Mor l'arquitecte Manel del Llano
Imatge:
D'esquerra a dreta: Manel del Llano, Víctor Rahola i Josep Quetglas | © Víctor Rahola
Recordant en Manel
Culte, intel·ligent i alegre. Així era en Manel.
Amic dels amics, el seu cercle d'amistats eren diverses alhora que diferents; arquitectes, navegants, amics del motor, grup SADE (en David, na Mariona, en Lluis), clubs nàutics, amants de la música...
El seu parlar era distès i amable, sabia escoltar l'altre i participar de la conversa.
En ell la intel·ligència precisava quelcom de més que el saber raonat, incorporava la sensibilitat per detectar el matís.
Això era el que l'apassionava, tenir una visió del detall per conèixer el perquè de les coses.
En Manel podia estar una tarda donant explicacions i dibuixant tots els detalls d'un motor Boxer en V o la construcció d'una góndola i del perquè de la seva asimetria.
Però, per damunt de tot, era l'arquitectura allò que el seduiria. Aquesta seria la faceta més important de la seva activitat. Hi dedicaria gran part dels seus esforços i coneixements, treballant com un artesà en el seu ofici, amb clar menyspreu cap a la professionalitat de l'arquitectura.
Les últimes trobades les fèiem al bar Velódromo.
D'aquell espai teníem antics records d'èpoques ja llunyanes i podíem gaudir d'una bona proximitat per fer-nos entendre, a pesar que després de tants anys d'amistat, en què està tot dit, els silencis es fan més importants que les paraules.
Ara ha mort un amic i company a qui vaig conèixer de jove dibuixant a l'aula de dibuix artístic de l'escola d'arquitectura junt amb la Montse, i des d’aleshores hem viscut des de l’afecte d’una profunda amistat.
Víctor Rahola
A la mort d’en Manel
Ja no ens tornarà explicar per què el vent no empeny les veles, sinó que les xucla. Li podies mostrar la foto d’un veler d’altre temps, i en deduïa el nom del dissenyador, com podia distingir a primera vista un Colin St John Wilson d’un Erskine. I sabia tots els enginys, des del polispast fins per què els perns són dextrògirs, i la Vespa, i les bicicletes.
Li agradava la música, i era devot de totes les Cecílies.
Era elegant, com elegant era en Coderch, el jove Sostres o mossèn Ballarín.
Contava la tensió que sentia, quan dibuixava les casetes de Ventolà, al despatx d’en Sostres, a plaça Letamendi, doblegat sobre el taulell de dibuix. En Sostres era tota l’estona darrere d’ell, mirant com avançava el dibuix, per sobre la seva esquena. Ell anava rebent al clatell l’alè rítmic de la respiració, que s’aturava de cop quan el llapis arribava a un punt compromès del projecte.
No entristeix la seva mort, anunciada per les seves llargues malalties. Entristeix la feina que no ha fet, que no li han deixat fer. Era el més capacitat del curs a l’hora de projectar. Que aquest temps dolent no hagi sabut donar-li les feines que l’esperaven és un signe més de la misèria de la nostra època, que s’estima més deixar pista lliure a l’histrionisme.
Amb orgull, fem part de la seva generació, ja xuclada pel vent fosc, i que deixa enrere un món més fosc encara.
“No naixerà cap marbre
d’eternitzades ones
ni s’alçaran vols d´àngels
d’imaginaris imperis.
Car és vingut de sobte
el temps dolent, i em porten
veus de records, per buides
estances de Sinera,
fins al guaita de l’alba,
xiprer que sap l’incendi
del mar i d’aquest núvol.”
(Espriu, 1946)
Pep Quetglas
Culte, intel·ligent i alegre. Així era en Manel.
Amic dels amics, el seu cercle d'amistats eren diverses alhora que diferents; arquitectes, navegants, amics del motor, grup SADE (en David, na Mariona, en Lluis), clubs nàutics, amants de la música...
El seu parlar era distès i amable, sabia escoltar l'altre i participar de la conversa.
En ell la intel·ligència precisava quelcom de més que el saber raonat, incorporava la sensibilitat per detectar el matís.
