Gotemburgo, la ciudad del agua
Los datos pluviométricos de la ciudad de Gotemburgo, en la costa Oeste de Suecia, nos indican unas precipitaciones anuales de 790 mm, o sea 79 litros por metro cuadrado y año (1). Esta cifra representa poco más que los 64 litros de Barcelona y muy por debajo de los 180 litros de Santiago de Compostela, en Galicia. Es evidente que la frecuencia y la intensidad de lluvias son factores que junto con otros configuran el clima y el carácter de un lugar, y en este sentido es un hecho que los ciudadanos de Gotemburgo perciben la lluvia como parte intrínseca de la cultura y la identidad local.
Otro de los elementos que determinan el carácter de Gotemburgo es su puerto fluvial. La ciudad aún mantiene el liderazgo comercial entre los puertos escandinavos, pero la actividad portuaria se ha desplazado unos kilómetros al frente litoral. Quedan lejos los tiempos de esplendor en los que Gotemburgo era una de los principales astilleros y sede de compañías navales de referencia mundial. El antiguo paisaje portuario aún se respira el mismo centro de la ciudad, pero este permanece casi inactivo. En este contexto ya hace tiempo que la ciudad ha iniciado un proceso de reconversión del frente fluvial que dé respuesta al fenómeno de crecimiento urbano que se da en todo el país (2).
Con todo esto y en una época de aumento de la concentración urbana a nivel mundial (3) en la que los modelos de desarrollo tienden a parecerse independientemente de las características específicas del lugar donde se llevan a cabo. En un tiempo también donde las ciudades se posicionan diferenciándose del resto mediante la definición de su propia identidad, la ciudad de Gotemburgo, ha tenido a bien considerar el clima local no como una debilidad sino como un activo, todo poniendo en marcha la campaña:
"La mejor ciudad del mundo cuando llueve" (4)
Más allá de considerar el agua un elemento esencial del paisaje local, se asume la urgencia de gestionar adecuadamente. El impacto del cambio climático se traduce, a nivel local y a largo plazo, en escenarios de incremento del nivel del agua de hasta 2,8 metros. La ciudad también sufre inundaciones con frecuencia, producidas por un sistema de recogida de aguas obsoleto que no da respuesta a las condiciones actuales. La ciudad ha apostado pues para utilizar la gestión del agua como elemento clave de desarrollo sostenible y al mismo tiempo una oportunidad de transformación que convierta la ciudad de Gotemburgo en modelo de referencia para el resto del mundo en la aplicación de estrategias innovadoras relacionadas con esta gestión.
La campaña se inscribe en los actos conmemorativos de los 400 años desde la fundación de la ciudad, a celebrar el año 2021, y que se traduce en una serie de actos entre los que destaca la Conferencia Internacional Embrace the Water 2017 (5), organizada recientemente por la ciudad de Gotemburgo, conjuntamente con la IWA (Internationa Water Association), RISE (Instituto de Investigación de Suecia), y la Universidad de Chalmers entre otros.
La conferencia, celebrada en el mes de junio, ha sido un encuentro donde profesionales, investigadores y organizaciones de todo el mundo han presentado y debatido sus trabajos y experiencias sobre los retos y las oportunidades que representa la gestión del agua en entornos urbanos, especialmente desde la perspectiva de la Planificación. Uno de los enfoques principales ha sido la necesidad de trabajo interdisciplinario que permita encontrar soluciones que superen los métodos tradicionales de planificación y gestión del agua, y establezcan modelos más eficientes, regenerativos y resistentes al riesgo que pasen necesariamente por la integración de sistemas.
Las ponencias se han estructurado a partir de cuatro temáticas principales:
Agua para una ciudad atractiva
El agua en la planificación urbana para mejorar la habitabilidad y el bienestar de los ciudadanos.
Agua como elemento cualitativo en la ciudad. Diseño urbano sensible al agua, implementando soluciones de carácter verde y azul. Innovación en la gestión de aguas pluviales para ciudades cada vez más densas. Integrar la recogida de agua de drenaje y lluvia en la planificación urbana. Transformación de vías navegables y puertos. Tecnologías integradas para permitir el diseño y la gestión inteligentes urbanos.
Gestión de los futuros inciertos.
Planificar bajo la incertidumbre y la adaptación al cambio climático. Mejorar la capacidad de resistencia de las ciudades frente a las inundaciones, los riesgos de escasez de agua y las sequías. Evaluación y modelización de riesgos relacionados con el agua y las consecuencias de la inacción.
Ciudades de aguas regenerativas.
