El COAC presenta la campanya ‘Posa cara al teu arquitecte’ per donar resposta als interessos i preocupacions de la ciutadania
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC inicia la campanya ‘Posa cara al teu arquitecte’, amb la qual convida a la ciutadania a incorporar un arquitecte de confiança a les seves finques, per contribuir a la generació d’espais confortables, saludables, accessibles i segurs. La campanya l'han presentat avui davant dels mitjans de comunicació del degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, i el vocal de la Junta, Pep Quílez.
La iniciativa es posa en marxa mesos després de l’esfondrament d’un edifici a Badalona i l’incendi d’un bloc d’habitatges a València i busca donar resposta a les inquietuds i dubtes que la societat ha expressat. La campanya també posa de manifest la necessitat de cuidar i mantenir al dia les nostres llars i edificis.
El COAC aposta per la figura de l'arquitecte de referència, propera a la ciutadania per tal que pugui guiar els propietaris, assessorar-los i projectar les intervencions que siguin necessàries per adequar, transformar i millorar els espais de vida de les persones i evitar possibles incidents.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha afirmat que “els professionals de l’arquitectura som els únics que podem garantir la seguretat i habitabilitat dels edificis, al mateix temps que vetllem per mantenir-ne la bellesa i funcionalitat”. Així, el COAC pretén posicionar l’arquitecte com a professional de referència en la cura dels edificis al llarg de tot el seu cicle de vida.
Edificis sostenibles, saludables, accessibles i segurs
La campanya situa les persones usuàries dels espais arquitectònics al centre i busca conscienciar la població al voltant de les aportacions en quatre àmbits concrets que pot fer un arquitecte per millorar la seva qualitat de vida: la sostenibilitat, la salut, l’accessibilitat i la seguretat.
A banda dels grans encàrrecs als quals s’associen els arquitectes, també són ells els que poden aportar solucions per millorar la sostenibilitat i eficiència energètica dels habitatges amb actuacions com els canvis de tancaments o la incorporació de proteccions solars, qüestions que tenen impacte directe en la factura energètica de les llars i que, a més a més, contribueixen a reduir el consum d’energia i mitigar el canvi climàtic. A més a més, aquestes intervencions tenen conseqüències directes en la salut de les persones, ja que ajuden a millorar el confort.
Els arquitectes també són els garants de la seguretat i l’accessibilitat. Molts professionals realitzen Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), un sistema de control visual periòdic dels edificis d’habitatges, realitzat per un tècnic competent, i que permet verificar el deure que tenen els propietaris de conservar i rehabilitar els seus immobles. Així mateix, l’arquitectura també permet eliminar barreres de tot tipus, a nivell motriu o cognitiu, i per tant, permet generar espais més inclusius i igualitaris, tal com recull el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya.
El COAC posa a disposició de la ciutadania una borsa de treball per cercar professionals per localització i especialització. Vols formar part d'aquesta borsa? Inscriu-t'hi!
Promoure la cultura rehabilitadora
Fa temps que el COAC promou la rehabilitació i la renovació urbana amb una mirada integral de les intervencions, on l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables siguin aspectes rellevants, però no els únics, posant el confort i qualitat de vida de les persones en primer terme. Aquestes actuacions prenen especial rellevància si tenim en compte que a casa nostra tenim un parc edificat construït dels més antics d’Europa, un 70% del qual és anterior a 1980, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional de recursos i l’eficiència energètica dels edificis.
Entre altres eines, el COAC disposa del web rehabilitacio.arquitectes.cat, en el qual la ciutadania pot cercar informació relacionada amb els fons Next Generation, els ajuts europeus destinats a la rehabilitació d’habitatges i regeneració de barris.
La iniciativa es posa en marxa mesos després de l’esfondrament d’un edifici a Badalona i l’incendi d’un bloc d’habitatges a València i busca donar resposta a les inquietuds i dubtes que la societat ha expressat. La campanya també posa de manifest la necessitat de cuidar i mantenir al dia les nostres llars i edificis.
El COAC aposta per la figura de l'arquitecte de referència, propera a la ciutadania per tal que pugui guiar els propietaris, assessorar-los i projectar les intervencions que siguin necessàries per adequar, transformar i millorar els espais de vida de les persones i evitar possibles incidents.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha afirmat que “els professionals de l’arquitectura som els únics que podem garantir la seguretat i habitabilitat dels edificis, al mateix temps que vetllem per mantenir-ne la bellesa i funcionalitat”. Així, el COAC pretén posicionar l’arquitecte com a professional de referència en la cura dels edificis al llarg de tot el seu cicle de vida.
Edificis sostenibles, saludables, accessibles i segurs
La campanya situa les persones usuàries dels espais arquitectònics al centre i busca conscienciar la població al voltant de les aportacions en quatre àmbits concrets que pot fer un arquitecte per millorar la seva qualitat de vida: la sostenibilitat, la salut, l’accessibilitat i la seguretat.
A banda dels grans encàrrecs als quals s’associen els arquitectes, també són ells els que poden aportar solucions per millorar la sostenibilitat i eficiència energètica dels habitatges amb actuacions com els canvis de tancaments o la incorporació de proteccions solars, qüestions que tenen impacte directe en la factura energètica de les llars i que, a més a més, contribueixen a reduir el consum d’energia i mitigar el canvi climàtic. A més a més, aquestes intervencions tenen conseqüències directes en la salut de les persones, ja que ajuden a millorar el confort.
Els arquitectes també són els garants de la seguretat i l’accessibilitat. Molts professionals realitzen Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), un sistema de control visual periòdic dels edificis d’habitatges, realitzat per un tècnic competent, i que permet verificar el deure que tenen els propietaris de conservar i rehabilitar els seus immobles. Així mateix, l’arquitectura també permet eliminar barreres de tot tipus, a nivell motriu o cognitiu, i per tant, permet generar espais més inclusius i igualitaris, tal com recull el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya.
El COAC posa a disposició de la ciutadania una borsa de treball per cercar professionals per localització i especialització. Vols formar part d'aquesta borsa? Inscriu-t'hi!
Promoure la cultura rehabilitadora
Fa temps que el COAC promou la rehabilitació i la renovació urbana amb una mirada integral de les intervencions, on l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables siguin aspectes rellevants, però no els únics, posant el confort i qualitat de vida de les persones en primer terme. Aquestes actuacions prenen especial rellevància si tenim en compte que a casa nostra tenim un parc edificat construït dels més antics d’Europa, un 70% del qual és anterior a 1980, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional de recursos i l’eficiència energètica dels edificis.
Entre altres eines, el COAC disposa del web rehabilitacio.arquitectes.cat, en el qual la ciutadania pot cercar informació relacionada amb els fons Next Generation, els ajuts europeus destinats a la rehabilitació d’habitatges i regeneració de barris.
22/05/2024
El COAC impulsa un manifest de suport a la preservació del Mural de Miró a la Terminal 2 de l'aeroport
Imatge:
© LynnPearson by Flyckr
Davant les informacions publicades a la premsa sobre el possible trasllat del mural de Miró de la Terminal 2 (T2) de l’Aeroport Josep Tarradellas-Barcelona El Prat per part de les autoritats aeroportuàries, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya manifesta que:
1. És clau mantenir la unitat entre l'arquitectura i les intervencions artístiques. Miró va concebre aquesta obra fa més de 50 anys per donar la benvinguda als viatgers que arribaven a Barcelona. Ho va fer en un edifici concret, en un lloc precís, i amb proporcions i colors propis.
2. L’actuació de trasllat del mural no té en compte el valor patrimonial d’aquesta obra d’art que, juntament amb l’estructura i la coberta de la T2, haurien de ser considerats Bé Cultural d’Interès Nacional. La T2 de l’Aeroport de Barcelona, obra de l’arquitecte Eduardo Aguirre i l’enginyer Vicente Cudós, forma part del catàleg DOCOMOMO (Documentación y Conservación de la Arquitectura y el Urbanismo del Movimiento Moderno) en la seva màxima categoria, que reconeix la seva rellevància nacional i internacional. Sense aquest mural la T2 perd un dels elements que configuren la seva identitat.
