L'edificació mostra un lleuger creixement, basat però en un model poc sostenible
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’activitat del sector es fonamenta en el model tradicional, centrat en l’edificació d’obra nova. La gran rehabilitació segueix perdent pes, i ho fa de forma continuada des del 2017.
Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament i eficiència energètica —que afecten la salut i el benestar de les persones— segueix sent el repte pendent, en un parc edificat el 40% del qual té més de 50 anys d’antiguitat, i en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents també en el nostre sector.
El COAC ha analitzat el dimarts 9 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya el primer semestre del 2019 a partir dels projectes d’execució d’obra comparant les dades amb el primer semestre de l'any anterior.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2019 s’ha tancat amb 2.375.135 m2 visats, 124.642 m2 més que el primer semestre del 2018. Cal precisar que:
1.- El creixement interanual és baix. S’ha reduït a gairebé la meitat, quedant-se en un 5,5%. I és que en els anys anteriors els projectes més grans (de més de 10 mil m2) eren els principals responsables de l’augment de la superfície visada. Aquest semestre no ha estat així.
2.- Els projectes petits i mitjans guanyen força. Si es consolida els propers mesos, podria indicar un creixement més estructural per a la professió i el sector. S’han visat 4.691 projectes, un 8% més. 35 són projectes grans, un 7% menys en superfície que el primer semestre de l’any anterior (pràcticament la totalitat són d'obra nova, només un 2% de la superfície visada és de gran rehabilitació).
3.- L’obra nova, la gran protagonista. Puja un 10,5%. Per contra, la rehabilitació continua baixant, un 8,2%. Veiem que quan millor va l’obra nova pitjor va la gran rehabilitació; i és una tendència alarmant.
4.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. En general creix, excepte Demarcació de Girona i Barcelona ciutat.
Anàlisi per tipologia: obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut un 10,5% i s'han visat 1.772.983 m2. Ha incrementat tant el número de projectes com la superfície.
Totes les mides de projectes creixen, destacant el 42% del tram entre 500 i 3.000 m2, mentre que per usos detectem petites baixades en l’ús sanitari i industrial i la resta creixen en diferent quantia.
Per a gran rehabilitació, les xifres segueixen sent negatives. La rehabilitació només suposa un 24% de la superfície visada a Catalunya. A nivell territorial, cau de manera generalitzada excepte a Girona i a l’àrea metropolitana de Barcelona (sense la capital).
La superfície visada en rehabilitació baixa un 8,2%, tot i que el nombre de projectes ha incrementat un 1,7%. Només han crescut els projectes de menys de 3.000 m2, la resta disminueixen en la superfície visada. Pel que fa als usos, l’habitatge baixa, mentre que el no habitatge es manté exclusivament per l’impuls de l’ús comercial.
En conclusió, es confirma que la gran rehabilitació va perdent pes i activitat de forma continuada des de l’any 2017, en contrapartida amb la tendència de l’obra nova.
Anàlisi per usos: habitatge/no habitatge
L’habitatge creix en superfície visada el 2,8%. El no habitatge puja un 12,7%, concentrat en els usos comercial i d’oficines (la resta cau).
Pel que fa a l’habitatge
Cal insistir en el fet que l’habitatge suposa actualment el 70% de l’activitat d’edificació a Catalunya, concentrat majoritàriament en obra nova (els provinents de gran rehabilitació cauen un 15%).
Els 1.664.109 m2 visats corresponen a 7.866 habitatges nous (una mitjana de 2,1 habitatges l'any per mil habitants). El creixement es concentra en projectes petits, mentre que els grans cauen.
Per territori, la caiguda més important és a Barcelona ciutat (-47%). Tarragona creix un 85%, situació que ja es va donar l’any passat. Els creixements de Lleida i l'Ebre corresponen a projectes concrets de gran envergadura. La resta de la demarcació de Barcelona puja un 10%, i Girona i Comarques Centrals baixen prop del 12%.
Número d’habitatges: evolució en els darrers 2 anys
Si analitzem l’evolució dels darrers 2 anys, període en què el nombre d’habitatges projectats ha tingut un creixement més destacat, veiem que el 66% es concentra en 30 municipis de Catalunya. Al voltant del 90% es tracta d’habitatges de nova planta, i el 80% és habitatge plurifamiliar. L’habitatge de protecció oficial visat tan sols representa el 10% del total (3.000 habitatges distribuïts en 42 municipis).
Anàlisi de la superfície visada per territori
Enguany les dades reflecteixen la creació de la Demarcació de les Comarques Centrals, que inclou Bages-Berguedà, Osona, Anoia i Moianès. Les comarques no s'inclouen a la Demarcació de Barcelona, i les xifres comparatives tenen en compte aquest fet.
A la Demarcació de Barcelona (sense la capital), s'han visat 1.249.892 m2, un 18% més. Per mida, tots pugen, tant obra nova com rehabilitació i tant habitatge com no habitatge.
La ciutat de Barcelona, amb 246.573 m2 visats, baixa un 24%. Només els projectes de fins a 500 m2 mantenen xifres estables. La rehabilitació cau gairebé un 60%, i l’habitatge ho fa prop del 50%.
A la Demarcació de les Comarques Centrals, la superfície visada és de 115.330 m2, un increment de l'1,7%. Els projectes petits pugen, mentre que els de més de 3.000 m2 baixen. L’ús industrial i el comercial concentren el creixement d’aquest àmbit, on disminueix tant l’habitatge (-12%) com la rehabilitació (-13%).
A la província de Girona la superfície visada és de 300.942 m2, un 30% menys. La caiguda respon al fet que durant el primer semestre de 2018 es van visar projectes extraordinaris en mida. Sense tenir-los en compte, enguany la demarcació hauria crescut un 8%.
La província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), creix el 52%, amb 273.578 m2 visats. L’obra nova puja un 136%, i la rehabilitació cau un 34%. Per mida, creixen tots els trams, destacant els més grans. L’habitatge puja el 85%, i la resta d'usos cauen, excepte l’industrial.
La província de Lleida ha crescut el 32%, motivat únicament per projectes de més de 10.000 m2, en concret 3. Sense tenir-los en compte, el creixement hauria estat negatiu, d’un 14%.
La Demarcació de l’Ebre creix un 17%, motivat per un projecte de més de 10.000 m2. Sense tenir-lo en compte, hauria caigut un 11%.
CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
Consulteu la nota de premsa completa
Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament i eficiència energètica —que afecten la salut i el benestar de les persones— segueix sent el repte pendent, en un parc edificat el 40% del qual té més de 50 anys d’antiguitat, i en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents també en el nostre sector.
El COAC ha analitzat el dimarts 9 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya el primer semestre del 2019 a partir dels projectes d’execució d’obra comparant les dades amb el primer semestre de l'any anterior.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2019 s’ha tancat amb 2.375.135 m2 visats, 124.642 m2 més que el primer semestre del 2018. Cal precisar que:
1.- El creixement interanual és baix. S’ha reduït a gairebé la meitat, quedant-se en un 5,5%. I és que en els anys anteriors els projectes més grans (de més de 10 mil m2) eren els principals responsables de l’augment de la superfície visada. Aquest semestre no ha estat així.
2.- Els projectes petits i mitjans guanyen força. Si es consolida els propers mesos, podria indicar un creixement més estructural per a la professió i el sector. S’han visat 4.691 projectes, un 8% més. 35 són projectes grans, un 7% menys en superfície que el primer semestre de l’any anterior (pràcticament la totalitat són d'obra nova, només un 2% de la superfície visada és de gran rehabilitació).
3.- L’obra nova, la gran protagonista. Puja un 10,5%. Per contra, la rehabilitació continua baixant, un 8,2%. Veiem que quan millor va l’obra nova pitjor va la gran rehabilitació; i és una tendència alarmant.
4.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. En general creix, excepte Demarcació de Girona i Barcelona ciutat.
Anàlisi per tipologia: obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut un 10,5% i s'han visat 1.772.983 m2. Ha incrementat tant el número de projectes com la superfície.
Totes les mides de projectes creixen, destacant el 42% del tram entre 500 i 3.000 m2, mentre que per usos detectem petites baixades en l’ús sanitari i industrial i la resta creixen en diferent quantia.
Per a gran rehabilitació, les xifres segueixen sent negatives. La rehabilitació només suposa un 24% de la superfície visada a Catalunya. A nivell territorial, cau de manera generalitzada excepte a Girona i a l’àrea metropolitana de Barcelona (sense la capital).
La superfície visada en rehabilitació baixa un 8,2%, tot i que el nombre de projectes ha incrementat un 1,7%. Només han crescut els projectes de menys de 3.000 m2, la resta disminueixen en la superfície visada. Pel que fa als usos, l’habitatge baixa, mentre que el no habitatge es manté exclusivament per l’impuls de l’ús comercial.
