Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Jornada 'Sortides projessionals dels arquitectes '25'

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Més enllà de la tradicional visió de l’arquitecte que treballa en un despatx projectant tota mena d’edificacions, la transversalitat dels estudis d’arquitectura i les transformacions del mercat del treball obre un gran ventall de possibilitats laborals com l’especialització en algun camp determinat, alguns amb més tradició: des de l’urbanisme, la pràctica docent, l’administració pública... i d’altres més contextualitzats en els temps actuals, com la tecnologia BIM, les modelitzacions i representacions visuals i la investigació i recerca entre d’altres.

Amb la voluntat de donar a conèixer la diversitat de sortides professionals, la Demarcació de Girona del COAC en el marc de la Setmana de l'Arquitectura i la Construcció de l'EPS-UdG organitza una sessió el dilluns 17 de març de 2025, de 10 a 14 hores. Aquesta es dirigeix especialment als estudiants d'arquitectura, tant de grau com de màster, i als arquitectes acabats de col·legiar, per tal que tinguin una visió general d’algunes de les sortides que tenen per a desenvolupar-se professionalment.

PROGRAMA
10.00 H.- Presentació
Júlia Breiz, vocal de formació de la Demarcació de Girona del COAC

10.15 h.- Planejament urbanístic, administració pública
Roser Niell, arquitecta cap del Servei d'Intervenció en l'edificació, l'ús del sòl i Activitats de l’Ajuntament de Girona

10.35 h.- Consultor de BIM
Pau Solés, arquitecte

10.55 h.- Renderització i maquetes
Robert Comas, arquitecte

11.15 h.- Investigació de l’espai a través de la utilització de maquetes i la docència
Aina Roca, arquitecta

11.35 h.- Precs i preguntes

12.00 h.- Esmorzar a la Biblioteca Josep Riera de la Demarcació de Girona del COAC

12.30 h.- Itinerari per a la seu del COAC a Girona

13.00 h.- Visita al despatx Bosch.Capdeferro.Arquitectura

Per a més informació
T. 972 412 727 - ext. 3 | cultura.gir@coac.net

 

 

PDF version

Exposició: Obres presentades en els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2025

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
La Demarcació de Girona del COAC acull, del 10 de març al 4 de maig, l’exposició de les obres presentades en la 27a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona formada per banderoles dobles que mostren els 77 projectes identificant a cadascun d’ells dins les categories corresponents: Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers.
 
Les banderoles situades a la sala d’exposicions Pia Almoina de la Demarcació de Girona del COAC marquen un recorregut que permet visualitzar la totalitat de les candidatures. Aquestes comprenen les obres presentades que han estat finalitzades entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2024.
 
Vot de l'Opinió 2025
Entre els premis que es lliuraran el dia 13 de juny, també hi ha el Premi de l’Opinió. Aquest és un premi que atorga el conjunt de la ciutadania a través del portal web www.premisarquitecturagirona.cat. Per tal de tenir una referència a l’hora d’emetre el vot, a l’exposició les obres ja estan identificades amb un número i la seva categoria. El vot de l’opinió estarà obert fins el dia abans de la presentació dels seleccionats, que serà el 24 d’abril.

Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Brecor, Bulthaup, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, EBRO, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, el producte oficial és el Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, ImmoMagazine, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.

PDF version

Jornada tècnica 'L'arquitectura del silenci. Com modelar el soroll en confort acústic'

Imatge: 
© CONTEL
La Demarcació de Girona del COAC organitza, juntament amb l'empresa CONTEL, la jornada tècnica 'L'Arquitectura del silenci. Com modelar el soroll en confort acústic', la qual tindrà lloc a la sala Rafael Masó, el dijous 27 de març de 2025, de 12 a 15 h.

La qualitat de vida en els espais interiors depèn, en part, del confort acústic. Un entorn on hi ha molt soroll pot perjudicar el descans, la comunicació i la concentració de la gent que s’hi està. Amb l’ajuda d’una enginyeria acústica veurem com el control del soroll no ha de ser un impediment per crear espais amb disseny i que ens faci la vida més agradable fent servir els materials adequats per aquesta finalitat.

En format de debat amb fabricants, enginyer acústic, prescripció i client final volem donar tots els punts de vista d’aquesta qüestió. Comptarem amb la presència d'una enginyera acústica que ens resoldrà els dubtes que puguin sorgir i les següents empreses:
- ECOCERO: paraments acústics per parets i sostres.  
- MODULYSS: paviments tèxtils. 
SILENT GLISS: Cortinatges.
- DYNAMOBEL: Cabines acústiques

La xerrada la moderarà Joan Mellen, director de D!OS  Design Institute of Spain

Més informació i inscripcions

Organitza:
    

Amb la participació de:
                   

PDF version

Exposició 'Brutal/Feral'