3. A més de suposar un cost molt elevat, el trasllat comporta un risc per a la integritat de l’obra: fa 50 metres d'ample i 10 d'altura, i està formada per gairebé 5.000 peces de ceràmica. L’edifici ja ha estat testimoni d’intervencions arquitectòniques en el passat, com la que va fer Taller d’Arquitectura i Ricardo Bofill el 1991, que en cap cas van suposar l’alteració de la façana de la futura Ciutat Aeroportuària. Si Aena vol incorporar una obra d’art a la Terminal 1 (T1), l’instem a obrir un concurs públic ad-hoc per a aquest espai.
4. Atès tot l’anterior resulta imprescindible cercar alternatives que permetin dur a terme les adequacions que precisi la funcionalitat de la T2, sense modificar-ne la seva essència. I reclamem a AENA que faci explícit el seu projecte general per a l’ordenació de l’aeroport, així com els motius que, en el desenvolupament de tal projecte, poguessin haver fet aconsellable el trasllat del mural, ja que l’edifici de la T2 no es pot concebre sense aquest, amb quina arquitectura forma una unitat indissociable.
Per tot això, reclamem a AENA i a les administracions públiques competents que aturin el trasllat i mantinguin el mural en el seu indret original. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ofereix la seva col·laboració per trobar una solució que permeti dur a terme les obres i, alhora, garanteixi la visibilitat i la preservació de l’obra de Miró.
Barcelona, 17 de maig de 2024
Adherir-se al manifest
Per a aquelles institucions que vulguin sumar-se al manifest, s'ha habilitat un enllaç d'inscripció per a institucions.
Així mateix, les persones que hi vulguin donar suport també poden adherir-se omplint l'enllaç d'inscripció per a persones físiques.
També es pot enviar un correu electrònic agora@coac.net, detallant el nom de la corporació i/o persona en concret.
S'informarà de totes les adhesions a la iniciativa.
1. És clau mantenir la unitat entre l'arquitectura i les intervencions artístiques. Miró va concebre aquesta obra fa més de 50 anys per donar la benvinguda als viatgers que arribaven a Barcelona. Ho va fer en un edifici concret, en un lloc precís, i amb proporcions i colors propis.
2. L’actuació de trasllat del mural no té en compte el valor patrimonial d’aquesta obra d’art que, juntament amb l’estructura i la coberta de la T2, haurien de ser considerats Bé Cultural d’Interès Nacional. La T2 de l’Aeroport de Barcelona, obra de l’arquitecte Eduardo Aguirre i l’enginyer Vicente Cudós, forma part del catàleg DOCOMOMO (Documentación y Conservación de la Arquitectura y el Urbanismo del Movimiento Moderno) en la seva màxima categoria, que reconeix la seva rellevància nacional i internacional. Sense aquest mural la T2 perd un dels elements que configuren la seva identitat.
3. A més de suposar un cost molt elevat, el trasllat comporta un risc per a la integritat de l’obra: fa 50 metres d'ample i 10 d'altura, i està formada per gairebé 5.000 peces de ceràmica. L’edifici ja ha estat testimoni d’intervencions arquitectòniques en el passat, com la que va fer Taller d’Arquitectura i Ricardo Bofill el 1991, que en cap cas van suposar l’alteració de la façana de la futura Ciutat Aeroportuària. Si Aena vol incorporar una obra d’art a la Terminal 1 (T1), l’instem a obrir un concurs públic ad-hoc per a aquest espai.
4. Atès tot l’anterior resulta imprescindible cercar alternatives que permetin dur a terme les adequacions que precisi la funcionalitat de la T2, sense modificar-ne la seva essència. I reclamem a AENA que faci explícit el seu projecte general per a l’ordenació de l’aeroport, així com els motius que, en el desenvolupament de tal projecte, poguessin haver fet aconsellable el trasllat del mural, ja que l’edifici de la T2 no es pot concebre sense aquest, amb quina arquitectura forma una unitat indissociable.
Per tot això, reclamem a AENA i a les administracions públiques competents que aturin el trasllat i mantinguin el mural en el seu indret original. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ofereix la seva col·laboració per trobar una solució que permeti dur a terme les obres i, alhora, garanteixi la visibilitat i la preservació de l’obra de Miró.
