Arquitectura 2.0 a San Francisco
San Francisco és el principal pol metropolità, juntament amb la ciutat d´Oakland, de la Badia de San Francisco. La “Bay Area” és entesa pels seus habitants com la divisió entre l' East Bay (a la part Est dels estuaris de San Pablo i San Francisco) i la Península (a la part oest de la badia). Silicon Valley s’estén de la meitat de la Península cap al sud, culminant a la ciutat de San José.
Com és ben sabut, totes les empreses tecnològiques més importants del món (Facebook, Google, Uber...) es troben ubicades al llarg d´aquesta península, creant un micro hàbitat únic als Estats Units i gairebé al món. Moltes Start Up (petites empreses que aspiren al model de gran empresa tecnològica) es veuen atretes pel clima d´inversió i progrés de la regió.
És prou obvi que ens trobem en el punt més àlgid o fins i tot al principi de la caiguda de la última bombolla del 2.0. Recentment s’ha publicat als mitjans de comunicació que Facebook ja té dos bilions d’usuaris, una quarta part de la població del món. Altres noves aplicacions pioneres que canviaran ritmes socials s’estan desenvolupant actualment als cafès de San Francisco.
Tots aquests fets són els que fan que San Francisco sigui la ciutat per la qual es senten atrets aquests joves emprenedors: la ciutat és plena de vida i efervescència econòmica, el clima és bo i el passat és extremadament progressista, convertint-se en una ciutat molt atractiva i liberal per a aquesta nova generació.
Aquesta explosió econòmica es trasllada a l’arquitectura d’una forma molt característica: per una banda, la demanda d’habitatge i espai comercial és altíssima, creant un ritme de construcció frenètic que s’estén per tota la ciutat. S´ha d’entendre que la base urbana de San Francisco consisteix en mançanes d´aproximadament 150 x 300m, qualificades per habitatge, amb bàsicament la construcció d’habitatge unifamiliar (PB +1 i jardí) del més típic estil Victorià . Amb aquesta base és difícil donar resposta a la demanda d’una ciutat que aspira a ser una de les més importants del món. A dia d´avui es poden veure nombrosos gratacels i edificis d’habitatge plurifamiliar en plena construcció.
Per altra banda i com a resultat d’aquesta situació, el San Francisco d’avui dia és una ciutat molt limitada multi culturalment, gentrificada i esgotada donant tot el que pot de si als seus habitants. En els últims anys han aparegut nombrosos serveis (classes de ioga a la més última moda, restaurants caríssims, cafeteries “hipsters”...) enfocats a aquest sector de la societat que fan que la gent del barri quedi desplaçada perquè tot comença a assolir preus que només els treballadors a empreses tecnològiques (Techies) poden pagar.
Per acabar d’adobar tot aquest còctel s’ha d’afegir la situació política del país: des del gener es pot respirar la incertesa a l’aire. Les empreses 2.0 i les Start Up ja de per si són empreses de gran risc, ja que depenent dels resultats a curt-mig termini els inversors retiren els fons amb gran facilitat. Aquest modus operandi afegit a tota la resta, crea una incertesa econòmica a tot el Bay Area que fa que l’economia estigui penjant d’un fil en cada moment. De vegades no es poden assegurar els pressupostos d’una obra perquè ningú sap què passarà d´aquí a uns mesos o de quant serà la inflació.
Tot i així aquí cada dia es treballa com si no hi hagués final: serà qüestió d’esperar i estar molt atents, ja que les coses poden canviar radicalment en qualsevol moment.
Lea Eidler, arquitecta. Corresponsal del COAC a San Francisco, Estats Units
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Gôteborg, la ciutat de l'aigua
Un altre dels elements que determinen el caràcter de Göteborg és el seu port fluvial. La ciutat encara manté el lideratge comercial entre els ports escandinaus, però l’activitat portuària s'ha desplaçat uns quilòmetres al front litoral. Queden ben lluny els temps d’esplendor en els quals Göteborg era una dels principals drassanes i seu de companyies navals de referència mundial. L’antic paisatge portuari encara es respira al mateix centre de la ciutat, però aquest roman quasi inactiu. En aquest context ja fa temps que la ciutat ha iniciat un procés de reconversió del front fluvial que doni resposta al fenomen de creixement urbà que es dona a tot el país (2).