En conclusió, es confirma que la gran rehabilitació va perdent pes i activitat de forma continuada des de l’any 2017, en contrapartida amb la tendència de l’obra nova.
Anàlisi per usos: habitatge/no habitatge
L’habitatge creix en superfície visada el 2,8%. El no habitatge puja un 12,7%, concentrat en els usos comercial i d’oficines (la resta cau).
Pel que fa a l’habitatge
Cal insistir en el fet que l’habitatge suposa actualment el 70% de l’activitat d’edificació a Catalunya, concentrat majoritàriament en obra nova (els provinents de gran rehabilitació cauen un 15%).
Els 1.664.109 m2 visats corresponen a 7.866 habitatges nous (una mitjana de 2,1 habitatges l'any per mil habitants). El creixement es concentra en projectes petits, mentre que els grans cauen.
Per territori, la caiguda més important és a Barcelona ciutat (-47%). Tarragona creix un 85%, situació que ja es va donar l’any passat. Els creixements de Lleida i l'Ebre corresponen a projectes concrets de gran envergadura. La resta de la demarcació de Barcelona puja un 10%, i Girona i Comarques Centrals baixen prop del 12%.
Número d’habitatges: evolució en els darrers 2 anys
Si analitzem l’evolució dels darrers 2 anys, període en què el nombre d’habitatges projectats ha tingut un creixement més destacat, veiem que el 66% es concentra en 30 municipis de Catalunya. Al voltant del 90% es tracta d’habitatges de nova planta, i el 80% és habitatge plurifamiliar. L’habitatge de protecció oficial visat tan sols representa el 10% del total (3.000 habitatges distribuïts en 42 municipis).
Anàlisi de la superfície visada per territori
Enguany les dades reflecteixen la creació de la Demarcació de les Comarques Centrals, que inclou Bages-Berguedà, Osona, Anoia i Moianès. Les comarques no s'inclouen a la Demarcació de Barcelona, i les xifres comparatives tenen en compte aquest fet.
A la Demarcació de Barcelona (sense la capital), s'han visat 1.249.892 m2, un 18% més. Per mida, tots pugen, tant obra nova com rehabilitació i tant habitatge com no habitatge.
La ciutat de Barcelona, amb 246.573 m2 visats, baixa un 24%. Només els projectes de fins a 500 m2 mantenen xifres estables. La rehabilitació cau gairebé un 60%, i l’habitatge ho fa prop del 50%.
A la Demarcació de les Comarques Centrals, la superfície visada és de 115.330 m2, un increment de l'1,7%. Els projectes petits pugen, mentre que els de més de 3.000 m2 baixen. L’ús industrial i el comercial concentren el creixement d’aquest àmbit, on disminueix tant l’habitatge (-12%) com la rehabilitació (-13%).
A la província de Girona la superfície visada és de 300.942 m2, un 30% menys. La caiguda respon al fet que durant el primer semestre de 2018 es van visar projectes extraordinaris en mida. Sense tenir-los en compte, enguany la demarcació hauria crescut un 8%.
La província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), creix el 52%, amb 273.578 m2 visats. L’obra nova puja un 136%, i la rehabilitació cau un 34%. Per mida, creixen tots els trams, destacant els més grans. L’habitatge puja el 85%, i la resta d'usos cauen, excepte l’industrial.
La província de Lleida ha crescut el 32%, motivat únicament per projectes de més de 10.000 m2, en concret 3. Sense tenir-los en compte, el creixement hauria estat negatiu, d’un 14%.
La Demarcació de l’Ebre creix un 17%, motivat per un projecte de més de 10.000 m2. Sense tenir-lo en compte, hauria caigut un 11%.
CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
Consulteu la nota de premsa completa
9/07/2019
¡Estrenamos la nueva imagen del COAC!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Renovamos nuestra imagen con una identidad visual más coherente con los retos que tenemos por delante y con un diseño pensado para tener más fuerza y más personalidad.
13/05/2019
Estrenem la nova imatge del COAC!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Renovem la nostra imatge amb una identitat visual més coherent amb els reptes que tenim per davant i amb un disseny pensat perquè tingui més força i més personalitat.
13/05/2019
Winners of the National Culture Award for 2019!
Imatge:
© CoNCA
The Architects’ Association of Catalonia has been honoured with one of the National Culture Awards for 2019 given by the National Council for Culture and the Arts (CoNCA).
This distinction has been granted 'for [the COAC’s] contribution to the construction of a modern country through architecture and urban planning, from its different regional branches, and for its promotion of this heritage across Catalonia. The particular attention that the COAC has devoted in recent years to its Archive has led to significant donations from most of the country’s architects and urban planners. The diligent custody and dissemination of this technical, urban planning and photographic material has made the COAC’s Historical Archive an essential source of documentation for both national and international architects and historians, which further enhances the prestige of Catalan architecture'.
More than 145 years at the service of architectural culture
The dean of the COAC, Assumpció Puig, highlighted the fact that 'this award recognises the role of architecture in society, especially its cultural dimension, which is often overlooked', and emphasised that 'this award belongs to all our members, thanks to whose support and collaboration we have managed to roll out an intensive cultural programme in the Association’s eleven branches across Catalonia'.
In its more than 145 years of history, the Association has established itself as an institution at the service of architectural culture, placing among its objectives the recovery and dissemination of architects’ legacy, giving a voice to more contemporary forms of architecture, and forging close bonds with other disciplines.
The cultural prestige of the Association is rooted not only in its Historical Archive, Library, Publications Service and awards, but also in its conferences, debates, training activities, exhibitions and numerous collaborations that have taken place over the years.
The Historical Archive, which this year celebrates its fiftieth anniversary, is a European point of reference for architectural studies, with more than two million documents in which the history of our country is recorded. The Library is the second largest in Europe in terms of the number of volumes on architecture, with more than 180,000 references. When it comes to publications, the Association has been behind more than 400 titles, most notably the journal Quaderns d'arquitectura i urbanisme, which has been published since 1944.
The National Culture Awards, the highest cultural distinction in Catalonia
Other recipients of the awards, which will be presented on 4 July at the Artesà Theatre in El Prat de Llobregat, include Maria Bohigas, Jaume Cabré, Federació d'Ateneus de Catalunya, Litterarum Móra d'Ebre, the Museum of Lleida, Josefina Matamoros, Clara Peya, Josep Ponsatí and Carme Ruscalleda.
The National Culture Awards, which have been awarded by the CoNCA since 2009, are the most important distinction in the field of culture in Catalonia. These awards celebrate creativity as a true symbol of a country with a cultural dynamism that sees culture as a constituent part of its personality and historical identity.
This distinction has been granted 'for [the COAC’s] contribution to the construction of a modern country through architecture and urban planning, from its different regional branches, and for its promotion of this heritage across Catalonia. The particular attention that the COAC has devoted in recent years to its Archive has led to significant donations from most of the country’s architects and urban planners. The diligent custody and dissemination of this technical, urban planning and photographic material has made the COAC’s Historical Archive an essential source of documentation for both national and international architects and historians, which further enhances the prestige of Catalan architecture'.
More than 145 years at the service of architectural culture
The dean of the COAC, Assumpció Puig, highlighted the fact that 'this award recognises the role of architecture in society, especially its cultural dimension, which is often overlooked', and emphasised that 'this award belongs to all our members, thanks to whose support and collaboration we have managed to roll out an intensive cultural programme in the Association’s eleven branches across Catalonia'.
In its more than 145 years of history, the Association has established itself as an institution at the service of architectural culture, placing among its objectives the recovery and dissemination of architects’ legacy, giving a voice to more contemporary forms of architecture, and forging close bonds with other disciplines.
The cultural prestige of the Association is rooted not only in its Historical Archive, Library, Publications Service and awards, but also in its conferences, debates, training activities, exhibitions and numerous collaborations that have taken place over the years.
The Historical Archive, which this year celebrates its fiftieth anniversary, is a European point of reference for architectural studies, with more than two million documents in which the history of our country is recorded. The Library is the second largest in Europe in terms of the number of volumes on architecture, with more than 180,000 references. When it comes to publications, the Association has been behind more than 400 titles, most notably the journal Quaderns d'arquitectura i urbanisme, which has been published since 1944.
The National Culture Awards, the highest cultural distinction in Catalonia
Other recipients of the awards, which will be presented on 4 July at the Artesà Theatre in El Prat de Llobregat, include Maria Bohigas, Jaume Cabré, Federació d'Ateneus de Catalunya, Litterarum Móra d'Ebre, the Museum of Lleida, Josefina Matamoros, Clara Peya, Josep Ponsatí and Carme Ruscalleda.
The National Culture Awards, which have been awarded by the CoNCA since 2009, are the most important distinction in the field of culture in Catalonia. These awards celebrate creativity as a true symbol of a country with a cultural dynamism that sees culture as a constituent part of its personality and historical identity.
20/03/2019