Barcelona, 17 de maig de 2024
Adherir-se al manifest
Per a aquelles institucions que vulguin sumar-se al manifest, s'ha habilitat un enllaç d'inscripció per a institucions.
Així mateix, les persones que hi vulguin donar suport també poden adherir-se omplint l'enllaç d'inscripció per a persones físiques.
També es pot enviar un correu electrònic agora@coac.net, detallant el nom de la corporació i/o persona en concret.
S'informarà de totes les adhesions a la iniciativa.
21/05/2024
Concurs internacional d’arquitectura dels espais firals de Montjuïc
Imatge:
© Wikimedia
En data 14 de juny, Fira Internacional de Barcelona ha acordat desistir del procediment, tot ordenant la iniciació del mateix un cop esmenades les deficiències detectades. Podeu consultar els plecs esmenats en català, castellà i anglès, així com la recopilació de consultes en català i castellà. El nou termini de presentació d’ofertes finalitzarà el 30 de juliol a les 12 h.
S'ha presentat a la seu del COAC el concurs internacional d'arquitectura per a la remodelació de diversos pavellons del recinte firal de Montjuïc, convocat per Fira Internacional de Barcelona. L'acte de presentació ha comptat amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; i Marc Serra, director de Serveis del Recinte i Infraestructures de Fira Barcelona.
Candidats seleccionats
En data 17 d'octubre, Fira Internacional de Barcelona informa que, un cop realitzat l'exercici de valoració de la Fase 1 del procediment, s'han seleccionat els candidats per a cada bloc. Podeu consultar el comunicat aquí.
S'ha presentat a la seu del COAC el concurs internacional d'arquitectura per a la remodelació de diversos pavellons del recinte firal de Montjuïc, convocat per Fira Internacional de Barcelona. L'acte de presentació ha comptat amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; i Marc Serra, director de Serveis del Recinte i Infraestructures de Fira Barcelona.
Es tracta del Concurs de projectes restringit amb intervenció de Jurat per a la contractació dels serveis relatius a la redacció de l’avantprojecte, del projecte bàsic, projecte executiu i direcció d’obra dels palaus: Palau Multifuncional i Palau de les Comunicacions (lot 1), Palau Alfons XIII (lot 2) i Palau del Vestit (lot 3).
L’objectiu del concurs, convocat amb motiu de la futura celebració del Centenari de l’Exposició Internacional de 1929, és convertir el recinte de Montjuïc en un espai firal urbà, modern i icònic a Europa. Es valoraran els projectes que impulsin una optimització de les instal·lacions firals, per a fer-les més modernes, flexibles i polivalents, seguint els paràmetres d’eficiència, digitalització i sostenibilitat del segle XXI.
La convocatòria inclou tres àmbits d’actuació:
1. Renovació i ampliació del pavelló 1 i construcció d’un nou pavelló multifuncional a l’emplaçament de l’actual pavelló 4 i el Palau de Congressos. El nou edifici, de 19.500 metres quadrats, serà la seu de salons, congressos i esdeveniments corporatius i s’integrarà en l’eix de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
2. Construcció del nou Palau de Congressos a l’actual Palau d’Alfons XIII. Conservarà els elements històrics catalogats i tindrà un auditori de gran capacitat.
3. Transformació de l’antic Palau del Vestit, avui integrat en el pavelló 8, per habilitar-hi el Fira Innovation Hub. Serà un espai on grans empreses, pimes, empreses emergents, centres de recerca i universitats podran desenvolupar solucions innovadores en sectors com les ciutats intel·ligents, l’alimentació, l’audiovisual o la tecnologia.
El procés de selecció de les candidatures presentades tindrà dues fases. En la primera, s’avaluarà la solvència tècnica i econòmica dels equips d’arquitectura internacionals que es presentin i se’n seleccionaran cinc per àmbit d’actuació. En la segona, un jurat integrat per arquitectes de reconegut prestigi internacional, presidit per Josep Lluis Mateo, estudiarà tots els projectes presentats i triarà el guanyador de cadascun dels tres àmbits. Es preveu que les obres s’hagin enllestit l’any 2029, coincidint amb la celebració del centenari.
