Conferència i taula rodona: "Síria, el que el temps no destrueix..."
Escola d'Arquitectura ETSAB-UPC
http://www.etsab.upc.edu/
Dimecres, 30 setembre, 2015 - 19:30
Gratuït
Conmemoración del Día Mundial de la Arquitectura en Figueres
Imatge:
@Patronat de la Catequística
La Delegació del Alt Empordà del Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), la Fundación DOCOMOMO Ibérico junto con el Patronato de la Catequística organizan para el lunes 5 de octubre, a partir de las 19 horas, coincidiendo con el Día mundial de la Arquitectura, un acto para la colocación de la placa informativa "Edificio DOCOMOMO de reconocimiento del Patrimonio Arquitectónico del siglo XX".
El acto consistirá en la colocación de una placa identificativa en el edificio del Patronato de la Catequística de Figueras del arquitecto gerundense Emili Blanch, y de la conferencia "Emili Blanch, 1926-1936, tradición y modernidad", a cargo del arquitecto Joan Falgueras, que hablará sobre la historia de este edificio y de la figura del arquitecto que lo realizó.
Se contará con la presencia de la alcaldesa de la ciudad, Marta Felip; del delegado del Alt Empordà del COAC, E. Antoni Vilanova; del presidente de la Catequística de Figueras, Lluís Illa; y de la directora de la Fundación Docomomo Ibérico, Susana Landrove.
Esta iniciativa supone el reconocimiento del Patrimonio Arquitectónico del siglo XX, un patrimonio que por su fragilidad requiere una atención especial. Los nuevos edificios modernos que se construyeron a partir de 1925 en España y Portugal, no sólo experimentaron con nuevos programas y formas, sino que lo hicieron con nuevos materiales y tecnologías poco conocidas hasta entonces. Las normativas actuales han propiciado, en algunos casos, que sus valores patrimoniales hayan entrado en contradicción con nuevos aprovechamientos urbanos, dificultando su compatibiliat y supervivencia.
Commemoració del Dia Mundial de l'Arquitectura a Figueres
Imatge:
@Patronat de la Catequística
La Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), la Fundació DOCOMOMO Ibérico juntament amb el Patronat de la Catequística organitzen pel dilluns 5 d’octubre, a partir de les 19 hores, coincidint amb el Dia mundial de l’Arquitectura, un acte per a la col·locació de la placa informativa "Edifici DOCOMOMO de reconeixement del Patrimoni Arquitectònic del segle XX".
L'acte consistirà en la col·locació d’una placa identificativa a l’edifici del Patronat de la Catequística de Figueres;de l’arquitecte gironí Emili Blanch, i de la conferència "Emili Blanch, 1926-1936, tradició i modernitat", a càrrec de l’arquitecte Joan Falgueras, que parlarà sobre la història d’aquest edifici i de la figura de l’arquitecte que el va realitzar.
Es comptarà amb la presència de l’alcaldessa de la ciutat, Marta Felip; del delegat de l’Alt Empordà del COAC, E. Antoni Vilanova; del president de la Catequística de Figueres, Lluís Illa; i de la directora de la Fundació Docomomo Ibérico,Susana Landrove.
Aquesta iniciativa suposa el reconeixement del Patrimoni Arquitectònic del segle XX, un patrimoni que per la seva fragilitat requereix una atenció especial. Els nous edificis moderns que es van construir a partir de 1925 a Espanya i Portugal, no només van experimentar amb nous programes i formes, sinó que ho van fer amb nous materials i tecnologies poc conegudes fins aleshores. Les normatives actuals han propiciat, en alguns casos, que els seus valors patrimonials hagin entrat en contradicció amb nous aprofitaments urbans, dificultant la seva compatibiliat i supervivència.
L'acte consistirà en la col·locació d’una placa identificativa a l’edifici del Patronat de la Catequística de Figueres;de l’arquitecte gironí Emili Blanch, i de la conferència "Emili Blanch, 1926-1936, tradició i modernitat", a càrrec de l’arquitecte Joan Falgueras, que parlarà sobre la història d’aquest edifici i de la figura de l’arquitecte que el va realitzar.
Es comptarà amb la presència de l’alcaldessa de la ciutat, Marta Felip; del delegat de l’Alt Empordà del COAC, E. Antoni Vilanova; del president de la Catequística de Figueres, Lluís Illa; i de la directora de la Fundació Docomomo Ibérico,Susana Landrove.
Aquesta iniciativa suposa el reconeixement del Patrimoni Arquitectònic del segle XX, un patrimoni que per la seva fragilitat requereix una atenció especial. Els nous edificis moderns que es van construir a partir de 1925 a Espanya i Portugal, no només van experimentar amb nous programes i formes, sinó que ho van fer amb nous materials i tecnologies poc conegudes fins aleshores. Les normatives actuals han propiciat, en alguns casos, que els seus valors patrimonials hagin entrat en contradicció amb nous aprofitaments urbans, dificultant la seva compatibiliat i supervivència.
Conferència sobre l'obra de Harry Siedler al COAC
Imatge:
© Escola tècnica superior d'Arquitectura, ETSAB
El dijous 15 d'octubre Vladimir Belogolovsky, director de Curatorial Project i autor del libre "Harry Seidler: Lifework" (Rizzoli, 2014), impartirà una conferència a la Sala d'Actes del COAC, com a cloenda de l'exposició "Harry Siedler. Painting Architecture" que es pot visitar al vestíbul de l'ETSAB del 17 de setembre al 15 d’octubre del 2015.
Harry Siedler. Painting toward Architecture traça l'obra de l'arquitecte més important d'Austràlia del segle 20, Harry Seidl (1923-2006); examina el seu lloc distintiu i la mà dins i fora de la metodologia de disseny modernista.
Vladimir Belogolovsky (nascut el 1970, Odessa, Ucraïna) és el fundador del Curatorial Project, que se centra en l'organització, el comissariat i disseny d'exposicions d'arquitectura de tot el món. Després de graduar-se a l'Escola d'Arquitectura de la Cooper Union el 1996, va treballar en diversos estudis d'arquitectura a Madrid i Nova York, i posteriorment funda el seu propi estudi amb seu a Nova York i Kolkata, Índia, fins a 2009. És el corresponsal nord-americà per a les revistes d'arquitectura DISCURS (Berlín) i Tatlin (Moscou) i és membre de l'Acadèmia Internacional d'Arquitectura de Moscou (IAAM). És autor de nombroses publicacions, entre elles del llibre Harry Seidl: Lifework (Rizzoli, 2.014).
La sessió compta amb la col·laboració del departament de Cultura de l'ETSAB.
Veure el vídeo:
Veure el vídeo: