El Archivo Histórico participa en la exposición "De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla y los artistas, una mirada literaria"
En la exposición temporal que tiene lugar a la Fundación Josep Pla de Palafrugell entre el 9 de julio y el 30 de octubre de 2021 se puede encontrar una reproducción de una carta de Josep Pla dirigida al arquitecto Rafael Masó. En ella Josep Pla le dice, entre otras cosas, que, a pesar de que no se conozcan personalmente, lo felicita por su santo y le dice que ha sentido a hablar de él gracias a Joan Coromina. Esta carta forma parte de la correspondencia del Fondo Rafael Masó que custodia el Archivo Histórico del COAC, en Girona.
De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla y los artistas, una mirada literaria, que ha comisariado la historiadora del arte y doctora en humanidades Mariona Seguranyes, nos ayuda a entender de donde surge el gusto estético de Josep Pla, con la influencia de los artistas impresionistas y cubistas de la época. También confirma la relación que Josep Pla tuvo con artistas establecidos en la zona del Baix Empordà que marcaron su vida y obra, como Joan Baptista Coromina i Francesc Gimeno; y con los artistas que conoció a París como Enric Casanovas, Domènec Carles, Lluís Mercadé, Joaquim Sunyer o Pere *Ynglada.
La correspondencia de Rafael Masó
Entre la documentación que forma parte del Fondo Rafael Masó, que custodia el Archivo Histórico del COAC de Girona, encontramos 626 cartas que recibió el arquitecto escritas por su propia familia y, también, por personalidades del mundo del arte y de la política de la época como, por ejemplo, Josep Puig Cadafalch, Joaquim Ruyra, Josep Llimona, Mela Mutter, Joaquim Folch Torres, entre otros.
L’Arxiu Històric participa en l’exposició "De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària"
A l’exposició temporal que té lloc a la Fundació Josep Pla de Palafrugell entre el 9 de juliol i el 30 d’octubre de 2021 s’hi pot trobar una reproducció d’una carta de Josep Pla dirigida a l’arquitecte Rafael Masó. En ella Josep Pla li diu, entre altres coses, que, malgrat que no es coneguin personalment, el felicita pel seu sant i li diu que n’ha sentit a parlar d’ell gràcies a en Joan Coromina. Aquesta carta forma part de la correspondència del Fons Rafael Masó que custodia l’Arxiu Històric del COAC, a Girona.
De Palafrugell a París, 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària, que ha estat comissariada per la historiadora de l’art i doctora en humanitats Mariona Seguranyes, ens ajuda a entendre d’on sorgeix el gust estètic de Josep Pla, amb la influència dels artistes impressionistes i cubistes de l’època. També confirma la relació que Josep Pla va tenir amb artistes establerts a la zona del Baix Empordà que van marcar la seva vida i obra, com Joan Baptista Coromina i Francesc Gimeno; i amb els artistes que va conèixer a París com Enric Casanovas, Domènec Carles, Lluís Mercadé, Joaquim Sunyer o Pere Ynglada.
La correspondència de Rafael Masó
Entre la documentació que forma part del Fons Rafael Masó, que custodia l’Arxiu Històric del COAC de Girona, trobem 626 cartes que va rebre l’arquitecte escrites per la seva pròpia família i, també, per personalitats del món de l’art i de la política de l’època com, per exemple, Josep Puig i Cadafalch, Joaquim Ruyra, Josep Llimona, Mela Mutter, Joaquim Folch i Torres, entre altres.
Ciclo Síntesis Arquitectónicas 2021: El Eixample Malagrida de Olot: Urbanismo y arquitectura en la Catalunya-Ciudad-Jardín, de Arnau Vergés
La tercera y última sesión del ciclo Síntesis Arquitectónicas 2021 tendrá lugar en la sede de la Delegación Garrotxa-Ripollès del COAC, el 15 de julio, a las 19 horas. En esta ocasión, el arquitecto Arnau Vergés presentará su tesis doctoral El Eixample Malagrida de Olot: Urbanismo y arquitectura en la Catalunya-Ciudad-Jardín.
