Riyadh, noves estratègies urbanes per impulsar un canvi social
L'organisme públic RDA (Riyadh Development Authority) va aprovar el 2011 la revisió del pla MEDSTAR (The Metropolitan Development Strategy for Arriyadh Region) que és el pla de referència que estableix la visió de futur del desenvolupament de la ciutat de Riyadh i de l’àrea metropolitana pels propers 50 anys i fa un esbós el marc estratègic per els propers 20 anys per guiar el desenvolupament urbà en tots els sectors.
Gran part dels grans projectes urbans es van iniciar fa una dècada com la nova terminal de l’aeroport, el ITCC (Information Technology and Communication Complex) ambdós en funcionament, però alguns d’ells encara en procés d’execució com el Metro de Riyadh, el Districte Financer (KAFD) molt avançats però amb anys de retard, i d’altres en fase de projecte com el King Salman Park (situat al nord est del centre històric en els terrenys de l’antic aeroport cobrint un àrea de 1.330 ha ) i Quidiya (destinació de lleure al oest de Riyadh amb un àrea de 334 km2 ) entre d’altres.
El projecte del Metro de Riyadh té 6 línies construïdes simultàniament, 176 km, 85 estacions, 3 línies de BRT i bus convencional amb quatre estacions principals dissenyades per Snohetta, Zaha Hadid Architects, Omrania & Associates i Gerber Architekten. La seva àrea d’influència abasta tota l’extensió de la ciutat i com a nova infraestructura de transport i mobilitat agafa un protagonisme únic dins del pla estratègic. Promou una nova mobilitat i accessibilitat que reduirà el trànsit dens de les zones urbanes més congestionades, del centre i dels grans eixos viaris nord-sud Olaya Street i King Fahd road que aglutinen gran part dels nous edificis i serveis més representatius de la ciutat, oficines, hotels i equipaments com la biblioteca central i a més facilitarà la connexió amb el districte financer i l’aeroport.
És una poderosa i influent infraestructura. Les obres estan en el tram final però els requeriments tècnics d’implantació (part per túnel, part viaducte) en una trama urbana existent segueixen afectant la mobilitat de la ciutat. En qualsevol cas a induït una sèrie de nous projectes urbans derivats que estan en marxa com són l’estudi de la interconnexió de les àrees verdes, la reurbanització dels vials i espais públics afectats amb una millora de les voreres i del espais destinats a vianants, de l’accessibilitat, l’enjardinament incrementant les àrees d’ombra, l’enllumenat públic i la senyalització.
D’aquests projectes derivats tenen especial interès, per la seva escala més reduïda i pel seu impacte en la millora de l’activitat econòmica dels barris, les zones TOD (Transit-Oriented Development) al llarg de la ciutat i que ja estan en fase de projecte.
Les TOD’s tenen com a principal objectiu promoure àrees de desenvolupament urbà d’alta densitat amb usos mixtos amb un enfocament a favor de la planificació de les tipologies en lloc del tradicional zoning. Cal destacar que la ciutat de Riyadh té una trama urbana de molt baixa densitat i per tant molt extensiva d’ús residencial unifamiliar amb els serveis concentrats en la viabilitat principal.
El desenvolupament de les àrees entorn de les estacions de metro proporcionaran un entorn urbà de millor qualitat, més amable, tindran una millor l’accessibilitat, més i nous serveis de proximitat interconnexió amb els BRT, nous mercats, oficines, residencial d’alta densitat en àrees d’influència de entre 800-1000 metres de radi que variarà segons l’estudi de detall de cada zona. En definitiva es promouran noves activitats econòmiques i negocis lligats al barri, nous tipus de habitatge, farà més propers els nous llocs de treball i millorarà la mobilitat reduint el nombre i la distancia del viatges en cotxe.
És un projecte de llarga durada i per tant adaptable a les necessitats de la zona i el moment i que distribuirà de manera equilibrada les oportunitats i el creixement econòmic per tota la ciutat.
El nous estàndards urbans incrementaran l’ús de l’espai públic com a lloc de relacions, els usos de lleure i les àrees verdes integrades que facilitaran l’ús peatonal i el gaudir de l’aire lliure.
Un projecte suma de projectes d’escala menor però amb un gran impacte que promourà un canvi social i econòmic amb noves formes de treball i relacions socials en una societat més moderna.
Antoni Jansana, arquitecte. Corresponsal del COAC a Riyadh, maig 2019
Construcciones de Eiffel en Córdoba, Argentina
El ingeniero Alexandre Gustave Eiffel, es conocido internacionalmente por ser el constructor de una de las torres más famosas del mundo situada en París, que lleva su nombre. Esta emblemática obra eclipsa su gran aportación al conocimiento y perfeccionamiento de tecnologías aplicadas a grandes construcciones.
Su ingenio y su espíritu innovador le permitieron expandir sus obras por todo el mundo mediante la constructora “Eiffel et Cie.” que fundó en 1867, la que enseguida adquirió gran prestigio en estructuras de acero.[1] Sus construcciones fueron demandadas desde diferentes países.
En Argentina, en particular en la ciudad de Buenos Aires y en la provincia de Córdoba se situaron algunas de las obras que actualmente se conservan.
En 1906 comenzó en Buenos Aires la construcción del edificio “El Forjador”, originalmente destinado a ferretería y fábrica de herramientas agrícolas. Las columnas, vigas, capiteles y herrería de obra que componen la construcción fueron traídos en barco desde Francia y ensamblados en el lugar en forma artesanal con remaches a fuego, conservando una simetría perfecta. Este edificio fue declarado Monumento histórico Nacional y Municipal y actualmente funciona como salón de eventos.
En el archivo Eiffel en Paris hay también una referencia a un puente desmontable para ser enviado a Argentina en 1896.[2]El sistema de puentes desmontable, desarrollado por Eiffel desde 1873, consistía de 3 elementos de hierro, el principal era un modulo triangular de 121 Kg. Montados con pernos, los elementos permitieron realizar tramos de rangos y capacidades de carga variables, por lo general, fueron levados por grúas. [[3]]
En la provincia de Córdoba se sitúan cuatro obras del ingeniero francés que actualmente pueden ser visitadas.
La más conocida es “La Vuelta al Mundo”, ubicada en la Ciudad de Córdoba. Esta noria ingresó al país en 1916 con motivo de la conmemoración del centenario de la independencia argentina para ser instalada en el Mundial Park de San Miguel de Tucumán.[[4]] En 1918 fue adquirida por el gobierno cordobés y utilizada como uno de los principales atractivos del recientemente inaugurado parque zoológico diseñado por el arquitecto belga Charles Thays.
La estructura principal está realizada en hierro forjado y la compone una rueda giratoria de 27 metros de diámetro con ejes radiales entrecruzados sostenida por dos soportes triangulares reticulados. Posee 20 cabinas con armazón de hierro y placas de madera con capacidad para seis personas cada una.
La noria fue durante mucho tiempo una atracción ciudadana ya que desde la cima de esta construcción se podía observar toda la ciudad. Funcionó hasta el año 1970 y en 2003 fue restaurada para ser expuesta sólo como monumento histórico, ya sin su uso original. [[5]]
Otras construcciones que se conservan en Córdoba son dos casas prefabricadas.
En 1917 ingresaron en Argentina tres viviendas remitidas por la compañía “Eiffel et Cie”. Su diseño permitía la posibilidad de ser armadas, desarmadas y vueltas a montar en otro lugar.
Dos de ellas se enviaron a la ciudad de Córdoba para ser construidas en el distrito San Vicente y funcionaron como viviendas familiares. Años más tarde una de estas casas fue trasladada a la localidad de Villa María y hoy atrae la atención de numerosos visitantes. La otra casa estuvo habitada hasta 2001 y actualmente pertenece al patrimonio nacional y está en restauración.
La tercera vivienda se instaló en la provincia de Mendoza. Posteriormente fue vendida y trasladada a Chile.
