El passat dilluns 19 d’octubre va morir, als 96 anys, Federico Correa [2], un dels arquitectes més importants de l’arquitectura catalana contemporània i un dels màxims exponents de la revisió de la modernitat que es va iniciar amb la postguerra espanyola.

Els seus inicis professionals es produeixen a l’estudi de José Antonio Coderch [3], on va coincidir amb Alfonso Milá [4], qui ràpidament va convertir-se en el seu soci. Al costat de Coderch van moblar pisos de la Barceloneta, dissenyant, per exemple, una de les peces  més icòniques de casa nostra: el ‘Sillón Barceloneta’. Un homenatge a Mies van der Rohe i un bon resum del que després va caracteritzar la seva carrera: el confort, l’esperit lúdic, l’ergonomia i la sensualitat.

El 1953 es van establir com a arquitectes independents i van començar a definir la domesticitat de tot un col·lectiu i una ciutat mitjançant projectes com ara residències urbanes o les cases de vacances de Cadaqués. En el camp de l’arquitectura comercial, Correa Milà van revolucionar també el món de l’interiorisme, amb intervencions en botigues com Olivetti o en restaurants com el Flash Flash [5] i Il Giardinetto [6]. Uns encàrrecs que van combinar amb d’altres de tipus industrial o residencial, com el port d’Aiguadolç a Sitges.

Correa Milà, però, també van tenir un destacat paper en la reconfiguració de Barcelona: són els autors de l’exitosa reforma de la plaça Reial [7], de la rehabilitació de la seu de la diputació de Barcelona o de la refoma de la planta noble del Palau de la Generalitat. Però el seu moment àlgid arriba amb la Barcelona olímpica, quan van guanyar el concurs per a la definició de l’Anella Olímpica de Barcelona [8] i van reformar l’Estadi Olímpic [9], que van projectar al costat de Vittorio Gregotti.

Correa també va exercir de professor a l’ETSAB entre el 1966 i el 1990, on es va convertir en mestre de diverses generacions d’arquitectes. Precisament, l’ETSAB acaba de publicar un llibre en homenatge a la seva figura, 'Hablando de color, ante la duda: marrón' [10].

El seu llegat, conservat a l’Arxiu Històric del COAC
La seva trajectòria amb Milá constitueix un ampli fons que actualment es conserva a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Són més de 400 obres d'entre 1953 i 1995 documentades a partir de plànols, principalment, però també dibuixos, fotografies i altra informació projectual que Correa i Milá van donar en vida el maig de l’any 2006 al COAC. 

La conservació del fons Correa Milá permet recollir la trajectòria professional d’uns arquitectes molt lligats a l’escola de Barcelona i sumar-se a d’altres fons del mateix moviment dipositats a l’Arxiu del COAC com el de Lluís Nadal, Tous i Fargas o Lluís Cantallops.

Així mateix, bona part de la seva obra és consultable al web arquitecturacatalana.cat [2], on s’hi poden trobar imatges, dibuixos, esbossos, plànols i documentació tant de les seves obres com de la seva trajectòria professional.

"Ha marxat un gran arquitecte i professor, la seva arquitectura perdura bé en el temps perquè està plantejada des del respecte a l'entorn i per donar servei a la societat", va afirmar la degana del COAC, Assumpció Puig.