Exposició de fotografies de Lluc Queralt Baiges
Imatge:
Fotografia de Lluc Queralt
Una mirada personal del fotògraf Lluc Queralt, que ens mostra fragments visuals d'edificis emblemàtics a través de reflexes. L'exposició es podrà veure del 7 de març al 30 de maig de 2016 a la Sala Barhaus de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Descarrega la invitació
El mitjà fotogràfic, en la seva revisió més contemporània, ens adverteix, en una contínua lletania, sobre la trampa d’allò que denominem realitat. Ens apropiem, descontextualitzem i teatralitzem retalls de vida congelats, escamotejats al temps i –ungits d’ubiqüitat- els tornem a la nostra saturada societat de la informació. Les imatges transgredeixen inexorablement el pèndul del devenir. Esgotadorament ens abasteixen de representacions de la nostra quotidianitat, abeurades de condicionaments històrics, estètics, semiòtics e ideològics. És difícil trobar en aquesta immensa marea de fragments visuals el punctum d’una fotografia –com ens suggereix Barthes- “aquell atzar que en ella em despunta”. Entre l’allau, algú aconsegueix subjugar-nos amb l’allò que no admet adjectiu, que és innombrable. Lluc, on es troba el punctum en la teva representació del que ens envolta? Potser és l’estètica de les teves composicions; La visió humanista amb la que presentes als individus retratats; La llum dominada amb la que equilibres les fotografies sense afectació; El teu transitar expectant i empàtic pel món... Pot ser. Lluc, el teu ull és un diafragma precís, un depredador d’instants, sempre agotnat a la cerca de la peça cobejada. El teu mètode és fiable. Podem percebre que acredites un entrenament constant i tenaç. Has begut dels inicis de la història de la fotografia. No ets un “artista emergent” que necessita apujar-se al fràgil carro de l’última tendència, gratar en l’original i revisitar espais coneguts per realitzar simples exercicis d’estil. Tu ets un clàssic ancorat en la postmodernitat. Mals temps per la lírica.
Descarrega la invitació
El mitjà fotogràfic, en la seva revisió més contemporània, ens adverteix, en una contínua lletania, sobre la trampa d’allò que denominem realitat. Ens apropiem, descontextualitzem i teatralitzem retalls de vida congelats, escamotejats al temps i –ungits d’ubiqüitat- els tornem a la nostra saturada societat de la informació. Les imatges transgredeixen inexorablement el pèndul del devenir. Esgotadorament ens abasteixen de representacions de la nostra quotidianitat, abeurades de condicionaments històrics, estètics, semiòtics e ideològics. És difícil trobar en aquesta immensa marea de fragments visuals el punctum d’una fotografia –com ens suggereix Barthes- “aquell atzar que en ella em despunta”. Entre l’allau, algú aconsegueix subjugar-nos amb l’allò que no admet adjectiu, que és innombrable. Lluc, on es troba el punctum en la teva representació del que ens envolta? Potser és l’estètica de les teves composicions; La visió humanista amb la que presentes als individus retratats; La llum dominada amb la que equilibres les fotografies sense afectació; El teu transitar expectant i empàtic pel món... Pot ser. Lluc, el teu ull és un diafragma precís, un depredador d’instants, sempre agotnat a la cerca de la peça cobejada. El teu mètode és fiable. Podem percebre que acredites un entrenament constant i tenaç. Has begut dels inicis de la història de la fotografia. No ets un “artista emergent” que necessita apujar-se al fràgil carro de l’última tendència, gratar en l’original i revisitar espais coneguts per realitzar simples exercicis d’estil. Tu ets un clàssic ancorat en la postmodernitat. Mals temps per la lírica.