Això era el que l'apassionava, tenir una visió del detall per conèixer el perquè de les coses.
En Manel podia estar una tarda donant explicacions i dibuixant tots els detalls d'un motor Boxer en V o la construcció d'una góndola i del perquè de la seva asimetria.
Però, per damunt de tot, era l'arquitectura allò que el seduiria. Aquesta seria la faceta més important de la seva activitat. Hi dedicaria gran part dels seus esforços i coneixements, treballant com un artesà en el seu ofici, amb clar menyspreu cap a la professionalitat de l'arquitectura.
Les últimes trobades les fèiem al bar Velódromo.
D'aquell espai teníem antics records d'èpoques ja llunyanes i podíem gaudir d'una bona proximitat per fer-nos entendre, a pesar que després de tants anys d'amistat, en què està tot dit, els silencis es fan més importants que les paraules.
Ara ha mort un amic i company a qui vaig conèixer de jove dibuixant a l'aula de dibuix artístic de l'escola d'arquitectura junt amb la Montse, i des d’aleshores hem viscut des de l’afecte d’una profunda amistat.
Víctor Rahola
A la mort d’en Manel
Ja no ens tornarà explicar per què el vent no empeny les veles, sinó que les xucla. Li podies mostrar la foto d’un veler d’altre temps, i en deduïa el nom del dissenyador, com podia distingir a primera vista un Colin St John Wilson d’un Erskine. I sabia tots els enginys, des del polispast fins per què els perns són dextrògirs, i la Vespa, i les bicicletes.
Li agradava la música, i era devot de totes les Cecílies.
Era elegant, com elegant era en Coderch, el jove Sostres o mossèn Ballarín.
Contava la tensió que sentia, quan dibuixava les casetes de Ventolà, al despatx d’en Sostres, a plaça Letamendi, doblegat sobre el taulell de dibuix. En Sostres era tota l’estona darrere d’ell, mirant com avançava el dibuix, per sobre la seva esquena. Ell anava rebent al clatell l’alè rítmic de la respiració, que s’aturava de cop quan el llapis arribava a un punt compromès del projecte.
No entristeix la seva mort, anunciada per les seves llargues malalties. Entristeix la feina que no ha fet, que no li han deixat fer. Era el més capacitat del curs a l’hora de projectar. Que aquest temps dolent no hagi sabut donar-li les feines que l’esperaven és un signe més de la misèria de la nostra època, que s’estima més deixar pista lliure a l’histrionisme.
Amb orgull, fem part de la seva generació, ja xuclada pel vent fosc, i que deixa enrere un món més fosc encara.
“No naixerà cap marbre
d’eternitzades ones
ni s’alçaran vols d´àngels
d’imaginaris imperis.
Car és vingut de sobte
el temps dolent, i em porten
veus de records, per buides
estances de Sinera,
fins al guaita de l’alba,
xiprer que sap l’incendi
del mar i d’aquest núvol.”
(Espriu, 1946)
Pep Quetglas
25/05/2020
El COAC impulsa un manifiesto de apoyo a la preservación de los murales de Picasso en Oslo
Imatge:
© Wikipedia
El gobierno noruego ha iniciado los preparativos para derribar en breve el edificio Y-Block de Oslo, que tiene en sus fachadas unos murales con grabados del artista Carl Nesjar basados en dibujos de Pablo Picasso. El Y-Block es uno de los edificios del complejo gubernamental que resultó afectado en los atentados terroristas del 2011.
El Colegio de Arquitectos hace años que da apoyo a la preservación de estos murales. Ahora, con la noticia de la inminente derribo, impulsamos un manifiesto al que ya se han adherido el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB), la Fundación Miró, el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA), el Museo de Historia de Cataluña, el Museo Picasso y el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE).
A pesar de que el gobierno noruego se ha comprometido a conservar los murales, consideramos que las obras de arte sin el edificio para las que han sido concebidas dejan de tener sentido. Por eso, defendemos la preservación de la que consideramos que es una única obra arquitectónica, formada por el edificio y sus murales. Destruir uno de los dos elementos del edificio Y-block sería destruir la arquitectura.
El escrito se enviará al Ayuntamiento de Oslo y a la Sociedad Noruega para la Preservación de Monumentos (Fortidsminneforeningen), que hace tiempo que lleva a cabo una campaña en contra del derribo de la Y-Block.
Enlace al manifiesto
Y-block y COAC, unidos por la historia
La historia de los grabados de Oslo está intrínsecamente ligada a la de la sede del COAC, porque comparten una expresión artística singular, los mismos actores y artistas y una secuencia creativa, que nos enlazan para siempre.
No podemos entender la llegada de Carl Nesjar en Barcelona en 1962 para crear los murales basados en dibujos de Picasso en nuestro edificio, hoy icono barcelonés, sin el trabajo conjunto que llevaron a cabo en Oslo cinco años antes, en 1957.
En este sentido, romper la unidad conceptual que el edificio de Oslo mantiene con sus grabados significaría diluir parte de la historia del COAC, perdiendo importantes referencias que explican nuestro pasado, esencial para entender nuestro presente y futuro.
El Colegio de Arquitectos hace años que da apoyo a la preservación de estos murales. Ahora, con la noticia de la inminente derribo, impulsamos un manifiesto al que ya se han adherido el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB), la Fundación Miró, el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA), el Museo de Historia de Cataluña, el Museo Picasso y el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE).
A pesar de que el gobierno noruego se ha comprometido a conservar los murales, consideramos que las obras de arte sin el edificio para las que han sido concebidas dejan de tener sentido. Por eso, defendemos la preservación de la que consideramos que es una única obra arquitectónica, formada por el edificio y sus murales. Destruir uno de los dos elementos del edificio Y-block sería destruir la arquitectura.
El escrito se enviará al Ayuntamiento de Oslo y a la Sociedad Noruega para la Preservación de Monumentos (Fortidsminneforeningen), que hace tiempo que lleva a cabo una campaña en contra del derribo de la Y-Block.
Enlace al manifiesto
Y-block y COAC, unidos por la historia
La historia de los grabados de Oslo está intrínsecamente ligada a la de la sede del COAC, porque comparten una expresión artística singular, los mismos actores y artistas y una secuencia creativa, que nos enlazan para siempre.
No podemos entender la llegada de Carl Nesjar en Barcelona en 1962 para crear los murales basados en dibujos de Picasso en nuestro edificio, hoy icono barcelonés, sin el trabajo conjunto que llevaron a cabo en Oslo cinco años antes, en 1957.
En este sentido, romper la unidad conceptual que el edificio de Oslo mantiene con sus grabados significaría diluir parte de la historia del COAC, perdiendo importantes referencias que explican nuestro pasado, esencial para entender nuestro presente y futuro.
14/05/2020
El COAC impulsa un manifest de suport a la preservació dels murals de Picasso a Oslo
Imatge:
© Wikipedia
El govern noruec ha iniciat els preparatius per enderrocar en breu l'edifici Y-Block d'Oslo, que té a les seves façanes uns murals amb gravats de l’artista Carl Nesjar basats en dibuixos de Pablo Picasso. L’Y-Block és un dels edificis del complex governamental que va resultar afectat en els atemptats terroristes del 2011.
El Col·legi d’Arquitectes fa anys que dona suport a la preservació d’aquests murals. Ara, amb la notícia de l’imminent enderrocament, impulsem un manifest al qual ja s'han adherit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Fundació Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Picasso i el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).
Malgrat el govern noruec s’ha compromès a conservar els murals, considerem que les obres d’art sense l’edifici per a les quals han estat concebudes deixen de tenir sentit. Per això, defensem la preservació de la que considerem que és una única obra arquitectònica, formada per l’edifici i els seus murals. Destruir un dels dos elements de l’edifici Y-block seria destruir l’arquitectura.
L’escrit es farà arribar tant a l’Ajuntament d’Oslo com a la Societat Noruega per a la Preservació de Monuments (Fortidsminneforeningen), que fa temps que duu a terme una campanya en contra de l’enderrocament de l’Y-Block.
Enllaç al manifest
Y-block i COAC, units per la història
La història dels gravats d’Oslo està intrínsecament lligada a la de la seu del COAC, perquè comparteixen una expressió artística singular, els mateixos actors i artistes i una seqüència creativa, que ens enllacen per sempre.
No podem entendre l'arribada de Carl Nesjar a Barcelona el 1962 per crear els murals basats en dibuixos de Picasso al nostre edifici, avui icona barcelonina, sense la feina conjunta que van dur a terme a Oslo cinc anys abans, el 1957.
En aquest sentit, trencar la unitat conceptual que l’edifici d'Oslo manté amb els seus gravats significaria diluir part de la història del COAC, perdent importants referències que expliquen el nostre passat, essencial per entendre el nostre present i futur.
El Col·legi d’Arquitectes fa anys que dona suport a la preservació d’aquests murals. Ara, amb la notícia de l’imminent enderrocament, impulsem un manifest al qual ja s'han adherit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Fundació Miró, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Picasso i el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).
Malgrat el govern noruec s’ha compromès a conservar els murals, considerem que les obres d’art sense l’edifici per a les quals han estat concebudes deixen de tenir sentit. Per això, defensem la preservació de la que considerem que és una única obra arquitectònica, formada per l’edifici i els seus murals. Destruir un dels dos elements de l’edifici Y-block seria destruir l’arquitectura.
L’escrit es farà arribar tant a l’Ajuntament d’Oslo com a la Societat Noruega per a la Preservació de Monuments (Fortidsminneforeningen), que fa temps que duu a terme una campanya en contra de l’enderrocament de l’Y-Block.
Enllaç al manifest
Y-block i COAC, units per la història
La història dels gravats d’Oslo està intrínsecament lligada a la de la seu del COAC, perquè comparteixen una expressió artística singular, els mateixos actors i artistes i una seqüència creativa, que ens enllacen per sempre.
No podem entendre l'arribada de Carl Nesjar a Barcelona el 1962 per crear els murals basats en dibuixos de Picasso al nostre edifici, avui icona barcelonina, sense la feina conjunta que van dur a terme a Oslo cinc anys abans, el 1957.
En aquest sentit, trencar la unitat conceptual que l’edifici d'Oslo manté amb els seus gravats significaria diluir part de la història del COAC, perdent importants referències que expliquen el nostre passat, essencial per entendre el nostre present i futur.
14/05/2020
AuS y OHB lanzan una encuesta para analizar la afectación del COVID-19 en la vivienda
Imatge:
© Unsplash
El Observatorio Metropolitano de la Vivienda de Barcelona (OHB) y la Agrupación Arquitectura y Sostenibilidad (AuS) del COAC han realizado una encuesta con el objetivo de conocer en detalle la afectación del COVID-19 en el sector de la vivienda. El estudio cuenta también con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona, el AMB, la Diputación de Barcelona y la Generalitat de Catalunya.
Mediante una serie de preguntas, el cuestionario “Habitando en confinamiento” quiere dar respuesta a aspectos como las condiciones de habitabilidad durante el estado de confinamiento, las deficiencias de las viviendas, así como de los espacios exteriores y comunes, o las dificultades para el pago de la vivienda, entre otras cuestiones.
Los resultados de esta encuesta han de servir, junto con el análisis de datos sobre la vivienda que lleva a cabo el OHB, para ayudar al diseño de políticas públicas y actuaciones desde el sector público y privado respecto a la afectación del COVID-19.
Para acceder a la encuesta, clica aquí.
Mediante una serie de preguntas, el cuestionario “Habitando en confinamiento” quiere dar respuesta a aspectos como las condiciones de habitabilidad durante el estado de confinamiento, las deficiencias de las viviendas, así como de los espacios exteriores y comunes, o las dificultades para el pago de la vivienda, entre otras cuestiones.
Los resultados de esta encuesta han de servir, junto con el análisis de datos sobre la vivienda que lleva a cabo el OHB, para ayudar al diseño de políticas públicas y actuaciones desde el sector público y privado respecto a la afectación del COVID-19.
Para acceder a la encuesta, clica aquí.
7/05/2020