Visita guiada a l'exposició "Falsos verdaders. L'art de l'engany"
![](http://coac.arquitectes.cat/sites/default/files/styles/agenda_d_arquitectura/public/visitafalsos_museuartgirona_0.jpg?itok=8eyR9k1G)
Pregunta | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
Disseny del nou entorn | |||||
Facilitat d’ús | |||||
Utilitat de les gestions que pots realitzar | |||||
Impressió general |
El problema d'accés a l'habitatge té solució?...
El problema d'accés a l&...
Visita guiada: Obres de la 9a Mostra d’Arquitectura del...
Visita guiada: Obres de la 9a...
Catalunya inter-operable. L’oportunitat del canvi de tota...
Catalunya inter-operable. L...
Exposició: Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí
Exposició: Francesc Català-Roca....
Aquesta exposició s’uneix al conjunt d’actes que commemoraran el mil·lenari de l’Església de Sant Pere de Figueres (1020-2020) amb els que es donarà a conèixer la història de l’edifici. Des dels seus orígens amb una primitiva església paleocristiana, passant per la construcció d’un edifici gòtic (s. XIV), una reforma del creuer i de la capçalera, i els diferents saquejos i destruccions, fins a arribar a l’època de la reconstrucció posterior a la Guerra Civil espanyola, que és com la coneixem en l’actualitat. Una església que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
La reconstrucció de l’església de Sant Pere
La mostra en la qual està treballant la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, ha comptat amb la col·laboració de l’arquitecte Joan Falgueras Font,que ha investigat el període de la reconstrucció de l’església després de la destrucció que patí, fruit dels bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939). Com a fet destacable, l’exposició inclourà un recull de 20 documents fins ara inèdits referents a les propostes sobre les quals treballà l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 i fins pocs dies abans que es posés la primera pedra del Projecte de Reconstrucció signat pels arquitectes Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquesta documentació forma part del Fons Pelayo Martínez Paricio que custodia a l’Arxiu Històric del COAC.
Per últim, aquesta mostra es complementarà amb fotografies del mateix Arxiu de l’Església de Sant Pere evidenciant el procés de reconstrucció i els plànols de l’avantprojecte de reconstrucció dels arquitectes barcelonins.
Les obres de reconstrucció
La reconstrucció s’inicià a finals del 1939 quan Pelayo Martínez començava a treballar com arquitecte a Regiones Devastadas. Va dibuixar uns primers encaixos del que podria ser la nova església de Sant Pere, però Pelayo tenia dubtes sobre l’emplaçament de l’església proposant construir una nova església molt més gran i imponent en una nova ubicació. Finalment, el bisbe Cartañà i el mossèn Pere Xutglà encarregaren un projecte de reconstrucció a tres arquitectes barcelonins: Amadeo Llopart, Enric Mora i Josep Maria de Segarra. Aquests arquitectes optaren per una solució de reconstrucció del temple seguint l’estil gòtic de l’antiga nau i aconseguint un conjunt unificat, sobri i monumental.
Aquesta exposició és possible gràcies a les empreses que hi donen suport, com Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Buthaup Girona, Ecophon, Figueras International Seating, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.
En la última conferencia del ciclo Síntesis Arquitectónicas 2020, la Demarcación de Girona del COAC inicia una colaboración con el Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares (COAIB), puesto que la conferencia tendrá lugar en la sede de Mallorca el jueves 16 de julio, a las 19 horas, y estará abierta a los colegiados de ambas entidades que quieran asistir presencialmente.
En esta ocasión, será la arquitecta María Sebastián quien presentará la tesis con la cual se doctoró, que tenía por título La construcción turística en las Islas Baleares (1939-2005). Arquitectura, urbanismo y fotografía, con el objetivo fundamental de realizar el análisis de los proyectos arquitectónicos y urbanísticos turísticos desarrollados entre 1939 y 2005 en las Baleares y su contextualización en un marco global.
Con la conjugación del trabajo archivístico y el de campo, la tesis traza un recorrido historicoartístico por la construcción dedicada al turista en un archipiélago que en menos de un siglo vive un cambio radical en su paisaje. Un proceso a menudo depredador, pero también una oportunidad para la experimentación arquitectónica de la mano de profesionales locales y foráneos. Unas propuestas que, a través de la fotografía, pasan de la intimidad del azulejo del arquitecto a la difusión en revistas especializadas, prensa y todo tipo de materiales publicitarios.
El ciclo Síntesis Arquitectónicas, que promueve el Departamento de Cultura de la Demarcación de Girona del COAC, pretende acercar a la sociedad los trabajos de investigación de varios profesionales mediante la presentación de sus tesis doctorales basadas en temáticas donde la arquitectura es el eje central.
María Sebastián
Arquitecta por la UPC (ETSAB), licenciada en Historia del Arte, Máster en Patrimonio Cultural: Investigación y Gestión y doctora en Historia, Historia del Arte y Geografía por la Universidad de las Islas Baleares (UIB).
Actualmente es profesora en el Departamento de Ciencias Históricas y Teoría de las Artes (UIB) e imparte clases en el Grado de Historia del Arte y en el Grado de Edificación.
Sus trabajos se centran en la arquitectura contemporánea, especialmente la vinculada al turismo, y la historia de la fotografía. Es miembro del grupo de investigación Patrimonio audiovisual, mass-media e ilustración (UIB) y ha participado en proyectos de investigación nacionales e internacionales (Universidad de Guanajuato, México). En el año 2017 fue galardonada con la Beca de Investigación Premios Ciudad de Palma (Ayuntamiento de Palma) por su trabajo El paseo marítimo de Palma. Génesis, desarrollo y futuro.