Propers Actes
Dll, 25 novembre
a les 10h
Cicle Next Generation: Visita a la Transformació d'...
Cicle Next Generation: Visita a...
Dll, 25 novembre
de 18 a 20 hores
M+. Pedagogy + Praxis, 1970-2020. Richard Plunz in...
M+. Pedagogy + Praxis, 1970-2020...
Dm, 26 novembre
19.00 h
Arriba un nou Duel AHI sobre la intervenció en entorns...
Arriba un nou Duel AHI sobre la...
Dm, 26 novembre
A les 12 h
Visita tècnica a Sabadell, Pavelló Poliesportiu de l’Oest
Visita tècnica a Sabadell,...
Dm, 26 novembre
a les 19 h
Presentació del llibre 'Esglésies d'Eivissa i...
Presentació del llibre '...
Síntesis Arquitectòniques. 'L’arquitectura de les primeres centrals nuclears espanyoles', a càrrec de Carlos Gonzalvo
Imatge:
© Manolo Laguillo
El dijous 23 de novembre de 2023, a les 19 hores, la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acollirà la tercera i última conferència del cicle Síntesis Arquitectòniques 2023. En aquesta ocasió, el doctor arquitecte Carlos Gonzalvo presentarà la seva tesi doctoral en la conferència ‘L’arquitectura de les primeres centrals nuclears espanyoles’.
Una cinquena part de l’electricitat que es consumeix a Espanya prové de centrals nuclears. La seva construcció des de la dècada dels seixanta marca el camí d'importants canvis econòmics, polítics i socials. A més, influeixen en la qualitat i la composició d'enclavaments naturals d'alt valor paisatgístic. Aquesta ponència pretén fer llum sobre com aquestes enormes obres d'enginyeria poden contribuir a donar forma al paisatge, explorant les intervencions realitzades pels arquitectes que les van dissenyar, com Antonio Bonet Castellana. També s'abordarà el present d'aquestes centrals, caracteritzat per un procés de desmantellament que proposa el seu enderroc complet per retornar, en última instància, a un idealitzat "estat original" del paisatge.
Carlos Gonzalvo
És doctor arquitecte per la Universitat Rovira i Virgili, amb la tesi “L'arquitectura de les centrals nuclears de primera generació a Espanya (1963-1972)”. Actualment, ocupa una plaça d'investigador post doctoral a la Universitat de Girona, on investiga l'arquitectura realitzada en el context de la Guerra Freda, especialment aquella present a les primeres nuclears.
Els resultats de la seva recerca han estat publicats àmpliament en revistes científiques relacionades amb el món de l'art, el patrimoni, la cultura i l'arquitectura. Alguns dels seus articles més recents són “Cap a una estètica de la destrucció” i “Centrals nuclears i patrimoni”. Com a part de la seva investigació, ha participat en nombrosos tallers i taules rodones organitzades per grups de recerca internacionals, com ara Nuclear Culture i The Nuclear-Water Nexus. Val a dir també que ha participat en diversos projectes relacionats amb la nuclear de Vandellòs. El més conegut és la transformació de l'antiga escola de la colònia Hifrensa en un petit museu dedicat a l'obra de l'arquitecte a l'àmbit de la nuclear.
Una cinquena part de l’electricitat que es consumeix a Espanya prové de centrals nuclears. La seva construcció des de la dècada dels seixanta marca el camí d'importants canvis econòmics, polítics i socials. A més, influeixen en la qualitat i la composició d'enclavaments naturals d'alt valor paisatgístic. Aquesta ponència pretén fer llum sobre com aquestes enormes obres d'enginyeria poden contribuir a donar forma al paisatge, explorant les intervencions realitzades pels arquitectes que les van dissenyar, com Antonio Bonet Castellana. També s'abordarà el present d'aquestes centrals, caracteritzat per un procés de desmantellament que proposa el seu enderroc complet per retornar, en última instància, a un idealitzat "estat original" del paisatge.
Carlos Gonzalvo
És doctor arquitecte per la Universitat Rovira i Virgili, amb la tesi “L'arquitectura de les centrals nuclears de primera generació a Espanya (1963-1972)”. Actualment, ocupa una plaça d'investigador post doctoral a la Universitat de Girona, on investiga l'arquitectura realitzada en el context de la Guerra Freda, especialment aquella present a les primeres nuclears.
Els resultats de la seva recerca han estat publicats àmpliament en revistes científiques relacionades amb el món de l'art, el patrimoni, la cultura i l'arquitectura. Alguns dels seus articles més recents són “Cap a una estètica de la destrucció” i “Centrals nuclears i patrimoni”. Com a part de la seva investigació, ha participat en nombrosos tallers i taules rodones organitzades per grups de recerca internacionals, com ara Nuclear Culture i The Nuclear-Water Nexus. Val a dir també que ha participat en diversos projectes relacionats amb la nuclear de Vandellòs. El més conegut és la transformació de l'antiga escola de la colònia Hifrensa en un petit museu dedicat a l'obra de l'arquitecte a l'àmbit de la nuclear.