Josep Llinàs, Medalla d'Or de l'Arquitectura del CSCAE
En el seu veredicte, el Jurat ha destacat "la seva obra serena, la seva valuosa intervenció en arquitectures existents i l'atenció a la qualitat de l'entorn urbà, referències actuals de les quals és precursor". A més, ha fet menció especial als "valors permanents, útils per la societat" que la seva obra transmet a les noves generacions. De la mateixa manera, ha remarcat "el treball docent entès com a professió i la professió com una acadèmia en si mateixa".
El Jurat ha estat presidit pel vicepresident primer del CSCAE, Juan Antonio Ortiz Orueta, i format pels degans dels col·legis d'arquitectes de Lleó i de Madrid, Eva Testa San Juan i Sigfrid Herráez; el vicepresident segon del CSCAE, Moisés Castro Oporto; l'arquitecta Ángela García de Paredes, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; l'arquitecta Marta Pelegrín designada pel ple del CSCAE; Remei Capdevila-Werning, filòsofa i crítica en Arquitectura, per designació del Grup de Treball de Premis i Distincions del CSCAE, i el secretari general del CSCAE, Laureano Matas, que no votava.
El lliurament de la Medalla d'Or de l'Arquitectura tindrà lloc al Teatre Reina Victòria de Madrid el pròxim 20 de juny, en el marc de la gala on es descobriran els guanyadors dels Premis ARQUITECTURA 2024 i la Fundació Alejandro de la Sota rebrà el Premi Arquitecte Lluís Comerón Graupera.
Sobre Josep Llinàs
Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, 1945) és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968. Des dels seus inicis, ha combinat el lliure exercici de la professió amb l'activitat docent, el comissariat d'exposicions i conferències en diferents països d'Europa i Amèrica del Sud.
Obra destacada
Entre la seva obra edificatòria, es troben equipaments públics com la Biblioteca de Vila-seca i el seu nou Ajuntament, l'Escola i la Biblioteca d'Enginyers del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya i l'aulari i el bar de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca Central de Terrassa, la Biblioteca Can Ginestar a Sant Just Desvern, i les de Vila de Gràcia i Jaume Fuster, a la ciutat comtal. També destaquen la restauració del Teatre Metropol i la reforma del Govern Civil de Tarragona, realitzada aquesta darrera juntament amb Alejandro de la Sota; l'Institut d'Educació Secundària de Torredembarra i el Far; l'Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona, l’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques de Vic, així com edificis d’habitatges a Vilafranca del Penedès i als districtes de Vallcarca i El Carme, a Barcelona. Igualment, cal citar l'ordenació al voltant de la plaça de Sant Agustí Vell, a Barcelona.
Altres premis i reconeixements
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut diferents distincions. Entre elles, diversos Premis FAD, el Premi d'Arquitectura i Urbanisme de la Vil·la de Madrid, el 1990; el Ciutat de Barcelona, els anys 1995, 1999, 2002 i 2004; el Premi Rehabitec, el 1996; el IV Premi Manuel de la Devesa, corresponent a la V Biennal d'Arquitectura Espanyola 1997/1998; i el Premi Nacional de Cultura, en la modalitat d'Arquitectura i Espai Públic, de la Generalitat de Catalunya, el 2006.
Josep Llinàs i el COAC
L’arquitecte Josep Llinàs va fer donació del seu fons professional a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el passat mes de setembre. Així mateix, el Centre Obert d'Arquitectura acull l'exposició 'Arquitectura i Diumenge' de Llinàs fins al 2 de juny del 2024.
Els 85 habitatges socials a Cornellà de Peris+Toral Arquitectes, Premi Construmat 2024 a la sostenibilitat
Els premis Construmat 2024 han volgut reconèixer les millors obres erigides seguint els criteris de sostenibilitat. Enguany, han comptat amb 17 edificis nominats, construïts entre el 2019 i el 2023. Aquests edificis han estat seleccionats per un comitè expert, del qual ha format part l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del COAC.
Premi Construmat 2024
El Premi Construmat 2024 ha estat concedit al projecte de 85 habitatges socials a Cornellà de Llobregat (Barcelona) construïts en fusta per l'estudi Peris+Toral arquitectes.
El projecte es troba en el solar que havia ocupat l'emblemàtic cinema Pisa de Cornellà de Llobregat. Es tracta d'un edifici de cinc plantes amb estructura de fusta, que es recolza sobre una planta baixa amb estructura de formigó armat. Els 85 habitatges s’organitzen al voltant d’un pati comunitari que actua com a petita plaça per als veïns i des del qual s’accedeix als diferents espais i plantes.
Aquest projecte es distingeix pel seu plantejament modular i la construcció prefabricada en fusta, destinada a proporcionar habitatges assequibles i de qualitat, amb un enfocament en la convivència comunitària i la sostenibilitat ecològica. El jurat ha valorat especialment l'aposta de l'estudi Peris+Toral arquitectes a l'hora d'incorporar una innovació tipològica a l'habitatge social amb lloguers assequibles a preus competitius de mercat dins d'una estructura modular sostenible.
L'edifici ha estat un encàrrec de l'Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) de l´Àrea Metropolitana de Barcelona, i executat per l´empresa Vies i Construccions optimitzant al màxim la fusta laminada utilitzada, d´EGOIN Wood Group, per aconseguir la seva viabilitat econòmica.
Mencions del Jurat
De la mateixa manera, el jurat també ha atorgat dues mencions. La primera ha estat per al centre productiu comunitari Les Teixidores a Guayaquil (Equador), de l'arquitecte espanyol Juan Carlos Bamba i l'estudi equatorià Natura Futura, mentre que la segona se li ha atorgat a Le Magasin Eléctrique d'Arles (França), obra en col·laboració dels estudis Assemble, BC Architects & Studies i Atelier LUMA.
Jurat
El jurat ha estat format per la directora de l'Escola d'Arquitectura de París (ESA-París), Marie-Hélène Contal; l'arquitecte de l'estudi bplus.xyz i professor de l'Escola Politècnica Federal (ETH) a Zuric, Olaf Grawert; i el fundador de SUMO arquitectes i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), Jordi Pagès.
Premi Construmat del Públic
El Premi Construmat del Públic ha estat per a la residència d'estudiants Collegium Accademicum de l'estudi DGJ Architektur a Heidelberg (Alemanya). El projecte és una construcció en fusta sense connexions metàl·liques, que planteja un sistema modular i flexible per a les unitats de l'habitatge, de la mateixa manera que ho fa el premi del jurat.
Cerimònia de lliurament dels Premis Construmat
En el marc de les activitats de Construmat, el 22 de maig tindrà lloc la cerimònia de lliurament dels Premis Construmat, organitzada per la Fundació Mies van der Rohe. A més, l'acte inclourà la presentació de les obres guanyadores i dues taules rodones amb la participació dels estudis d'arquitectura, el jurat i el comitè expert.
08014 Arquitectura guanya el Premi Millor Bioconstrucció 2024
La convocatòria té com a objectius promoure la innovació, reconèixer la sostenibilitat, incentivar les millors pràctiques, crear consciència sobre la importància de la bioconstrucció, crear comunitat, impulsar l’economia verda i la descarbonització i facilitar la recerca i desenvolupament al sector de la bioconstrucció.
24 Habitatges de Protecció Pública a la Platja d’en Bossa, Eivissa
El jurat ha decidit atorgar el Premi Millor Bioconstrucció de Catalunya al projecte de 24 Habitatges de Protecció Pública de 08014 Arquitectura, estudi dirigit per Adrià Guardiet i Sandra Torres.
L'edifici s'ubica a Eivissa i, en base a la tradició de l’arquitectura domèstica dels climes càlids, s’organitza al voltant de quatre patis que desenvolupen un paper essencial en el confort dels habitatges, de forma que totes les sales i dormitoris tenen doble orientació. L’estructura de l’edifici es resol amb murs de càrrega que formen una malla d’espais de proporció aproximadament quadrada, establint-se una correspondència entre els sistemes estructural i espaial del projecte.
El projecte limita el consum d’energia primària no renovable mitjançant estratègies de disseny passiu que permeten assolir el confort higrotèrmic a l’interior dels habitatges sense necessitat d’instal·lar sistemes mecànics de calefacció. També es limiten les emissions de CO2 associades als materials i sistemes constructius utilitzats fins un 30% en relació a un edifici d’idèntiques característiques construït de forma convencional. L'obra ja havia estat també guardonada amb el Premi Mapei a l'Arquitectura Sostenible 2023.
