Arquitectour_GIRONA
El 3 d’octubre de 2016 se celebra el Dia Mundial de l’Arquitectura. Enguany, per fer més participativa aquesta jornada els propers 1 i 2 d’octubre la Demarcació de Girona del COAC us convida a conèixer les ciutats de Girona i Figueres en ocasió de la 1a edició de l’Arquitectour Girona. En concret, el dissabte 1 d’octubre es visitarà la ciutat de Girona amb l'itinerari "Viure la ciutat de la planta baixa a l’àtic". I el diumenge 2 d’octubre descobrirem la "Figueres maçònica" de la mà de Quim Gallart i Albert Testart.
Complementant aquestes visites, també s’ha organitzat un taller d’Instagram per a Arquitectura el dimecres 28 de setembre, de 18 a 20h, amb els igers Dani Codina, Jordi Sánchez i Roc Isern de @catalunya_arquitectura. El curs es realitzarà a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona.
GIRONA. 1 d'octubre de 2016. 10 hores | "VIURE LA CIUTAT DE LA PLANTA BAIXA A L'ÀTIC"
Punt de trobada: Parc del Migdia de Girona. Porta d'accés de davant del gimnàs O2 Centre Wellness.
Ruta: es farà un itinerari per Girona passant per diversos edificis d’habitatges col·lectius, amb la possibilitat de visitar algun d’ells., amb un itinerari pels següents punts de la ciutat:
FIGUERES. 2 d'octubre de 2016. 10 hores | "LA FIGUERES MAÇÒNICA"
Punt de trobada: Casino Menestral Figuerenc. Carrer Ample, 17, Figueres.
Ruta: Casino Menestral Figuerenc de Josep Bori i Gensana (1904); Monument a Narcís Monturiol d’Enric Casanovas (1919); Casa natal de Dalí (Casa de Puig) de Josep Azemar i Pont (1898); Fundació Clerch i Nicolau de Francesc Puig i Seguer (1889-1911); Coberta de la Plaça del Gra de Francesc Puig i Seguer (1886-1887) i Cementiri Civil (1882).
Inscripcions obligatòries al telèfon 972 412 892 o per correu electrònic a cultura.gir@coac.net, indicant el vostre nom, telèfon de contacte i l’activitat a la qual voleu assistir. Places limitades.
*Les fotografies vinculades a l’arquitectura i l’urbanisme de Girona i Figueres que es pugin a Instagram amb l’etiqueta #arquitectourgirona entre l’1 i el 16 d’octubre podran ser utilitzades pel COAC per a ser exposades públicament.
Segueix-nos a Instagram: @coac_girona i utilitza l'etiqueta #arquitectourgirona
Award-winning projects at the 19th edition of the Architectural Awards of Girona
The event was attended by Agustí Serra, Director-General for Territorial and Urban Planning of the Government of Catalonia; Narcís Reverendo, President of the Girona branch of the COAC; Marta Madrenas, Mayor of Girona; Fermí Santamaria, Vice-president of Girona Provincial Council; and the architect Claudi Aguiló, representing this year's jury, chaired by the architect Andrew Groarke, who was unable to attend.
The event included the opening of the exhibition which brings together this year's selected projects in a set-up which uses three rolls of fabric deployed using metal carousels spread in rows throughout the entire exhibition room. The architectural projects are found amongst the hanging fabric—sketches, plans, images and notes—presented one behind the other, just like the outlines of the thousand conceivable architectural plans that the architect commits to paper. The exhibition was curated by the Col·lectiu La Mosca, created in 2012 to disseminate art and architecture and bring it closer to society, as well as encouraging architectural sensitivity and promoting social action to improve the quality of people's lives.
Just as in previous editions, the Architectural Awards of the Counties of Girona were made possible thanks to the support and collaboration of a variety of public bodies and private companies. As its main sponsors, this year's edition relied on the support Girona Provincial Council and Technal and Griesser; as sponsors, Ascensors Serra, Arcadi Pla SA, Itisa, El Punt Avui, iGuzzini, Diari de Girona, Cervera Global and the HNA (National Brotherhood of Architects); and as collaborators, Hotel Ciutat de Girona, LB Leopold Bautista SL Bulthaup Girona, Caves Llopart, and La Selva.
AWARD WINNERS 2016
In this, the nineteenth edition, the jury selected a total of 16 projects. The award in the 'Architecture' category went to 'Renovation of farmhouse in El Baix Empordà', by the practice Arquitectura-G (Jonathan Arnabat, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes and Igor Urdampilleta), and a mention was given to 'Reception Building at the Empúries Archaeological Museum', a project by Fuses-Viader Arquitectes. In the 'Outdoor Spaces' category, the jury chose the project 'Lluna Plena in Olot', by Eduard Callís and Guillem Moliner. No award was given for the 'Temporary Spaces' category.
As for the Jury Opinion Award, given by professionals from the world of cultural communication and management, architecture critics and professionals linked to the worlds of business and research, it went to 'Reception Building at the Empúries Archaeological Museum', by Fuses-Viader Arquitectes. The intention of this award is to reinforce the perception of architecture as culture and, in turn, influence the idea of architecture as a wide-ranging activity capable of capturing public interest.
ARCHITECTURE AS A CULTURAL ASSET
One of the noteworthy functions of the Architects' Association is to demonstrate the professional task undertaken by architects in disseminating the values of architecture in the context of society, something exemplified in their entirety by the Architectural Awards of the Counties of Girona. They have been held since 1997, and serve as a benchmark for architectural activity in the region. After nineteen years, they are seen as a point of reference for professionals in the worlds of architecture and construction.
AWARDS:
ARCHITECTURE
Renovation of farmhouse in El Baix Empordà
By Arquitectura-G [Jonathan Arnabat, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes i Igor Urdampilleta, arquitectes]
OUTDOOR SPACES
Lluna Plena in Olot
By Eduard Callís Freixas i Guillem Moliner Milhau
MENTIONS 2016:
ARCHITECTURE
Reception Building at the Empúries Archaeological Museum
By Fuses-Viader Arquitectes [Joan M Viader i Josep Fuses]
JURY OPINION AWARD 2016:
Reception Building at the Empúries Archaeological Museum
By Fuses-Viader Arquitectes [Joan M Viader i Josep Fuses]
Check the Awards Catalogue
Más comunicaciones del Simposio de Suelo No Urbanizable
Esemana os presentamos dos nuevas Comunicaciones del Simposio de Suelo No Urbanizable (SSNU) que se hará durante el próximo mes de octubre en Figueres, Olot y Girona, y que forma parte del Congreso de Arquitectura que está organizando el Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC).
Espacios de Valor Añadido al Territorio (VAT) - Definición y resultados, de Marc Vila Recio
La tendencia al crecimiento urbano mediante la construcción de espacios ex novo de las últimas décadas ha pasado a menudo por encima de la conservación y restauración de edificios o zonas existentes. De esta gestión urbana ha resultado el abandono de infraestructuras muy diversas (estaciones de tren, de esquí, masías, escuelas, fábricas, almacenes, canteras, etc.) repartidas por todo el territorio. La degradación de estos espacios con un alto valor añadido, ya sea por sus características patrimoniales, arquitectónicas, culturales o naturales, ha incrementado notablemente con el estallido de la burbuja inmobiliaria y la falta de recursos económicos para mantenerlos, conservarlos o dotarlos de un nuevo uso.
Se trata de espacios que actualmente no tienen ningún uso ni interacción con el territorio que los rodea, pero que su rehabilitación podría satisfacer las necesidades de la administración y sociedades actuales: en un contexto de crisis económica, donde además se valora el suelo como un recurso escaso y que hay que preservar de la construcción masiva, hay que reinventar los espacios existentes dotándolos de nuevos usos.
Los espacios de Valor Añadido al Territorio (en adelante VAT) responden a este perfil descrito, se consideran un recurso que hay que aprovechar y dotar de una nueva actividad. Los estudios de conocimiento de estos lugares han puesto de relieve la gran cantidad de VAT que hay repartidos por todo el territorio catalán.
La realidad que rodea los espacios en desuso en Catalunya es muy latente y aún más en contexto de crisis donde a través del cierre de establecimientos, muchos quedan en desuso e inician un tránsito hacia el abandono. Sin embargo, esta dinámica de construcción y abandono de infraestructuras es también herencia de décadas e incluso siglos anteriores.
Observando el territorio y la abundancia de espacios abandonados que se encuentran, nos preguntamos qué segundas oportunidades pueden tener estos espacios, qué características tienen y si disponen de atributos comunes. De esta manera se ha decidido iniciar este proyecto de conocimiento del pasado, presente y futuro de los espacios VAT y del territorio en que se ubican.
Comunicación completa
Los Riesgos Naturales como Ordenadores del Territorio: el caso de los incendios forestales. El suelo no urbanizable como principal implicado, de Marta Serra
Los riesgos naturales son fenómenos intrínsecos de un territorio que se manifiesta cambiando por naturaleza.
Este estudio se centra en el caso de los incendios forestales y su integración en la ordenación territorial de Catalunya. El punto de partida se centra en la existencia de un análisis del riesgo de incendio forestal para la región catalana que puede permitir una integración de esta información en el planeamiento territorial y urbanístico para que tanto el territorio como la sociedad se conviertan más resilientes a este fenómeno natural.
El objetivo del trabajo es identificar aquellos aspectos presentes, o que haya que mejorar, en el ámbito de la calidad y disponibilidad de la información sobre el análisis del riesgo de incendios, así como los procesos inherentes en la planificación y gestión de los riesgos naturales para llevar a cabo una integración efectiva en la ordenación territorial de Catalunya.
El análisis ha permitido observar que el tratamiento de los incendios forestales en el planeamiento territorial siempre adjunto (y exclusivamente) al Sistema de Espacios Abiertos, es decir, en el Suelo No Urbanizable. Esta vinculación directa entre el fenómeno y la clasificación del suelo fragmenta el carácter transversal de este riesgo y no considera de forma efectiva la interacción entre el suelo forestal y el urbano, escenario totalmente presente en Cataluña a través de las urbanizaciones y el crecimiento urbano disperso.
De esta manera, los incendios forestales siguen siendo un problema para los bienes y personas en el momento que el fuego topa con las casas. La vulnerabilidad de la sociedad hacia este riesgo natural es latente y puede crecer con los escenarios de cambio climático. Así pues el planeamiento territorial y urbanístico se presenta como una herramienta indispensable para construir una sociedad y territorio más resiliente.
Comunicación completa
Portal Web del Simposio de Suelo No Urbanizable
Més comunicacions del Simposi de Sòl No Urbanitzable
Espais de Valor Afegit al Territori (VAT) - Definició i resultats
De Marc Vila Recio
La tendència al creixement urbà mitjançant la construcció d’espais ex novo de les darreres dècades ha passat sovint per sobre de la conservació i restauració d’edificis o zones existents. D’aquesta gestió urbana n’ha resultat l’abandonament d’infraestructures molt diverses (estacions de tren, d’esquí, masies, escoles, fàbriques, magatzems, pedreres, etc.) repartides per tot el territori. La degradació d'aquests espais amb un alt valor afegit, ja sigui per les seves característiques patrimonials, arquitectòniques, culturals o naturals, ha incrementat notablement amb l'esclat de la bombolla immobiliària i la manca de recursos econòmics per mantenir-los, conservar-los o dotar-los d’un ús.
Es tracta d’espais que actualment no tenen cap ús ni interacció amb el territori que els envolta, però que la seva rehabilitació podria satisfer les necessitats de l’administració i societats actuals: en un context de crisi econòmica, on a més a més es valora el sòl com un recurs escàs i que cal preservar de la construcció massiva, cal reinventar els espais existents dotant-los de nous usos.
Els espais de Valor Afegit al Territori (en endavant VAT) responen a aquest perfil descrit, es consideren un recurs que cal aprofitar i dotar d’una nova activitat. Els estudis de coneixement d’aquests indrets han posat en relleu la gran quantitat de VAT que hi ha repartits per tot el territori català.
La realitat que envolta els espais en desús a Catalunya és molt latent i encara més en context de crisi on a través del tancament d’establiments, molts queden en desús i inicien un trànsit cap a l’abandonament. Tot i així, aquesta dinàmica de construcció i abandonament d’infraestructures és també herència de dècades i fins i tot, segles anteriors.
Observant el territori i l’abundància d’espais abandonats que s’hi troben, ens preguntem quines segones oportunitats poden tenir aquests espais, quines característiques tenen i si disposen d’atributs comuns. D’aquesta manera s’ha decidit iniciar aquest projecte de coneixença del passat, present i futur dels espais VAT i del territori en què s’hi ubiquen.
· Baixa't la comunicació completa
Els Riscos Naturals com a Ordenadors del Territori: el cas dels incendis forestals. El sòl no urbanitzable com a principal implicat
De Marta Serra
Els riscos naturals són fenòmens intrínsecs d'un territori que es manifesta canviant per naturalesa. Aquest estudi se centra en el cas dels incendis forestals i la seva integració en l'ordenació territorial de Catalunya. El punt de partida se centra en l'existència d'una anàlisi del risc d'incendi forestal per a la regió catalana que pot permetre una integració d'aquesta informació en el planejament territorial i urbanístic per tal que tant el territori com la societat esdevinguin més resilients a aquest fenomen natural.
L'objectiu del treball és identificar aquells aspectes presents, o que calgui millorar, en l'àmbit de la qualitat i disponibilitat de la informació sobre l'anàlisi del risc d'incendis, així com els processos inherents en la planificació i gestió dels riscos naturals per tal de dur a terme una integració efectiva en l'ordenació territorial de Catalunya.
L'anàlisi dut a terme ha permès observar que el tractament dels incendis forestals en el planejament territorial sempre va adjunt (i exclusivament) al Sistema d'Espais Oberts, és a dir, al Sòl No Urbanitzable. Aquesta vinculació directa entre el fenomen i la classificació del sòl fragmenta el caràcter transversal d'aquest risc i no considera de manera efectiva la interacció entre el sòl forestal i l'urbà, escenari totalment present a Catalunya a través de les urbanitzacions i el creixement urbà dispers.
D'aquesta manera, els incendis forestals segueixen essent un problema per als béns i persones en el moment que el foc topa amb les cases. La vulnerabilitat de la societat vers aquest risc natural és latent i pot créixer amb els escenaris de canvi climàtic. Així doncs el planejament territorial i urbanístic es presenta com una eina indispensable per construir una societat i territori més resilient.
· Baixa’t la comunicació completa
Accedeix al portal web del Simposi de Sòl No Urbanitzable