Las viviendas están compuestas de una o dos plantas, con balcón y galería. Su estructura está formada por columnas y vigas de hierro, las paredes están constituidas por planchas de acero con una cámara de aire interna y la cubierta es inclinada de chapa. Tienen un sistema de aireación y ventilación mediante ranuras en los techos y paredes. La carpintería original es de madera. Todas las piezas están ensambladas y atornilladas.
Estas viviendas prefabricadas tienen una tipología similar a la casa presentada en la Exposición de París de 1889, que fue adquirida por un empresario del caucho que la trasladó a Perú.[[6]]
Los molinos son otra de las topologías constructivas que llegaron al país. A finales de siglo XIX y principios del XX Argentina era uno de los principales productores ganaderos y agrícolas del mundo y la Sociedad Rural de Buenos Aires organizaba todos los años la Exposición de Ganadería, Agricultura e Industria Internacional. Con ese motivo en 1903 ingresaron al país dos molinos producidos por la compañía de Eiffel que sorprendieron a los participantes de la feria.
Tenían 35 metros de altura y contaban con tres pisos. En su extremo contaban con una rueda con cuatro aspas y poseían también dos tanques de agua ubicados en diferentes niveles de la construcción, a la que se accedía a través de una escalera caracol.
Fueron comprados por un productor agropecuario de Córdoba para sus estancias, uno para la de Capilla del Monte y el otro para la de la localidad de Rió Cuarto. Los molinos funcionaron durante muchos años. A causa de una fuerte tormenta uno de ellos perdió sus aspas y dejó de abastecer agua, pero aun se puede observar su estructura. El otro molino fue desmontado.
Cabe señalar que si bien se ha cuestionado su procedencia, historiadores y testimonios de lugareños coinciden en que los talleres de Eiffel fueron el origen de las estructuras.
Las construcciones de Eiffel en Argentina no tuvieron el justo reconocimiento por parte del colectivo de la construcción, sin recibir el mantenimiento y conservación que merecían. Afortunadamente desde hace poco tiempo ha comenzado su puesta en valor.
Bibiana Sciortino, arquitecta. Corresponsal del COAC en Córdoba, Argentina.
Notas
[1] “En 1889 Gustave Eiffel terminó las actividades de la compañía G. Eiffel et Cie para contribuir a una nueva compañía, la Compañía de los establecimientos de Eiffel, sus talleres de Levallois-Perret, sus actividades, pedidos y patentes. Bajo varias denominaciones (Sociedad de construcción de Levallois-Perret, Etablissements Eiffel), la compañía opera hasta 1975”. Irel. Instruments de Recherche en Ligne. 2009. http://www.archivesnationales.culture.gouv.fr/camt/fr/egf/donnees_efg/152_AQ/152_AQ_FICHE.html
[2] Carouge, Éliane et al. (2009). “Fonds: Ètablissements Eiffel”. Entrada 152 AQ 230. Irel. Instruments de Recherche en Ligne..
http://www.archivesnationales.culture.gouv.fr/camt/fr/egf/donnees_efg/152_AQ/152_AQ_INV.pdf
[3] “Les ponts démontables”. (2007). Planète TP. http://www.planete-tp.com/les-ponts-demontables-a208.html
[4] “La celebración del Centenario de la Independencia Argentina, el 9 de Julio de 1916”. Archivo Literario Municipal. Chivilcoy. http://www.archivoliterariochivilcoy.com/la-celebracion-del-centenario-la-independencia-ar
[6] La casa prefabricada fue adquirida por Julio H. Toots en 1890 y fue llevada a Iquitos, en la Amazonia Peruana. “La casa de fierro de Iquitos”. (2018).Iquitos Travel Guide.
https://iquitostravelguide.com/la-casa-de-fierro-de-iquitos/
Bibliografía:
Barral, George. (1891). “Biografia de Gustave Eiffel”. Monumentos del mundo. (2019). www.maravillas-del-mundo.com/Torre-Eiffel/Gustave-Eiffel.php
Batalla, Juan (18-06-2016). “Las 12 obras de Gustave Eiffel en Latino America.”Infobae. Argentina,
https://www.infobae.com/turismo/2016/06/18/las-12-obras-de-gustave-eiffel-en-latinoamerica/
Carouge Éliane et al. (2009). “Fonds: Ètablissements Eiffel”.152 AQ. Irel. Instruments de Recherche en Ligne.
http://www.archivesnationales.culture.gouv.fr/camt/fr/egf/donnees_efg/152_AQ/152_AQ_INV.pdf
Lemoine, Bertrand. (2002) “Gustave Eiffel”. Ed. Akal S.A. Madrid.
