Esmorzars d’interiorisme: “10 preguntes clau per a 5 institucions clau”
Roca Barcelona Gallery
https://www.rocamail.com/ca/event.asp?eid=355&utm_source=Ulled&utm_medium=email&utm_campaign=invitacion
Dimarts, 22 setembre, 2015 - 08:30
Gratuït
La obra de Guastavino en el COAC
La presencia efectiva de la bóveda catalana en la arquitectura durante el siglo XX se concreta en la contribución de los modernistas catalanes, unos magníficos ensayos aislados en Madrid y frustrados en La Habana, en un número inferior al centenar de obras, y la surgida de la Guastavino Company, con más de 600, casi todas ellas en Estados Unidos.
El estudio de la inmensa y fascinante aportación norteamericana se inició en los años 60 por parte de las instituciones universitarias de allí y se extendió a las madrileñas y catalanas pocos años después, en todos los casos con auténtico entusiasmo. El libro de John Ochsendorf (1) es consecuencia de todo ello y constituye, hasta el momento, la obra más rigurosa y exhaustiva tanto desde la técnica como desde la documentación. La traducción del mismo, "Les voltes de Guastavino", promovida por el Ayuntamiento de Barcelona, nos acerca al conocimiento más directo de esta aventura de la bóveda a la catalana en el Nuevo Mundo.
En esta línea, un conjunto de instituciones, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, ayuntamientos de Barcelona y Vilassar de Dalt, Col·legi de Arquitectes de Cataluña y el mundo universitario, han reunido esfuerzos para impulsar la II Bienal Guastavino de arquitectura con un doble objetivo: por un lado, continuar el estudio de la obra de Guastavino y, por otro, fomentar un nuevo conocimiento que permita, tanto conservar estos prodigios de nuestro patrimonio arquitectónico histórico, como aprovechar al máximo la técnica de la bóveda tabicada en nuevos edificios de máxima sostenibilidad.
Y eso es lo que consiguen los trabajos premiados, el de Megan Reese (2) en 2010 en la I Bienal y los de la segunda convocatoria que se celebra este año: Ben Hays (3), centrado en la obra de Guastavino en Estados Unidos aportando además datos muy valiosos en relación a la conservación de las bóvedas existentes y David López y Marta Domènech (4), que plasman su experiencia tanto teórica como práctica con el objetivo de recuperar el siglo XXI la técnica de la bóveda catalana.
El acto del 23 de octubre de 2015 en el Col·legi d’Arquitectes cumple también el doble objetivo, contribuir al difundir la obra de Guastavino y ampliar el conocimiento sobre la técnica de la bóveda catalana, tanto en cuanto a la conservación como su utilización en la arquitectura moderna. Durante el acto contaremos con la presentación del libro "Les voltes de Guastavino" a cargo de José Luis González Moreno-Navarro así como la presentación de los dos trabajos premiados en la II Bienal Guastavino de Arquitectura a cargo de sus autores.
1. John Ochsendorf, Guastasvino vaulting: The art of structural tile, Princeton Architectural Press. Nueva York. 2010. Traducido al catalán y castellano, Ajuntament de Barcelona, 2014.
2. Megan L. Reese, Structural Analysis and Assessment of Guastavino Vaulting,. original en inglés con traducciones al catalán y al castellano. Ajuntament de Vilassar de Dalt. 2011
3. Ben Hays, Reframing the Guastavinos at Thomas Jefferson’s University, 1896-1898 Edición en curso.
4. David López y Marta Domènech, Bóvedas tabicadas. Análisis estructural y experimentación Edición en curso.
Ver el vídeo del acto:
L'obra de Guastavino al COAC
L’acte del 23 d’octubre al COAC acompleix el doble objectiu de contribuir a difondre l’obra de Guastavino i ampliar el coneixement sobre la tècnica de la volta catalana, tant pel que fa a la conservació com a la seva utilització en l’arquitectura moderna. Durant l’acte es farà la presentació del llibre “Les voltes de Guastavino” de John Ochsendorf, a càrrec de Josep Lluís González Moreno-Navarro, així com la presentació dels dos treballs premiats a la II Biennal Guastavino d’Arquitectura, a càrrec dels seus autors.
La presència efectiva de la volta catalana a l'arquitectura durant el segle XX es concreta en la contribució dels modernistes catalans, uns magnífics assajos aïllats a Madrid i frustrats a l'Havana, en un nombre inferior al centenar d'obres, i la sorgida de la Guastavino Company, amb més de 600 obres, gairebé totes elles als Estats Units.
L'estudi de la immensa i fascinant aportació nord-americana es va iniciar als anys 60 per part de les institucions universitàries d'allà i es va estendre a les madrilenyes i catalanes pocs anys després, en tots els casos amb autèntic entusiasme. El llibre de John Ochsendorf (1) és conseqüència de tot això i constitueix, fins al moment, l'obra més rigorosa i exhaustiva tant des de la tècnica com des de la documentació. La traducció del mateix, “Les voltes de Guastavino”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, ens acosta al coneixement més directe d’aquesta aventura de la volta a la catalana en el Nou Món.
