Propers Actes
Cicle Next Generation: Visita a la Transformació d'...
Cicle Next Generation: Visita a...
M+. Pedagogy + Praxis, 1970-2020. Richard Plunz in...
M+. Pedagogy + Praxis, 1970-2020...
Arriba un nou Duel AHI sobre la intervenció en entorns...
Arriba un nou Duel AHI sobre la...
Visita tècnica a Sabadell, Pavelló Poliesportiu de l’Oest
Visita tècnica a Sabadell,...
Presentació del llibre 'Esglésies d'Eivissa i...
Presentació del llibre '...
Mor Federico Correa, mestre de diverses generacions d'arquitectes
El passat dilluns 19 d’octubre va morir, als 96 anys, Federico Correa, un dels arquitectes més importants de l’arquitectura catalana contemporània i un dels màxims exponents de la revisió de la modernitat que es va iniciar amb la postguerra espanyola.
Els seus inicis professionals es produeixen a l’estudi de José Antonio Coderch, on va coincidir amb Alfonso Milá, qui ràpidament va convertir-se en el seu soci. Al costat de Coderch van moblar pisos de la Barceloneta, dissenyant, per exemple, una de les peces més icòniques de casa nostra: el ‘Sillón Barceloneta’. Un homenatge a Mies van der Rohe i un bon resum del que després va caracteritzar la seva carrera: el confort, l’esperit lúdic, l’ergonomia i la sensualitat.
El 1953 es van establir com a arquitectes independents i van començar a definir la domesticitat de tot un col·lectiu i una ciutat mitjançant projectes com ara residències urbanes o les cases de vacances de Cadaqués. En el camp de l’arquitectura comercial, Correa Milà van revolucionar també el món de l’interiorisme, amb intervencions en botigues com Olivetti o en restaurants com el Flash Flash i Il Giardinetto. Uns encàrrecs que van combinar amb d’altres de tipus industrial o residencial, com el port d’Aiguadolç a Sitges.
Correa Milà, però, també van tenir un destacat paper en la reconfiguració de Barcelona: són els autors de l’exitosa reforma de la plaça Reial, de la rehabilitació de la seu de la diputació de Barcelona o de la refoma de la planta noble del Palau de la Generalitat. Però el seu moment àlgid arriba amb la Barcelona olímpica, quan van guanyar el concurs per a la definició de l’Anella Olímpica de Barcelona i van reformar l’Estadi Olímpic, que van projectar al costat de Vittorio Gregotti.
Correa també va exercir de professor a l’ETSAB entre el 1966 i el 1990, on es va convertir en mestre de diverses generacions d’arquitectes. Precisament, l’ETSAB acaba de publicar un llibre en homenatge a la seva figura, 'Hablando de color, ante la duda: marrón'.
El seu llegat, conservat a l’Arxiu Històric del COAC
La seva trajectòria amb Milá constitueix un ampli fons que actualment es conserva a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Són més de 400 obres d'entre 1953 i 1995 documentades a partir de plànols, principalment, però també dibuixos, fotografies i altra informació projectual que Correa i Milá van donar en vida el maig de l’any 2006 al COAC.
La conservació del fons Correa Milá permet recollir la trajectòria professional d’uns arquitectes molt lligats a l’escola de Barcelona i sumar-se a d’altres fons del mateix moviment dipositats a l’Arxiu del COAC com el de Lluís Nadal, Tous i Fargas o Lluís Cantallops.
Així mateix, bona part de la seva obra és consultable al web arquitecturacatalana.cat, on s’hi poden trobar imatges, dibuixos, esbossos, plànols i documentació tant de les seves obres com de la seva trajectòria professional.
"Ha marxat un gran arquitecte i professor, la seva arquitectura perdura bé en el temps perquè està plantejada des del respecte a l'entorn i per donar servei a la societat", va afirmar la degana del COAC, Assumpció Puig.