La Ciudad Jardín es como se conoce el Eixample Malagrida de Olot porque es como se denomina este espacio en los únicos planos que se conocen del proyecto nacido en pleno novecentismo y promovido por el “americano” y Manuel Malagrida Fontanet. Estos planos asignan la autoría del plan a los entonces arquitectos municipales Joan Roca Pinet y Josep Esteve a través de la firma encontramos en los proyectos parciales realizados por cada uno de ellos en 1916 y 1925, respectivamente. Pero, ¿podemos dar por válido el modelo de ciudad jardín como base del proyecto de crecimiento más importante de la historia contemporánea de la ciudad de Olot? Y, todavía más, ¿su autoría real se corresponde con los dos únicos nombres que firman los planos originales?
La puesta en entredicho de estas afirmaciones históricas es dos de las directrices principales que acompañan la investigación que ha hecho Arnau Vergés y que nos conducen a profundizar en la vida y obra de su Fundador, Manuel Malagrida. Se trata de un proceso inmersivo que también nos lleva a investigar otras vertientes del proyecto, como por ejemplo su disposición formal radial y los sólidos referentes que lleva asociados o la dimensión política de la aparentemente inocua metáfora del descubrimiento de América asociada a la segunda fase de la obra.
Arnau Vergés
Es doctor arquitecto por la Universitat de Girona en 2021 y arquitecto por la Universitat Politécnica de Catalunya en 2004. En 2017 obtuvo la Beca Ernest Lluch de Ciencias Sociales y Humanas de la ciudad de Olot que le permitió empezar a investigar sobre su tesis alrededor del Eixample Malagrida. Bajo el nombre Arnau Estudi d’Arquitectura, y desde Olot, su obra ha obtenido varios reconocimientos, fue ganador del concurso para la construcción de un mirador de sal a la Punta del Cuerno del Delta del Ebro, ha sido seleccionado en los premios FAD y en la Bienal Internacional de Paisaje de Barcelona, y también ha sido galardonado en la Bienal de Arquitectura Española, los Premios de Arquitectura de las Comarcas de Girona, los premios Empòria, el palmarés Technal y premios AJAC.
INSCRIPCIONES
Actividad gratuita. Inscripción obligatoria a través de este formulario. Plazas limitadas.
MEDIDAS COVID-19
El acto cumplirá todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente.
El ciclo Síntesis Arquitectònicas se realiza gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC: Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradores.
Cicle Síntesis Arquitectòniques 2021: L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí, d’Arnau Vergés
La tercera i darrera sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2021 tindrà lloc a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, el 15 de juliol, a les 19 hores. En aquesta ocasió, l’arquitecte Arnau Vergés presentarà la seva tesi doctoral L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí.
La Ciutat Jardí és com es coneix l’Eixample Malagrida d’Olot perquè és com s’anomena aquest espai en els únics plànols que es coneixen del projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925, respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals?
La posada en dubte d’aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la investigació que ha fet Arnau Vergés i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d’un procés immersiu que també ens porta a investigar d’altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l’aparentment innòcua metàfora de la descoberta d’Amèrica associada a la segona fase de l’obra.
Arnau Vergés
Arnau Vergés és doctor arquitecte per la Universitat de Girona l’any 2021 i arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2004. L’any 2017 va obtenir la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes de la ciutat d'Olot que li va permetre començar a investigar sobre la seva tesi al voltant de l’Eixample Malagrida.
Sota el nom Arnau Estudi d’Arquitectura, i des d’Olot, la seva obra ha obtingut diversos reconeixements, va ser guanyador del concurs per a la construcció d'un mirador de sal a la Punta de la Banya del Delta de l'Ebre, ha estat seleccionat als premis FAD i la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, i també ha estat guardonat a la Biennal d’Arquitectura Espanyola, els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, els premis Empòria, el palmarès Technal i premis AJAC.
INSCRIPCIONS
Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria a través d’aquest formulari. Places limitades.
MESURES COVID-19
L’acte complirà totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.
El cicle Síntesis Arquitectòniques és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.