El COAC i el CSCAE impulsen la transformació de l’arquitectura a través de la descarbonització del sector
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC i el CSCAE van celebrar el dia 17 de novembre la jornada ‘Descarbonitzant l’arquitectura’, amb la qual han escenificat el compromís per liderar la transformació de l’arquitectura, un sector clau per aconseguir una societat lliure d’emissions el 2050, com demana el Pacte Verd de la Unió Europea.
El COAC i el CSCAE volen impulsar un canvi de visió en el sector a partir d’una transposició ambiciosa de la nova versió de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis, que s’està debatent actualment al Parlament Europeu.
Aquest impuls neix de la responsabilitat que la Nova Bauhaus Europea -un programa proposat per la Comissió Europea i el Parlament Europeu- atorga als professionals de l’arquitectura i de les arts per plantejar que la transformació vers la sostenibilitat -començant per la descarbonització- cal fer-la des de la inclusió social i el manteniment i potenciació dels valors culturals i patrimonials del nostre entorn construït.
L’horitzó de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona
Amb l’horitzó del 2026, quan Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura i acollirà el Congrés de la UIA, les dues institucions volen visibilitzar l’arquitectura i els seus professionals com a agents de canvi per construir una societat lliure d’emissions, més saludable i sostenible. Per això han presentat una Agenda 2026 com a compromís de la professió per guiar aquests canvis.
El degà del COAC, Guim Costa, ha assegurat que “tenim el deure, com a col·lectiu professional, de promoure la descarbonització de l’arquitectura en tot el seu cicle de vida: des de la producció de materials fins a la seva de-construcció”. Per això, és important que “col·laborem amb tots els agents del sector per fomentar solucions innovadores per a la transformació de l’entorn construït”.
En aquest sentit, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha assenyalat que “el canvi climàtic és, potser, en aquests moments, el repte col·lectiu més gran al que ens enfrontem com a societat”, i ha reivindicat: “Resulta imprescindible dur a terme una modificació ambiciosa de la Directiva Europea que reclami una arquitectura de qualitat i sostenible ambientalment”.
La jornada ha comptat amb la participació l’eurodiputat del Parlament Europeu, Marcos Ros Sempere, el director general d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general d'Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Javier Martín; i la presidenta del Consell d’Arquitectes d’Europa (CAE), Ruth Schagemann.
Un punt d’inflexió per a la construcció del futur
La jornada ha agrupat a més de 400 professionals del sector, que han pogut conèixer de primera mà quins seran els reptes que cal afrontar i com aprofitar els requeriments que la nova directiva europea planteja per dur-los endavant.
A la jornada s’han tractat des de les agendes globals que determinen el futur de l’arquitectura, fins temes molt concrets com la implantació del registre digital de l’edifici i el passaport de renovació de l’edifici, claus per impulsar la rehabilitació. Un dels punts més rellevants ha estat el repte de la descarbonització els materials de construcció, responsables de les emissions de GEI, i que contempla l’ús de materials sostenibles i estratègies de construcció bioclimàtiques.
Més d'una desena d’institucions signen la ‘Declaració de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant l’arquitectura’ ha servit, així mateix, per reunir el compromís d'un total de dotze institucions d’àmbit català i espanyol en la construcció de l’Agenda 2026 a través de la signatura de la ‘Declaració de Barcelona’. El document reconeix la descarbonització com “el desafiament més important que ha assumit la nostra societat” i recorda que “els i les arquitectes som agents decisius en l’edificació”.
Per aquest motiu, els signants reconeixen i recolzen el compromís de les arquitectes i els arquitectes en “restablir les bases del sector de l’edificació perquè, just després de l’impuls dels fons Next Generation, s’hagi construït un model viable, amb l’escala necessària per assolir els objectius de descarbonització del parc, solvent, socialment inclusiu i potenciador dels valors de l’arquitectura i la seva expressió en els edificis, la ciutat i el territori”.