Planificación y diseño de servicios de agua regenerativos para uso sostenible de gestión de recursos hídricos (reutilización, recuperación de energía, aprovechamiento de aguas pluviales).
Planificación territorial para la integración del agua, los residuos, la energía y la agricultura. ¿Planificación urbana y la colaboración intersectorial?. La necesidad de tener un control transversal del agua en las ciudades, que implica todas las administraciones, empresas y sociedad civil relevantes.
Comunidad comprometida
La gestión del agua como herramienta para comunidad. Comunicación y educación social, programas de participación ciudadana, estrategias de aceptación, innovación y desarrollo apoyados por la comunidad.
Los tres días que duró la conferencia fueron una oportunidad interesante de escuchar y debatir con colegas y profesionales de otros ámbitos y disciplinas.
De todo lo que allí se habló y en relación con el objeto de este artículo, quiero destacar la ponencia de Kelly Shannon, de la Universidad de South California (6), en la que hizo una crítica explícita y se posicionó frente a las llamadas Best Practices (buenas prácticas profesionales) entendidas como soluciones estándares y tecnocráticas de planeamiento que a menudo no parten de las especificidades de un sitio, y que trasplantan soluciones sin considerar geografías, culturas o escaleras, poniendo en peligro la frágil relación entre los asentamientos urbanos y el agua. Kelly Shannon, como arquitecto de referencia en el que se ha llamado Water Urbanism, ejemplificó sus argumentos mediante tres de sus proyectos, en Los Ángeles, en Amberes y en Hanoi, poniendo de manifiesto la importancia de entender el contexto y la cultura local con el fin de establecer nuevas relaciones del agua y el lugar.
Gotemburgo se ha puesto como objetivo ser la mejor ciudad del mundo (también) cuando llueve, y el Jubileo del 2021 como fecha para hacerlo efectivo. Volveremos pues para disfrutar y aprender de su experiencia.
Joaquim Tarrasó, arquitecto. Corresponsal del COAC en Gotemburgo, Suecia
(1) https://en.wikipedia.org/wiki/Gothenburg#Climate
(2) https://www.arquitectes.cat/ca/mon/revista-corresponsals/escassegen-arquitectes-suecia
(3) http://datos.bancomundial.org/indicator/SP.URB.TOTL.IN.ZS?locations=SE
(4) http://www.goteborg2021.com/jubileumsprojekt/varldens-basta-stad-nar-det-regnar/
(5) http://www.embracethewater2017.com
(6) https://vimeo.com/222387338/f873390ca4
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Català
Arquitectura 2.0 a San Francisco
San Francisco és el principal pol metropolità, juntament amb la ciutat d´Oakland, de la Badia de San Francisco. La “Bay Area” és entesa pels seus habitants com la divisió entre l' East Bay (a la part Est dels estuaris de San Pablo i San Francisco) i la Península (a la part oest de la badia). Silicon Valley s’estén de la meitat de la Península cap al sud, culminant a la ciutat de San José.
Com és ben sabut, totes les empreses tecnològiques més importants del món (Facebook, Google, Uber...) es troben ubicades al llarg d´aquesta península, creant un micro hàbitat únic als Estats Units i gairebé al món. Moltes Start Up (petites empreses que aspiren al model de gran empresa tecnològica) es veuen atretes pel clima d´inversió i progrés de la regió.
És prou obvi que ens trobem en el punt més àlgid o fins i tot al principi de la caiguda de la última bombolla del 2.0. Recentment s’ha publicat als mitjans de comunicació que Facebook ja té dos bilions d’usuaris, una quarta part de la població del món. Altres noves aplicacions pioneres que canviaran ritmes socials s’estan desenvolupant actualment als cafès de San Francisco.
Tots aquests fets són els que fan que San Francisco sigui la ciutat per la qual es senten atrets aquests joves emprenedors: la ciutat és plena de vida i efervescència econòmica, el clima és bo i el passat és extremadament progressista, convertint-se en una ciutat molt atractiva i liberal per a aquesta nova generació.
Aquesta explosió econòmica es trasllada a l’arquitectura d’una forma molt característica: per una banda, la demanda d’habitatge i espai comercial és altíssima, creant un ritme de construcció frenètic que s’estén per tota la ciutat. S´ha d’entendre que la base urbana de San Francisco consisteix en mançanes d´aproximadament 150 x 300m, qualificades per habitatge, amb bàsicament la construcció d’habitatge unifamiliar (PB +1 i jardí) del més típic estil Victorià . Amb aquesta base és difícil donar resposta a la demanda d’una ciutat que aspira a ser una de les més importants del món. A dia d´avui es poden veure nombrosos gratacels i edificis d’habitatge plurifamiliar en plena construcció.
