Exposició: "Habitar altrament. L'experiència de La Borda i les noves cooperatives"
Imatge:
© Álvaro Valdecantos
Des d’aquest 18 de març es pot visitar a la seu de plaça Nova l’exposició "Habitar altrament. L'experiència de La Borda i les noves cooperatives a Barcelona", comissariada per Lacol i Álvaro Valdecantos.
En moltes de les nostres societats, especialment les occidentals, ens acostem a l’habitatge de forma individual, sigui sols o amb nuclis reduïts de convivència que inclou familiars de primer grau. Aquests nuclis són cada cop més petits, i també augmenta el nombre de gent que viu sola, reforçant el grau d’aïllament que empeny les nostres ciutats cap a l’individualisme i la soledat. Però al mateix temps estem vivint en molts països un ressorgir dels moviments cooperativistes d’habitatge similar al viscut durant els seus inicis a principis del segle XX i l’expansió al voltant de la dècada dels 70. Un moviment que va en direcció oposada a l’enunciat anteriorment, buscant crear una resposta col·lectiva a l’accés a l’habitatge de forma no especulativa.
Entre aquesta onada de nous projectes s’inicia l’any 2012 La Borda. En el marc de la recuperació comunitària de l’antiga fàbrica de Can Batlló, un grup de veïns i veïnes decideixen autoorganitzar‐se per resoldre de manera col·lectiva la necessitat d’accés a l’habitatge a partir de la implementació d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. La cooperativa d’arquitectes Lacol s’involucra des de l’inici de la promoció, aprofitant l’oportunitat per repensar la producció de l’habitatge popular, des de baix i amb la participació de les futures usuàries. En l'àmbit del disseny arquitectònic, els projectes d'habitatge cooperatiu es poden definir com un marc d'experimentació en la producció d'habitatge col·lectiu. L’aposta de La Borda per un model comunitari i autopromogut ha permès superar algunes de les limitacions existents en les promocions convencionals.
La innovació del procés de promoció ha estat clau per poder treballar l’arquitectura més enllà de la seva formalització. Del projecte en destaquem diferents característiques que creiem que s'escapen de l'habitatge col·lectiu habitual: autopromoció, cessió d’ús, vida comunitària, sostenibilitat, assequibilitat, i flexibilitat i adaptabilitat.
Lacol
Actes paral·lels
En el marc de l'exposició es programaran una sèrie de sessions online els dies:
- 25 de març, Ilka Ruby
- 30 de març, Anna Puigjaner
- 8 d'abril, pechakucka de projectes
- 15 d'abril, cloenda amb Martino Tattara, estudi Dogma
En moltes de les nostres societats, especialment les occidentals, ens acostem a l’habitatge de forma individual, sigui sols o amb nuclis reduïts de convivència que inclou familiars de primer grau. Aquests nuclis són cada cop més petits, i també augmenta el nombre de gent que viu sola, reforçant el grau d’aïllament que empeny les nostres ciutats cap a l’individualisme i la soledat. Però al mateix temps estem vivint en molts països un ressorgir dels moviments cooperativistes d’habitatge similar al viscut durant els seus inicis a principis del segle XX i l’expansió al voltant de la dècada dels 70. Un moviment que va en direcció oposada a l’enunciat anteriorment, buscant crear una resposta col·lectiva a l’accés a l’habitatge de forma no especulativa.
Entre aquesta onada de nous projectes s’inicia l’any 2012 La Borda. En el marc de la recuperació comunitària de l’antiga fàbrica de Can Batlló, un grup de veïns i veïnes decideixen autoorganitzar‐se per resoldre de manera col·lectiva la necessitat d’accés a l’habitatge a partir de la implementació d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. La cooperativa d’arquitectes Lacol s’involucra des de l’inici de la promoció, aprofitant l’oportunitat per repensar la producció de l’habitatge popular, des de baix i amb la participació de les futures usuàries. En l'àmbit del disseny arquitectònic, els projectes d'habitatge cooperatiu es poden definir com un marc d'experimentació en la producció d'habitatge col·lectiu. L’aposta de La Borda per un model comunitari i autopromogut ha permès superar algunes de les limitacions existents en les promocions convencionals.
La innovació del procés de promoció ha estat clau per poder treballar l’arquitectura més enllà de la seva formalització. Del projecte en destaquem diferents característiques que creiem que s'escapen de l'habitatge col·lectiu habitual: autopromoció, cessió d’ús, vida comunitària, sostenibilitat, assequibilitat, i flexibilitat i adaptabilitat.
Lacol
Actes paral·lels
En el marc de l'exposició es programaran una sèrie de sessions online els dies:
- 25 de març, Ilka Ruby
- 30 de març, Anna Puigjaner
- 8 d'abril, pechakucka de projectes
- 15 d'abril, cloenda amb Martino Tattara, estudi Dogma