Page, Carlos A. (1996). ”El parque Sarmiento. Córdoba”. Fundación Centro. Córdoba.
Association des descendants de Gustave Eiffel. (2014).
http://www.gustaveeiffel.com/ouvrage/amerique_sud.html
Irel. Instruments de Recherche en Ligne. (2009) http://www.archivesnationales.culture.gouv.fr/camt/fr/egf/donnees_efg/152_AQ/152_AQ_FICHE.html
“La casa de fierro de Iquitos”. (2018). Iquitos Travel Guide.
https://iquitostravelguide.com/la-casa-de-fierro-de-iquitos/
“La celebración del Centenario de la Independencia Argentina, el 9 de Julio de 1916”. Archivo Literario Municipal. Chivilcoy.
http://www.archivoliterariochivilcoy.com/la-celebracion-del-centenario-la-independencia-ar
“La huella de Eiffel en Córdoba”. (26-12-2014). Portal de Noticias. Gobierno de la Provincia de Córdoba. http://prensa.cba.gov.ar/informacion-general/la-huella-de-eiffel-en-cordoba/
“Les ponts démontables”. (2007). Planète TP. http://www.planete-tp.com/les-ponts-demontables-a208.html
Construccions d'Eiffel a Córdoba, Argentina
L'enginyer Alexandre Gustave Eiffel, és conegut internacionalment per ser el constructor d'una de les torres més famoses del món situada a París, que porta el seu nom. Aquesta emblemàtica obra eclipsa la seva gran aportació al coneixement i perfeccionament de tecnologies aplicades a grans construccions.
El seu enginy i el seu esperit innovador li van permetre expandir les seves obres arreu del món mitjançant la constructora "Eiffel et Cie." Que va fundar en 1867, la que de seguida va adquirir gran prestigi en estructures d'acer. [1] Les seves construccions van ser demandades des de diferents països.
A l'Argentina, en particular a la ciutat de Buenos Aires i a la província de Còrdova es van situar algunes de les obres que actualment es conserven.
El 1906 va començar a Buenos Aires la construcció de l'edifici "El Forjador", originalment destinat a ferreteria i fàbrica d'eines agrícoles. Les columnes, bigues, capitells i ferreria d'obra que componen la construcció van ser portats en vaixell des de França i acoblats en el lloc en forma artesanal amb reblons a foc, conservant una simetria perfecta. Aquest edifici va ser declarat Monument històric Nacional i Municipal i actualment funciona com a sala d'esdeveniments.
A l'arxiu Eiffel a Paris hi ha també una referència a un pont desmuntable per a ser enviat a l'Argentina en 1896. [2] El sistema de ponts desmuntable, desenvolupat per Eiffel des de 1873, consistia de 3 elements de ferro, el principal era un mòdul triangular de 121 Kg. Muntats amb perns, els elements van permetre realitzar trams de rangs i capacitats de càrrega variables, generalment, van ser llevats per grues. [3]
A la província de Còrdova se situen quatre obres de l'enginyer francès que actualment poden ser visitades.