Camí del bosc al cementiri de Roques Blanques al Parc de Collserola
El jurat ha decidit atorgar un accèssit al Camí del bosc al cementiri de Roques Blanques, de l’estudi Batlleiroig Arquitectura, fundat per Enric Batlle i Joan Roig. Un camí al bosc que reactiva un racó del Parc Natural de Collserola i esdevé el millor lloc per dipositar les cendres. Aquesta intervenció, basada en el respecte i la conservació del medi ambient, forma part de l’última ampliació del cementiri de Roques Blanques.
Es proposa un sistema innovador basat en la bioenginyeria aplicada al paisatge per crear el Camí del Bosc i el Jardí de les Papallones. Per a això, s’utilitza el mur Krainer, un sistema de contenció natural que genera una gran terrassa verda situada al vessant nord de la serralada i inclou un espai adequat i accessible per als nous sepulcres. També permet incorporar la vegetació arbòria existent, així com incorporar noves plantacions amb espècies locals.
Projectes finalistes
El certamen ha aconseguit despertar l'interès dels professionals de l’arquitectura i la construcció, amb la participació d'un total de 22 propostes. D'entre els projectes presentats, el jurat va escollir 5 finalistes, i el veredicte final es va donar a conèixer l'11 de maig en el marc de Firhàbitat. A més de l'obra guardonada i l'accèssit, van resultar finalistes els següents projectes: Tiny House Suro Gros, de Gabriel Barbeta; Mas Auleda, de Contorns (Ariadna Serrano i Maria Bosch); i Casa de palla entre noguers, d'Arnau Bujons.
Mecions especials a Orígens i Fet de Terra
D'altra banda, aquesta primera edició dels Premis de Bioconstrucció ha volgut destacar dues mencions per aquelles empreses, fundacions, persones, equips de treball o entitats que dediquen la seva activitat a desenvolupar els valors propis de la Bioconstrucció.
Així, s'ha decidit lliurar la Menció Compromís amb la Comunitat a Orígens Escola Taller de Bioconstrucció. Es tracta d'un centre de formació i d’acció social on es promou el coneixement de les diferents tècniques constructives i materials idonis per a una construcció respectuosa amb el seu entorn i els éssers vius que s’hi relacionen. Tant els oficis tradicionals com l’expressió artística i l’observació de la natura proporcionen unes pautes molt vàlides per a una construcció de qualitat i de molt baix impacte ambiental, alhora que les noves tecnologies proporcionen les eines per a una millor divulgació i pràctica d’aquests coneixements. L’Escola-Taller està adreçada a tothom i especialment al públic més jove.
Per últim, la Menció Innovació ha estat per a Fet de Terra, tècnics especialistes en arquitectura de terra i assessors acreditats en ecoinnovació, disseny de producte i desenvolupament tecnològic. Treballen amb usuaris, tècnics i fabricants des de les primeres fases del projecte per buscar la solució que més s’adapti a les seves necessitats. Des de Fetdeterra, potencien l’ús de materials naturals per a la construcció sostenible, ecològica i respectuosa amb el medi ambient. Materials 100% reciclables, de baix cost energètic, que permeten la construcció d’hàbitats saludables i eficients.
Organitza:
Col·labora:
Novetats de l'Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona (OMAIIA)
S’ha publicat al BOPB l’aprovació definitiva de la modificació dels annexos de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona (OMAIIA), consistent en l’adaptació normativa a les exigències de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica, coincidint amb la data de publicació a la Gaseta i al web de transparència de l’Ajuntament de Barcelona.
Podeu consultar l'anunci publicat al BOPB, així com l'Annex 1 i Annex 2.
Novetats EActivitats:
Tramitació telemàtica de Llicències i comunicats d’activitats i informes previs
L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una nova forma de tramitació dels expedients d'activitats que permetrà gestionar d'una manera telemàtica les vostres sol·licituds.
Això és possible gràcies al desplegament de l'expedient electrònic en els permisos d'activitat, i requereix disposar del projecte o la documentació tècnica de les activitats en format electrònic, i del certificat digital (nivell baix), que s'instal·la al navegador de l'ordinador i permet identificar-se i signar digitalment.
Podeu accedir als tràmits generals de l’eActivitats.
Trobareu més informació de l'OMAIIA i les eActivitats al web d'Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge de l'Ajuntament de Barelona.