Per altra banda i com a resultat d’aquesta situació, el San Francisco d’avui dia és una ciutat molt limitada multi culturalment, gentrificada i esgotada donant tot el que pot de si als seus habitants. En els últims anys han aparegut nombrosos serveis (classes de ioga a la més última moda, restaurants caríssims, cafeteries “hipsters”...) enfocats a aquest sector de la societat que fan que la gent del barri quedi desplaçada perquè tot comença a assolir preus que només els treballadors a empreses tecnològiques (Techies) poden pagar.
Per acabar d’adobar tot aquest còctel s’ha d’afegir la situació política del país: des del gener es pot respirar la incertesa a l’aire. Les empreses 2.0 i les Start Up ja de per si són empreses de gran risc, ja que depenent dels resultats a curt-mig termini els inversors retiren els fons amb gran facilitat. Aquest modus operandi afegit a tota la resta, crea una incertesa econòmica a tot el Bay Area que fa que l’economia estigui penjant d’un fil en cada moment. De vegades no es poden assegurar els pressupostos d’una obra perquè ningú sap què passarà d´aquí a uns mesos o de quant serà la inflació.
Tot i així aquí cada dia es treballa com si no hi hagués final: serà qüestió d’esperar i estar molt atents, ja que les coses poden canviar radicalment en qualsevol moment.
Lea Eidler, arquitecta. Corresponsal del COAC a San Francisco, Estats Units
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Gôteborg, la ciutat de l'aigua
Un altre dels elements que determinen el caràcter de Göteborg és el seu port fluvial. La ciutat encara manté el lideratge comercial entre els ports escandinaus, però l’activitat portuària s'ha desplaçat uns quilòmetres al front litoral. Queden ben lluny els temps d’esplendor en els quals Göteborg era una dels principals drassanes i seu de companyies navals de referència mundial. L’antic paisatge portuari encara es respira al mateix centre de la ciutat, però aquest roman quasi inactiu. En aquest context ja fa temps que la ciutat ha iniciat un procés de reconversió del front fluvial que doni resposta al fenomen de creixement urbà que es dona a tot el país (2).
Amb tot això i en una època d’augment de la concentració urbana a nivell mundial (3) en la que els models de desenvolupament tendeixen a semblar-se independentment de les característiques especifiques del lloc on es duen a terme. En un temps també on les ciutats es posicionen diferenciant-se de la resta mitjançant la definició de la seva pròpia identitat, la ciutat de Göteborg, ha tingut a bé considerar el clima local no com a una debilitat sinó com a un actiu, tot engegant la campanya:
“La millor ciutat del món quan plou” (4)
Més enllà de considerar l’aigua un element essencial del paisatge local, s’assumeix la urgència de gestionar-la adequadament. L’impacte del canvi climàtic es tradueix, a nivell local i a llarg termini, en escenaris d’increment del nivell de l’aigua de fins a 2,8 metres. La ciutat també pateix inundacions amb freqüència, produïdes per un sistema de recollida d’aigües obsolet que no dona resposta a les condicions actuals. La ciutat ha apostat doncs per utilitzar la gestió de l’aigua com a element clau de desenvolupament sostenible i alhora una oportunitat de transformació que converteixi la ciutat de Göteborg en model de referència per a la resta del món en l’aplicació d’estratègies innovadores relacionades amb aquesta gestió.
La campanya s’inscriu en els actes commemoratius dels 400 anys des de la fundació de la ciutat, a celebrar l’any 2021, i que es tradueix en una sèrie d’actes entre els que destaca la Conferència Internacional Embrace the Water 2017 (5), organitzada recentment per la ciutat de Göteborg, conjuntament amb la IWA (Internationat Water Association), RISE (Institut de Recerca de Suècia), i la Universitat de Chalmers entre d’altres.
La conferència, celebrada al mes de Juny, ha estat una trobada on professionals, investigadors i organitzacions d’arreu del món han presentat i debatut els seus treballs i experiències sobre els reptes i les oportunitats que representa la gestió de l’aigua en entorns urbans, especialment des de la perspectiva de la Planificació. Un dels enfocs principals ha estat la necessitat de treball interdisciplinari que permeti trobar solucions que superin els mètodes tradicionals de planificació i gestió de l'aigua, i estableixin models més eficients, regeneratius i resistents al risc que passin necessàriament per la integració de sistemes.