Amb tot això i en una època d’augment de la concentració urbana a nivell mundial (3) en la que els models de desenvolupament tendeixen a semblar-se independentment de les característiques especifiques del lloc on es duen a terme. En un temps també on les ciutats es posicionen diferenciant-se de la resta mitjançant la definició de la seva pròpia identitat, la ciutat de Göteborg, ha tingut a bé considerar el clima local no com a una debilitat sinó com a un actiu, tot engegant la campanya:
“La millor ciutat del món quan plou” (4)
Més enllà de considerar l’aigua un element essencial del paisatge local, s’assumeix la urgència de gestionar-la adequadament. L’impacte del canvi climàtic es tradueix, a nivell local i a llarg termini, en escenaris d’increment del nivell de l’aigua de fins a 2,8 metres. La ciutat també pateix inundacions amb freqüència, produïdes per un sistema de recollida d’aigües obsolet que no dona resposta a les condicions actuals. La ciutat ha apostat doncs per utilitzar la gestió de l’aigua com a element clau de desenvolupament sostenible i alhora una oportunitat de transformació que converteixi la ciutat de Göteborg en model de referència per a la resta del món en l’aplicació d’estratègies innovadores relacionades amb aquesta gestió.
La campanya s’inscriu en els actes commemoratius dels 400 anys des de la fundació de la ciutat, a celebrar l’any 2021, i que es tradueix en una sèrie d’actes entre els que destaca la Conferència Internacional Embrace the Water 2017 (5), organitzada recentment per la ciutat de Göteborg, conjuntament amb la IWA (Internationat Water Association), RISE (Institut de Recerca de Suècia), i la Universitat de Chalmers entre d’altres.
La conferència, celebrada al mes de Juny, ha estat una trobada on professionals, investigadors i organitzacions d’arreu del món han presentat i debatut els seus treballs i experiències sobre els reptes i les oportunitats que representa la gestió de l’aigua en entorns urbans, especialment des de la perspectiva de la Planificació. Un dels enfocs principals ha estat la necessitat de treball interdisciplinari que permeti trobar solucions que superin els mètodes tradicionals de planificació i gestió de l'aigua, i estableixin models més eficients, regeneratius i resistents al risc que passin necessàriament per la integració de sistemes.
Les ponències s’han estructurat a partir de quatre temàtiques principals:
Aigua per a una ciutat atractiva
L'aigua en la planificació urbana per millorar l’habitabilitat i el benestar dels ciutadans.
Aigua com a element qualitatiu a la ciutat. Disseny urbà sensible a l'aigua, tot implementant solucions de caràcter verd i blau. Innovació en la gestió d'aigües pluvials per a ciutats cada vegada més denses. Integrar la recollida d'aigua de drenatge i pluja en la planificació urbana. Transformació de vies navegables i ports. Tecnologies integrades per permetre el disseny i la gestió intel·ligents urbans.
Gestió dels futurs incerts
Planificar sota la incertesa i l’adaptació al canvi climàtic. Millorar la capacitat de resistència de les ciutats enfront les inundacions, els riscos d'escassetat d'aigua i les sequeres. Avaluació i modelització de riscos relacionats amb l'aigua i les conseqüències de la inacció.
Ciutats d’aigües regeneratives
Planificació i disseny de serveis d'aigua regeneratius per a ús sostenible de gestió de recursos hídrics (reutilització, recuperació d'energia, aprofitament d'aigües pluvials).
Planificació territorial per a la integració de l'aigua, els residus, l'energia i l'agricultura. Planificació urbana i la col·laboració intersectorial?. La necessitat de tenir un control transversal de l'aigua a les ciutats, que implica totes les administracions, empreses i societat civil rellevants.
Comunitat compromesa
La gestió de l'aigua com a eina per comunitat. Comunicació i educació social, programes de participació ciutadana, estratègies d'acceptació, innovació i desenvolupament recolzats per la comunitat.
Els tres dies que va durar la conferència van ser una oportunitat interessant d’escoltar i debatre amb col·legues i professionals d’altres àmbits i disciplines.
De tot el que allà es va parlar i en relació amb l’objecte d’aquest article, vull destacar la ponència de Kelly Shannon, de la Universitat de South California (6), en la que va fer una crítica explícita i es va posicionar enfront de les anomenades Best Practices (bones pràctiques professionals) enteses com a solucions estàndards i tecnocràtiques de planejament que sovint no parteixen de les especificitats d’un lloc, i que trasplanten solucions sense considerar geografies, cultures o escales, posant en perill la fràgil relació entre els assentaments urbans i l’aigua. Kelly Shannon, com a arquitecte de referència en el que s’ha anomenat Water Urbanism, va exemplificar els seus arguments mitjançant tres dels seus projectes, a Los Angeles, a Anvers i a Hanoi, posant de manifest la importància d’entendre el context i la cultura local per tal d’establir noves relacions l’aigua i el lloc.
Göteborg s’ha posat com a objectiu ser la millor ciutat del món (també) quan plou, i el Jubileu del 2021 com a data per fer-ho efectiu. Hi tornarem doncs per gaudir i aprendre de la seva experiència.
Joaquim Tarrasó, arquitecte. Corresponsal del COAC a Göteborg, Suècia
(1) https://en.wikipedia.org/wiki/Gothenburg#Climate
(2) https://www.arquitectes.cat/ca/mon/revista-corresponsals/escassegen-arquitectes-suecia
(3) http://datos.bancomundial.org/indicator/SP.URB.TOTL.IN.ZS?locations=SE
(4) http://www.goteborg2021.com/jubileumsprojekt/varldens-basta-stad-nar-det-regnar/
(5) http://www.embracethewater2017.com
(6) https://vimeo.com/222387338/f873390ca4
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Crece la Red de Corresponsales con dos nuevas ciudades: Lausana y Miami
El arquitecto Gabriel Sibils es el nuevo corresponsal del COAC en Lausana, donce trabaja desde el 2011 en un estudio de arquitectura con proyección internacional.
Por otro lado, Joaquín Fernández es el primer arquitecto español que consigue tener licencia profesional para trabajar como arquitecto independiente en los estados de Florida y Georgia. Seguro que sus conocimientos de los trámites administrativos pueden ser muy útiles para arquitectos catalanes que se encuentren en situaciones similares.
Podéis encontrar información de los corresponsales del COAC y las fichas de los países en la página web de la Red de corresponsales. También podéis consultar los artículos que se publican en la Revista de corresponsales, que tratan temas relacionados con la arquitectura en las diferentes ciudades de los corresponsales.
Aprovechamos para recordar, tal y como anunciamos en su momento, que el título de Arquitecto ya equivale legalmente al de Máster de Arquitectura, lo cual es una ventaja importante para los arquitectos que están trabajando en el extranjero o tienen intención de hacerlo. Para cualquier aclaración, podéis contactar con internacional@coac.net.
Creix la Xarxa de Corresponsals amb dues noves ciutats: Lausana i Miami
L'arquitecte Gabriel Sibils és el nou corresponsal del COAC a Lausana, on treballa des del 2011 en un estudi d'arquitectura de projecció internacional.
D'altra banda, Joaquín Fernández és el primer arquitecte espanyol que aconsegueix tenir la llicència professional per treballar com a arquitecte independent als estats de Florida i Georgia. Segur que els seus coneixements dels tràmits necessaris podran ser molt útils per als arquitectes catalans que vulguin anar a treballar a aquella zona.
Podeu trobar informació dels diferents corresponsals del COAC i les fitxes de cada país a la pàgina de la Xarxa de corresponsals. També podeu consultar els articles que es publiquen regularment a la Revista de corresponsals, que tracten temes relacionats amb l'arquitectura internacional i l'exercici professional a l'estranger.
Aprofitem per recordar, com vam anunciar en el seu moment, que el títol d'Arquitecte ja equival legalment al de Màster d'Arquitectura. Això és un avantatge important per als arquitectes que estan treballant a l'estranger o tenen intenció de fer-ho.
Per a qualsevol aclariment respecte temes internacionals, podeu enviar un correu a internacional@coac.net.