marcha del Reino Unido de la Unión Europea se traduce en restricciones en la libertad de circulación de trabajadores, significará aún un hueco más grande dentro del sector de la construcción. Por este motivo, el gobierno del Reino Unido debería asegurar la libertad de movimiento para los arquitectos y para todas las partes del sector de la construcción revisando los criterios de inmigración, uno de los temas que será de mayor controversia durante las negociaciones.
IV.Mantener el acceso a la financiación para la investigación:
A pesar de que el Reino Unido ha sido uno de los mayores contribuyentes al presupuesto de la Unión Europea destinado a la investigación, la financiación que han recibido para actividades de desarrollo, investigación e innovación por parte de la UE ha sido superior, superando durante el período de entre 2007 y 2013 un 63% el valor aportado. Es por ello que, como consecuencia del Brexit, las ayudas a la investigación disminuirán afectando tanto a las universidades como en los departamentos de investigación tecnológica de algunas empresas. Además, la salida de la Unión Europea puede tener un gran impacto en el sector de la educación ya que, en el 2015, el 13% de los estudiantes en universidades del Reino Unido provenían de países comunitarios. Cualquier disminución o cambio en las convalidaciones es probable que afecte la aceptación de estudiantes y profesionales académicos europeos en universidades del Reino Unido, y probablemente también a los programas de intercambio temporales como el Erasmus.
V.Mantener las certificaciones de calidad para los productos de la Unión Europea:
La industria de la construcción del Reino Unido importa 64% de sus materiales de la Unión Europea. Si el Reino Unido opta por diferentes certificaciones de calidad, no sólo afectaría al sector británico directamente, sino también a las empresas comunitarias para las que el mercado británico es clave. Es por ello que el sector cree importante que el Reino Unido siga formando parte en todas las discusiones en relación a las necesidades específicas de la Unión Europea en cuanto a las normas determinadas y en las decisiones sobre las normas armonizadas (normas UNE-EN), que son las que satisfacen los criterios de máxima seguridad de la Unión Europea o las obedecen.
Maria Giramé Aumatell, arquitecta. Corresponsal del COAC en Londres, Reino Unido
Referencias
https://www.architecture.com/RIBA/Aboutus/Whoweare/BrexitBriefing
https://www.architecture.com/RIBA/Professionalsupport/FutureTrendsSurvey
http://www.arb.org.uk/arb-brexit-faqs
https://www.architectural-review.com
https://www.architectsjournal.co.uk/news/the-aj-on-brexit-10-predictions
El Brèxit. I què passarà ara?
Fa gairebé mig any que la Gran Bretanya va votar per sortir de la Unió Europea en un referèndum històric. Què pot significar el Brèxit per al sector de l'arquitectura del Regne Unit i per al de la resta d’Europa?
El fet és que encara no ens trobem del tot en el "post-Brèxit". La data prevista per a l’activació de l'article 50 és el mes de març del 2017, i segons aquest article, el procés de negociació amb la Unió Europea pot durar fins a 2 anys. Per tant, no hi haurà respostes definitives a què passarà després d’aquest període d'incertesa i és aquí on es plantegen moltes preguntes sobre les conseqüències en el sector durant aquest temps d’impàs.
Segurament la incertesa econòmica és de moment la major amenaça per a totes les parts i, davant d’aquesta situació, sembla que molts dels projectes i de les inversions previstes es podrien congelar, podent afectar negativament el sector. Aquesta situació podria veure’s agreujada o no en funció de les negociacions del Brèxit.
No obstant, cal destacar que en aquest moment, continuen havent-hi oportunitats per a les inversions estrangeres donat el baix valor de la lliura actual. A més a més, la inèrcia del fort creixement dels anys anteriors i dels projectes que ja estan en marxa, mantenen un elevat nivell d’activitat al sector. El valor afegit brut anual produït pel sector va créixer a una mitjana de més del 15% entre els anys 2010 i 2014, passant de produir 2.640 milions a 4.330 milions de lliures anuals. Cal tenir present també, a l’hora d’estimar el futur nivell d’activitat del sector, l’alta demanda de nous habitatges. Particularment, en l’àmbit metropolità de Londres, l’emergència habitacional ha donat lloc a iniciatives com “Homes for Londoners”, de l’actual alcalde Sadiq Khan, que reclama la construcció de 50.000 habitatges nous cada any.
Una altra manera d’intentar entendre com rep la professió l’impacte de la situació actual, posterior al referèndum del Brèxit i previ a la seva execució, és l’enquesta mensual que fa el RIBA (l’organització professional per a arquitectes del Regne Unit) sobre les expectatives laborals en els propers mesos. Els gràfics mostren un llarg i consistent període d’optimisme, que comença a l’inici del 2013 i que només es veu interromput per una abrupta baixada de les expectatives laborals el juny del 2016, coincidint amb el referèndum, arribant a valors negatius. No obstant, les dades dels últims mesos, i en particular les d’octubre, revelen un considerable increment de la confiança dels despatxos d’arquitectura en el futur immediat. Malgrat tot, és difícil saber si aquesta confiança es veurà consolidada seguint la inèrcia dels anys precedents o es veurà minvada dràsticament cada vegada que alguna notícia sobre el Brèxit faci tremolar els mercats.
En aquest context, ja és sabut que el sector de l’arquitectura del Regne Unit i de tota Europa haurà d’afrontar diversos reptes, que podrien trobar solucions més o menys interessants en funció de la voluntat política dels diversos actors participants en les negociacions del Brèxit, així com de les polítiques internes que puguin desenvolupar els diferents nivells d’administració local. En un informe recent, el RIBA ha posat en relleu alguns d’aquests reptes, sintetitzats a continuació:
I.Mantenir la força del sector de l’arquitectura del Regne Unit:
En el context d’inestabilitat econòmica mencionat anteriorment, el sector demana al govern del Regne Unit i al Banc d’Anglaterra que aportin seguretat pels inversors, sobretot per a les inversions nacionals relacionades amb infraestructures i habitatge degut a la manca de finançament de la Unió Europea. El govern també hauria de potenciar l’obertura de mercats locals i a l’estranger, tot assegurant la facilitat a l’accés del finançament per promotors i indústria del sector, però especialment a les PIME.
II.Mantenir el reconeixement de les qualificacions professionals:
En les últimes dècades, el sector professional del Regne Unit ha sigut capaç de captar talent de tot el món, fomentant així la innovació i la captació de clients a escala mundial i aportant diferents perspectives culturals i una gran diversitat lingüística. En aquest sentit, al voltant de 500 arquitectes de la Unió Europea es registren cada any a la ARB, el Registre Oficial d’Arquitectes del Regne Unit. Així doncs, no és d’estranyar que, després del resultat del referèndum, molts despatxos d’arquitectura britànics ja hagin mostrat la seva preocupació pels possibles problemes de personal, i com això podria tenir un impacte en la seva capacitat per contractar i retenir el talent Europeu. És per això que el sector reclama mantenir el reconeixement de la qualificació professional dels arquitectes europeus al Regne Unit, i proposa buscar reconeixements mutus també en altres mercats.
III.Mantenir un sector qualificat i innovador:
L’increment d’immigració de la Unió Europea ha jugat un rol molt important per omplir certs buits en el mercat britànic ja que més d'1 de cada 5 treballadors en el sector de la construcció provenen de l’estranger. L’organisme que regula el sector de la construcció, el Chartered Institute of Building, estima que el sector necessitarà 224.000 nous treballadors per a l’any 2019. Si la marxa del Regne Unit de la Unió Europea es tradueix en restriccions en la llibertat de circulació de treballadors, significarà encara un buit més gran dins del sector de la construcció. Per aquest motiu, el govern del Regne Unit hauria d’assegurar la llibertat de moviment pels arquitectes i per a totes les parts del sector de la construcció revisant els criteris d’immigració, un dels temes que serà de major controvèrsia durant les negociacions.
IV.Mantenir l’accés al finançament per a la investigació:
Malgrat el Regne Unit ha sigut un dels major contribuents al pressupost de la Unió Europea destinat a la investigació, el finançament que han rebut per a activitats de desenvolupament, recerca i innovació per part de la UE ha sigut superior, superant durant el període d’entre el 2007 i el 2013 un 63% el valor aportat. És per això que, com a conseqüència del Brèxit, les ajudes a la investigació disminuiran afectant tant a les universitats com als departaments d’investigació tecnològica d’algunes empreses. A més a més, la sortida de la Unió Europea pot tenir un gran impacte en el sector de l’educació ja que en el 2015, el 13% dels estudiants a universitats del Regne Unit provenien de països comunitaris. Qualsevol disminució o canvi en les convalidacions és probable que afecti l’acceptació d’estudiants i professionals acadèmics europeus a universitats del Regne Unit, i probablement també als programes d’intercanvi temporals com l’Erasmus.
V.Mantenir les certificacions de qualitat pels productes de la Unió Europea:
La indústria de la construcció del Regne Unit importa el 64% dels seus materials de la Unió Europea. Si el Regne Unit opta per diferents certificacions de qualitat, no només afectaria al sector britànic directament, sinó també a les empreses comunitàries per a les quals el mercat britànic és clau. És per això que el sector creu important que el Regne Unit continuï formant part en totes les discussions en relació a les necessitats específiques de la Unió Europea pel que fa a les normes determinades i en les decisions sobre les normes harmonitzades (normes UNE-EN), que són les que satisfan els criteris de màxima seguretat de la Unió Europea o l’obeeixen.
Maria Giramé Aumatell, arquitecta. Corresponsal del COAC a Londres, Regne Unit
Referències
https://www.architecture.com/RIBA/Aboutus/Whoweare/BrexitBriefing
https://www.architecture.com/RIBA/Professionalsupport/FutureTrendsSurvey
http://www.arb.org.uk/arb-brexit-faqs
https://www.architectural-review.com
https://www.architectsjournal.co.uk/news/the-aj-on-brexit-10-predictions