Les ponències s’han estructurat a partir de quatre temàtiques principals:
Aigua per a una ciutat atractiva
L'aigua en la planificació urbana per millorar l’habitabilitat i el benestar dels ciutadans.
Aigua com a element qualitatiu a la ciutat. Disseny urbà sensible a l'aigua, tot implementant solucions de caràcter verd i blau. Innovació en la gestió d'aigües pluvials per a ciutats cada vegada més denses. Integrar la recollida d'aigua de drenatge i pluja en la planificació urbana. Transformació de vies navegables i ports. Tecnologies integrades per permetre el disseny i la gestió intel·ligents urbans.
Gestió dels futurs incerts
Planificar sota la incertesa i l’adaptació al canvi climàtic. Millorar la capacitat de resistència de les ciutats enfront les inundacions, els riscos d'escassetat d'aigua i les sequeres. Avaluació i modelització de riscos relacionats amb l'aigua i les conseqüències de la inacció.
Ciutats d’aigües regeneratives
Planificació i disseny de serveis d'aigua regeneratius per a ús sostenible de gestió de recursos hídrics (reutilització, recuperació d'energia, aprofitament d'aigües pluvials).
Planificació territorial per a la integració de l'aigua, els residus, l'energia i l'agricultura. Planificació urbana i la col·laboració intersectorial?. La necessitat de tenir un control transversal de l'aigua a les ciutats, que implica totes les administracions, empreses i societat civil rellevants.
Comunitat compromesa
La gestió de l'aigua com a eina per comunitat. Comunicació i educació social, programes de participació ciutadana, estratègies d'acceptació, innovació i desenvolupament recolzats per la comunitat.
Els tres dies que va durar la conferència van ser una oportunitat interessant d’escoltar i debatre amb col·legues i professionals d’altres àmbits i disciplines.
De tot el que allà es va parlar i en relació amb l’objecte d’aquest article, vull destacar la ponència de Kelly Shannon, de la Universitat de South California (6), en la que va fer una crítica explícita i es va posicionar enfront de les anomenades Best Practices (bones pràctiques professionals) enteses com a solucions estàndards i tecnocràtiques de planejament que sovint no parteixen de les especificitats d’un lloc, i que trasplanten solucions sense considerar geografies, cultures o escales, posant en perill la fràgil relació entre els assentaments urbans i l’aigua. Kelly Shannon, com a arquitecte de referència en el que s’ha anomenat Water Urbanism, va exemplificar els seus arguments mitjançant tres dels seus projectes, a Los Angeles, a Anvers i a Hanoi, posant de manifest la importància d’entendre el context i la cultura local per tal d’establir noves relacions l’aigua i el lloc.
Göteborg s’ha posat com a objectiu ser la millor ciutat del món (també) quan plou, i el Jubileu del 2021 com a data per fer-ho efectiu. Hi tornarem doncs per gaudir i aprendre de la seva experiència.
Joaquim Tarrasó, arquitecte. Corresponsal del COAC a Göteborg, Suècia
(1) https://en.wikipedia.org/wiki/Gothenburg#Climate
(2) https://www.arquitectes.cat/ca/mon/revista-corresponsals/escassegen-arquitectes-suecia
(3) http://datos.bancomundial.org/indicator/SP.URB.TOTL.IN.ZS?locations=SE
(4) http://www.goteborg2021.com/jubileumsprojekt/varldens-basta-stad-nar-det-regnar/
(5) http://www.embracethewater2017.com
(6) https://vimeo.com/222387338/f873390ca4
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Crece la Red de Corresponsales con dos nuevas ciudades: Lausana y Miami
El arquitecto Gabriel Sibils es el nuevo corresponsal del COAC en Lausana, donce trabaja desde el 2011 en un estudio de arquitectura con proyección internacional.
Por otro lado, Joaquín Fernández es el primer arquitecto español que consigue tener licencia profesional para trabajar como arquitecto independiente en los estados de Florida y Georgia. Seguro que sus conocimientos de los trámites administrativos pueden ser muy útiles para arquitectos catalanes que se encuentren en situaciones similares.
Podéis encontrar información de los corresponsales del COAC y las fichas de los países en la página web de la Red de corresponsales. También podéis consultar los artículos que se publican en la Revista de corresponsales, que tratan temas relacionados con la arquitectura en las diferentes ciudades de los corresponsales.
Aprovechamos para recordar, tal y como anunciamos en su momento, que el título de Arquitecto ya equivale legalmente al de Máster de Arquitectura, lo cual es una ventaja importante para los arquitectos que están trabajando en el extranjero o tienen intención de hacerlo. Para cualquier aclaración, podéis contactar con internacional@coac.net.