Recupera el vídeo de la jornada de presentació del concurs:
Candidats seleccionats
En data 17 d'octubre, Fira Internacional de Barcelona informa que, un cop realitzat l'exercici de valoració de la Fase 1 del procediment, s'han seleccionat els candidats per a cada bloc. Podeu consultar el comunicat aquí.
17/05/2024
L'arquitecta Carme Pinós ingressa a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Imatge:
©Estudi Carme Pinós
L'arquitecta Carme Pinós ha estat nomenada Acadèmica Electa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El seu ingrés es va oficialitzar el 16 de maig en un acte a la seu de l'Acadèmia, en el qual l'arquitecta va llegir el seu discurs d'ingrés titulat "Les meves inquietuds en el procés creatiu”.
Segons Carme Pinós, "el procés creatiu comença per un acte intuïtiu, no és lineal ni sistemàtic. L’arquitectura és art, però també comporta una gran responsabilitat cap a la societat i l’individu, buscant no només resoldre problemes sinó també aportar poesia i dignitat a l’ésser humà". El seu discurs recollia exemples pràctics del procés creatiu de l’arquitecte, des de petits objectes fins a intervencions urbanes, destacant la importància de la sensibilitat i la responsabilitat en la creació arquitectònica.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) es va crear el 1764 com a societat literària privada, sota el nom de "Conferencia Physycomatemática Experimental", i més tard va passar a anomenar-se "Real Academia de Ciencias Naturales y Artes".
La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. L'Acadèmia, amb seu al número 115 de La Rambla, disposa d'una biblioteca, un arxiu històric i un complex compost de l'Observatori Astronòmic Fabra, entre d'altres.
Carme Pinós
L'arquitecta va fundar el seu propi estudi l'any 1991, després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va obtenir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada. Entre les seves obrés més destacades, hi ha el conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa i l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena (Àustria).
Ha combinat la seva activitat professional amb la docència, sent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Pinós ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals es troben el Premi Prat de la Riba (2023), la Medalla d'Or de l'Arquitectura (2022), Premi Memorial Arnold W. Brunner de l'American Academy of Arts and Letters (2022), el Premi Nacional d'Arquitectura (2021), la Creu de Sant Jordi (2015), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995).
Per a més informació sobre l'obra de Carme Pinós, podeu visitar el portal arquitecturacatalana.cat.
Segons Carme Pinós, "el procés creatiu comença per un acte intuïtiu, no és lineal ni sistemàtic. L’arquitectura és art, però també comporta una gran responsabilitat cap a la societat i l’individu, buscant no només resoldre problemes sinó també aportar poesia i dignitat a l’ésser humà". El seu discurs recollia exemples pràctics del procés creatiu de l’arquitecte, des de petits objectes fins a intervencions urbanes, destacant la importància de la sensibilitat i la responsabilitat en la creació arquitectònica.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) es va crear el 1764 com a societat literària privada, sota el nom de "Conferencia Physycomatemática Experimental", i més tard va passar a anomenar-se "Real Academia de Ciencias Naturales y Artes".
La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. L'Acadèmia, amb seu al número 115 de La Rambla, disposa d'una biblioteca, un arxiu històric i un complex compost de l'Observatori Astronòmic Fabra, entre d'altres.
Carme Pinós
L'arquitecta va fundar el seu propi estudi l'any 1991, després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va obtenir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada. Entre les seves obrés més destacades, hi ha el conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa i l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena (Àustria).
Ha combinat la seva activitat professional amb la docència, sent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Pinós ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals es troben el Premi Prat de la Riba (2023), la Medalla d'Or de l'Arquitectura (2022), Premi Memorial Arnold W. Brunner de l'American Academy of Arts and Letters (2022), el Premi Nacional d'Arquitectura (2021), la Creu de Sant Jordi (2015), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995).
Per a més informació sobre l'obra de Carme Pinós, podeu visitar el portal arquitecturacatalana.cat.
17/05/2024