La més coneguda és "La Volta al Món", situada en la Ciutat de Còrdova. Aquesta sínia va ingressar al país en 1916 amb motiu de la commemoració del centenari de la independència argentina per ser instal·lada al Mundial Park de San Miguel de Tucumán. [4] En 1918 va ser adquirida pel govern cordovès i utilitzada com un dels principals atractius del recentment inaugurat parc zoològic dissenyat per l'arquitecte belga Charles Thays. L'estructura principal està realitzada en ferro forjat i la compon una roda giratòria de 27 metres de diàmetre amb eixos radials entrecreuats sostinguda per dos suports triangulars reticulats. Posseeix 20 cabines amb carcassa de ferro i plaques de fusta amb capacitat per a sis persones cadascuna. La noria va ser durant molt temps una atracció ciutadana ja que des del cim d'aquesta construcció es podia observar tota la ciutat. Va funcionar fins a l'any 1970 i en 2003 va ser restaurada per ser exposada només com monument històric, ja sense el seu ús original. [5] Altres construccions que es conserven a Còrdova són dues cases prefabricades. El 1917 van ingressar a l'Argentina tres habitatges remeses per la companyia "Eiffel et Cie". El seu disseny permetia la possibilitat de ser armades, desarmades i voltes a muntar en un altre lloc. Dues d'elles es van enviar a la ciutat de Còrdova per a ser construïdes al districte Sant Vicent i van funcionar com a habitatges familiars. Anys més tard una d'aquestes cases va ser traslladada a la localitat de Vila María i avui atreu l'atenció de nombrosos visitants. L'altra casa va estar habitada fins a 2001 i actualment pertany al patrimoni nacional i està en restauració.
El tercer habitatge es va instal·lar a la província de Mendoza. Posteriorment va ser venut i traslladada a Xile.
Els habitatges estan compostos d'una o dues plantes, amb balcó i galeria. La seva estructura està formada per columnes i bigues de ferro, les parets estan constituïdes per planxes d'acer amb una càmera d'aire interna i la coberta és inclinada de xapa. Tenen un sistema de ventilació i ventilació mitjançant ranures en els sostres i parets. La fusteria original és de fusta. Totes les peces estan acoblades i cargolades.
Aquests habitatges prefabricats tenen una tipologia similar a la casa presentada a l'Exposició de París de 1889, que va ser adquirida per un empresari del cautxú que la va traslladar al Perú. [6]
Els molins són una altra de les topologies constructives que van arribar al país. A finals de segle XIX i principis del XX Argentina era un dels principals productors ramaders i agrícoles del món i la Societat Rural de Buenos Aires organitzava cada any l'Exposició de Ramaderia, Agricultura i Indústria Internacional. Amb aquest motiu en 1903 van ingressar al país dos molins produïts per la companyia d'Eiffel que van sorprendre els participants de la fira.
Feia 35 metres d'altura constaven de tres pisos. En el seu extrem comptaven amb una roda amb quatre aspes i posseïen també dos tancs d'aigua ubicats en diferents nivells de la construcció, a la qual s'accedia a través d'una escala de caragol.
Van ser comprats per un productor agropecuari de Còrdova per les seves estades, un per la de Capella de la Muntanya i l'altre per a la de la localitat de riure Quart. Els molins van funcionar durant molts anys. A causa d'una forta tempesta un d'ells va perdre les seves aspes i va deixar de proveir aigua, però encara es pot observar la seva estructura. L'altre molí va ser desmuntat.
Cal assenyalar que si bé s'ha qüestionat la seva procedència, historiadors i testimonis de vilatans coincideixen que els tallers d'Eiffel van ser l'origen de les estructures.
Les construccions d'Eiffel a Argentina no van tenir el just reconeixement per part del col·lectiu de la construcció, sense rebre el manteniment i conservació que mereixien. Afortunadament des de fa poc temps ha començat la seva posada en valor.
Bibiana Sciortino, arquitecta. Corresponsal del COAC en Córdoba, Argentina.
Notes
[1] “En 1889 Gustave Eiffel terminó las actividades de la compañía G. Eiffel et Cie para contribuir a una nueva compañía, la Compañía de los establecimientos de Eiffel, sus talleres de Levallois-Perret, sus actividades, pedidos y patentes. Bajo varias denominaciones (Sociedad de construcción de Levallois-Perret, Etablissements Eiffel), la compañía opera hasta 1975”. Irel. Instruments de Recherche en Ligne. 2009. (+)
[2] Carouge, Éliane et al. (2009). “Fonds: Ètablissements Eiffel”. Entrada 152 AQ 230. Irel. Instruments de Recherche en Ligne. (+)
[3] “Les ponts démontables”. (2007). Planète TP. (+)
[4] “La celebración del Centenario de la Independencia Argentina, el 9 de Julio de 1916”. Archivo Literario Municipal. Chivilcoy. (+)
[6] La casa prefabricada fue adquirida por Julio H. Toots en 1890 y fue llevada a Iquitos, en la Amazonia Peruana. “La casa de fierro de Iquitos”. (2018). Iquitos Travel Guide. (+)
Bibliografía:
Barral, George. (1891). “Biografia de Gustave Eiffel”. Monumentos del mundo. (2019). www.maravillas-del-mundo.com/Torre-Eiffel/Gustave-Eiffel.php
Batalla, Juan (18-06-2016). “Las 12 obras de Gustave Eiffel en Latino America.”Infobae. Argentina,
https://www.infobae.com/turismo/2016/06/18/las-12-obras-de-gustave-eiffel-en-latinoamerica/
Carouge Éliane et al. (2009). “Fonds: Ètablissements Eiffel”.152 AQ. Irel. Instruments de Recherche en Ligne.
http://www.archivesnationales.culture.gouv.fr/camt/fr/egf/donnees_efg/152_AQ/152_AQ_INV.pdf
Lemoine, Bertrand. (2002) “Gustave Eiffel”. Ed. Akal S.A. Madrid.
Page, Carlos A. (1996). ”El parque Sarmiento. Córdoba”. Fundación Centro. Córdoba.
Association des descendants de Gustave Eiffel. (2014).
http://www.gustaveeiffel.com/ouvrage/amerique_sud.html
Irel. Instruments de Recherche en Ligne. (2009) http://www.archivesnationales.culture.gouv.fr/camt/fr/egf/donnees_efg/152_AQ/152_AQ_FICHE.html
“La casa de fierro de Iquitos”. (2018). Iquitos Travel Guide.
https://iquitostravelguide.com/la-casa-de-fierro-de-iquitos/
“La celebración del Centenario de la Independencia Argentina, el 9 de Julio de 1916”. Archivo Literario Municipal. Chivilcoy.
http://www.archivoliterariochivilcoy.com/la-celebracion-del-centenario-la-independencia-ar
“La huella de Eiffel en Córdoba”. (26-12-2014). Portal de Noticias. Gobierno de la Provincia de Córdoba. http://prensa.cba.gov.ar/informacion-general/la-huella-de-eiffel-en-cordoba/
“Les ponts démontables”. (2007). Planète TP. http://www.planete-tp.com/les-ponts-demontables-a208.html
Retalls Urbans, estratègia comprovada de creació d’escenaris de vida a l’àrea metropolitana de Bucaramanga, Colòmbia.
A l'àrea metropolitana de Bucaramanga, s'han anat implementant estratègies enfocades al creixement sostenible de les ciutats, d'acord amb la Nova Agenda Urbana la qual estableix una innovadora forma de planificar, gestionar i viure a les ciutats. En aquesta Agenda, destaquen els compromisos de promoure i donar suport al desenvolupament de ciutats més netes, prendre mesures per fer front al canvi climàtic mitjançant la reducció d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, millorar la connectivitat, donar suport a iniciatives sostenibles i fomentar la creació d'espais públics segurs, accessibles i ecològics.
De la mateixa manera, en el context regional, el Pla Integral de Desenvolupament Metropolità – “digue’m el teu pla”, com a marc estratègic de planificació amb visió metropolitana 2016 - 2026, preveu el Programa MÉS VERD PER A L'ÀREA METROPOLITANA DE BUCARAMANGA que s'orienta a implementar i mantenir en condicions apropiades, l'àrea destinada a zones verdes urbanes com a escenari d’una sana disseminació, generant consciència sobre el valor del paisatge urbà i garantint connectivitat i complementarietat de l'estructura ecològica principal del territori. Així mateix, la Llei 1549 de 2012, pretén enfortir la política colombiana d'educació ambiental i la seva incorporació efectiva en el desenvolupament territorial, a través dels projectes ambientals escolars - PRAE, i els projectes ciutadans i comunitaris d'educació ambiental - PROCEDEIXI; instruments dels quals neix la necessitat d'adequar espais per a la formació ambiental de la ciutadania.
En el marc dels esmentats fonaments, de la competència d'autoritat ambiental urbana i de l’important paper planificador de l'Àrea Metropolitana de Bucaramanga, és de gran importància aprofundir en accions que condueixin a l'assoliment d'aquests compromisos, i específicament en la gestió i generació de espai públic en el qual s'integrin disseny, sostenibilitat i participació ciutadana. D'aquesta manera, sorgeix l'estratègia anomenada Retalls Urbans que cerca la creació, regeneració i restitució d'àrees residuals urbanes per a habilitar-les com escenaris de vida comunitària a través de la cultura i l'educació ambiental; perquè cada espai no sigui només un lloc ... sinó una experiència. Una estratègia que fa un any era tot just un esbós, una idea en l'imaginari d'una entitat convençuda de les bondats dels processos arquitectònics integradors de l'espai públic a les dimensions ambiental, social i econòmica de l'Àrea Metropolitana de Bucaramanga.
Un Retall Urbà es concep com un espai públic lliure de barreres físiques, promotor de cohesió social, segur, un escenari de pedagogia i educació ambiental, articulador de projectes comunitaris, que permet la renovació i posada en valor d'espècies endèmiques; i, adaptat al lloc, context, usuari i temps específic. La metodologia emprada per implementar l'estratègia de retalls URBANS, es basa en la PARTICIPACIÓ CIUTADANA sota l'entès que ningú millor que la comunitat del sector que viu dia a dia el seu espai, les seves mancances, les seves expectatives ..., és qui està cridada a protagonitzar la construcció de la seva realitat. Segons Alan Lavel, el territori és una construcció social, política i econòmica el resultat són regions amb característiques humanes, productives, econòmiques, polítiques o socials diferenciades, referida a la base de recursos naturals i característiques geogràfiques naturals en general. És el resultat dinàmic i complex de l'entorn interactuant amb les comunitats que en formen part. D'aquesta manera, els Retalls Urbans construïts amb la participació ciutadana, generen sentit de pertinença i d'identitat; el nom relaciona a la comunitat amb l'espai públic de manera simbòlica en tant s'apodera d'ell, ja que ha impregnat a cadascun dels seus components d'un significat especial. El procés de co-creació (AMB - comunitat) del Retall Urbà s'inicia amb l'elaboració del PROCEDEIXI, el qual conté una anàlisi qualitativa i quantitativa de les condicions urbanístiques, socials i ambientals, relacionada amb la gestió de residus sòlids, espècies de fauna i flora existents, mobilitat, qualitat de l'aire, característiques actuals del recurs hídric, condicions de soroll, sanejament bàsic, espai públic i instruments de cultura i educació ambiental presents a cada zona, per tal d'aconseguir un panorama integral dels llocs potencials de convertir-se en Retalls Urbans.
És per això que es propicien trobades flexibles i oberts, exercicis de sensibilització i pedagogia que busquen involucrar la comunitat en la discussió de temes pertinents a l'espai públic i la ciutat, el desenvolupament econòmic, la sostenibilitat urbana i la identitat sobre el territori, sempre des d'una perspectiva lúdica, dinàmica, atractiva i propera que motivi els ciutadans i aconsegueixi la seva real APROPIACIÓ i IMPLICACIÓ en el procés.
Per aquest motiu es torna imperatiu comunicar, difondre i interactuar amb el ciutadà des de l'inici i durant totes les fases del cicle de vida del projecte, així com fer visible el procés i els resultats a la comunitat en un exercici de retroalimentació on les parts arriben a consensos.
Per a això, l'equip de treball de l'entitat que anomenem taller d'arquitectura, tradueix les propostes tècniques a un llenguatge que tothom pugui comprendre (imatges, referents, llenguatge col·loquial, maquetes, mitjans audiovisuals ...); implementa una metodologia oberta i col·laborativa; propicia trobades in situ, al carrer i amb els veïns; aplica eines i canals de diàleg, difusió i consulta permanent amb tots els actors involucrats; desenvolupa campanyes de comunicació i publicació en pàgina web, xarxes socials i altres mitjans virtuals; escolta, estudia, contextualitza i incorpora efectivament les opinions de la comunitat a cada Retall Urbà en les seves diferents etapes d'execució.