Algunes de les organitzacions i persones que l’han signat són la International Union of Architects (UIA), el diputat del Parlament Europeu, Marcos Ros; les direccions generals d’Habitatge i Sòl i d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council Espanya (GBCe) i l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITeC), entre altres.
El COAC i el CSCAE volen impulsar un canvi de visió en el sector a partir d’una transposició ambiciosa de la nova versió de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis, que s’està debatent actualment al Parlament Europeu.
Aquest impuls neix de la responsabilitat que la Nova Bauhaus Europea -un programa proposat per la Comissió Europea i el Parlament Europeu- atorga als professionals de l’arquitectura i de les arts per plantejar que la transformació vers la sostenibilitat -començant per la descarbonització- cal fer-la des de la inclusió social i el manteniment i potenciació dels valors culturals i patrimonials del nostre entorn construït.
L’horitzó de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona
Amb l’horitzó del 2026, quan Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura i acollirà el Congrés de la UIA, les dues institucions volen visibilitzar l’arquitectura i els seus professionals com a agents de canvi per construir una societat lliure d’emissions, més saludable i sostenible. Per això han presentat una Agenda 2026 com a compromís de la professió per guiar aquests canvis.
El degà del COAC, Guim Costa, ha assegurat que “tenim el deure, com a col·lectiu professional, de promoure la descarbonització de l’arquitectura en tot el seu cicle de vida: des de la producció de materials fins a la seva de-construcció”. Per això, és important que “col·laborem amb tots els agents del sector per fomentar solucions innovadores per a la transformació de l’entorn construït”.
En aquest sentit, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha assenyalat que “el canvi climàtic és, potser, en aquests moments, el repte col·lectiu més gran al que ens enfrontem com a societat”, i ha reivindicat: “Resulta imprescindible dur a terme una modificació ambiciosa de la Directiva Europea que reclami una arquitectura de qualitat i sostenible ambientalment”.
La jornada ha comptat amb la participació l’eurodiputat del Parlament Europeu, Marcos Ros Sempere, el director general d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general d'Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Javier Martín; i la presidenta del Consell d’Arquitectes d’Europa (CAE), Ruth Schagemann.
Un punt d’inflexió per a la construcció del futur
La jornada ha agrupat a més de 400 professionals del sector, que han pogut conèixer de primera mà quins seran els reptes que cal afrontar i com aprofitar els requeriments que la nova directiva europea planteja per dur-los endavant.
A la jornada s’han tractat des de les agendes globals que determinen el futur de l’arquitectura, fins temes molt concrets com la implantació del registre digital de l’edifici i el passaport de renovació de l’edifici, claus per impulsar la rehabilitació. Un dels punts més rellevants ha estat el repte de la descarbonització els materials de construcció, responsables de les emissions de GEI, i que contempla l’ús de materials sostenibles i estratègies de construcció bioclimàtiques.
Més d'una desena d’institucions signen la ‘Declaració de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant l’arquitectura’ ha servit, així mateix, per reunir el compromís d'un total de dotze institucions d’àmbit català i espanyol en la construcció de l’Agenda 2026 a través de la signatura de la ‘Declaració de Barcelona’. El document reconeix la descarbonització com “el desafiament més important que ha assumit la nostra societat” i recorda que “els i les arquitectes som agents decisius en l’edificació”.
Per aquest motiu, els signants reconeixen i recolzen el compromís de les arquitectes i els arquitectes en “restablir les bases del sector de l’edificació perquè, just després de l’impuls dels fons Next Generation, s’hagi construït un model viable, amb l’escala necessària per assolir els objectius de descarbonització del parc, solvent, socialment inclusiu i potenciador dels valors de l’arquitectura i la seva expressió en els edificis, la ciutat i el territori”.
Algunes de les organitzacions i persones que l’han signat són la International Union of Architects (UIA), el diputat del Parlament Europeu, Marcos Ros; les direccions generals d’Habitatge i Sòl i d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council Espanya (GBCe) i l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITeC), entre altres.
18/11/2022