Imatge: 
© Bòlit Girona
A la dècada dels anys cinquanta als Estats Units, en plena Guerra Freda, es consoliden dos models de modernitat amb gran projecció: la que va representar l'arquitectura racionalista en els seus extrems elitistes o suburbials (representada en projectes com el Case Study Houses, organitzat per la revista Art & Architecture, entre 1945 i 1966) i la derivada de les lliçons de Buckminster Fuller, com la fascinació per les cúpules geodèsiques, que van convidar a viure en formes lleugeres i econòmiques, gairebé tribals, molt inspiradores per l'imaginari hippy, com el cas de la comuna Drop City a Colorado el 1960. És a dir, estem parlant, d’una banda, de l'estètica del búnquer d’herència brutalista i, de l’altra, l’estètica de la cabana, entre la fortificació i la comunió amb la naturalesa, entre les demarcacions clares i artificioses i una arquitectura en la qual un món penetri confusament en l'altre. Seria temptador dir que aquests imaginaris corresponen a escenaris que el cinema ha conreat com a utòpics i distòpics, però no és exactament així, perquè somnis i malsons han adquirit característiques de totes dues visions.

Per brutal, o per brutalisme, s’entenen diverses tipologies arquitectòniques, inspirades en el racionalisme dels anys vint i trenta, però hipertrofiades per les necessitats de la postguerra i la fascinació pel ciment. Particularment aclaparador i deshumanitzat sembla el brutalisme als països de l'Est, potser per això les construccions s’han convertit en espais de culte. Aquesta estètica absent d'ornaments, monumental, modular i sovint inspirada en fortificacions militars, del castell al búnquer, diversifica el seu ús convertint-se en seu d’edificis públics, en barriades de treballadors o en habitatges de luxe a parts iguals. El 2017, amb la victòria de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, la demanda de búnquers va créixer un 700%. Hi ha ciutats fortificades que s'anuncien avui com a refugis per a privilegiats (Seasteading Institute), mentre els refugis atòmics tornen a estar de moda o es dissenyen secretament ciutats-model per als multimilionaris de Silicon Valley (al costat de l'antiga base aèria de Travis, a Califòrnia). Alhora, veiem a la costa britànica presons flotants de ciment (Bibby Stockholm) que semblen tretes de Hollywood (Plan de escape, amb S. Stallone, 2013) o s'imaginen cases i barris de contenidors, destinats indistintament a estudiants, hipsters o treballadors temporals.

Feral és com s’anomenen els animals domèstics que, en ser abandonats, tornen a una naturalesa que els és estranya i hospitalària alhora. Gossos deixats en els marges de la ciutat, colònies de gats, micos a l'Índia adaptats a la urbs com un “nou bosc”... En la nostra accepció, Feral es refereix a paisatges com el de Prypiat (Txernòbil), que han vist la urbs recuperada per la naturalesa, en un paradoxal miratge de ciutat possible. Entre els projectes que busquen recuperar un contacte constant amb espais naturals, sense renunciar a l'activitat urbana (social, laboral, econòmica...) es troben les Amazon Spheres a Seattle, els projectes de ciutat-bosc a Singapur (Forest City Johor) o les Green Towers de Stefano Boeri a Nanjing , entre molts projectes que recuperen ponts, passejos, façanes, terrats i fins i tot pàrquings com a espais per assilvestrar amb nova massa verda. El més sorprenent d'aquests projectes, que fonen alhora imaginaris utòpics i distòpics, són els anomenats Underground Green Spaces, com el parc subterrani The Lowline a Nova York, un laboratori de paisatgisme subterrani, foment del talent jove i construcció de comunitats, tancat el 2017, però molt influent encara avui en dia. Aquests són només alguns exemples d'aquesta arquitectura a la recerca d'una nova comunió amb la naturalesa que transcendeixi tres segles de jardins i parcs zoològics incapaços ja de satisfer la nostra necessitat d'un contracte sostenible entre la civilització i la naturalesa.

Si el brutalisme ha estat la llar dels grans dolents del cinema; la cabana o el model assilvestrat, han fet brillar personatges innocents, utòpics, marginals (Walden, Kaspar Hauser, Mowgli, Tarzán, Captain fantastic, El senyor de les mosques...). Les ciutats salvatges, aquelles on natura i cultura breguen i conviuen, però, també són la prova de les ruïnes futures d’un planeta que col·lapsa encarnat pels innombrables relats del cinema de ciència ficció, que confirmen que les arrels del somni són també les arrels de la por. Aquestes referències són claus en un moment en què, degut a l’emergència climàtica, es qüestiona la petjada de carboni, la relació entre els ecosistemes humans, animals i vegetals i es repensa quina arquitectura han de tenir les ciutats per ser més habitables des del punt de vista de la salut integral.

BRUTAL/FERAL proposa evocar aquest escenari, aquests imaginaris a partir del treball de diversos artistes contemporanis en els espais expositius del Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona, així com als espais públics de la ciutat.

Amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del COAC.

PDF version

Pàgines