L'anterior agilitza processos, s'acosta al ciutadà, potencia la implicació de la població i dels agents socioeconòmics de l'Àrea Metropolitana de Bucaramanga i facilita la transformació d'idees en projectes d'urbanisme.
Del procés participatiu es deriva un espai on interactuen els actors socials, reflexionen sobre la situació i es planteja el full de ruta que comprèn accions i eines amb les comunitats, entitats públiques i actors representatius de la planificació.
Per la seva naturalesa, el projecte requereix de mecanismes de seguiment i avaluació en el temps que permetin visibilitzar les accions realitzades, analitzar, implementar i / o adaptar les decisions als constants canvis de l'entorn. Per a això es dissenyen i desenvolupen indicadors com els que s'esmenten a continuació, que corresponen a totes les tipologies plantejades de Retalls Urbans i que incorporen les perspectives tècniques, ciutadanes, i dels diferents agents involucrats en l'ordenament territorial:
• Indicador de qualitat espacial i disseny: es refereix a les millores espacials i infraestructurals realitzades, que permeten que la intervenció compti amb un espai de qualitat.
• Indicador de sòl tou i arborització: les tipologies de retalls urbans busquen propiciar un disseny amb vegetació que li dona qualitat a l'espai públic, aporta confort i redueix l'impacte ambiental
• Indicador d'accidentalitat: algunes de les tipologies estan relacionades amb creus i interseccions en vies, de manera que aquest indicador permet verificar si la intervenció aconsegueix disminuir la taxa d'accidentalitat del sector.
• Indicador d'apropiació: analitza el nivell de pertinença al Retall Urbà per verificar l'èxit de la intervenció.
En els esdeveniments de lliurament dels Retalls Urbans a la comunitat - qui és el seu cuidador i amo natural -, hem comprovat la felicitat amb la qual els ciutadans de totes les edats el reben, amb el cor ple de complaença, d'aquest sentiment de rebre el regal que va somiar merèixer per als seus fills, els seus pares i per a si mateix ... .: Espais amb disseny modern i funcional, amb zones verdes renovades i propícies per a la trobada amb la natura, amb materials i jocs infantils de la més alta qualitat, amb zones d'estada i mobiliaris com a punt net, contenidors en acer inoxidable, aparcaments de bici, rampes d'accés a persones amb discapacitat i senyalística.
El nivell d'excel·lència i la contribució d'aquest tipus d'obres a preservar i millorar els valors urbans, ambientals, socials i culturals; ha fet que els projectes emmarcats en el Pla de Desenvolupament Municipal: "L'espai públic, la pell de la democràcia" liderats pel taller d'arquitectura pública de l'alcaldia de Bucaramanga, foren guardonats en la biennal nacional d'Arquitectura Colombiana amb el premi Karl Brunner en la categoria disseny urbà i paisatgisme en el mes d'octubre de 2018, així com amb el premi internacional "ciutat per a les persones" en la categoria "Reviure la ciutat" del Govern de la ciutat de Buenos Aires i el Banc Inter americà de Desenvolupament a l'agost de 2018. Aquest taller d'arquitectura que va ser incubat en l'Alcaldia de Bucaramanga a mitjan 2016, va ser codirigit en el seu moment per l'Arquitecte Rodolfo Torres Puyana - actual director de l'Àrea Metropolitana de Bucaramanga -, i coordinat per l'Arquitecte Francisco Jordà Serran.
"Després de concloure amb èxit els primers 10 retalls urbans a l'Àrea Metropolitana de Bucaramanga, podem dir amb orgull i satisfacció que hem convertit espais problema en espais per a la vida"
Rodolfo Torres Puyana. arquitecte. Corresponsal del COAC a Bucaramanga, Colòmbia. Maig 2019.
Amb la col·laboració de AMB: Arquitecte Francisco Eugenio Jordà Serrano, enginyera industrial Sandra Yaneth Parada Hernández