En aquesta línia, un conjunt d’institucions, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, ajuntaments de Barcelona i Vilassar de Dalt, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el món universitari, han aplegat esforços per impulsar la II Biennal Guastavino d’Arquitectura amb un doble objectiu: d'una banda, continuar l'estudi de l'obra de Guastavino i, de l'altra, fomentar un nou coneixement que permeti, tant conservar aquests prodigis del nostre patrimoni arquitectònic històric, com aprofitar al màxim la tècnica de la volta de maó de pla en nous edificis de màxima sostenibilitat.
I això és el que aconsegueixen els treballs premiats, el de Megan Reese (2) el 2010 a la I Biennal i els de la segona convocatòria que es celebra enguany: Ben Hays (3), centrat en l’obra de Guastavino als Estats Units aportant a més dades molt valuoses en relació a la conservació de les voltes existents i David López i Marta Domènech (4), que plasmen la seva experiència tant teòrica com pràctica amb l'objectiu de recuperar pel segle XXI la tècnica de la volta catalana.
La presència efectiva de la volta catalana a l'arquitectura durant el segle XX es concreta en la contribució dels modernistes catalans, uns magnífics assajos aïllats a Madrid i frustrats a l'Havana, en un nombre inferior al centenar d'obres, i la sorgida de la Guastavino Company, amb més de 600 obres, gairebé totes elles als Estats Units.
L'estudi de la immensa i fascinant aportació nord-americana es va iniciar als anys 60 per part de les institucions universitàries d'allà i es va estendre a les madrilenyes i catalanes pocs anys després, en tots els casos amb autèntic entusiasme. El llibre de John Ochsendorf (1) és conseqüència de tot això i constitueix, fins al moment, l'obra més rigorosa i exhaustiva tant des de la tècnica com des de la documentació. La traducció del mateix, “Les voltes de Guastavino”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, ens acosta al coneixement més directe d’aquesta aventura de la volta a la catalana en el Nou Món.
En aquesta línia, un conjunt d’institucions, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, ajuntaments de Barcelona i Vilassar de Dalt, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el món universitari, han aplegat esforços per impulsar la II Biennal Guastavino d’Arquitectura amb un doble objectiu: d'una banda, continuar l'estudi de l'obra de Guastavino i, de l'altra, fomentar un nou coneixement que permeti, tant conservar aquests prodigis del nostre patrimoni arquitectònic històric, com aprofitar al màxim la tècnica de la volta de maó de pla en nous edificis de màxima sostenibilitat.
I això és el que aconsegueixen els treballs premiats, el de Megan Reese (2) el 2010 a la I Biennal i els de la segona convocatòria que es celebra enguany: Ben Hays (3), centrat en l’obra de Guastavino als Estats Units aportant a més dades molt valuoses en relació a la conservació de les voltes existents i David López i Marta Domènech (4), que plasmen la seva experiència tant teòrica com pràctica amb l'objectiu de recuperar pel segle XXI la tècnica de la volta catalana.
1. John Ochsendorf, Guastasvino vaulting: The art of structural tile, Princeton Architectural Press. Nueva York. 2010. Traduccions al català i al castellà, Ajuntament de Barcelona, 2014.
2. Megan L. Reese, Structural Analysis and Assessment of Guastavino Vaulting, original en anglès amb traduccions al català i al castellà. Ajuntament de Vilassar de Dalt. 2011.
3. Ben Hays, Reframing the Guastavinos at Thomas Jefferson’s University, 1896-1898,Mecanoscrit. Traduccions al català i al castellà en curs.
4. David López y Marta Domènech, Bóvedas tabicadas. Análisis estructural y experimentación. Mecanoscrit. Traduccions al català i a l’anglès en curs.
Veure el vídeo de l'acte:
Lecture by Jenny B. Osuldsen, founder of Snøhetta
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Jenny B. Osuldsen, landscaper and founder of Snøhetta, will be delivering a lecture at the COAC on September 29th at 6.30 pm.
The lecture is part of the preparation events for the forthcoming International Biennial of Landscape, which will take place in September 2016. This lecture intends to become a meeting point for professionals and students related to landscape architecture, with the aim of discussing the motto and theme of the 9th Biennial.
The event will be introduced by Manuel Ruisánchez, culture board member of the COAC; and Jordi Bellmunt, director of the Master of Landscape at the UPC. The closing will be led by the Catalan Minister of Planning and Sustainability, Santi Vila; the Vice-Chancellor of the UPC, Josep Parcerisa; and the Dean of the COAC, Lluís Comeron.
The lecture is part of the preparation events for the forthcoming International Biennial of Landscape, which will take place in September 2016. This lecture intends to become a meeting point for professionals and students related to landscape architecture, with the aim of discussing the motto and theme of the 9th Biennial.
The event will be introduced by Manuel Ruisánchez, culture board member of the COAC; and Jordi Bellmunt, director of the Master of Landscape at the UPC. The closing will be led by the Catalan Minister of Planning and Sustainability, Santi Vila; the Vice-Chancellor of the UPC, Josep Parcerisa; and the Dean of the COAC, Lluís Comeron.
Watch the lecture: